Aquest any no m’he portat gaire bé. En primer lloc, no he parat de rondinar per les condicions econòmiques en què treballem els traductors i els escriptors. És terrible ser tan pesada, ja ho sé. Però encara que per culpa d’això m’escatimeu un regal o dos continuaré rondinant. En segon lloc, no he sigut prou generosa per donar frases de faixa a llibres que no m’han convençut del tot. I sí, ja ho sé, tots els llibres tenen alguna cosa bona i bé que l’hauria pogut dir, però no m’agrada dir veritats a mitges, així que encara que això em costi un altre regal, continuaré fent-ho. En tercer lloc, he prostituït les meves capacitats, que no són gaires ni gaire excepcionals, però tanmateix les he posat al servei d’aquells que m’han volgut i pogut pagar, per poc que fos, i he omplert espais que no mereixo en diaris, ràdios, televisions i festivals amb les meves idees mortes. En quart lloc, he publicat un llibre infantil i a sobre ho he fet amb orgull, sense escoltar les veus sense cara que menystenen la literatura infantil. En cinquè lloc, m’he queixat d’un munt de coses com una desagraïda: del català pobre que parlem i escrivim, de la indústria editorial que sobrepublica i inunda el mercat de porqueries (i també de coses bones), dels periodistes que no fan bé la seva feina, de la mirada masculina que encara ho impregna tot (personatges, trames, llibres), de l’abús de les convencions en la ficció, etcètera. En sisè lloc, quan algunes persones m’han deixat llegir textos seus, els he dit el que en pensava sense observar la hipocresia que mana dir que ho han fet tot meravellosament. En setè lloc, no em penedeixo de res de tot això.

Una nit d'hivern, els carrers dels pobles i ciutats estan engalanats amb llums i colors i arriben tres reis carregats de regals. Està a punt d'arribar la nit de Reis i els nens pregunten als pares: "Ja han arribat"? Com és costum, el 5 de gener Ses Majestats els Reis d'Orient es passejaran dalt de les carrosses per saludar petits i grans i repartir molts caramels. Les quatre capitals catalanes han preparat unes cavalcades plenes de música i animació per a la nit més màgica. Aquests són els recorreguts que seguiran i les novetats d'enguany.

Quan els meus fills tenien 6 anys, tots dos em van fer la mateixa pregunta, en una escena idèntica però amb tres anys de diferència: "Mare, els Reis sou els pares?" I en les dues ocasions els vaig respondre el mateix: "Sí". El meu fill petit, pragmàtic com és, em va preguntar: "Però ens continuareu fent regals encara que ja ho sabem?" Quan li vaig confirmar que sí, no hi va donar més voltes. A la meva filla gran, en canvi, se li van humitejar els ulls i em va dir: "Podries haver-me dit una mentida, no? Vull continuar creient en la màgia!" Que una nena de 6 anys em fes aquesta demanda no em va estranyar i la seva inquietud va obrir la possibilitat de reflexionar amb ella sobre la por de fer-se gran, la importància de la sinceritat en les relacions i sobre com podíem continuar creient en la màgia amb la nostra imaginació. La sorpresa me l'he endut quan he explicat aquesta anècdota a gent adulta, perquè molts m'han fet la mateixa pregunta que ella. 

Tots recordem la joguina que no ens van portar mai, més que no pas la que sí que ens van portar (la meva és el CinExin). Però sovint sents, també, algun músic que diu que els Reis, sense que ho hagués demanat, li van portar l’instrument i allò va ser el principi de la seva vocació. De fet, la cançó d’en Serrat és una mica això: “Me la van regalar quan em voltaven somnis dels meus setze anys, encara adolescents”. A mi, un any, em van portar una Olivetti de color groc, amb la qual vaig escriure dotzenes de contes. Passava que, esclar, es gastava més el color negre, de la cinta, que el color vermell, i llavors, per aprofitar, col·locaves la cinta al revés i ho escrivies tot en vermell.

[ALERTA: AQUEST TEXT CONTÉ ESPÒILERS, NO EL LLEGIU AMB INFANTS, PERÒ A VOSALTRES US PORTARÀ BONS RECORDS]

Aquests dies els infants estan perfilant la carta que enviaran als Reis d'Orient. Alguns ja fa setmanes que fan nombroses versions, altres estan a la meitat perquè encara no tenen clar què demanaran i n'hi ha que encara s'hi han de posar, tot i que tenen temps suficient. Però com ha de ser una carta als Reis d'Orient perquè no es converteixi en una llista de la compra?

Avui, primer de tot, un avís si tens els fills a prop quan ens escoltis, perquè parlem de Nadal. Parlem de màgia. I hi haurà espòilers per als més petits. 

La carta

Proposeu-vos no escriure una carta als Reis perquè ells són màgics i saben perfectament els regals que han de dur. La màgia és que arribi allò que ens il·lusiona sense haver-ho demanat! En comptes d’una llista de peticions, podem enviar una carta preguntant als Reis com estan, com va el seu viatge, com és l’orient, si passen fred durant el camí... I ja us podeu imaginar l’alegria de rebre una resposta!

]]>

Les cavalcades de Reis solen ser un entreteniment per als més petits de la casa, que es queden amb els ulls oberts com plats quan veuen els Reis Mags. Això ha passat també a alguns adults enguany a Madrid, on a través de Telemadrid o en directe a peu de carrer han caigut rendits a la desfilada reial gràcies a la bellesa del rei Gaspar, que ha generat una allau de comentaris a Twitter. Alguns usuaris de la xarxa social han anunciat que, des d'aquell mateix moment, el seu rei preferit era Gaspar i que deixaven el seu anterior rei preferit enrere. Gaspar va ocupar totes les converses dels madrilenys primer i després de la resta de territoris, que a través de les xarxes van anar descobrint la seva figura. Alguns van desitjar a través de Twitter que tant de bo fos Gaspar qui anés la nit de Reis a casa seva a deixar els regals.

]]> Just al costat de les sabates que posàvem al balcó, els meus pares ens feien deixar un bol d’aigua per als camells dels Reis i unes copetes de conyac per a Ses Majestats. La carta que havíem escrit amb les nostres peticions, a casa no la donaven per bona si no començava amb un "Moltes gràcies per tot el que em vau portar l’any passat", inclosa alguna referència al molt que havíem jugat amb aquell regal, i havia d’acabar amb alguna frase del tipus "Però tot el que Ses Majestats vulguin serà ben rebut". Les sabates havien d’estar ben llustrades, perquè no era qüestió de donar mala imatge davant aquells senyors que havíem vist passar a la cavalcada, agafats als barrots de les finestres de l’edifici de La Caixa, a la Via Laietana.

]]>

Els Reis d'Orient ja són aquí, i sense que la pandèmia impedeixi aquest any les cavalcades. Això sí, es fan amb certs canvis: s'han modificat recorreguts i activitats per adaptar-se a les mesures anticovid. A Barcelona no es podrà seguir l'arribada al Moll de la Fusta, que serà retransmesa per Betevé i en línia, i en alguns indrets no es tiraran llaminadures. En canvi a Girona se'n repartiran unes de ben especials: xocolatines del pastisser Jordi Roca.

]]> El progenitor de fills menors de vuit anys ha desenvolupat un sistema intuïtiu per preservar la màgia. Si a iCat sona Homenatge a Teresa canvia d’emissora un moment o parla fort, perquè la criatura no senti la frase “Ella ens va dir d’on veníem i que els Reis de l’Orient no existien”. Procuraran o bé anar a la cavalcada o bé veure-la per la televisió, però no canviar gaire de canal, tot i que la frase “Són màgics, són a tot arreu a la vegada i amb roba diferent” va sempre bé. Quan jo era petita ens deien que els Reis parlaven totes les llengües del món, si no, com podrien llegir les cartes? I és per això que el nostre rei i el patge de la carta ens parlaven en català. Vivíem en un poble. Pablo Casado encara era petitet, també.

]]>

Queda l’últim àpat de les festes: el dinar de Reis. Després d’uns dies molt lligats a uns plats, l’àpat del 6 de gener és el més lliure. Probablement, la premissa serà fer-lo més senzill, perquè tothom ha de tenir temps per jugar amb els regals dels tres Reis d’Orient, però també perquè els altres dies festius ja han suposat receptes molt elaborades.

]]>

Tot i que aquest any els Reis d'Orient no podran passejar pels carrers de les ciutats de Catalunya en la tradicional cavalcada, TV3 i el Super3 han preparat un especial per donar la benvinguda a Ses Majestats. Les dues cadenes emetran simultàniament un programa que arrencarà a les 19.30 h i que farà seguiment de l’arribada en directe de Melcior, Gaspar i Baltasar a la ciutat de Barcelona en el pailebot reial.

]]>

Com a la resta del país, la pandèmia farà que enguany Puigcerdà no pugui celebrar la tradicional cavalcada de Reis. Tot i això, des de l'Ajuntament de la capital cerdana han informat que sí que hi haurà una recepció a la plaça del Call, on Ses Majestats saludaran els nens i nenes de Puigcerdà el dia 5 de gener, entre les 17:30 i les 21h. L'activitat és gratuïta però és obligatori que cada nen o nena tingui tiquet d'accés, ja que l'aforament a la plaça serà limitat i els adults només podran entrar al recinte en cas d'acompanyar a un menor. A més, caldrà seleccionar una franja horària -establerta en torns de mitja hora- per tal d'evitar aglomeracions. L'organització podrà obrir noves franges horàries si la demanda de places així ho requereix.

]]>

La instal·lació La màgia d’Orient serà el punt de recollida de les cartes als Reis d'Orient durant aquest Nadal insòlit. El muntatge es podrà visitar des del 28 de desembre al 5 de gener al Parc del Fòrum, que es calcula que acollirà fins a 45.000 persones amb cita prèvia. L’Ajuntament de Barcelona garanteix que és un espai segur i compleix tots els requisits de les autoritats sanitàries.

]]>

Tècnics i voluntaris de tot Catalunya ajusten els últims detalls de la nit més màgica de l'any. A Barcelona, el campament reial s'ha instal·lat a la Fira de Montjuïc, on tot sembla estar a punt per rebre els Reis d'Orient aquest diumenge. Enguany, tecnologia i tradició es fusionaran en una Cavalcada que recorda les tradicions però que també vol convidar grans i petits a fer un salt al futur amb nou vestuari i il·luminacions. Es tracta de l'espectacle més multitudinari de l'any a la ciutat, una cita per a la qual l'Ajuntament de Barcelona busca nous formats cada any.

]]>

Per segon any consecutiu, la plataforma Casa Nostra Casa Vostra (CSCV) ha demanat als ajuntaments que triïn persones negres per fer de rei Baltasar a les Cavalcades. Aquest any seran 37 de les 43 capitals de comarca -un 86%- les que deixaran enrere el maquillatge i tindran un Baltasar negre, sis més que l'any passat. Igualada, Mollerussa, Ripoll, el Pont de Suert, Sort i Viella són les úniques capitals que es resisteixen al canvi i representaran el rei amb una persona blanca pintada la pròxima Cavalcada de reis. En total ja són 108 els municipis que s'han adherit a la campanya impulsada amb el suport del grup d'actors i actrius Tinta Negra.

]]>