El recent atac de Donald Trump a Veneçuela, que encara sacseja la comunitat internacional, també ha planat sobre la tradicional celebració de la Pasqua Militar al Palau Reial de Madrid. Sense fer-hi una menció explícita, Felip VI ha subratllat la necessitat de reforçar les forces armades, invertir en defensa i generar una "dissuasió creïble" enfront de la "sensació creixent d'amenaça". En el seu discurs de balanç del 2025, el rei espanyol ha apuntat que vivim un "temps geoestratègic complex". Segons ell, l'últim any ha tornat a "evidenciar com de valuós i de necessari" és tenir un exèrcit preparat i ben equipat, que estigui "a l'altura dels desafiaments". El monarca ha lloat el "compromís ferm i inequívoc" que ha tingut Espanya amb els seus aliats de la UE i l'OTAN, així com amb organismes com l'ONU i "el multilateralisme i, en definitiva, l'ordre global basat en normes".

L'absència de Felip VI en el primer acte de commemoració del 50è aniversari de la mort de Franco organitzat pel govern espanyol ha estat una de les polèmiques de la setmana. Ara s'hi suma el fet que s'ha descobert que dos dies abans, amb motiu de la Pasqua Militar, el monarca va pronunciar un discurs del qual, segons admeten fonts del Palau de la Zarzuela, es va eliminar una condemna a la dictadura. Un esborrany anterior a la versió que finalment va pronunciar el rei feia referència al franquisme com "una pàgina fosca de la nostra història comuna i un temps de divisió dels espanyols, avui feliçment superat". Tal com ha avançat Eldiario.es i ha confirmat la Casa del Rei a preguntes de l'ARA, es va penjar per error a la seva pàgina web durant una estona la primera versió, diferent de la que va acabar pronunciant Felip VI, que ja no contenia aquesta menció a la dictadura. D'aquí que s'hagi descobert que es va optar per ometre-la.

Mentre la majoria dels ciutadans estan obrint regals dels Reis d'Orient o segueixen la rifa del Nen, el Palau Reial de Madrid acull una altra tradició anual del 6 de gener al matí en què els protagonistes són la monarquia i l'exèrcit. Es tracta de l'acte de la Pasqua Militar, celebrat des del 1782. Simbolitza l'arrencada de l'any militar i el monarca hi repassa en un discurs les fites de l'anterior. Si fa dues setmanes, en el també tradicional missatge de Nadal, Felip VI va aprofitar l'avinentesa per demanar que es preservi la "integritat" de la Constitució, aquest dissabte el monarca ha reivindicat el paper que juga l'exèrcit.

240a Pasqua Militar espanyola –una altra forma immanent i adolorida de mirar enrere i rellegir la història– per saber on som, què ens programen i què haurem d’afrontar, indefectiblement, en la tercera restauració borbònica que ens assetja. Dos segles i mig i un xic d’humor gris-borbònic, quasi com a alternativa. No sé en quina xarxa social ho vaig llegir l’altre dia, però em va esbossar un tímid somriure sinòptic en temps difícils: el cap de l’exèrcit –fill reial d’un italià fugit a Abu Dhabi i d’una reina grega deslocalitzada a Londres, descendent d’una dinastia francesa, amb afers tèrbols suïssos i vincles saudites– diu als catalans que han de ser espanyols. D'acord. Ben bé com la propaganda de la Guàrdia Civil –nascuda el 1844, depenent del ministeri de la Guerra i al servei del poder en tasques de control interior–, que en els dos darrers anys ens ha donat la funesta tabarra a compte del 175è aniversari. La campanya oficial resava, sense cap mena de rubor, "175 años a tu lado". Controlant-vos, haurien d’haver afegit. Pur blanqueig. Simple ficció. I una història que és una altra.

L'inspector general de l'exèrcit espanyol, Fernando Aznar, ha dit aquest diumenge que el cos de Mossos d'Esquadra ha estat històricament vinculat a l'exèrcit i ha desitjat que la policia catalana "pugui seguir exercint eficaçment les seves funcions públiques, amb normalitat, sense pressions i en perfecta sintonia amb les forces de seguretat de l'Estat, vetllant per la defensa de la llei, la seguretat i l'ordre públic a Catalunya".

Un any més, Madrid ha celebrat el dia de l'Epifania amb una desfilada militar al Palau Reial. Però Felip VI ho ha fet per primer cop acompanyat del nou president espanyol, Pedro Sánchez, que, vestit amb un esmòquing, l'ha rebut al pati d'armes juntament amb centenars de militars vestits de gala, als quals el monarca ha passat revista amb Letícia durant un matí assolellat a la capital espanyola. L'acte castrense ha tornat a acabar amb crits de "Viva España!" i "Viva el rey!" dels membres de les forces de seguretat condecorats en la celebració solemne, però a diferència dels anys amb María Dolores de Cospedal al ministeri de Defensa, l'actual titular socialista, Margarita Robles, ha evitat fer una defensa aferrissada de la unitat d'Espanya. Ara bé, sí que ha assegurat que "tothom té cabuda" dins de la Constitució sempre que sigui "sota l'imperi de la llei", i ha defensat que les forces armades treballin lluny d'estratègies "partidistes".

Un dels punts més assenyalats del discurs que la ministra espanyola Dolores de Cospedal va pronunciar en la celebració de la Pasqua Militar d’enguany és el que fa referència a considerar les notícies falses (fake news) com un nou “camp de batalla” que ha de merèixer l’atenció de l’exèrcit i esdevenir un nou objectiu de la defensa nacional. En el discurs de l’any passat ja n’havia parlat de manera genèrica, però ara ho ha desenvolupat amb més detall. I tot i que no en va fer una menció explícita, és obvi que, pel context general del discurs, la referència al conflicte català hi era implícita.

"Felicitats i gràcies per tants anys de servei lleial a Espanya". Així ha volgut començar el discurs el rei Felip VI, aplaudint la tasca del seu predecessor, Joan Carles I, al capdavant de la Casa del Rei, que aquest divendres va fer 80 anys. En la celebració de la Pasqua Militar, el rei ha dedicat les seves paraules a elogiar la feina de les forces militars de l'exèrcit i ha subratllat el "profund afecte, admiració, gratitud" per la seva "dedicació i entrega" a Espanya. En el reconeixement d'aquesta feina, Felip VI ha volgut recordar també la celebració del 40è aniversari de la Constitució del 1978, el "pacte sobre el qual recauen les llibertats i el progrés econòmic i social" dels espanyols. En cap moment ha fet referència a la situació catalana.

El dia de Reis és sempre un dia d'efervescència militar a Madrid, on cada any se celebra al Palau Reial la Pasqua Militar, presidida des de fa tres anys per Felip VI, capità general de les forces armades espanyoles. Enguany era el primer cop que hi assistia la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, com a flamant ministra de Defensa. I en el seu discurs, marcat per un to càlid cap a les forces armades, no ha escatimat un missatge implícit cap al procés. Cospedal ha defensat l'exèrcit com un instrument "lleial i eficaç" per fer complir la Constitució.

Amb el discurs de Nadal va haver-n'hi prou. Felip VI ha evitat aquest dimecres tornar a posicionar-se sobre la situació política a Catalunya i a l'Estat després de l'atzucac del 27-S i dels difícils resultats del 20-D. En un moment d'incertesa total i amb un govern espanyol en funcions, el rei decideix optar pel perfil baix. En el seu discurs durant la celebració de la Pasqua Militar al Palau Reial de Madrid, el monarca s'ha limitat a centrar el seu discurs en la batalla contra el terrorisme jihadista.

"Us animo a seguir treballant amb la mateixa abnegació, disciplina i lleialtat per la nostra Gran Nació, compromesos amb el present i optimistes amb el nostre futur. I ara us demano que crideu amb mi: visca Espanya!". Així ha conclòs el primer discurs de Felip de Borbó com a rei d'Espanya davant les forces armades durant la Pasqua Militar: deixant de banda el terme una "nació unida i diversa on hi cap tothom", utilitzat ja des del primer discurs després de l'anunci d'abdicació del rei Joan Carles, per l'expressió "gran nació". No en va, el nou monarca ha optat per un parlament conservador per reivindicar-se davant els militars, que encara no l'acaben de veure com a cap suprem de les forces armades, ja que és cap d'estat.

El ministre de Defensa, Pedro Morenés, ha elogiat la feina dels militars espanyols durant la celebració de la Pasqua Militar al Palau Reial de Madrid. Davant el rei Joan Carles, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i la cúpula dels exèrcits ha assegurat que els militars "mantenen l'ànim ferm i serè, sense fer cas de provocacions absurdes", però no ha fet cap altra concreció. Ha afegit només que "compleixen calladament el seu deure" perquè, segons diu, volen ser "exemple d'unitat, honestedat, generositat i valentia per a la societat a la qual serveixen".

@page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } El rei Joan Carles ha subratllat aquest diumenge que la crisi econòmica actua com "una amenaça a la seguretat" de l'estat espanyol i per això ha animat les forces armades i la Guàrdia Civil a "prioritzar l'esforç per mantenir les capacitats militars que garanteixin una dissuasió versemblant en defensa dels interessos d'Espanya".

El rei Joan Carles I ha subratllat avui la importància que, davant l'actual crisi econòmica, els militars espanyols sàpiguen "obtenir el màxim rendiment dels recursos assignats" i "ser summament curosos en l'ocupació i el manteniment dels mitjans". Aquesta, amb motiu de la Pasqua Militar, era la primera aparició pública del monarca després de la imputació del seu gendre, Iñaki Urdangarin, per presumptes delictes de malversació de fons, falsedat documental, frau i prevaricació al capdavant de l'Institut Nóos. El duc de Palma, precisament, era, amb la seva dona, la infanta Cristina, i la infanta Elena, una de les absències destacades de l'acte, després de ser apartat per "conducta poc exemplar".

El rei Joan Carles I, acompanyat per la reina i els prínceps d'Astúries, ha arribat al Palau Reial al voltant de les 12.00 per presidir la celebració solemne de la Pasqua Militar, en la qual estan representades les principals autoritats de l'Estat, els tres exèrcits i la Guàrdia Civil. Serà la primera Pasqua Militar des de la victòria de Mariano Rajoy a les eleccions, però sobretot és la primera aparició pública del monarca des de la imputació del seu gendre Iñaki Urdangarin. El duc de Palma, com ja havia fixat prèviament Joan Carles de Borbó, està apartat dels actes oficials de la corona, i per tant serà una de les absències destacades de la cerimònia, com les de la seva dona, la infanta Cristina, i la infanta Helena. No és, però, el primer cop que hi falten, i aquesta vegada tampoc s'espera que el monarca faci referència al cas que esquitxa la família reial.