Durant la setmana, vora 50.000 estudiants del país s'han examinat del que tradicionalment se'n deia selectivitat. Com que el sistema educatiu públic de Catalunya va a la catàstrofe sense pal·liatius –no per ser catalanistes farem veure que tot va de meravella–, ja fa anys que els resultats d'aquestes proves són molt prims.

L'endemà que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) donés quinze dies al Govern per executar la sentència del 25% de castellà a les aules, entrevistem l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau per saber què està en joc i quines possibilitats hi ha de resposta.

El Tribunal Constitucional (TC) ha tornat a firmar una sentència per unanimitat, després que en els últims mesos els magistrats haguessin discrepat sobre múltiples qüestions. L'aval a la condemna del 9-N contra Artur Mas ha tornat a generar consens al tribunal de garanties, que ha desestimat el recurs d'empara de l'expresident de la Generalitat. S'oposa a totes les al·legacions i en un punt de la sentència li retreu que invoqui la possible vulneració d'alguns drets per justificar la seva conducta de desacatament a les ordres del TC.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat per extingida la responsabilitat penal i civil de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau per la sentència del 9-N, segons informa l'ACN. El tribunal considera que tots tres ja han pagat les multes corresponents de 36.000, 30.000 i 24.000 euros respectivament, així com el temps d'inhabilitació fixat a la sentència de 13, 9 i 6 mesos. La decisió arriba després que el tribunal plantegés dubtes sobre si el sou de Mas com a expresident podia vulnerar la inhabilitació i també després que es qüestionés si la feina d'assessora d'Ortega durant uns mesos també podia haver vulnerat la inhabilitació.

El jutge de l'Audiència Nacional que instrueix el cas 3% ha citat a declarar com a investigats els exconsellers de CDC Jordi Jané, Felip Puig, Irene Rigau i Pere Macias, acusats de facilitar el blanqueig de comissions il·lícites pagades per empresaris a l'extinta formació. Des del principi de la instrucció del cas, els investigadors han intentat demostrar que part de les donacions rebudes pel partit eren en realitat comissions a canvi de l'adjudicació d'obra pública. Ara s'hi afegeix una altra tesi que havia plantejat la Fiscalia Anticorrupció i que es fa seva el jutge: sospita que algunes de les "rellevants" donacions podrien amagar unes operacions de blanqueig de capitals dels mateixos donants (en aquest cas els exconsellers) o del partit mateix.

Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau han agraït aquest divendres la "solidaritat de milers i milers de persones" que s'han implicat econòmicament per sufragar la multa del Tribunal de Comptes als responsables del procés participatiu del 9 de novembre del 2014. "On el TSJC no hi va veure malversació, el Tribunal de Comptes hi va veure responsabilitat comptable per encàrrec del govern espanyol, i la ciutadania hi ha vist injustícia i venjança", ha destacat l'exconsellera d'Educació en una compareixença als jardins del Palau Robert de Barcelona. L'expresident de la Generalitat ha subratllat que cada euro de la Caixa de Solidaritat és un "símbol de la unitat" i un referent de cara a la "necessitat a actuar en el sentit més unitari possible" dins el sobiranisme.

L'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau han pagat les multes de la condemna pel 9-N, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Mas ha abonat 36.000 euros, Ortega 30.000 i Rigau 24.000.

A escassos dies de l'inici del judici al Procés, el Tribunal Suprem ha difós aquest dimecres els detalls de la sentència del 9-N en contra d'Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau. El tribunal –que ja havia condemnat anteriorment Francesc Homs– aprofita l'ocasió per enviar ja les línies mestres que podrien mantenir-se en el judici al Procés, en què repeteixen dos dels mateixos magistrats que han jutjat l'expresident i les exconselleres.

Quan el PSOE parla de desinflamar o quan gent amb bona voluntat busca la manera de començar algun diàleg, topen de cap, una vegada i una altra, amb la més crua realitat. I és que, pel que fa al Procés, l’estat espanyol és més a prop de la venjança que de la justícia.

A les portes del judici per 1-O, a Madrid encara porta cua la consulta del 9-N. L'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament el 2014, Irene Rigau, van haver de comparèixer fa poques setmanes davant del Tribunal de Comptes i avui els seus advocats han parlat en representació seva en la revisió de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel 9-N davant del Tribunal Suprem després d'haver presentat diversos recursos de cassació. El TSJC va decidir el març de l'any passat inhabilitar-los per desobeir "deliberadament i inequívocament" el TC amb la consulta, i avui la Fiscalia ha demanat que es confirmi la sentència. Està previst que el tribunal es pronunciï abans de Nadal per marcar així el pas al judici de l'1-O. Coincidirà també amb la sentència del Tribunal de Comptes, que els reclama fins a 5,2 milions d'euros pel 9-N malgrat el TJSC haver-los absolt del delicte de prevaricació, pel qual la fiscalia demanava fins a 8 anys de presó.

El Tribunal de Comptes ha viscut aquest dimecres un 'déjà-vu'. La diminuta sala d'aquest organisme encarregat de determinar la responsabilitat comptable de tots els càrrecs que tenen accés a béns públics s'ha convertit en una reproducció a petita escala del judici pel 9-N contra l'expresident Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el febrer del 2017. Tot i que l'enfocament havia de ser sobre aspectes econòmics, l'acusació –representada per Societat Civil Catalana i l'associació Advocats Catalans per la Constitució– i la fiscalia han repetit gairebé fil per randa les mateixes preguntes que al tribunal català el febrer de l'any passat. Fins al punt que la presidenta del tribunal, la consellera Margarita Mariscal de Gante –ministra de Justícia d'Aznar i filla d'un jutge del Tribunal d'Ordre Públic franquista–, ha demanat a Societat Civil Catalana que se centrés i fes preguntes sobre la presumpta responsabilitat comptable de Mas el 9-N, per la qual se'ls demana pagar fins a 5,2 milions d'euros que ja han dipositat com a fiança solidària.

El president de la Generalitat, Quim Torra, rebrà aquest dimarts a les dependències del Palau l’expresident Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau. La reunió es produirà just un dia abans que tots tres hagin de declarar el Tribunal de Comptes per l'organització del procés participatiu del 9-N. Amb aquesta trobada, Torra vol mostrar el seu suport i la seva solidaritat als quatre polítics implicats en aquest procediment. La reunió amb el president tindrà lloc a les 9.00 hores del matí a la Sala Torres-García del Palau de la Generalitat.

L'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs hauran de declarar en el judici al Tribunal de Comptes per l'organització del 9-N. La vista està fixada per al dimecres 10 d'octubre a les 10 h del matí. No és habitual que els investigats hagin de declarar en aquests judicis administratius, ja que és suficient que hi assisteixin els seus advocats. Però les dues entitats que van denunciar el suposat ús de diner públic (Societat Civil Catalana i l'Associació d'Advocats Catalans) ho han sol·licitat i això obliga que els quatre viatgin fins a Madrid.

L'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs hauran de declarar al judici al Tribunal de Comptes per l'organització del 9-N. La vista està fixada el dimecres vinent 10 d'octubre a les 10h del matí. No és habitual que els investigats hagin de declarar en aquests judicis administratius ja que és suficient que assisteixin els seus advocats. Però les dues entitats que van denunciar el suposat ús de diner públic (Societat Civil Catalana i l'Associació d'advocats catalans) ho han sol·licitat i això obliga tots quatre a viatjar fins a Madrid.

Com va viure el període que va entre l’anunci del febrer i el de l’abril?

Els consellers d'Ensenyament de la Generalitat durant deu anys, del 2006 al 2016, Ernest Maragall (2006-2010) i Irene Rigau (2010-2016), han explicat a TV3 que no creuen que la proposta de l'Estat sobre la casella del català i el castellà al full d'inscripció de les escoles pugui posare fi a la immersió lingüística.

"El que ens estan fent a nosaltres és un intent de destruir les persones i les seves famílies. Som en un estat policial". Així de clar ha sigut l'expresident de la Generalitat Artur Mas en una entrevista a RAC1 per referir-se a la fiança que ha imposat el Tribunal de Comptes (5,2 milions) i a les mesures que està prenent l'Estat per frenar el referèndum de l'1 d'octubre. Malgrat les sancions, però, Mas, acompanyat dels exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, ha assegurat que tornaria a impulsar el procés participatiu del 9 de novembre.

Artur Mas és el gran damnificat de les multes econòmiques del procés participatiu del 9-N i és l'últim responsable dels més de 5,2 milions d'euros de fiança que demana el Tribunal de Comptes. L'ens fiscalitzador ha xifrat en 4,8 milions el que va costar la consulta i hi suma 400.000 euros d'interessos. A l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau l'ens fiscalitzador li demana un màxim de 3 milions, a l'exconseller de la Presidència Francesc Homs 2,1 i a l'exvicepresidenta Joana Ortega uns 800.000 euros.

El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, assumiran dimarts que ve la compra de les urnes del referèndum. Una decisió que treu de l’equació la consellera de Governació, Meritxell Borràs, fins ara responsable de pilotar el concurs per adquirir les 8.000 urnes que l’executiu vol fer servir el proper 1 d’octubre. En una entrevista a RAC1, l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau –condemnada per la consulta del 9-N– ha considerat "normal" que les responsabilitats no recaiguin només en el PDECat. Rigau ha recordat que Borràs és l’única consellera contra qui s’ha querellat la fiscalia i els únics condemnats del Procés fins ara també han estat tres membres del PDECat: Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs i la mateixa Rigau.

Ja els dèiem ahir que les paraules del conseller Baiget significaven “problemes per al Govern quan faltaven poques hores per a les explicacions sobre el referèndum que avui es volen presentar a l’escenari del TNC amb una escenografia d’unitat”.