El frau s'ha de combatre sempre i arreu. Sense excepcions. Vingui de dalt o de baix. Estem massa malacostumats al "feta la llei, feta la trampa", una plaga que ve de lluny. En tots els casos, els fraus generen i amplifiquen la sensació de desconfiança i d'impunitat, de manera que escampen la desafecció ciutadana cap a les institucions. La reacció disgustada acostuma a anar per aquí: "Si hi ha qui es dedica a saltar-se les normes per beneficiar-se dels diners de tots, per què jo haig de complir? Per què haig de pagar els meus impostos? Al final seré l'única persona que complirà amb les seves obligacions i no se saltarà les normes". La picaresca s'encomana fàcilment.

Hi ha una opinió bastant estesa que fa així: Orriols diu el que la gent vol sentir, parla de problemes concrets, de pors reals. Per això la voten. Els partits tradicionals fa temps que estan segrestats pel políticament correcte. Ella és incorrecta i es passa, les seves solucions no són factibles, va al xoc, però diu les coses tal com són. Demonitzar-la no és la solució. El cordó sanitari no és la solució.

In extremis, el PP va acabar donant suport al juliol al repartiment de 400 menors migrants entre les comunitats autònomes. La saturació a les Canàries necessitava una mesura urgent, però des del primer moment es va plantejar com un pedaç que s'hauria d'acabar resolent amb la reforma de la llei d'estrangeria per fer obligatòria (i no opcional com ara) la distribució dels menors que arriben a les costes espanyoles. Les negociacions entre els populars i el govern espanyol han durat fins ara: el PP ha anunciat aquest dissabte que les trenca acusant l'executiu de negar-se a demanar ajuda a la Unió Europea. Fonts del govern socialista neguen l'acusació i critiquen "la ruptura unilateral i injustificada" de les converses.

El Congrés de Diputats ha tombat aquest dimecres amb els vots del PP, Vox i Junts la reforma de la llei d'estrangeria, que pretenia convertir en obligatori el trasllat de menors migrants a la Península quan territoris saturats, com és el cas actualment de les Illes Canàries i Ceuta, sobrepassin el 150% de la seva capacitat d'acollida. Es dona la paradoxa que els governs canari i ceutí, en els quals hi ha el PP, són els que estan reclamant des de fa temps que s'aprovi aquesta modificació per agilitzar el procés de repartiment de menors, que ara és lent i feixuc. El PP, doncs, ha votat contra els interessos de dos dels seus governs autonòmics, deixant en una mala situació els populars d'aquests territoris. La raó l'hem de buscar segurament en la pressió que exerceix Vox, que ja ha sortit dels governs autonòmics per aquesta qüestió i, un cop l'agenda catalana ha passat a un segon terme, està centrant tots els seus missatges al voltant de la qüestió de la immigració.

La decisió del PP d'acceptar el repartiment de 347 menors migrants que han d'arribar de les Canàries és un gest de responsabilitat institucional que, a més, llança un missatge contundent a l'extrema dreta de Vox, que ha amenaçat amb trencar tots els pactes que manté amb els populars i aquest dijous decidirà si efectivament ho fa. Evidentment, hi ha molt a discutir sobre política migratòria, però per sobre de tot hi ha d'haver la solidaritat i el respecte als drets humans, i el que no pot ser és que el partit majoritari de la dreta a Espanya compri el relat fals de Vox segons el qual tots els immigrants menors són potencials delinqüents que han de ser retornats immediatament als seus països. L'ideal seria ara que els partits fossin capaços d'arribar a un acord en què es tingués en compte la situació de cada territori, lluny de dogmatismes i prejudicis.

L'extrema dreta espanyola ha trobat en la justícia madrilenya un poder on de moment surt impune de les polèmiques que acumula, així com de les presumptes irregularitats que acorralen els líders de Vox. En canvi, Podem considera que no hi ha trobat més resposta que decisions que el partit considera una clara "persecució política" per les seves idees. Aquest dilluns han coincidit tres decisions que afecten els dos partits implicats i que posen el focus sobre el paper de la judicatura. Per una banda, el Suprem ha ratificat la pena de 19 mesos de presó per a la portaveu del partit lila i exlíder de la formació a l'Assemblea de Madrid, Isa Serra, per oposar-se a un desnonament al barri de Lavapiés el 2014; per l'altra, l'Audiència Provincial de Madrid ha avalat el cartell xenòfob de Vox contra els menors migrants que va aparèixer a la parada de metro de Sol de la capital espanyola durant la campanya del 4 de maig. I, en tercer lloc, la Fiscalia ha confirmat que no recorrerà la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) de no acceptar una querella contra la líder del partit ultra a Madrid, Rocío Monasterio, per presumpta falsificació d'un visat d'obra del Col·legi d'Aparelladors de Madrid.

Vox podrà mantenir en campanya electoral el cartell xenòfob que va penjar fa dues setmanes a l'estació de metro i Rodalies de Sol, en ple centre de Madrid, perquè és una part més de "la forma d'expressió" de les polítiques d'immigració del partit d'extrema dreta espanyol. Això és almenys el que opina una jutge madrilenya, que ha arxivat tant la denúncia presentada per la Fiscalia com la del PSOE per un presumpte delicte d'odi pel cartell que criminalitzava un adolescent immigrant a qui s'identificava com a membre del col·lectiu de menors estrangers no acompanyats.

Potser ens hi estem acostumant, però no ho voldria. La paraula té un valor essencial per formar les generacions que llegeixen o que escolten. I en un moment històric com l'actual, en què els mitjans de comunicació les posen a l'abast de tothom, les paraules tenen encara molt més valor i més capacitat d'influir en les masses.

Pa, sostre, papers i treball. Aquestes eren les principals reivindicacions dels joves immigrants que, a principis de març, van iniciar una tancada a la Universitat de Girona (UdG). Més de quatre mesos després, el col·lectiu ha aconseguit que el Govern proporcioni un lloc per viure i un pla de seguiment de treball per a 36 nois que s'havien quedat al carrer i que havien iniciat la protesta. Ara el col·lectiu reclama a la Generalitat que pari "d'expulsar" nois dels centres quan fan 18 anys i també demanen al govern espanyol que proporcioni permisos de treball i residència a tots els immigrants d'entre 18 i 21 anys. "L'Estat els prohibeix treballar perquè no els dona permís. L'única solució és atorgar permisos perquè puguin viure", afirma un dels portaveus, Mostafà Shaimi.

El sistema d'acollida al qual suposadament s'incorporen els menors que arriben de països com el Marroc s'ha convertit en una trampa burocràtica sota el paraigua de la llei d'estrangeria espanyola. La consideració d'estrangers i migrants dels nois ha ajudat a crear un circuit paral·lel, diferent del que segueixen altres nens atesos pels serveis socials a les comunitats autònomes.

Revés judicial a la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) per les proves de determinació d'edat. La conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, de la qual depèn, haurà d'indemnitzar amb 6.000 euros un noi de Ghana que va arribar sol a Catalunya amb 16 anys i a qui les autoritats li van fer les proves del canell per determinar-ne l'edat malgrat que el noi tenia el passaport en regla que certificava que encara no havia complert els 18.

El centre per a una vuitantena de menors estrangers no acompanyats que el Govern volia instal·lar a Rubí, i que al maig va provocar manifestacions de rebuig d'una part dels veïns i del govern municipal del PSC, finalment no es farà. L'Ajuntament de Rubí i el departament de Treball, Afers Socials i Famílies han arribat a un acord per construir en el seu lloc –l'antic Hotel Terranova, al barri de Can Rosés– un recinte residencial maternal de 15 places per atendre adolescents embarassades en situacions vulnerables i mares menors d'edat amb fills d'entre 0 i 3 anys.

Els Tècnics Especialistes en Desactivació d’Artefactes Explosius (Tedax) de la Policia Nacional van detonar ahir un artefacte explosiu -tot apunta que una granada sense càrrega- que es va trobar a l’interior d’un centre de menors estrangers del barri madrileny d’Hortaleza. Malgrat que la detonació es va produir de manera controlada i sense incidents, l’episodi va causar neguit i indignació entre els residents, que van ser evacuats mentre es feia la detonació.

Les arribades de menors estrangers no acompanyats dels últims tres anys a Catalunya han tingut un impacte directe sobre els serveis socials municipals de Barcelona. Així de clar va ser ahir el govern municipal d’Ada Colau, que va fer evident que, “tot i no tenir competències en matèria de tutela a la infància” -la competència recau sobre la Generalitat-, els serveis socials de l’Ajuntament han vist com en poc temps canviava tant el tipus d’ajuda que havien d’oferir com la radiografia de persones sense llar a les quals atenen a la ciutat.

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha assegurat aquest matí que la ubicació del centre d'atenció immediata per a menors emigrats sols ('menes') de Barcelona encara "no està tancada". "Estem encara en converses amb l'Ajuntament i a l'espera que ens indiqui quin espai creu més adequat", ha explicat el conseller, que també ha aclarit que el lloc definitiu se sabrà aviat: "L'alcaldessa Colau va dir que ens faria arribar la proposta aquesta setmana; aleshores analitzarem la proposta i la idoneïtat", ha insistit El Homrani.

Prop d’un centenar de joves d’entre 16 i 24 anys van participar fa uns dies a Manresa en un acte durant el qual es va fer el lliurament a 28 joves menors no acompanyats d’un diploma que acredita que han finalitzat amb èxit el programa de la Primera Oportunitat. Es tracta d’un recurs específic que el SOC, promotor del programa, ha impulsat per atendre i ajudar al procés d’inclusió d’aquests joves. El programa, que inclou un curs d’alfabetització, coneixement de l’entorn laboral i sociocultural, i altres formacions específiques, és un recurs que s’ha promogut des del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) en col·laboració amb la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania i la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Generalitat.

El tinent d'alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, ha posat sobre la taula aquest dilluns el "retorn assistit" dels menors estrangers no acompanyats que viuen al carrer. En declaracions a SER Catalunya, Batlle ha argumentat que la legislació "parla sempre de l'interès superior del menor". "I quin és l'interès superior? Tenir un entorn social, familiar i comunitari, per conflictiu que pugui ser aquest entorn. Un nen sempre estarà millor amb la seva família, per problemàtica que pugui ser, que vivint als jardins de Sant Pau o al Pou de la Figuera", ha continuat. Batlle ha assegurat que el terme "expulsió" o "expatriació" no forma part del seu vocabulari, i ha insistit en "retorns assistits", perquè "una cosa és agafar-los amb un avió i enviar-los, i una altra és que aquest retorn sigui acompanyat".

La Generalitat ha començat a estudiar un pla "a llarg termini" per descongestionar els centres de menors estrangers més grans. En concret, la conselleria d'Afers Socials vol "dividir" els equipaments d'aquesta mena que acullin més de 40 nois, per "atomitzar-los en centres més petits". "El que volem és que en lloc d'un centre amb una quarantena de joves en tinguem quatre amb una desena", ha explicat aquest dimarts la secretària d'Infància, Georgina Oliva, en una trobada amb periodistes.

El dispositiu d'atenció immediata per als menors estrangers no acompanyats obrirà la setmana que ve, concretament el 25 de juliol. L'obertura arriba després d'un canvi d'ubicació d'aquest equipament, que inicialment s'havia de construir a la Zona Franca. Ara aquest espai -dotat de Mossos d'Esquadra, psicòlegs i personal d'atenció socioeducatiu i pensat per fer una primera identificació dels menors- s'ubicarà en un edifici ja existent a Collserola, just al límit entre els termes municipals de Barcelona i Sant Cugat.