Catalunya té tres llengües oficials: el català, que és la llengua pròpia del país; el castellà, com a oficial a l'estat espanyol; i l’occità, denominat aranès a l'Aran, que és la llengua pròpia d'aquest territori i també és oficial a tot Catalunya. La llengua de signes catalana també té reconeixement oficial. Per primera vegada, Barcelona acollirà la seu de les dues acadèmies de Catalunya, la catalana i l’occitana. El president de l’Institut d’Estudis Aranesi - Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana, Jèp de Montoya (Les, 1959), celebra l’obertura d’una delegació que aixopluga l’Institut d’Estudis Catalans.

L'aranès es va tornar a sentir dimecres al Parlament de Catalunya de la mà de la síndica d'Aran, Maria Vergés, en la seva compareixença al ple per tractar la situació de l'autogovern. "Ens morim", va sentenciar la síndica, que va fer una crida a respectar els drets nacionals del poble aranès, sobretot de la llengua, pel greu risc de desaparèixer. No va ser l'únic prec als diputats que l'escoltaven: va posar l'accent en l'infrafinançament de l'Aran, va demanar desenvolupar les competències i va plantejar el greu problema d'habitatge que s'hi pateix. La resposta del Govern, que va fer una part del discurs en aranès, va ser comprometre's a augmentar en 200.000 euros els recursos per fomentar la llengua aranesa. Per normalitzar el català, els partits independentistes han aconseguit que es pugui parlar amb normalitat al Congrés dels Diputats. Què passa amb l'aranès al Parlament?

Maria Vergés es va convertir dimecres en la primera síndica d'Aran que intervé davant del ple del Parlament per parlar de l'autogovern gràcies a un canvi del reglament de la cambra. La dirigent d'Unitat Aranesa (UA), formació vinculada al PSC, repassa els reptes d'aquest territori occità i el procés d'independència de Catalunya.

Pendent era session plenària d’aué, eth Conselh Generau d’Aran a aprovat (damb es vòts a favor deth grop d’UA e era abstencion de CA) eth reglament regulador deth Conselh Consultatiu der Aranés. “Eth Conselh Generau d’Aran, qu’ei era administracion competenta en matèria de lengua, cree aguest òrgan entà compdar damb ua assessoracion e consulta en matèria de politica e planificacion lingüistiques”, afirmaue era sindica d’Aran, Maria Vergés, e higie que “er objectiu d’aguest òrgan ei trabalhar entara vitalitat sociau der aranés e balhar es criteris tecnics e lingüistics de besonh entà qu’es accions e politiques de promocion, normalizacion e difusion dera lengua agen un impacte positiu e dirècte ena perviuença der aranés”.

Els materials didàctics del projecte Futurs Emprenedors Rurals (FER) ja es poden treballar tots en aranès. Els blocs 1 i 2 'Quina bona idea' i 'Els reptes de FER' ja estaven disponibles en aranès i, recentment, s'ha acabat la traducció del bloc 3 'Històries d'empreses de la Catalunya Rural', tal com informa l'ACN. Aquest tercer bloc conté 21 històries reals d'iniciatives empresarials exitoses de territoris rurals. La col·laboració del Conselh Generau d'Aran ha fet possible la traducció dels materials per tal que les escoles que ho desitgin puguin treballar el projecte en llengua aranesa. Actualment, els materials del projecte estan disponibles en català, castellà, aranès, estonià i anglès.

Eth departament de Lengua e Cultura deth Conselh Generau d’Aran a convocat era XXIau edicion deth Prèmi Aran de Literatura, un concors qu’ajude a promocionar er usatge der aranés ena literatura. Eth Prèmi Aran de Literatura ei dubèrt a totes es persones de 18 ans ensús qu’i volguen participar e cònste de tres categories: narracion, poesia e novèlla juvenila.

Eth Conselh Generau d’Aran a dubèrt dejà es inscripcions entath nau cors deth nivèu C1 (antic nivèu D) d’aranés ena Val d’Aran. Enguan, pr’amor dera situacion sanitària ena que mos trapam, se mantierà eth format de classes online. Es places entad aguest cors son limitades e ei de besonh realizar era inscripcion abans deth 18 de gèr. Entà inscriuer-se ei de besonh compdar damb eth nivèu B2 (antic C).

Eth departament de Cultura e Lengua deth Conselh Generau d’Aran a collaborat damb era Sociedad Hispánica Jules Verne ena sua iniciativa tà publicar ua òbra der escrivan francés Jules Verne en sèt des lengües parlades en territòri der Estat espanhòu: aragonés, aranés, asturian, castelhan, catalan, euskera e galhèc.

L'editorial La Mar de Fàcil, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, acaba de publicar el primer títol en aranès segons la metodologia de la Lectura Fàcil, pensada per persones amb dificultats lectores i en aquest cas dirigida a aprenents de l'idioma. Es tracta de Es madeishes esteles, de Núria Martí, del qual també s'ha publicat la versió original catalana. A banda, l'editorial també ha publicat alguns títols més en català en versió Lectura Fàcil per a nous parlants: Els invisibles, de Genís Sinca, Cartes impertinents, de Maria Aurèlia Capmany i La Colla de Sabadell, de Francesc Trabal, Armand Obiols i Joan Oliver. La Generalitat i l'Associació Lectura Fàcil col·laboren des del 2012 per estimular aquestes versions d'obra nova o reedicions, i des d'aleshores se n'han editat dotze.

L'Alt Pirineu és el territori de Catalunya amb més coneixements de català i, juntament amb Ponent, un dels que utilitza més intensivament (molt o força) aquesta llengua, amb el 50% i el 60% de la població. Com passa al conjunt del país, la transmissió generacional és positiva per al català, sobretot a les comarques pirinenques, segons els resultats de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població. Pel que fa a l'aranès, el 83,3% de la població adulta de la Val d'Aran l'entén, el 73,5% el sap llegir, el 60% el sap parlar i el 45,8% el sap escriure. Així, els coneixements d'aquesta llengua augmenten des del 2008, sobretot en la lectura (14 punts) i escriptura (11 punts), però també en la parla (3,2 punts) i la comprensió (5,1 punts).

Eth govèrn deth Conselh Generau d’Aran torne a aufrir enguan es sòns corsi d’aranés adaptadi as diferents nivèus. “Aguestes classes representen un esturment fòrça important entà mantier viua era lengua, normalizar-la e apropar-la as persones nauvengudes o que volguen ampliar es sòns coneishements”, afirme eth sindic d’Aran, Francés Boya, en tot híger que: “enguan, pr’amor dera situacion sanitària e entà garantir era seguretat des persones inscrites en aguesti corsi, atau coma des professors que les impartissen, non i aurà classes presenciaus, senon que s’impartiràn telematicament”.

Fa poques setmanes els consellers de Cultura i d’Educació es posaven d’acord a ensenyar la llengua occitana a les escoles públiques -les privades és difícil que ho facin-. En realitat la proposta no estava adreçada a revifar la llengua occitana, o les seves deixies -el que es parla a França, bressol d’aquesta llengua-, sinó a mantenir viva la llengua aranesa, variant gascona de l’occità, parlada a la Vall d’Aran.

Aguest dijaus a auut lòc era presentacion oficiau dera naua sèrie en aranés 'Èm çò qu’èm', impulsada peth govèrn deth Conselh Generau d’Aran dera man de Lleida TV a trauès dera productora audiovisuau Kionalia Project. En aguest acte de presentacion, en qu’an estat present es persones implicades en desvolopament d’aguest nauedós producte audiovisuau, eth sindic d’Aran, Francés Boya, a remercat era importància qu’a entara normalizacion dera lengua pròpria d’Aran era creacion d’aguesta sèrie.

Eth sindic d’Aran, Francés Boya, s’amassèc era passada setmana damb eth cap dera Prefactura des Mossos d'Esquadra, Eduard Sallent, damb eth cap dera Comissaria Superior de Coordinacion Territoriau, David Boneta, e damb eth cap dera Region Policiau deth Pirineu Occidentau, Miquel Esquius, entà tractar ahèrs relacionadi damb eth còs de seguretat ena Val d’Aran.

Frederic Vergés Bartau ha estat distingit per la Generalitat amb el 6è premi Robèrt Lafont, en reconeixement a persones que s'han distingit per "la defensa", projecció i promoció de l'occità, llengua pròpia de l'Aran i oficial a Catalunya. Vergés va ser pioner en l'ensenyament de l'aranès a l'Aran als anys 70. Va introduir el seu ensenyament a les escoles i és autor de nombroses obres i materials per al seu aprenentatge, com també d'obres literàries. Va ser president científic de la comissió impulsada per la Direcció General de Política Lingüística el 1982 per elaborar les Nòrmes Ortografiques der Aranés. Vergés ha estat escollit entre dotze candidatures presentades per institucions, universitats, i a través de la participació ciutadana.

L'exdiputada de la CUP Mireia Boya ha assegurat aquest dimarts durant el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ella va votar la DUI el 27 d'octubre del 2017 no pas de forma "simbòlica" sinó amb la voluntat que fos efectiva. Segons l'exdiputada aranesa, la prova d'això és que la DUI va comportar l'aplicació del 155. Per això, considera que el Tribunal Constitucional (TC) "no és un actor legítim en el procés d'independència de Catalunya" i li és indiferent que prohibís cap iniciativa parlamentària. En aquest sentit, ha qüestionat perquè és jutjada amb la resta de membres sobiranistes de la Mesa del Parlament si teòricament té "llibertat declarativa i inviolabilitat parlamentària" i es va presentar amb un programa electoral legal.

Eth govèrn deth Conselh Generau d’Aran a prepausat a Frederic Vergés coma candidat entath Prèmi Robèrt Lafont, e atau ac comuniquèc dies endarrèr ara Generalitat de Catalunya. Totun, aué eth Plen deth Conselh Generau a ratificat aguesta prepausa.

A compdar de seteme s’emeterà 'Èm çò qu’èm' en Lleida TV, era prumèra sèrie en aranés, protagonizada per ua intelligéncia artificiau expèrta ena lengua pròpria d’Aran e d’auti personatges interpretadi per actors e actrius aranesi e rodada integrament en nòste territòri. Eth Departament de Cultura e Lengua deth Conselh Generau a revirat es guions e supervisarà era correccion lingüistica deth rodatge dera naua sèrie en aranés Èm çò qu’èm, produsida per Lleida TV e era productora audiovisuau Kionalia Project, damb era finalitat de hèr a arribar era lengua a un public extens en un format pòc explotat.

Eth Conselh Generau d’Aran a iniciat ua collaboracion damb era associacion culturau Institut Aranés entà poder aufrir classes d’aranés a trauès d’internet. Aguesta entitat desvolope un projècte sociau sense interès lucratiu qu’aufrís classes online e gratuïtes d’aranés a trauès deth sòn campus virtuau Club Aranés.

Era web Era mia Salut, deth departament de Salut dera Generalitat de Catalunya dejà se trape disponible tanben en aranés. Es professionaus deth departament de Cultura e Lengua deth Conselh Generau d’Aran an trabalhat ena traduccion d’aguesta plana web, un espaci personau de salut que te permet accedir ara tua informacion, realizar consultes as professionaus dera salut e gestionar tramits de manèra simpla, segura e confidenciau.