Carlota Elias tenia clar que necessitava un tema que la motivés per al seu treball de final de grau de criminologia. I es va trobar amb la paraula hibristofília: persones que senten atracció per criminals. Ho ha acabat convertint en el llibre Hibristofília, un cuento de (encerr)hadas.

Dos presos del departament especial de règim tancat (DERT) —la zona d'aïllament— de la presó de Brians 2 han intentat escapar-se aquest diumenge a la matinada del centre. Fonts penitenciàries han explicat a l'ARA que els dos interns s'han passat entre dues i tres hores a les golfes d'aquest departament després de sortir d'una cel·la desmuntant el plafó de la llum, que dona accés a la planta tècnica del departament, on hi ha la instal·lació elèctrica i el sistema d'aigües. Els interns han pogut fer tot això sense que hagi saltat cap alarma, afegeixen les mateixes fonts. Per la seva banda, el departament de Justícia ha destacat que els funcionaris del centre han frustrat l'intent de fugida.

El pare del nadó presumptament maltractat a Barcelona ha estat traslladat de mòdul després d'una agressió per part d'altres presos. L'home va ingressar a Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires, en presó provisional divendres de la setmana passada. Una setmana després, aquest dijous, un incident violent amb altres interns que sabien que se l'investiga pels maltractaments i l'agressió sexual del seu fill d'un mes va fer que la direcció el canviés de mòdul.

La Montse diu que només una vegada ha dubtat de si estava segura a la feina. Va ser avui fa dos anys, quan un whatsapp d’un company l’avisava que un pres havia apunyalat la Núria López a la cuina de Mas d’Enric i després s’havia suïcidat. "En aquell moment sí que dius «Hòstia, on estic treballant?» Vaig pensar que em podia passar a mi".

Benjamín Vega té 60 anys i en fa 35 que va entrar a la presó per primera vegada. Des d'aleshores n'ha anat entrant i sortint. L'any 1991 un jutge de Tarragona el va "castigar una setmana" després que l'enxampessin robant a Salou tres vegades seguides en pocs dies, i reconeix que s'ho va prendre "com un joc". "El pitjor de tot és que no vaig agafar por a la presó, perquè si li hagués agafat por no hi hauria tornat a entrar", diu ara, amb dotze condemnes que –si no aconsegueix una reducció de pena com està intentant– acabarà de complir l'any 2039, quan tindrà 73 anys.

De la mateixa manera que ha envellit la societat, també hi ha cada vegada més persones grans entre reixes, i per això la mitjana d'edat dels presos cada cop és més alta. Només un 1% de les persones que estan empresonades tenen més de 70 anys, però són el doble que ara fa quinze anys. En canvi, al llarg d'aquest temps, el nombre total de presos ha baixat. Entre els qui encaren aquesta etapa de la vida dins de presó hi ha tant interns amb condemnes molt llargues com d'altres que han encadenat penes més petites o que han delinquit sent ja grans. A la presó conflueixen diferents factors de risc que avancen l'envelliment, i per això els especialistes consideren que a la presó una persona és gran molt abans que en llibertat.

El Parlament ha aprovat una reivindicació històrica dels funcionaris de presons: que siguin considerats agents de l'autoritat. La demanda, que va guanyar força després de l'assassinat de la Núria, cuinera a la presó de Mas d'Enric el març del 2024 a mans d'un intern, ha estat una proposta del PSC que ha tirat endavant amb els vots del PP, Vox, Aliança Catalana i Junts. A més dels funcionaris de vigilància, l'estatus d'agent de l'autoritat —que ja tenen entre altres els policies, els metges i els docents— s'estén també als directius de les presons i els treballadors penitenciaris de rehabilitació: psicòlegs, educadors, juristes i treballadors socials.

És habitual que, en els comentaris de les notícies sobre successos de l'ARA, diversos lectors demanin conèixer la nacionalitat o l'origen de la persona que ha quedat detinguda per la policia. És només un exemple que evidencia com una qüestió ha irromput al debat públic, sovint fent-se forta a l'esfera política de la mà d'algunes formacions: la vinculació de les persones nouvingudes amb una propensió més gran de comissió de delictes. Els Mossos d'Esquadra no fan pública la nacionalitat dels arrestats, ja que l'origen no es considera un factor a l'hora de delinquir, però la policia catalana ha obert la porta a proporcionar-ne més detalls en determinades tipologies delictives a partir de l'any que ve. A hores d'ara, els estrangers són el 18% dels residents a Catalunya i representen el 52% de la població penitenciària i més de la meitat de les detencions policials. Amb tot, tant els portaveus de la policia catalana com els experts consultats per aquest diari demanen anar més enllà de les dades fredes i contextualitzar-les tenint en compte els factors que sí que són decisius, com són els socioeconòmics.

Aquest dijous el departament de Justícia ha fet públiques per primera vegada les dades que permeten fer una radiografia de les contencions mecàniques per motius disciplinaris a les presons. Han estat 313 els deu primers mesos de l’any. Aquestes immobilitzacions es fan vuit vegades més als interns en règim tancat o d'aïllament que als que poden sortir puntualment de la presó amb permisos o estan en semillibertat, amb una ràtio de 9,16 per cada 100 interns en el primer cas i d'1,21 en el segon. En proporció, també afecten més els presos de menys de 25 anys: entre els joves, la ràtio d'immobilitzacions per cada 100 interns és de 3,74, mentre que entre els adults és d'1,28.

L'increment continuat de persones que estan empresonades a Catalunya ha portat el Govern a decidir ampliar les places a les presons per evitar que acabin massificades. En concret, construirà dos mòduls nous dins del perímetre actual de la presó de Mas d'Enric, a El Catllar (Tarragonès), que en total podran acollir 256 presos més. Els nous edificis seran per a homes i es construiran on ara hi ha un camp de futbol en desús, perquè els interns ja utilitzen les instal·lacions poliesportives de cada mòdul.

Els treballadors de les presons estan acostumats a dues formes clàssiques amb què els presos intenten tenir allà dins objectes prohibits com mòbils i drogues: que algú els ho porti en un vis-a-vis o que ho entrin ells mateixos en tornar d'un permís. Però hi ha una tercera modalitat més recent, que consisteix a fer que algú, des de fora, els hi faci arribar amb un dron. I, precisament aquesta setmana, els Mossos d'Esquadra han detingut un home que havia fet arribar mòbils i drogues a la presó de Brians 1 amb aquest mètode. Tot plegat després que la setmana passada treballadors de Brians 2, el centre adjacent, alertessin que havien detectat un dron que portava drogues, mòbils i altres objectes prohibits a la presó.

Christian L.F., el líder del moviment supremacista xenòfob Deport Them Now UE empresonat des del juliol per instigar aldarulls racistes a la localitat murciana de Torre Pacheco, havia treballat abans al centre de justícia juvenil Can Llupià de Barcelona. Hi va treballar des del 2 de novembre del 2022 fins al 30 de març del 2023, segons fonts del departament de Justícia, que asseguren que "no va tenir mai accés a la base de dades dels menors". Amb tot, el sindicat Sicap Fepol ha exigit al departament una investigació interna per confirmar si l'home va accedir a aquestes dades.

Casos de maltractaments en detencions policials, a les presons catalanes i als centres de menors. El Comitè Europeu per a la Prevenció de Tortures (CPT), òrgan del Consell d'Europa, ha denunciat diversos casos d'"ús excessiu de la força" dels Mossos d'Esquadra i els funcionaris de presons amb els detinguts. També del personal de centres de menors. Concretament, la comitiva de l'ens europeu, que va visitar Catalunya entre el 25 de novembre i el 5 de desembre del 2024, assegura haver "corroborat" mitjançant certificats mèdics maltractaments com "bufetades", "cops de puny" i "cops amb porres" de les autoritats. El CPT ho ha fet en un informe fet públic aquest dijous on, malgrat tot, expliquen que la majoria dels presos entrevistats declaren haver rebut un tracte "correcte".

En una setmana dues treballadores de la presó de Brians 2 han denunciat haver patit assetjament sexual per part de dos interns. Tal com ha denunciat el sindicat CSIF, els fets van tenir lloc el 14 i el 19 de juliol al mateix centre penitenciari de Sant Esteve Sesrovires.

L'edifici de la Lubianka de Moscou ha passat a la història com l’emblema del terror estalinista: el quarter general dels espies del KGB a Moscou i la presó on s’interrogava i torturava els dissidents abans d’enviar-los als camps de treballs forçats de Sibèria. La seu es va tancar durant la dècada dels 60, però no va ser fins al 2006, 15 anys després de la caiguda de la Unió Soviètica, que els serveis secrets van renunciar al control dels últims centres de detenció preventiva. Ara, però, una nova llei permetrà a l’FSB, el successor del KGB, recuperar la seva xarxa penitenciària, i les entitats de drets humans ja han alçat la veu d'alarma.

La Generalitat ha reconegut per primera vegada responsabilitats al voltant de l'assassinat de la cuinera Núria López a la presó de Mas d'Enric ara fa 15 mesos i ha acceptat indemnitzar els familiars de la víctima amb 40.446 euros. En concret, el departament de Justícia admet que "el servei públic penitenciari no va funcionar amb els estàndards de qualitat que serien exigibles", fins al punt que hi va haver "disfuncions". Si bé aquest funcionament "defectuós" no va ser "la causa directa dels fets", assumeix la "relació de causalitat" que van tenir amb l'agressió, perquè "si no s’haguessin produït haurien pogut determinar l’adopció de mesures diferents" amb l'intern, que conservava el seu lloc de treball a la cuina malgrat que havia comès una falta molt greu agredint un altre intern.

Alguns objectes i substàncies estan prohibits a la presó, però això no vol dir que no hi entrin. Els funcionaris de presons fan centenars de confiscacions cada any quan descobreixen, per exemple, un intern amb un mòbil, amb drogues o amb algun tipus d'arma. Durant els últims set anys, les confiscacions de drogues han crescut un 76%, segons les dades a què ha tingut accés l'ARA a través d'una petició de transparència i que el departament de Justícia ha declinat comentar. També han incrementat fins a gairebé duplicar-se les intervencions d'objectes perillosos.

L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) ha sancionat l'empresa Clece Seguridad amb 96.004 euros per no haver pres prou mesures per preservar la informació crítica sobre el sistema penitenciari que tracta per encàrrec del departament de Justícia. En concret, aquesta empresa s'ocupa del servei de monitoratge, seguiment i vigilància remota dels presos que estan en llibertat vigilada i que duen una polsera telemàtica que els geolocalitza. A l'empresa li van sostreure documents sobre la instal·lació d'aquestes polseres l'agost del 2022, quan els papers van passar tota una nit en una furgoneta en un pàrquing de sorra. L'empresa va denunciar el robatori l'endemà, però no va alertar el departament del robatori d'informació.

Els pocs centímetres que fa un tub de pomada antiinflamatòria són prou per amagar-hi, protegit amb un embolcall de plàstic, un dels objectes més preuats a dins d'una presó: un mòbil. És petit, no té accés a internet i en una botiga del carrer costaria pocs euros, però aquí permet fer trucades i enviar missatges des d'un lloc on les comunicacions són en comptagotes. Els treballadors de les presons es troben amb enginys de tota mena per aconseguir fer entrar i amagar tot allò que hi està prohibit. També les drogues, moltes vegades dins del cos, però també és freqüent que s'amaguin dins la sola de les sabates o entre les costures de la roba. "Hi ha autèntiques obres d'art cosides a mà i a màquina", diu un dels funcionaris consultats.

Un any després de l'assassinat a Mas d'Enric, el reforç de seguretat no ha arribat a molts racons de les presons de Catalunya, segons alerten diversos treballadors consultats per l'ARA. El primer moviment del nou govern per a les presons va ser apartar els interns condemnats per delictes de sang dels llocs de treball on poguessin tenir contacte amb eines perilloses. Més enllà de les cuines, el veto es va estendre, entre altres, als tallers de producció i les feines fora dels mòduls com ara els serveis de manteniment i jardineria. En canvi, les restriccions en les feines que pot fer un pres segons els seus antecedents no van incloure els cursos de formació que els interns poden seguir a la mateixa presó. Això ha permès situacions com ara que un pres pugui estudiar un curs de soldadura o de cuina, però després no pugui exercir aquest ofici a la presó.