Han passat vint-i-quatre anys des que Ridley Scott va aconseguir un dels èxits més grans de la seva carrera amb Gladiator, un film èpic d'espases i sandàlies protagonitzada per Russell Crowe que va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula. Amb 86 anys, Scott encara treballa a un ritme prodigiós, de vegades fins i tot dirigint dues pel·lícules l'any. La seva última és Gladiator II, que passa dues dècades després que el personatge de Crowe, Maximus, morís heroicament a l'arena. Des de llavors, Lucius (Paul Mescal) —el fill secret de Maximus— va ser traslladat al nord d'Àfrica, on també es va convertir en un lluitador hàbil. Però la guerra lliurada pel general romà Marcus Acacius (Pedro Pascal) portarà a Lucius de tornada al seu lloc de naixement, on el traficant d'armes Macrinus (Denzel Washington) intentarà manipular el jove per promoure les seves pròpies ambicions.

Fa uns anys, Nick Cave va escriure el guió per a una seqüela de Gladiator (2000) a petició de Russell Crowe. En aquesta, el protagonista tornava d’entre els morts per ordre dels déus romans, amb la missió de liquidar un tal Jesucrist. Sens dubte, hauria sigut una pel·lícula ben diferent d’aquesta Gladiator II que Ridley Scott ha dirigit un quart de segle després de l’oscaritzada primera part. Al film, el personatge de Crowe és un record heroic del passat, però el seu esperit es transfereix a la figura de Paul Mescal, que encarna un guerrer d’origen misteriós, venut com a esclau en una Roma que es troba sota els designis dels dements emperadors germans Geta i Caracal·la.

La idea era dedicar una simfonia a l'"alliberador d’Europa", l’home que encarnava els ideals de la Revolució Francesa a principis de segle, però en coronar-se emperador el 1804 Beethoven va esborrar aquell títol de la seva partitura amb un ganivet, va deixar un forat en el paper i va acabar titulant la seva simfonia simplement Heroica. La decepció o la preocupació sobre els ideals europeus no és només cosa d’ara, doncs, sinó que es remunta a l’època on el debat també era entre els drets bàsics i la pulsió imperialista. El fenomen Napoleó va començar semblant una victòria contra els privilegis de l’aristocràcia i va acabar esdevenint un jacobinisme expansionista que ja no tenia res a veure amb la llibertat, la igualtat o la fraternitat. Una mena de premonició de Hitler: d’haver comprès les angoixes del poble a acabar lluitant contra fantasmes que ja no eren ben bé del poble.

1. OpenAI. “La cultura del món del desenvolupament tecnològic i l’enginyeria tendeix a afavorir un comportament Alfa, on vols ser el primer a treure alguna cosa nova o a obtenir un millor resultat. Això pot desincentivar treballar amb consideracions ètiques”. Ho diu, en una entrevista a El País, Margaret Mitchell, que ha estat a Barcelona i és reconeguda en el terreny de l'ètica i la intel·ligència artificial. Em sembla una consideració traslladable a molts altres camps de l’experiència. "Sempre més": el lema que fa de motor de la humanitat. Qui s’aturarà si pensa que pot arribar primer, que pot anar més enllà que els altres? En la recerca científica es pot fer més patent que en altres camps, però en definitiva és una expressió més de la voluntat de poder, que ha donat grans conquestes però també la pitjor de les catàstrofes: la pèrdua de la noció de límits, font de tants desastres ja sigui en la vida personal o en la social.

L'últim pla del nou biopic al voltant de Napoleó Bonaparte és un cartell amb el nombre de morts en les batalles que va comandar, que contrasta amb les víctimes d'altres guerres. Aquesta informació obre l'interrogant sobre què mesuren aquestes dades, la grandesa del general o la seva ineptitud mortífera. Tota la pel·lícula que hem vist abans no aclareix la perspectiva. Perquè el retrat de Napoleó que ofereix Ridley Scott combina el que seria una inevitable fascinació per aquesta figura de poder absolut en l'Europa del tombant del segle XVIII al XIX amb una certa desmitificació de la seva aura a través de detalls de la vida íntima amb Josefina i dels errors en les últimes campanyes.

"França, exèrcit i Josefina". Són les tres obsessions de l'emperador Napoleó Bonaparte que relata la nova pel·lícula de Ridley Scott, que s'estrena aquest divendres 24 de novembre. El director britànic, de 86 anys, responsable de films com Alien (1979), Blade Runner (1982), Thelma & Louise (1991) i Gladiator (2000), entoma una empresa ambiciosa, el somni que Stanley Kubrick mai va poder complir: portar al cinema la biografia d'un personatge històric amb una bibliografia extensíssima i a qui el cineasta Abel Gance va dedicar una aclaparadora epopeia fílmica el 1927.

La pel·lícula House of Gucci acapara tota l'atenció mediàtica des d'abans de l'estrena per motius molt diversos. Els últims, el desplegament de glamur que ahir va suposar per a Londres la premiere del film, que s'estrenarà a casa nostra el 26 de novembre. La firma italiana que dona nom a la pel·lícula va ser l'encarregada de vestir els seus protagonistes, que van estar exultants a només dues setmanes de l'estrena als cinemes de la cinta, que ha dirigit Ridley Scott i que narra el crim més pertorbador que ha tingut lloc en el món de la moda, el de Maurizio Gucci.

Tenia tota la lògica que The last duel, del britànic Ridley Scott, fos la gran pel·lícula mediàtica de l’últim dia de projeccions del Festival de Venècia 2021. No només com a confirmació de la rellevància que atorga l’actual equip directiu del certamen a la presència de produccions de Hollywood, sinó també perquè la nova obra del director de Blade runner subratlla, de manera brillant, la tesi més agosarada formulada aquest any per la Mostra: la possibilitat de sumar a la causa feminista l’obra de veus masculines provinents de diferents àmbits del panorama cinèfil, d’un autor de prestigi com el xilè Pablo Larraín (Spencer) a un cineasta de culte com el britànic Edgar Wright (Last night in Soho). El cas de The last duel, dirigida per Scott i coescrita per Matt Damon, Ben Affleck i Nicole Holofcener (la directora d’Amics amb diners), és particularment interessant perquè proposa una meditació, a través del contingut, però també de la forma, sobre les tensions entre la mirada masculina i la femenina a l’hora d’abordar una qüestió tan candent com la cultura de la violació.

Lady Gaga protagonitzarà una pel·lícula dirigida per Ridley Scott sobre l'assassinat de Maurizio Gucci, un membre destacat de la família que va crear la famosa marca italiana de moda. La conformació d'aquest paper arriba després de la seva estel·lar participació a A star is born, que va aconseguir un notable èxit de taquilla de la mà de Bradley Cooper.

Després de Prometheus, Ridley Scott torna a la franquícia Alien i aquesta vegada sense dissimular, exhibint amb orgull el nom de la saga al títol, Alien: Covenant. Amb la promesa implícita del retorn a les essències, la saga de terror més important de la història fa un nou pas endavant per enriquir un univers que amaga un bon grapat de curiositats.

El cineasta Ridley Scott s'ha col·locat al capdamunt de la taquilla de l'estat amb 'Marte', la seva última producció, amb la qual ha recaptat 2,9 milions d'euros en el cap de setmana d'estrena, segons dades de Rentrak.

Els astronautes de l'Estació Espacial Internacional (ISS) han vist en primícia la pel·lícula 'The Martian' ('Marte'), que s'estrena a la Terra el 27 de novembre. El tripulant de la NASA Scott Kelly ha informat sobre la projecció al seu compte de Twitter: "Nit de cinema en microgravetat a bord de l'ISS".

Nou tràiler de la cinta d'acció de Ridley Scott 'Marte: Operació rescate' ('The Martian'). En aquest clip, es veu com l'astronauta que interpreta Matt Damon és donat per mort després que el seu equip l'abandonés per culpa d'una tempesta. Però resulta que l'home sobreviu i torna a l'estació. I allà intenta saludar la Terra: "Encara estic viu. Sorpresa!".

"Neil Armstrong, empassa't aquesta", exclama Matt Damon en un moment del primer tràiler oficial de 'The Martian', la nova pel·lícula de Ridley Scott. Adaptació d'un best-seller d'Andy Weir, la cinta relata l'odissea d'un astronauta que, després d'un accident, és donat per mort i abandonat a Mart per la tripulació d'una missió interplanetària de la NASA. Matt Damon encarna el protagonista que, com un Robinson Crusoe espacial, se les haurà d'enginyar per sobreviure en el planeta i contactar d'alguna manera amb la Terra perquè algú organitzi una missió de rescat al planeta roig. Jessica Chastain, Kate Mara, Bill Pullman i Kristen Wiig també formen part del repartiment del film, que arribarà als cinemes el 27 de novembre.

'Blade Runner', el clàssic de 1982 dirigit per Ridley Scott, es reestrenarà el pròxim 18 de març als cinemes però amb una notable diferència: serà el muntatge final i definitiu del director. 33 anys després de l'estrena del film original, el 2007 Scott va projectar per primera vegada aquesta versió, i ara es podrà veure a 35 cinemes d'arreu de l'estat espanyol, entre els quals 5 són a Barcelona i Girona.

El Marroc ha arribat a un acord inèdit amb el director Ridley Scott i la productora Fox per projectar una escena censurada d''Exodus', després de dues setmanes de polèmica per la retirada del film a les sales de cinema marroquines. La pel·lícula, que va ser prohibida el 24 de desembre, mostra un nen que representa la figura de Déu, una escena que no va agradar a les autoritats del país magrebí.