Ja fa anys que per Setmana Santa, un estol de veles blanques omple el Mediterrani rumb a Eivissa. La Ruta de la Sal, la regata d'altura amb més mariners del Mediterrani, ja fa més de trenta anys que mou milers d'embarcacions de vela que s'apunten a una competició nascuda per recordar un fet històric oblidat. El 1846, quan els carlistes van aconseguir bloquejar Barcelona durant la primera guerra carlina, un home de negocis barceloní va oferir diners a tots els mariners que s'oferissin per anar fins a Eivissa per anar a buscar sal i portar-la a Barcelona, ja que s'estava acabant. S'explica que una goleta anomenada Halcón Maltés, capitanejada pel grec Andrea Potrus, va ser la més ràpida en trencar el bloqueig.

"Després de tants mesos navegant amb un vaixell tan petitet, la meva ment encara està navegant. El cap encara no està a terra, perquè m'entenguis", explica Pilar Pasanau (Barcelona, 1968) parlant per telèfon des d'Antigua i Barbuda, al Carib. Amb 58 anys, la barcelonina va finalitzar fa uns dies en la quarta posició la Mini Globe Race, una volta al món en solitari amb vaixells de menys de sis metres. El seu vaixell, el Peter Punk de 5,80 metres d’eslora, ha fet un total de 24.000 milles nàutiques, més de 44.000 quilòmetres en 191 dies. "Estic en un punt d'equilibri emocional, mental i físic molt dolç, molt agradable. M'encantaria estar així la resta de la meva vida, és a dir, amb un control total de mi mateixa", explica a l'ARA la primera dona a la classificació final d'una prova creada el 2020 per l'aventurer australià Don McIntyre, que va imaginar una cursa per fer la volta al món amb aquests vaixells menuts. De moment segueix a Antigua ja que necessita trobar els diners per poder enviar de tornada el vaixell cap a casa. Enamorada del mar, la Pilar no ha tingut cap mena de dubte a l'hora d'endeutar-se per poder fe realitat el seu somni. "Era ara o mai. Ja els tornarem" diu riallera.

Durant segles eren aigües temudes per a qualsevol navegant. Mai ha estat fàcil navegar pel cap d’Hornos, el punt més austral del continent americà, o la costa de la Patagònia. Ara, dos mariners catalans, Dídac Costa i Guillermo Cañardo, es disposen a navegar per la costa xilena fins al sud de la Patagònia en un viatge inèdit en la vela mundial, ja que faran un recorregut de més de 1.500 milles nàutiques (2.780 quilòmetres) amb un patí de vela català: l’embarcació típica de les nostres costes que no té timó. Una embarcació petita que afrontarà un repte que no s'ha vist mai.

13 hores i 8 minuts de navegació ininterrompuda tot sol per donar la volta a l'illa de Wight, al sud del Regne Unit. I fent-ho amb un patí català, una embarcació menuda que mai havia circumnavegat aquesta illa de la mida de Menorca, però amb corrents atlàntics molt complicats. Més de 13 hores sol damunt d’aquest patí de vela de tot just 5,6 metres i sense timó, governat només amb el cos, el pal i la vela. Una aventura que pocs mariners poden afrontar, però que ha aconseguit completar Dani Anglada Pich (Barcelona, 1986). Si fer-ho ja és complicat, en el seu cas encara té més mèrit, ja que el Dani és cec.

La Copa Amèrica de vela segueix explorant vies per ser una competició atractiva. Després que no va aconseguir triomfar en la darrera edició realitzada a Barcelona, quan les xifres d'espectadors es van allunyar molt d'aquelles que havien anunciat els organitzadors, ara s'han empescat una nova proposta de cara a l'edició de l'any 2027, amb seu a Nàpols.

La Copa Amèrica de vela segueix sense port de cara al futur, quatre mesos després de la 37a edició, que es va celebrar a Barcelona. La competició més antiga de vela semblava destinada a tornar a València, on ja van celebrar-se dues edicions, però la tragèdia de la DANA ho va canviar tot. Les autoritats locals han passat de veure amb bons ulls l'organització del torneig a considerar que no seria una bona idea invertir diners en aquesta competició. El CEO de l'Emirates Team New Zealand, Grant Dalton, va anunciar després del divorci amb Barcelona que volia organitzar la pròxima Copa en un termini de tres anys, és a dir, el 2027, i que es donava de marge vuit mesos per trobar una seu que li permeti fer créixer la competició. Quatre mesos després, segueix sense seu.

El 61,8% dels economistes de la demarcació de Barcelona consideren que l'impacte econòmic de la Copa Amèrica de vela celebrada a la capital catalana aquest any no ha estat "a l'altura de les expectatives", segons l'Enquesta de Situació Econòmica de la tardor publicada aquest dimecres pel Col·legi d'Economistes de Catalunya.

El món capgirat. Per unes hores Barcelona semblava ser part de Nova Zelanda. A Oceania milers de persones van seguir ja de nit per televisió com l’Emirates Team New Zealand guanyava la Copa Amèrica de vela a Barcelona, la ciutat on han fet port un munt de mariners dels mars del Sud aquests mesos, i se l'han fet casa seva. Quan va confirmar-se el triomf del vaixell Teihoro, un grup de ballarins maori el va rebre al port. Una nació petita, però competitiva, com han descobert els britànics, derrotats a la final. “Ha guanyat el millor equip de tota la història de la Copa Amèrica”, va admetre el timoner de l’INEOS, Sir Ben Ainslie.

Amb tota seguretat, aquest dissabte la Copa Amèrica tindrà campió. L'Emirates Team New Zealand, el defensor del títol, en farà prou guanyant una de les dues regates de la jornada per encadenar el tercer triomf consecutiu a la competició de vela més antiga de tots els temps. El més probable és que dissabte els kiwis puguin alçar la famosa Copa de les Cent Guinees, el trofeu esportiu més protegit del món. Després de la seva mala jornada de dimecres, avui han tornat a demostrar ser molt superiors a l'INEOS Britannia al situar el 6 a 2 a la final. El primer vaixell a guanyar set regates es proclama campió, així que el vaixell liderat per sir Ben Ainslie necessita un miracle. Si els britànics aconsegueixen guanyar les dues regates de dissabte, seguirien perdent amb un 6-4 al marcador, motiu pel qual encara haurien de guanyar les últimes tres regates, que serien dues diumenge i, si calgués, una última dilluns.

Jordi Xammar (Barcelona, 1993) no para quiet aquests dies. Comenta la Copa Amèrica de vela a l'espera de rebre la notícia que més anhela: aviat serà pare. Medallista d’un bronze en 470 a Tòquio fent parella amb Nicolás Rodríguez, Xammar té un dels millors palmaresos de la vela catalana. És competitiu, motiu pel qual li va fer mal no poder guanyar medalla als Jocs de París, quan fent parella amb Nora Brugman eren favorits a l’or. D’aquella decepció, però, ha après coses. Xammar defensa un esport, la vela, del qual li fa mal els tòpics negatius que a vegades carrega. “Et diuen que és un esport de rics, quan és fals”, diu defensant els clubs de vela catalans i la seva tasca formativa. També defensa sense embuts la Copa Amèrica. Vol que la gent la conegui, abans de jutjar-la.

Ja li queda poc, a la Copa Amèrica. L'Emirates New Zealand ha posat la directa a la final i d'aquí pocs dies es proclamarà campió. Així, els britànics seguiran sense guanyar la copa que van crear el 1851, i Barcelona segurament seguirà sent la seu de la competició. Les autoritats així ho volen. Nova Zelanda, un cop guanyi la Copa, pot decidir on i quan defensar el títol. Vistes les ajudes rebudes, sembla lògic que vulguin seguir a Barcelona. Perquè la Copa Amèrica ha estat un èxit. O un fracàs. O totes dues coses.

El Moll de la Fusta de Barcelona s'ha tenyit dels colors de la bandera italiana per rebre les campiones de la primera Copa Amèrica femenina de la història. Després dels discursos institucionals de l'alcalde Jaume Collboni i el CEO de Puig, Marc Puig, les transalpines han alçat eufòriques la copa dissenyada per l'arquitecta Patricia Urquiola davant de fans de les diferents nacionalitats participants de la competició.

“Ja és mala sort, sembla clima britànic”, diu bromejant l’Ian, un aficionat a la vela anglès que ha vingut aquest cap de setmana a Barcelona per veure l’inici de la final de la Copa Amèrica. Plou sobre el Port Vell, però l’Ian i la seva parella, la Helen, prenen una Estrella a la zona per a aficionats relaxats. “No he vist gaire ambient relacionat amb la Copa [Amèrica] fins que hem arribat aquí. Ens ho passarem bé”, explica. De mica en mica, la pluja marxa i la preocupació passa a ser el poc vent. Quan arriba una mica de garbí, però, per fi comença la final de la competició de vela més antiga del món. L’Ian no somriurà, però, ja que el vaixell britànic de l'INEOS Britannia perdrà les dues regates del dia davant l’Emirates Team Zealand.

La 37a Copa Amèrica de la història es posa en marxa aquest dissabte. Després de gairebé dos mesos de regates prèvies d'entrenament, de la Copa Amèrica juvenil guanyada pel Luna Rossa italià, la femenina que acaba diumenge i la Copa Louis Vuitton, per fi arriba la Copa Amèrica pròpiament dita. Totes les regates anteriors eren els entrants per decidir qui seria el vaixell que desafiaria els campions. Segons el format de la competició, el vigent campió, en aquest cas l'Emirates Team New Zealand, espera a la final mentre els candidats es barallen entre ells. N'ha sortit guanyador l'INEOS Britannia, el primer vaixell anglès a la final en 60 anys. Els britànics s'il·lusionen amb la possibilitat de guanyar per primer cop un torneig que van crear ells el 1851, però que no han guanyat mai.

La 37a Copa Amèrica de vela ja té finalistes. L'INEOS Britannia, representant del Royal Yacht Squadron de l'illa de Wight, s'ha imposat al Luna Rossa Prada Pirelli italià a la Copa Louis Vuitton, i s'ha guanyat el dret d'enfrontar-se amb l'Emirates Team New Zealand, vigent campió de la competició. Els britànics, liderats per l'experimentat Sir Ben Ainslie, han aconseguit aquest divendres el triomf que els calia per optar a guanyar la Copa que enfrontava tots els aspirants al títol. Al final, l'INEOS ha guanyat per 7 a 4 als italians, i s'ha revenjat per la derrota patida fa tres anys davant del Luna Rossa a Auckland.

A quatre cantonades del Rockefeller Center de Nova York hi ha la seu del New York Yacht Club. L'edifici està catalogat com a patrimoni arquitectònic dels Estats Units, a l'haver estat construït el 1901 amb disseny de l'arquitecte Whitney Warren, l'home encarregat de la famosa Grand Central Terminal, per exemple. És l'arquitecte d'alguns dels edificis més famosos d'inicis del segle XX a la ciutat, un rodamon que també va fer obres a Europa, on va ser amic, entre d'altres, del poeta italià Gabriele D'Annunzio. Aquests dies, a les sales del pis superior, els socis del club matinen per veure les regates de la Copa Amèrica, ja que hi tenen un vaixell, l'American Magic. Aspiraven a ser campions, però estan contra les cordes. Després de la segona jornada de les semifinals, l'American Magic perd 4-0 contra el Luna Rossa italià, el seu botxí el 2021. La quarta regata, aquest diumenge, s'ha decidit per pocs metres, amb un final en què les dues naus gairebé topen. Però, com que només el primer vaixell a guanyar cinc regates passarà a la final, els nord-americans queden contra les cordes. Aquest dilluns, doncs, poden quedar eliminats. En la segona semifinal, qui mana còmodament és l'INEOS Britannia, per 4-0 davant l'Alinghi de Suïssa.

Els britànics van crear un munt d'esports i competicions que encara avui són molt populars. I després es van especialitzar en perdre-les. El 1996, quan van organitzar l'Eurocopa de futbol a casa, el grup The Lightning Seeds va fer una cançó juntament amb els còmics David Baddiel i Frank Skinner titulada 'Three lions' convertida en un himne. A la lletra, deien: "Thirty years of hurt, Never stopped me dreaming". És a dir, una ferida de 30 anys, els anys que feia que la selecció anglesa no guanyava cap títol. Ara la ferida ja és de 60 anys, gairebé.

Unes 200 persones acomiadaven l'Orient Express aquest dilluns al Port vell. El vaixell francès s'ha convertit en el primer eliminat de la Copa Amèrica de vela de Barcelona després de no poder sumar més que un punt en la primera fase del torneig d'aspirants. Després d'una jornada de diumenge en què el risc de tempesta va posposar les curses, dilluns el port de Barcelona ha viscut una bona jornada de vela amb sorpresa inclosa, perquè l'INEOS Britannia ha acabat en primera posició del grup aprofitant un mal dia del Luna Rossa italià, que ha patit un problema tècnic que no l'ha deixat competir a la seva regata. Al final, britànics i italians s'han enfrontat en una regata de desempat en què s'ha imposat l'INEOS. Dissabte vinent començaran les semifinals entre l'INEOS, que ha escollit enfrontar-se a l'Alinghi de Suïssa, i el Luna Rossa contra l'American Magic de Nova York. El primer equip que guanyi cinc regates passarà a la final i qui la guanyi es trobarà a l'octubre en el duel final contra el vigent campió, l'Emirates New Zealand.

Fa uns mesos, molts empresaris de Barcelona involucrats en l'organització de la Copa Amèrica de vela van sopar uns quants cops amb Ernesto Bertarelli, el propietari de l'equip Alinghi Red Bull Racing. A les converses, en restaurants a primera línia de mar, s'intentava convèncer Bertarelli perquè designés Barcelona com a seu del torneig en cas que l'Alinghi guanyi el trofeu d'enguany. La raó? Qui guanya la Copa Amèrica decideix on l'organitza, i normalment, es tria fer-la a casa. Però l'Alinghi forma part de la Societat Nàutica de Ginebra. Suïssa no té mar i, per tant, si l'Alinghi guanya haurà de buscar un port, ja que la competició no es pot disputar al llac Léman. A Barcelona, molts confiaven que Bertarelli escollis la Ciutat Comtal, tal com ja havia fet en el passat amb València. Ell va ser l'home clau que va dur la Copa Amèrica a València, fa uns anys.

Centenars de persones s’encarreguen de controlar tots els detalls a Copa Amèrica, un dels esdeveniments esportius més vells del món. Però sempre hi ha un element incontrolable: el clima. Si fa uns dies la manca de vent va posposar algunes regates, aquest dimarts qui va fer la guitza van ser els llamps i els trons. La tempesta que va caure sobre Barcelona va fer que els organitzadors decidissin enviar a port a tots els sis vaixells després de veure com un llamp queia ben a prop del Luna Rosa Prada Pirelli italià durant la segona regata del dia. De les quatre previstes, doncs, només se’n van poder fer dues. Dimecres, per precaució, directament cap vaixell ha sortit del port. Totes les regates han quedat posposades i es recuperaran els propers dies.