Gairebé la meitat dels espanyols reconeix que la imatge que té del govern espanyol ha empitjorat per la gestió de la crisi del coronavirus, malgrat que la pandèmia va enganxar a la coalició entre el PSOE i Unides Podem gairebé acabada de formar. És el que es desprèn d’una enquesta monogràfica publicada pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) sobre "benestar emocional" després des la crisi sanitària, elaborada entre el 5 i el 8 de juny. Un 45,8% dels espanyols consideren que la crisi ha desgastat l’executiu de Pedro Sánchez, enfront d’un 28,1% que asseguren que ha millorat, mentre que un 18% consideren que continua igual.

El president del CIS, José Félix Tezanos, torna a estar a l'ull de l'huracà per la inclusió d'una pregunta sobre el control de les fake news en l'enquesta que l'institut demoscòpic va publicar ahir per copsar l'opinió ciutadana davant la crisi del coronavirus. No és el primer cop que Tezanos és l'ase dels cops de l'oposició per les seves polèmiques decisions o declaracions. Quan va ser escollit com a màxim responsable del CIS es va negar en un primer moment a abandonar la direcció socialista, tot i les crítiques de PP i Cs, i en l'última campanya electoral va demanar el vot implícitament pel PSOE, fet que va provocar que Podem presentés una denúncia.

"Creu vostè que en aquests moments s'hauria de prohibir la difusió de rumors falsos i informacions enganyoses i poc fonamentades per les xarxes i els mitjans de comunicació social, remetent tota la informació sobre la pandèmia a fonts oficials, o creu que s'ha de mantenir llibertat total per a la difusió de notícies i informacions?" Aquesta és la sisena pregunta de l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), fet públic aquest dimecres. Dues de cada tres persones que l'han contestat han avalat l'opció de "restringir i controlar les informacions, establint només una font oficial d'informació". Un 30%, per contra, creu que no s'ha de restringir ni prohibir cap tipus d'informació.

Gairebé la pràctica totalitat dels ciutadans de l’Estat avalen les mesures restrictives per fer front a la crisi sanitària pel coronavirus. El Centre d’Estudis Sociològics (CIS) ha fet pública aquest dimecres un baròmetre especial dut a terme entre el 30 de març i el 7 d’abril, durant la primera setmana d’aplicació del confinament més dur -en què es van enviar a casa amb un permís retribuït tots els treballadors assalariats de serveis no essencials-, segons el qual el 97,3% dels 3.000 enquestats consideren molt necessàries o necessàries les mesures aplicades pel govern espanyol. És més: gairebé quatre de cada deu creuen que caldria aplicar mesures més estrictes de confinament -malgrat estar preguntant en el moment d’hibernació de l’economia que s’ha aixecat aquesta setmana-, mentre que un 58,3% les consideren suficients.

El desgast per la crisi del coronavirus comença notar-se en la coalició de govern, segons l'últim baròmetre del CIS, que analitza la gestió de la crisi del coronavirus. El desgast, però, és lleu. El PSOE es manté com a primera força amb un 31,2% d'estimació de vot a més de deu punts del PP, i baixa set dècimes percentuals respecte a l'enquesta del març. El PP, al seu torn, augmenta mig punt i passa del 19,6% del març a un 21,1%. Unides Podem continua en retrocés: si el febrer tenia un 13,6% d'estimació de vot, ara registra un 12%: perd nou dècimes respecte al març. Ciutadans, al seu torn, augmenta quatre dècimes, fins a un 7,6%, mentre que Vox és l'únic partit de la dreta que perd i passa d'un 14,5% a un 13%. Els resultats escenifiquen, però, que els de Pablo Casado no sumen tots els suports que perd el partit ultra.

El PSOE i Unides Podem es reforcen després de l'anunci de la formació del primer govern de coalició a Espanya des de la dictadura. És la conclusió a la qual s'arriba amb les dades a la mà de l'últim baròmetre del CIS, el primer des del pacte d'investidura amb ERC i la formació de l'executiu progressista. Elaborat entre el 2 i 13 de gener, just després que els republicans arribessin a un acord d'investidura amb els socialistes, el baròmetre mostra un repunt de més de dos punts percentuals del PSOE, que ja se situa a deu punts del PP. D'aquesta manera, si en els comicis passats els socialistes van treure un percentatge de vot del 28%, ara pujarien fins a un 30,4%. Unides Podem també surt premiada amb l'augment de fins a un punt percentual en estimació de vot (d'un 12,8% en les generals del 10 de novembre a un 13,8%).

Pedro Sánchez era l’únic candidat amb opcions de governar i tenia un ampli ventall de pactes possibles abans de la repetició d’eleccions. De cara al 10-N s’albira un escenari semblant. El Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) va donar oxigen ahir al líder del PSOE amb el pronòstic d’una victòria rotunda el 10-N (entre 133 i 150 escons), molt per sobre d’un PP que no creix prou (74-81). L’hegemonia dels partits tradicionals es consolidaria per davant d’Unides Podem (37-45) i Cs, que patiria una davallada respecte al 28 d’abril (57) i es quedaria amb entre 27 i 35 escons. Vox baixaria fins als 14-21 i Íñigo Errejón només tindria 3-4 escons.

Regular el preu dels lloguers és una solució vàlida per a un 41,4% dels espanyols, que en general prefereixen comprar un habitatge que no pas viure de lloguer, segons indica el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) d'aquest mes de juny. Un 90% creuen que el govern ha de tenir un paper actiu en la "protecció del dret dels espanyols a tenir un habitatge digne". Només un 12,9% prefereixen el lloguer, mentre que un 81,8% s'inclinen per l'habitatge en propietat.

¿Pot ser que hi hagi molts ciutadans espanyols que vulguin tornar al centralisme que imperava, per exemple, durant el règim franquista? Doncs resulta que gairebé 40 anys després d'estat autonòmic la resposta és que sí. Segons l'últim baròmetre del CIS són només un 16% a tot l'Estat, però, si hi sumes el 12,1% que volen retallar l'autogovern a les autonomies, ja suma un significatiu 28,1%. I si encara filem més prim i observem els resultats per territoris, llavors descobrirem que hi ha una Espanya que ja és obertament contrària a l'estat autonòmic. En concret, a Madrid, Cantàbria, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i l'Aragó els partidaris de fer marxa enrere s'acosten al 50%, entre una opció i l'altra. En el cas de Madrid, per exemple, els partidaris de recentralitzar ja superen els defensors de l''statu quo' i els que voldrien aprofundir en l'autogovern.

Les enquestes electorals no passen pel seu millor moment de credibilitat, a causa de la volatilitat del vot i el trencament del tradicional sistema de partits a Catalunya i a Espanya, però quan totes apunten en la mateixa direcció solen encertar. El CIS fet públic ahir apunta que el PP, no fa tant un partit totpoderós amb una gran implantació territorial i una fidelitat de vot a prova de bomba, ja seria la quarta força política, per darrere del PSOE (29,9%), Ciutadans (17,7%) i Units Podem i les seves confluències (15,4%). El PP de Pablo Casado es quedaria amb un raquític 14,9%, menys de la meitat dels sufragis aconseguits per Mariano Rajoy (33%) el juny del 2016.

Vox continua creixent a Espanya, segons l'últim baròmetre del Centre d'Estudis Sociològics (CIS), elaborat a principis de gener. Si en l'última enquesta, després de la irrupció al Parlament andalús amb 12 escons, ja treia un 3,7% d'estimació de vot, ara passa a 6,5% i gairebé la meitat dels sondejats (48,6%) situen la formació en l'extrema dreta. El PSOE aguanta com a primera força i augmenta un punt, fins a un 29,9%. La gran novetat és que, mentre que l'extrema dreta segueix augmentant, el PP no fa més que perdre estimació de vot i ja se situa a una distància de quinze punts dels socialistes, que els doblen en vot directe. I tant Ciutadans com Units Podem ja superen el partit de Pablo Casado, que passa a quarta força estatal. Si se celebressin eleccions ara mateix, els populars passarien d'un 19,1% al desembre a només un 14,9%, mentre que Units Podem augmentaria cinc dècimes, fins a un 15,4%, i Ciutadans en perdria dues i es quedaria amb un 17,7%.

Amb el 16,4% dels vots, Ciutadans seria la primera força al País Valencià si se celebressin eleccions al Congrés de Diputats, segons les dades ofertes ahir pel Centre d'Investigacions Sociològiques.

Entre la probable irrupció de l’extrema dreta al Congrés i la convocatòria municipal i autonòmica en moltes comunitats espanyoles, les eleccions al Parlament Europeu aquesta primavera queden en un segon pla. Tant és així que el 59,1% dels ciutadans de l’Estat, segons el CIS, no saben que hi ha comicis europeus aquest any. Un 5,5% dels consultats encerten la data exacta, el 26 de maig, un 14,8% saben que seran al maig i un 20,3% que la convocatòria és aquest 2019. La resta, o admeten que no ho saben o no encerten la resposta. Tanmateix, en saber que els comicis europeus coincidiran amb les municipals en pràcticament totes les comunitats autònomes –excepte Catalunya, Euskadi, Andalusia i Galícia–, el 72,3% dels enquestats responen que participaran sense distincions en la triple convocatòria. Només un 7% triaran en quines eleccions voten i en quines no.

La irrupció de l’extrema dreta a Andalusia amb 12 escons ja té una translació directa al baròmetre que elabora cada mes el Centre d’Estudis Sociològics (CIS). Si se celebressin eleccions ara mateix a l’Estat, Vox podria entrar al Congrés de Diputats amb un 3,7% d’estimació de vot. L’enquesta -elaborada després del 2-D i difosa ahir- no ofereix una forquilla d’escons, però els ultres de Santiago Abascal sí que gairebé tripliquen el percentatge de vots recollits fa només quatre mesos en el mateix baròmetre. Al setembre van sortir per primer cop de l’apartat “Altres partits” -juntament amb el PACMA- amb un 1,4%.

La decisió de Pedro Sánchez de presentar els pressupostos obligarà a moure peça al PDECat i ERC, que ja tenien coll avall que no haurien de decidir si tramitaven o no els comptes. El desànim instal·lat a la Moncloa des de la debacle electoral del PSOE andalús va provocar dimarts que el president del govern espanyol anunciés un canvi d’estratègia que passava per iniciar els tràmits parlamentaris al gener, en un moviment de pressió als dos partits catalans, davant l’auge de Vox. “Busquem recuperar la iniciativa”, van explicar ahir fonts de l’executiu, que admetien que el resultat andalús ha fet virar l’estratègia per superar “els marejos dels independentistes”.

El PSOE continua al capdavant de les enquestes, segons el CIS. En un sondeig publicat aquest dimecres però fet abans de les eleccions andaluses, la formació de Pedro Sánchez obté un 19,2% del suport en intenció directa de vot (el que responen directament els consultats, sense 'cuina'), per sobre del PP (11,5%), Cs (11,4%) i Podem i les seves confluències (11%), que estan frec a frec.

Susana Díaz revalidaria la victòria a les eleccions andaluses, però necessitaria un pacte amb Ciutadans o Podem per governar, segons l’enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques publicada aquest dimecres i que apunta a un triple empat per la segona posició entre el PP, Cs i Podem.

El PP de Pablo Casado cau a la tercera plaça en intenció de vot, segons l'enquesta del CIS de l'octubre, publicada aquest dijous i que dona una pèrdua de més de dos punts a la formació conservadora respecte al mes passat. Amb la caiguda, el partit se situa per sota de Ciutadans, que puja a la segona plaça, amb un 21% d'intenció de vot, gairebé dos punts per sobre del PP, que es queda amb un 18,2% d'intenció de vot. El PSOE és el gran beneficiat d'aquesta nova onada del CIS, gairebé un punt per sobre respecte a la del setembre, fins al 31,6%, cosa que el situaria com a guanyador clar de les eleccions, mentre que Units Podem també puja, del 16,1% al 17,3%.