La pressió pel retorn del rei emèrit Joan Carles I arriba fins i tot a la plaça de bous. Que la tauromàquia és una afició de l'excap d'Estat és sabut, però des del 2019 no freqüentava una plaça per rebre una ovació, que és el que rep sempre que les trepitja per part del seu públic fidel. L'aplaudiment fervorós es va tornar a produir aquest Diumenge de Pasqua, quan va assistir a la Real Maestranza de Sevilla per veure el retorn del torero José Antonio Morante de la Puebla, que ha donat suport al PP i Vox en ocasions diferents. Els assistents, dempeus, li van retre homenatge malgrat l'ombra allargada de corrupció que el persegueix. A la plaça de bous de Las Ventas de Madrid ja va rebre una forta ovació el maig del 2019 i també va tastar la plaça d'Aranjuez el juny del 2019.

Aquests són, de fa dies, els dos grans temes de discussió en una galàxia no tan llunyana anomenada Madrid. A primera vista pot semblar una tornada als temps de la Transició i de les pel·lícules del destape, tipus Caray con el divorcio. Però més enllà de la cosa pintoresca, al rerefons d'aquestes bregues capitalines hi ha una involució pel que fa a drets fonamentals i a la mateixa concepció de la societat que ens afecten a tots.

José Antonio Morante Camacho, conegut com Morante de la Puebla, va sortir ahir diumenge per la porta gran de la plaça de Las Ventas de Madrid després de la seva última corrida. Les imatges de milers de persones portant-lo a les espatlles i com en un estat de trànsit, com si no fos una persona de carn i ossos sinó un messies enviat per Déu a propagar la paraula divina, demostren que, almenys a Madrid, la tauromàquia encara és un espectacle de masses que concita grans emocions. Sobta veure, entre el públic de Morante, molta gent jove (la majoria amb estètica cayetana) i molts més nois que noies. Alguna cosa ha canviat, però, respecte a fa algunes dècades. Els toros a Madrid ja no són el fenomen interclassista i popular que havien estat, són una nova forma de guerra cultural, un signe d'identitat de la nova dreta desacomplexada, i per això a Morante se'l disputen els seus dos màxims líders, Isabel Díaz Ayuso i Santiago Abascal, als quals ahir va dedicar la seva faena.

Durant anys, una nena de cabells castanys demanava fer silenci als espectadors del cinema que anaven a veure una pel·lícula en alguna de les sales que tenien una lletra B de color blau marí com a segell. Era una B de Grup Balañá i la nena que ordenava callar als assistents a través d'un breu anunci previ a la pel·lícula, hi estava estretament vinculada: era Anna Martínez Balañá (Barcelona, 1992). Ara, qui forma part de la quarta generació d'una de les nissagues més influents del món empresarial català, els Balañá, acaba de posar un peu a Telefónica. La teleco que presideix el català Marc Murtra l'ha fitxat com a membre del consell d'administració i des de la setmana passada ocupa la cadira de consellera independent, cosa que la converteix en una de les conselleres més joves de l'Íbex-35.

Els legisladors de Ciutat de Mèxic han aprovat amb una aclaparadora majoria la prohibició de les corrides de toros tradicionals. Un esdeveniment important tenint en compte que es tracta de la ciutat i el país del món amb més tradició taurina. La mesura ha comptat amb el suport de la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum.

El director de cinema Albert Serra (Banyoles, 1975) estrena aquest cap de setmana Tardes de soledad, el documental sobre la tauromàquia que va guanyar l’última Concha d’Or del Festival de Sant Sebastià. Les persones que saben que ja he vist la pel·lícula pregunten: "però va a favor o en contra de les corrides de toros?" L’opció artística de Serra és retratar-les com mai les havíem vist. Amb les càmeres i els micròfons tan a prop que la bellesa i la brutalitat es magnifiquin. El toro i el torero, dues bèsties, enfrontades en un ritual ancestral i mortal, prohibit a Catalunya des de l’any 2011.

Explica l’Anna Mascaró a l’Ara Balears que els menors d'edat podran anar a la plaça de toros tan aviat com “entri en vigor la modificació de la llei de protecció animal que el PP i Vox han tirat endavant”. Una diputada del PP, Cristina Gil, ha defensat la proposta acusant l'esquerra (contrària a la llei) "de tractar els menors com a persones immadures, sense criteri i incapaces de prendre decisions, quan són subjectes actius, participatius". El mateix partit, això sí, hi ha introduït una esmena. Els menors de 16 anys hi han d’anar acompanyats d’un adult.

Envellit, masculinitzat i, sobretot, molt taurí. Així és el públic que s'ha congregat aquest dijous a la Monumental de Barcelona per rememorar el passat de tradició i sang de la plaça de toros catalana. Gairebé 300 persones embriagades de nostàlgia i encara enfadades per l'eliminació del Premi Nacional de tauromàquia han acudit a la cita organitzada per la Federació d'Entitats Taurines de Catalunya. L'objectiu? Reivindicar el toreig a la capital catalana, que fa 13 anys que no celebra la mort en directe de cap animal. Aquesta vegada tampoc hi ha hagut toros, però sí els ole, els capots i les banderes d'Espanya, que han tornat a l'arena una dècada després de la prohibició de les corrides de toros.

Quina relació hi ha entre la sequera i les corrides de toros? Aparentment, és difícil d'establir-hi un vincle, però aquest dijous al vespre la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va oferir una teoria molt aplaudida entre el públic que va assistir a la presentació dels cartells de la festa de San Isidro. "No conec un lloc on la llibertat i la prosperitat s’hagin obert camí després de tancar una plaça de toros", va dir des de la plaça de Las Ventas. A qui es referia? Si n'hi havia algun dubte, el va resoldre tot seguit. "Al contrari, després [de tancar la plaça] ha seguit la sequera, el control polític i l'adoctrinament".

El meu connacional Manuel Vicent ha convertit en tradició la seva columna antitaurina coincidint amb la fira de Sant Isidre madrilenya, i a mi m'agrada destacar un fet segurament poc conegut pel lector. L'agència Efe, que paguem entre tots, manté un servei d'informació puntual sobre totes les corrides de toros (o corregudes de bous, com en diem al País Valencià) o de jònecs i festejos taurins diversos que se celebren per la geografia espanyola. Evidentment és una rèmora de l'època en què els diaris tenien seccions taurines i lectors que volien saber quantes orelles o rabos havia tallat tal o tal altre torero.

Cada any per aquest temps apareixen imatges i vídeos d'animals, bous principalment, torturats en places de toros i festes diverses d'arreu d'Espanya i/o dels Països Catalans. Els solen difondre entitats ecologistes o animalistes, amb la finalitat de denunciar aquests abusos i de crear consciència sobre ells. Les imatges d'animals sotmesos a autèntiques aberracions només per donar espectacle, o celebrar una festa, remouen el ventre de qualsevol que les vegi, i fan sentir vergonya aliena —o alguna cosa pitjor— pels éssers aproximadament humans que hi apareixen, participant dels fets o aplaudint-los. Aquests dies en corre un per les xarxes socials en què es veu agonitzar un toro, amb les banderilles clavades, envoltat de mamarratxos amb aquelles malles de lluentons que es posen, davant d'un públic que aplaudeix quan finalment l'animal, torturat horriblement, devastat, cau a terra i mor.

Juny implacable. Les coses arriben sempre sense avisar, encara que ens hagin avisat tantes vegades. Estic cansat i de vegades diria: de veritat us ho dic, ja no puc més. Però hi ha uns versos d’Anne Carson bategant com una profecia, una esperança: “En una tarda de juny. / Aquí teniu el meu consell, / aguanteu. / Aguanteu la bellesa”. M’ho dic ara, que la distopia troba cada vegada més formes d’encarnar-se i la darrera és un torero de conseller de Cultura al País Valencià, sense por de la sang escandalosa i amb el crit de la mort fent de bandera. Respira. Vull dir, repeteix: aguanta la bellesa. 

A Nimes, a Occitània, cada any se celebren dues ferias, una festa popular inspirada en les fires d'Andalusia en què els toros i les corrides són els protagonistes. Forma part del reclam turístic de la ciutat i, segons l'Ajuntament, la tauromàquia suposa uns ingressos per al municipi de 60 milions d'euros anuals. A França, les corrides de toros –i qualsevol altre espectacle que impliqui maltractament animal– estan prohibides, però la llei fa una excepció per a les "tradicions locals ininterrompudes", com és el cas de les corrides al sud de França, sobretot a Nimes, Arles i Besiers, però també en ciutats de la Catalunya Nord com ara Ceret o Perpinyà. L'excepció genera molta controvèrsia política i en els últims mesos s'havia gestat una proposició de llei per prohibir les corrides a tot el territori francès. Finalment la iniciativa ha fracassat aquest dijous, cosa que ha posat en evidència la divisió que genera a França la qüestió dels toros.

Un jutge federal mexicà ha ordenat aquest divendres la suspensió definitiva dels espectacles taurins a la plaça La México (la més gran del món, amb capacitat per a més de 41.000 persones) durant el temps que duri el judici per determinar si l'espectacle es prohibeix definitivament, com reclama una associació que denuncia el maltractament animal. L'ONG Justícia Justa va portar el cas al tribunal federal fa dues setmanes argumentant que la constitució mexicana prohibeix el maltractament, i va exigir la suspensió cautelar de les festes taurines fins que hi hagués una resolució judicial en ferm.

A l'edició de dissabte El Mundo titulava una informació de la següent manera: "Twitter censura El Mundo". Ràpidament hi vaig donar una ullada a veure si ens trobàvem davant d'un atac a la llibertat de premsa, però no era això exactament. Resulta que Twitter va bloquejar el compte del perfil de la secció de toros del diari perquè incloïa una fotografia d'una corrida a València. El motiu, segons l'empresa, és que la imatge incomplia "les regles que prohibeixen incloure violència gràfica o contingut no apte per a menors en les imatges del perfil". La imatge va ser automàticament eliminada i El Mundo va poder recuperar el compte, però la notícia en si resulta molt interessant.

No tornarà a haver-hi toros a Gijón. Així ho ha decidit l'alcaldessa de la ciutat, Ana González, que ha anunciat que l'Ajuntament no concedirà la pròrroga d'ús a l'empresa que actualment explota la plaça ni els oferirà un nou contracte. Per tant, la plaça de toros d'El Bibio no tornarà a celebrar la fira taurina de Begoña que enguany ha generat polèmica, després que el torero Morante de la Puebla matés dos braus que es deien Feminista i Nigeriano. Els noms dels animals sacrificats, de la ramaderia de Daniel Ruiz, han despertat queixes d'associacions feministes i animalistes.

Fa onze anys els catalans vam dir prou a les corrides de toros. Era el 28 de juliol de 2010, una data històrica que va aconseguir desterrar un espectacle lamentable i fer-nos evolucionar cap a una societat més respectuosa i moderna. Va ser un gest que no només significava un avenç en la protecció dels animals, sinó que també volia mostrar una determinada manera de presentar-nos al món. Estàvem davant un moment èpic, ètic i estètic, parafrasejant l’adagi llatí Nulla ethica sine aesthetica que posteriorment va popularitzar Nietzsche en un seu assaig. Onze anys després, on som? Probablement en un moment en què tocarà tornar a tirar de l’èpica, perquè l’ètica i l’estètica ja fa temps que no hi són ni se les espera.

El PP ha aconseguit avui aprovar una proposició no de llei a la comissió mixta Congrés-Senat en la qual demana que TVE torni a emetre corrides de toros en directe. El text ha tirat endavant amb els vots del PP i de Vox i l'abstenció del PSOE. En contra hi han votat ERC, Unides Podem i Més Espanya. El diputat socialista Jesús Martín ha justificat el seu posicionament "tenint en compte la independència de RTVE i el lliure criteri dels que avui en tenen encomanada la gestió", en referència a un consell d'administració que es va formar a partir d'un repartiment de cadires entre el PSOE i el PP, després de més de dos anys de bloqueig. Segons el parlamentari, el seu grup està "en la cultura de no prohibir".