Permetin-me que comenci amb una anècdota personal. Un càrrec polític proper, del món de l’esquerra i sense cap vincle institucional, m’explica que un dels seus cavalls de batalla és convèncer certes persones, molt sovint companys de formació, que les feines derivades dels afers col·lectius cal remunerar-les. En el món de l’activisme i la implicació política la línia entre el voluntarisme i el retorn pecuniari és difícil de traçar, en un dilema que ara i adés genera tensions dins de les organitzacions. Bé és cert que el retorn esperat de la implicació en accions col·lectives no necessàriament és econòmic. La implicació política sol avançar gràcies a la voluntat d’aconseguir un ideal superior, de tenir un retorn més o menys tangible (com un càrrec o un reconeixement) en un futur proper o llunyà o de la mateixa expressió de satisfacció personal en veure’s envoltat de persones amb objectius similars. Tanmateix, també és habitual veure com l’absència d’una compensació econòmica suposa un fre a l’acció col·lectiva i una font de frustracions importants.

Fins ara el Parlament destinava 2,9 milions d'euros anuals a pagar els assessors dels partits polítics. A partir d'avui la xifra s'incrementa en 850.000 euros i superararà els 3,7 milions en recursos públics cada any. Ho ha decidit aquest dimarts la mesa de la cambra en una reunió en què han participat totes les formacions polítiques –també les que habitualment no hi tenen seient– i en què només han votat en contra la CUP i Vox. PSC, ERC, Junts i Cs hi han votat a favor, mentre que el PP i els comuns han optat per l'abstenció. L'argument per apujar els diners que reben és que han optat per adaptar-se al mateix sistema que fa servir el Congrés de Diputats, segons han explicat a l'ACN fonts de la mesa. Si sempre s'haguessin emmirallat en el Congrés, no haurien existit les llicències per edat, que han costat a la cambra més de 14 milions d'euros en funcionaris que ja no hi treballaven, o no s'haguessin inflat les indemnitzacions dels polítics un cop deixaven la seva acta de diputat.

Els sindicats d'educació han denunciat aquest dilluns que els professors i mestres substituts que hagin sigut nomenats durant aquest desembre no podran cobrar la nòmina fins a finals de gener. En un comunicat, el sindicat USTEC-STEs ha qualificat d'"inadmissible" la situació, perquè considera que provoca un "greuge comparatiu" entre els docents i ho veu com un exemple més del "maltractament'' del departament d'Educació als treballadors, segons ha informat l'ACN. Fonts del departament han reconegut que aquesta situació es produeix cada curs perquè el pagament del sou està vinculat al tancament pressupostari, que es fa habitualment cap al 5 de desembre.

Avui el calendari europeu marca de manera simbòlica (o reivindicativa) el dia en què les dones deixen de cobrar per la feina feta malgrat que no deixaran de treballar el que queda d’any. Respecte a l’any passat, només són dos dies de millora, perquè la bretxa salarial de gènere europea només s’ha reduït dues dècimes, del 16,2% al 16%. Com assenyala la Comissió Europea en el seu últim informe, al conjunt de la UE la bretxa salarial de gènere amb prou feines s’ha retallat un punt en set anys. A Espanya, on hi ha dades disponibles des del 2008, la reducció ha sigut exactament la mateixa.

Són la meitat de la població, però quan es tracta de la indústria tecnològica ser dona implica formar part d’una minoria. Eva Fabry vol que aquesta realitat no s’allargui més. És la directora del Centre Europeu de Dona i Tecnologia, un organisme pioner al continent que promou la inclusió de les dones en el sector que més ocupació ha de crear en les pròximes dècades. Els últims mesos, l’hongaresa ha participat a Barcelona en un grup de treball de la fundació Mobile World Capital que estudia cap a quina direcció avança el món laboral.

Per a alguns treballadors, el dia 15 de cada mes seria un millor moment per rebre la nòmina que el 30 o el 31. Les dificultats per estalviar després de la crisi i l’augment del cost de vida a les grans ciutats han provocat que arribar a finals de mes sense el compte corrent en números vermells es converteixi sovint en una proesa. Typs és una aplicació creada al venture builder . La plataforma mostra a l’usuari quina és la part proporcional del seu salari que ja té disponible i aquest pot triar si en vol cobrar un pessic per cobrir imprevistos.

Hi ha 282 persones ocupant una cadira als consells d’administració de les empreses cotitzades d’origen català (algunes van traslladar la seva seu social després de l’1 d’octubre). En total, durant l’any passat aquestes persones van cobrar quasi 85 milions d’euros com a remuneració per formar part d’aquests òrgans de govern de les empreses. De mitjana, doncs, quasi 300.500 euros per cap, una xifra un 30% superior a la mitjana de l’any anterior, que era de poc més de 227.000 euros, segons les dades que figuren en els informes de retribució dels consellers de l’any 2017. La remuneració global, però, creix fins a superar els 98 milions d’euros si es tenen en compte les aportacions a plans de pensions, assegurances, bonus per compliments de plans estratègics i altres conceptes que no formen part de la retribució fixa.

L'Estat ha anunciat un principi d'acord amb els sindicats policials per equiparar el sou dels guàrdies civils i policies nacionals amb el dels Mossos d'Esquadra de cara al 2020. El ministeri de l'Interior destinarà 500 milions d'euros del pressupost d'aquest any a millorar el sou dels agents, i incrementarà la partida en els següents exercicis en 1.100 milions d'euros, fins a aconseguir que el salaris siguin "equiparables als que perceben els mossos [que estan] en llocs i categories similars", ha explicat el ministeri en un comunicat. Tot i que l'increment de sou equipara les condicions de les forces de seguretat de l'Estat amb les de la resta de policies autonòmiques i locals, en el seu comunicat Interior destaca únicament que la mesura servirà per igualar el salari dels Mossos d'Esquadra, "el cos policial que més cobra d'Espanya".

La mesa del Congrés de Diputats estudiarà aquest dilluns l'informe que va encarregar fa dues setmanes als serveis jurídics de la cambra. Aquest informe es va demanar a petició de Ciutadans i proposa retirar el sou i les subvencions als diputats al Congrés d'ERC i el PDECat per les seves reiterades absències al ple durant les últimes setmanes arran de la crisi política a Catalunya.

La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha avançat aquest dimarts que el Govern ha aprovat en la seva primera reunió ordinària incrementar un 1% el sou del personal del sector públic de la Generalitat per al 2016. "Tenint en compte la situació de pròrroga pressupostària de la Generalitat, l'executiu ha hagut d'aprovar un decret específic per actualitzar el marc normatiu vigent i fer viable l'aplicació de l'increment salarial contingut a la normativa bàsica estatal", assenyala la documentació distribuïda als periodistes.

Les xifres macroeconòmiques parlen d'un creixement econòmic sostingut durant els últims set trimestres, però de forma "incomprensible" la pobresa i l'atur es cronifiquen i les desigualtats augmenten. Agafant aquesta situació com a referència, la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha fet públiques aquest dilluns les seves 26 propostes concretes adreçades als partits polítics de cara a les eleccions del proper 20-D. L'objectiu últim és que el "creixement econòmic es tradueixi en creixement social", ha expressat el president de la Taula, Oriol Illa.

L'equip de govern del Consell Comarcal del Segrià, format per CDC, UDC i PSC, ha aprovat en el ple extraordinari del cartipàs celebrat aquest dimecres augmentar en 5.000 euros el sou de la presidenta de la institució, Maria José Invernón. La convergent passarà a cobrar 61.000 euros anuals, un 8,8% més dels 56.073 euros que percebia l'anterior president comarcal, Pau Cabré. Així mateix, una de les vicepresidències tindrà una retribució gairebé igual que fins ara però amb una dedicació de tan sols el 75%, igual que la vicepresidència segona, que serà del 50%, segons ha denunciat l'oposició. La mesura ha tingut el rebuig d'ERC, CUP, PP, el Comú de Lleida i Ciutadans, mentre que ICV s'ha abstingut.

"És un honor ser la primera dona alcaldessa i creiem que és important visibilitzar aquest fet". Així ha inaugurat el ple extraordinari de cartipàs –el primer del nou govern– l'alcaldessa, Ada Colau, aquest dimarts. Després de diverses setmanes i en una negociació 'in extremis', els grups han arribat a un acord per al repartiment d'assessors, comissions, pels sous i per les empreses municipals i s'ha aprovat definitivament el cartipàs municipal.

La futura alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha confirmat aquest divendres que l'exregidor del PSC i exdirigent de MES Jordi Martí serà el nou gerent de l'Ajuntament, mentre que l'exdirector de l'Escola de Policia de Catalunya i expert en seguretat Amadeu Recasens serà el delegat de seguretat del consistori, una àrea que dependrà d'alcaldia, tal com va avançar l'ARA. "No volem ser sectaris i volem aprofitar la millor gent, sobretot per a càrrecs tècnics", ha defensat Colau, que ha assegurat que els empleats públics no han de patir per les seves condicions locals, que seran respectades –amb l'excepció d'alguns sous de directius que considera "desproporcionats" i que voldrà revisar–, i seran "essencials per aplicar els canvis a l'Ajuntament". "La majoria de gerències seran per a gent de la casa", ha avançat.

La ponència de la futura Llei electoral s'allarga. Tot i que estava previst que aquest dimecres es tancaria, els grups han optat per traslladar la data límit a dimarts, quan s'acabaran de perfilar els dos darrers títols per fer en el darrer ple d'abril el debat de totalitat amb el projecte de llei sense sistema electoral, i deixaran que els partits presentin cadascun el seu com a esmena. En la sessió d'aquest dimecres, però, s'ha inclòs dins el projecte de llei fer incompatible ser diputat i alhora senador, tant per elecció com per designació parlamentària. Sí que es podrà ser, en canvi, diputat i alcalde. El text també inclou reduir el sou dels parlamentaris que tinguin feines retribuïdes fora de la cambra.