Quan falta menys d'un mes perquè faci un any de l'apagada elèctrica massiva que va deixar durant hores sense subministrament elèctric la península Ibèrica, apareixen més gravacions de les comunicacions entre Red Eléctrica, l'operador del sistema elèctric espanyol, i algunes empreses, que constaten que mesos abans de l'incident ja hi havia problemes a la xarxa elèctrica. Alhora, les converses posen de manifest la inestabilitat del sistema. Tot això es desprèn de les transcripcions dels àudios (a les quals ha tingut accés l'ARA) que els senadors del Partit Popular han sol·licitat en el marc de la comissió d'investigació al Senat –on el PP té majoria absoluta– que investiga aquell incident. Aquesta comissió, de fet, ha estat marcada per la tensió entre els senadors populars i alguns compareixents, com va ser el cas de la presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor.

El conseller delegat de Redeia –la matriu de Red Elèctrica–, Roberto García Merino, va cobrar 2,054 milions d'euros l'any 2025, un 165% més respecte als 774.000 euros del 2024, després de sumar-hi un incentiu a llarg termini, segons l'informe de retribucions de consellers de l'empresa, participada per l'Estat, remés a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) aquest dijous. Per a Redeia, la companyia que opera la xarxa de transport elèctric a l'Estat, l'any va estar marcat per l'apagada massiva del 28 d'abril.

La pugna als tribunals d'Iberdrola contra Redeia, la matriu de Red Eléctrica (REE), l'operador del sistema, per la gran apagada del 28 d'abril de l'any passat s'ha revifat. Un jutjat de Madrid ha admès a tràmit la denúncia per competència deslleial que va interposar l'elèctrica que presideix Ignacio Sánchez Galán per atribuir-li, encara que sense citar-la expressament, la responsabilitat per l'apagada, segon informa El País-Cinco Días i ha pogut confirmar l'ARA.

Des de l'apagada elèctrica massiva del 28 d'abril que va deixar sense subministrament elèctric tota la península Ibèrica, l'operador del sistema, Red Eléctrica, funciona en "mode reforç". Aquest mode consisteix, a grans trets, en el fet que més d'una vintena de cicles combinats (centrals de gas) es mantenen encesos al ralentí. No generen electricitat, però estan disponibles per activar-se en qualsevol moment, sobretot en cas que la demanda es dispari i les renovables no puguin cobrir-la, o es detectin, de nou, problemes tècnics al sistema.

El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts una bateria de mesures per augmentar la resiliència de la xarxa elèctrica a la Península, Canàries i Balears, amb una inversió prevista de 750 milions d'euros. Segons ha informat el ministeri per a la Transició Ecològica, el llistat inclou 65 actuacions destinades a incorporar eines addicionals a les xarxes que facilitin el control de tensió i l'estabilitat davant d'oscil·lacions.

En mig del foc creuat per la responsabilitat en l'apagada elèctrica massiva del passat 28 d'abril, Red Eléctrica, l'operador del sistema elèctric espanyol, s'ha enfrontat als seus accionistes, que aquest dilluns estaven citats a participar en una nova junta general telemàtica, i no ha dubtat a defensar-se: "[El 28 d'abril] van incomplir els generadors [elèctrics]", ha afirmat la presidenta de la companyia, Beatriz Corredor, que durant la seva intervenció inicial de gairebé una hora ha reiterat que Red Eléctrica va complir "rigorosament" amb la normativa.

Un dia després de fer-se públic l'informe del comitè del govern espanyol sobre l'apagada elèctrica massiva, qui ha exposat les seves conclusions ha estat l'operador del sistema, Red Eléctrica, sobre qui continua planant l'ombra de la responsabilitat, o com a mínim d'una part d'aquesta pel que va passar el 28 d'abril. La companyia que s'encarrega d'operar el sistema, i que alhora és la propietària de les xarxes de transport d'alta tensió (línies, transformadors, estacions de transformació...) també ha publicat un informe en què desgrana allò que ha detectat que va passar perquè la península Ibèrica es quedés sense subministrament elèctric durant tantes hores. Ara bé, l'operador ha deixat clar que la investigació s'ha fet sense tenir tota la informació i assenyala, directament, les grans elèctriques (Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP). "Ja els puc assegurar que no tota la informació rebuda de terceres parts ha tingut la qualitat desitjada, ni ha estat prou completa", ha afirmat la presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor, en roda de premsa aquest dimecres.

Més d'un mes després de l'apagada elèctrica massiva que va afectar la península Ibèrica, la incògnita de quin va ser l'origen de la incidència no és l'única derivada. Al fet de resoldre el trencaclosques de la causa de l'apagada s'hi ha afegit una batalla per la transparència, però també el dubte sobre qui assumirà les reclamacions milionàries que es preveuen per la falta de subministrament elèctric que van patir empreses i famílies durant més de vuit hores. Es tracta de dos fronts que aquests últims dies no han fet res més que escalar.

Redeia, l'empresa matriu de Red Eléctrica de España i controlada en un 20% per l'Estat a través de la SEPI, ha proposat la incorporació d'Albert Castellanos, proper a ERC i exsecretari d'Empresa i Competitivitat durant el govern de Pere Aragonès. Redeia ha convocat junta general d'accionistes per al pròxim 30 de juny -amb l'apagada massiva encara com a rerefons-, en la qual es proposarà també, a més de Castellanos, l'entrada de l'exministra d'Afers Exteriors del primer govern de Pedro Sánchez, Arancha González Laya, com a consellera dominical (a proposta de la SEPI), i també de la catedràtica Natalia Fabra, exconsellera d'Enagás fins a la darrera junta de l'empresa, com a consellera independent.

L’apagada del dilluns 28 d’abril va ser un cigne gris. Va ser un esdeveniment inesperat, que ens va fer conscients de l’enorme dependència que tenim de l’electricitat, però que estava en el radar com una possibilitat. El mateix operador de la xarxa elèctrica, Red Eléctrica de España (REE), va dir que l’apagada era excepcional i totalment extraordinària, però al mes de febrer, en l’informe anual de la seva matriu Redeia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors, ja havia advertit als inversors que l'alta penetració de les renovables (l'any 2024 van representar el 60% de la generació) podria dur a pertorbacions en la xarxa i afectar el subministrament elèctric. Era, segons REE, un risc probable en el curt i mitjà termini que produiria una falta d’equilibri entre la generació i la demanda. A més, l’any 2023, la mateixa REE i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ja van advertir que hi havia risc d’apagada per sobretensió (amb un flux d’energia més gran que el que admet la xarxa de transport). A més, REE havia indicat que no disposava de prou eines per evitar les tensions a la xarxa. Bé, descartat el ciberatac, sembla que això és el que es va produir el 28 d’abril poc després de les 12.30 h, a partir de la desconnexió de plantes fotovoltaiques que van provocar que la freqüència baixés per sota dels 50 Hz i la tensió augmentés i desestabilitzés la xarxa. No van funcionar els tallafocs i França es va desconnectar poc després. El resultat va ser que “van saltar els ploms” i de cop es van perdre 15 gigawats de generació (aproximadament el 60% de l’electricitat que s’estava consumint).

El laberint de l'apagada elèctrica del passat 28 d'abril sembla que es comença a resoldre. Per una banda, l'inici de la incidència ja es delimita a les províncies de Granada, Badajoz i Sevilla –fa uns dies, el govern espanyol ja va posar el focus en el sud-oest de l'Estat–. Per l'altra, es descarta que l'operador del sistema elèctric espanyol, Red Eléctrica, patís un ciberatac. Totes dues conclusions han estat anticipades aquest dimecres per la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, durant la seva compareixença al Congrés dels Diputats per retre comptes, precisament, de la incidència elèctrica que durant hores va deixar sense subministrament tota la península Ibèrica.

Més enllà del paper que hagi pogut tenir Red Eléctrica de España (REE) en l’origen –encara per desxifrar– de l’apagada elèctrica del 28 d'abril passat, el focus sobre l’operador del sistema elèctric espanyol també ha esquitxat la seva estructura: avui és una empresa privada en la qual un 20% del capital està en mans de l’Estat a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), però anys enrere va estar sota control públic i l’esquerra al Congrés dels Diputats –des de Sumar, soci minoritari a l’executiu espanyol, fins a ERC, EH Bildu i el BNG– no només no ha trigat a recordar-ho, sinó que ja ha plantejat que es recuperi aquell model.

L'apagada massiva d'aquest dilluns ha posat en el punt de mira Beatriz Corredor (Madrid, 1968), presidenta de Red Eléctrica. Les xarxes socials s'han omplert de peticions de dimissió i de missatges que qüestionen la seva idoneïtat pel fet que, quan l'executiu de Sánchez la va designar, el 2020, no tenia experiència prèvia en el sector energètic. La seva trajectòria professional està relacionada amb el sector immobiliari i, en declaracions en un programa de ràdio especialitzat, abans de fer el salt a la cotitzada, es declarava una "enamorada" de la Casa Batlló de Gaudí i una amant de la ciutat de Nova York. Corredor és registradora de la propietat de carrera des del 1993 i va ser ministra d'Habitatge amb José Luis Rodríguez Zapatero, del 2008 al 2010, en ple esclat de la bombolla immobiliària.

Red Eléctrica Espanyola (REE), del grup Redeia, és l'empresa que anomenem operadora del sistema, i que ha estat assenyalada per l'apagada massiva de dilluns. Dins del mateix govern de coalició espanyol, Sumar ha demanat que l'Estat tingui un pes més gran a la companyia, però de fet ja la controla. N'és el primer accionista, amb un 20% del capital (la resta d'accionistes no en tenen més del 5%), a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). La presidenta de Red Eléctrica és l'exministra socialista Beatriz Corredor.

Els governs espanyol i portuguès, l'Audiència Nacional, la Comissió Europea, l'Autoritat de la Competència i la xarxa europea de gestors de transport elèctric ja han activat investigacions per aclarir què va passar dilluns, quan tota la península Ibèrica es va quedar sobtadament sense llum. De moment tots coincideixen que caldrà temps per recopilar dades, analitzar els fets i entendre per què el sistema elèctric espanyol va caure de manera tan massiva i inesperada. L'apagada ha tornat a posar sobre la taula el debat ideològic entre l'energia nuclear i les renovables, però –més enllà dels interessos dels lobis i els discursos polítics– hi ha raons tècniques que apunten a les possibles causes d’un col·lapse com aquest.

Després d’una crisi econòmica de cavall que en dos temps va fer tremolar el país, va arribar una pandèmia que ens va tancar a casa i ens va portar a digitalitzar-nos i flexibilitzar-nos per sobreviure emocionalment i econòmicament. Quan pensàvem ingènuament que només ens faltava l’apocalipsi zombi, dilluns ens vam quedar a les fosques i sense connexió telefònica. Desconnectats del món. Durant hores i hores –en el nostre cas gairebé dotze– no vam poder comptar amb els mitjans habituals per fer la nostra feina. Òbviament, gràcies a la previsió, la capacitat de superació i la cooperació, com tantes empreses a la península Ibèrica, no vam deixar de donar servei als nostres lectors ni un minut a la web i a les xarxes, i vam arribar als quioscos l’endemà. La primera i positiva anàlisi d’aquesta nova crisi és la capacitat de resiliència d’una societat que surt al carrer pacíficament, torna a casa com pot, dona servei malgrat tot i digereix la frustració sense violència. Que la reacció ciutadana sigui tranquil·la no és una obvietat, i si un dia la indignació es tradueix en ira o en pillatge haurem perdut la cohesió que avui considerem tan natural i ens lamentarem amargament.

Després de 48 hores de l'apagada i amb la normalitat establerta, el govern espanyol abaixa els decibels, però manté la petició urgent a les empreses perquè enviïn totes les dades del zero peninsular de dilluns. Pedro Sánchez va sorprendre dimarts quan va insistir que s'exigiria les "responsabilitats pertinents" als operadors del sistema elèctric, malgrat no saber encara les causes, amb un to molt més dur del que ha mostrat aquest dimecres la vicepresidenta tercera, Sara Aagesen, que ha estat més conciliadora. A la roda de premsa, ha lloat la tasca de la presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor –ella ha assegurat que no dimitirà–, i no s'ha plantejat que les elèctriques en dificultin la col·laboració. Això sí, ha avançat que una de les primeres actuacions del comitè que investiga l'apagada, en què hi ha el CNI, serà acudir a les instal·lacions de les empreses per comprovar que no hagin rebut cap atac. És a dir, totes les hipòtesis continuen obertes.

Red Eléctrica, la companyia que gestiona la xarxa elèctrica espanyola, ha descartat de manera definitiva que l'apagada massiva d'aquest dilluns fos provocada per un ciberatac, tot i que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha dit que l'executiu encara no ha descartat del tot aquesta possibilitat. A més, l'empresa gestora ha aclarit que la caiguda del sistema es va produir en un període de cinc segons, durant els quals es van registrar dues "desconnexions de generació" que van fer col·lapsar la xarxa.

Les causes tècniques de l'apagada no sabem quan les coneixerem; les conseqüències polítiques sí que les vam constatar des del primer moment. Sens dubte el Partit Popular té autoritat per exigir explicacions immediates a Sánchez, perquè quan han governat ells, davant dels fets importants mai han faltat explicacions. Així, molts encara recordem la pedagogia de Rajoy i els filets de plastilina, a la crisi del Prestige. Quan Espanya va entrar en una guerra il·legal contra l'Iraq, Aznar va demanar amb èmfasi que l'havíem de creure, que aquell país posseïa armes de destrucció massiva que calia interceptar. Quan es van patir les conseqüències de la participació d'Espanya en aquella invasió, el mateix Aznar tot d'una va donar explicacions: els atemptats de l'11-M els havia comès ETA. Quan els familiars dels soldats morts a la tragèdia del Iak-42 demanaven la repatriació dels cossos, se'ls va respondre amb diligència: van arreplegar trossos de cadàvers i els van transportar fins a Espanya, tots mesclats en taüts sorpresa. Quan més de dos milions de catalans van votar que volien la independència, l'explicació va ser que els havien adoctrinat TV3 i l'escola pública. Recentment, quan a Ayuso se li ha retret que els seus protocols anticovid (coneguts com a protocols de la vergonya) van causar la mort de 7.241 ancians als geriàtrics de Madrid, també va tenir una explicació: s'haurien mort. De manera que al PP, una altra cosa per ventura no, però no se'l pot acusar de deixar els ciutadans dejuns d'explicacions. Potser sí que se'ls pot aclarir que desinformar, una paraula que ara els peperos usen a tort i a dret, no és no donar explicacions, sinó donar-les sabent que són falses. 

Un país bloquejat. Potser no era tan mala idea tenir un petit kit de supervivència a casa, perquè l’apocalipsi no avisa. La fragilitat del nostre entorn hiperconnectat i sofisticat ha quedat de manifest de la manera més rotunda. Sense transport públic i amb milers de viatgers atrapats, ni pagaments amb targeta, ni bases de dades per organitzar empreses, ni serveis, ni electrodomèstics, ni semàfors, ni portes electròniques, ni caixers automàtics, ni medicaments amb recepta electrònica, ni ascensors, ni trucades, ni tantes accions habitualment mecàniques i imprescindibles que són el nostre dia a dia.