Quan Francesc Torralba (Barcelona, 1967) va començar a donar classes de filosofia a la universitat, tenia només cinc anys més que els seus alumnes. "Ara en tinc gairebé quaranta més que ells –explica–. Un dels canvis entre llavors i ara és que actualment observo uns nivells de desencís molt elevats entre els alumnes, tant a l'aula com a les tutories". El nou assaig de Torralba, Anatomia de l'esperança –que ha guanyat el premi Josep Pla 2026–, parteix del malestar que ha detectat en la societat durant els últims anys i que afecta especialment els joves. "Reben impulsos negatius tota l'estona –continua l'autor–. Se'ls explica que tindran contractes porqueria, que mai no podran comprar un pis de 60 m² a Barcelona i que viuran relacions marcades per la volatilitat". A la negativitat sobre el futur s'hi suma la mirada que els mitjans de comunicació construeixen sobre el present. "El telenotícies i els diaris ens expliquen que tant el món local com el global cauen a trossos", afegeix. Per tots aquests motius, Torralba ha rebut visites al despatx recentment que l'han deixat de pedra. "Si una alumna em diu que s'ha intentat suïcidar dues vegades, què li responc?", demana.

Cada 6 de gener, el barceloní Hotel Palace s’engalana per celebrar la primera vetllada literària de l’any. Convocada per Destino, segell de Planeta, la festa recompensa des de fa 82 anys una novel·la en castellà amb el premi Nadal i des de fa 58 una obra de ficció, assaig o memòries escrita en català amb el premi Josep Pla, un dels autors insignes de la casa.

Aquest biòleg i divulgador, col·laborador de l’ARA, defensa que van ser les arts les que ens van fer humans i que sense elles només seríem simples Homo sapiens. Ben pot ser així, tenint en compte que prolífics que hem estat component simfonies i inventant tota mena de gèneres musicals; captant el món que ens envolta amb colors en teles; explicant mil històries dalt d’un escenari; dansant coreografies emotives i complexes. És per això que aquest savi, capaç de posar-se a la butxaca un auditori ple a vessar d’adolescents i fer que l’escoltin amb interès, assegura que les arts, totes, són la nostra nau per submergir-nos en un viatge al fons de nosaltres mateixos, i per reinterpretar i comprendre el món que ens envolta.

En gairebé sis dècades de palmarès, el premi Josep Pla no s'ha cenyit únicament a recompensar novel·les o llibres de contes. L'han rebut dietaris com El vel de Maia, de Marià Manent, assajos com Josep Pla o la raó narrativa, de Josep Maria Castellet, i dietaris com Quadern venecià, d'Àlex Susanna. Fins ara, però, el guardó, que actualment està dotat amb 10.000 euros, no havia recaigut mai en cap assaig de divulgació científica. Ha estat el biòleg i col·laborador de l'ARA David Bueno i Torrens (Barcelona, 1965) qui ha tingut el mèrit de ser el primer que ho ha aconseguit gràcies a L'art de ser humans, un viatge a través de la neurociència, l'educació i les arts que vol redefinir la manera com els lectors perceben el món i es coneixen a si mateixos. El llibre "connecta ciència amb humanisme" i "convida a descobrir l'homo artisticus i creatiu que tots portem dins". "A través de les arts podem enriquir la societat: i aquí hi incloc filosofia i ciència –ha afegit l'autor a l'Hotel Palace durant el sopar de concessió del guardó–. Totes aquestes arts fan ser creatius, crítics i ens permeten fer abstracció".

Tretze biografies imperfectes, que Comanegra té l’encert de recuperar, va merèixer el premi Josep Pla 1985. I, així d’entrada, diria que, més que no centrar la nostra atenció sobre l’adjectiu imperfectes, fora bo de fer-ho sobre el substantiu biografies (no em sembla gens que ho siguin). M’explico: Gerard Vergés, escriptor lúcid i culte, molt ben dotat per a la ironia, parteix de personatges tan diversos com Gustave Moreau, Fernando Niño de Guevara, Giorgio de Chirico, William Shakespeare, Victorine Meurent o Circe (sí, la deessa), entre altres, per recrear el seu món propi, fet de cultura llegida i apresa, d’observació atenta de la vida, de records a balquena.

Un grup de cavallers templers aconsegueix fugir de l'agonitzant regne de Jerusalem l'any 1291. A la galera on viatgen hi porten “el secret més ben guardat de la cristiandat, una arca misteriosa que a partir de llavors ha de ser custodiada dels infidels al lloc més segur del món”. Així arrenca La germandat de l'àngel caigut, amb la qual Jaume Clotet (Barcelona, 1974) ha guanyat l'últim premi Josep Pla, dotat amb 10.000 euros. Després de Lliures o morts (2012) i El càtar proscrit (2016), el periodista i exdirector general de Comunicació del Govern de la Generalitat ofereix un híbrid de novel·la històrica i thriller –un Dan Brown a la catalana, segons l'editora Glòria Gasch–on combina el pes del passat amb una trama ambientada en l'actualitat i protagonitzada per en Bernat, un monjo de Montserrat i professor de filosofia, i la mossa d'esquadra Berta Bosch. Serà en Bernat l'escollit pel papa Pau VII per transportar des del Vaticà fins a l'abadia catalana la preuada arca, cobejada per les forces demoníaques, que se'n volen apoderar.

El dia de Reis està impregnat de la il·lusió d'haver obert els regals i, al mateix temps, de la basarda d'haver de tornar imminentment a la rutina laboral i escolar. Sigui com sigui, la nit del 6 de gener llueix cada any amb la gala dels premis literaris més matiners de l’any, impulsats per l'editorial Destino: el premi Nadal i el premi Josep Pla.

El premi Josep Pla 2022 ha descobert la veu literària de Gemma Ventura (el Vendrell, 1990), mestra de formació, periodista de la revista digital Catorze i ara també escriptora. A La llei de l'hivern (Destino) Ventura acompanya una jove en el comiat d'un avi moribund que l'ha cuidada des de petita. Mentre espera l'inevitable, la protagonista s'endinsa en un viatge per la memòria i la imaginació. Escrita en forma de monòleg interior i en primera persona, la novel·la és un cant a tot el que no es veu però forma part de la vida.

Des de fa unes quantes dècades, la primera cita literària anual té lloc a l’Hotel Palace de Barcelona la nit del 6 de gener, encara amb el record fresc del pas dels Reis d'Orient. Aquest és l’escenari –d’un luxe clàssic i un pèl tronat– escollit pel segell Destino, actualment a Grupo Planeta, per donar a conèixer els premis més matiners de l’any, el Nadal i el Pla.

Per a la seva sensacional pel·lícula Aspectes i personatges de Barcelona 1964, el fabulós Carles Barba es va colar al sopar del premi Nadal d’aquell any al Ritz. En un gloriós color veiem Guillermo Díaz Plaja, Tomás Salvador, Luis Romero, Camilo José Cela, Josep Maria Espinàs i el seu cunyat Néstor Luján, a més de Sempronio, cronista imprescindible de Barcelona i segurament sense parangó. “Els homes de lletres”, diu Barba amb el seu verb clarivident i mordaç, i retrata l’esdeveniment literari amb tot luxe d’adjectius per recalcar-ne la sofisticació i l'exclusivitat, sobretot, val a dir-ho, a la Barcelona de grans contrastos i desigualtats de mitjans dels anys 60. Encara faltaven quatre anys per al naixement del premi Josep Pla, sempre concedit –juntament amb el Nadal– el dia de Reis. Fa uns quants anys, en una conversa informal –abans o després d’una entrevista–, el gran Espinàs em deia que no entenia per què el premi Josep Pla havia perdut la nomenclatura original: “Premi de prosa Josep Pla”. Espinàs deu estar content, perquè ja fa alguns anys les cròniques periodístiques han recuperat la vella definició amb la paraula prosa que a ell tant li agrada. Quan vull pagar amb targeta el taxi que em porta a l’Hotel Palace –ja fa anys que no es diu oficialment Ritz–, la taxista em diu que amb American Express no, sisplau. Em deu haver vist cara de milionari. Penso en Barba, en la seva pel·lícula, en les seves paradoxes i en com el trobo a faltar.

Toni Cruanyes (Canet de Mar, 1974) debuta a la narrativa amb La vall de la llum (Destino), un homenatge a la generació nascuda als anys 20 del segle passat. A partir de la història del seu avi, a qui anomena V., el periodista i presentador del Telenotícies vespre de TV3 enfila un llibre de memòries sobre la seva nissaga familiar a Canet de Mar. La infantesa entre pagesos, la inclemència de la fam durant la Guerra Civil, el franquisme i les esperances de la Transició configuren aquest retrat fet de personatges reals i amb el qual ha guanyat el 54è Premi Josep Pla.

Dos periodistes han coincidit en el palmarès del premi Josep Pla i el Nadal amb llibres que parlen sobre el món dels seus avis. Toni Cruanyes, que presenta des del 2014 el Telenotícies vespre, ha guanyat la 54a edició del premi Josep Pla de narrativa, dotat amb 6.000 euros, amb La vall de la llum, que parteix de la memòria familiar per retre homenatge a una generació que l'autor ha recordat que "va sobreviure a una guerra quan encara eren uns nens i després va patir una pandèmia quan ja eren grans". El premi Nadal ha recaigut en la periodista cultural Inés Martín Rodrigo per Las formas del querer, una meditació sobre l'amor a través dels records familiars d'una noia que acaba de perdre els seus avis. Els dos títols es publicaran el 2 de febrer.

Enguany els premis Nadal i Josep Pla ens han regalat un bon tàndem femení. Va passar per primer cop l’any 1994 amb Rosa Regàs i Carme Riera, el 2002 amb Ángela Vallvey i Eva Piquer (col·laboradora d’aquest diari), el 2010 amb Clara Sánchez i Llucia Ramis, i l’any passat amb Ana Merino i Laia Aguilar. Serveixi per compensar una hegemonia masculina en la història dels dos guardons que fa picor.

"Sempre ens falta alguna cosa, i quan vaig descobrir l'Elena a mi em faltava quasi tot. Jo només existia". Així arrenca Tàndem, la novel·la amb què Maria Barbal (Tremp, 1949) ha guanyat l'últim premi Josep Pla, una història sobre un home i una dona madurs que es coneixen en una classe de ioga poc després d'haver-se jubilat. El llibre és una defensa de les segones oportunitats, del dret a continuar estimant i de com aprendre a conviure amb les ferides del passat –o fins i tot, deixar-les enrere–. Barbal s'endinsa en la peripècia íntima dels seus personatges, l'Armand i l'Elena, que tenen moltes opcions de guanyar-se el cor dels lectors com ho ha fet, des de fa anys, la Conxa, protagonista de Pedra de tartera, la novel·la amb què l'autora va debutar el 1985.

La cerimònia d’entrega dels premis Josep Pla i Nadal ha sigut tan atípica que les dues guanyadores de la vetllada, Maria Barbal i Najat El Hachmi, han hagut d’agafar elles mateixes els guardons, fet que trenca amb la tradició que sigui un membre del jurat qui els hi dona. No ha sigut l’única excepció: aquest dimecres, a diferència de les edicions anteriors, al cèntric Hotel Palace –actualment tancat a causa de la crisi sanitària– només hi han pogut accedir una trentena de periodistes, que han seguit l’austera cerimònia en cadires rigorosament separades, per respectar les normes de seguretat. Una de les poques notes de color de l’acte s'ha produït al final de la intervenció inicial de Najat El Hachmi, a qui li ha caigut una peça del premi al terra de l’escenari. Lorenzo Silva, membre del jurat, ha trencat els estrictes protocols covid -protagonista a l'ombra de l'acte- i l’ha ajudat a recollir-la.

A Laia Aguilar no li agrada gaire que es facin distincions entre literatura per a joves i per a adults. "El que cal trobar són bones històries, tant per als uns com per als altres", explica l'autora amb Pluja d'estels, que acaba de publicar Destino, un mes després que la novel·la guanyés el premi Josep Pla. "El jurat en va distingir els personatges rodons i empàtics, el ventall psicològic i sentimental que absorbeix el lector des de la primera pàgina i la prosa minimalista, que fa servir un lèxic quotidià i imatges molt poètiques i eficaces", diu Glòria Gasch, editora del llibre.

Laia Aguilar ja ha deixat enrere els nervis d’haver de sortir a recollir el premi Josep Pla dilluns a la nit a l’escenari del fastuós hotel Palace de Barcelona. “Almenys vaig poder dir tot el que volia”, recorda, fent referència tant a la descripció de la novel·la, Pluja d’estels -que arribarà a les llibreries el 5 de febrer-, com al fet que hagi calgut que passés una dècada sencera perquè una dona tornés a guanyar el guardó literari (amb ella són nou les dones que l’han aconseguit en 52 edicions). Aguilar va dir que per tenir “un país amb una literatura de primera” hi ha de ser “tothom”, homes i dones. Per aquest motiu va voler dedicar el premi “a totes les dones que escriuen”.

Teresa Pàmies, Maria Àngels Anglada, Olga Xirinacs, Maria Mercè Roca, Carme Riera, Isabel Olesti, Empar Moliner, Eva Piquer i Llucia Ramis. Són les escriptores guanyadores del premi Josep Pla. Carmen Laforet, Elena Quiroga, Dolores Medio, Lluïsa Forrellad, Carmen Martín Gaite, Ana María Matute, Carmen Gómez, Rosa Regàs, Lucía Etxebarria, Angela Vallvey, Maruja Torres, Clara Sánchez, Alicia Giménez Barlett, Carmen Amoraga i Care Santos. Són les guanyadores del premi Nadal. A priori, refiant-me d’una suposada bona memòria, pensava que mai s’havia donat el doblet de dues guanyadores la nit del dia de Reis a l’hotel Palace. M’equivocava. Tres vegades, s’ha produït. L’any 1994, Carme Riera i Rosa Regàs. L’any 2002, Eva Piquer i Ángela Vallvey. I l’any 2010, Llucia Ramis i Alicia Giménez Barlett. Qui sap si aquesta nit...

Ha calgut que passi una dècada sencera perquè dues dones hagin estat recompensades amb els premis Josep Pla i Nadal durant la mateixa nit. Si el 2010 eren Llucia Ramis i Clara Sánchez les guanyadores, aquest 2020 han sigut Laia Aguilar i Ana Merino les que, gràcies a la decisió dels jurats respectius, han rebut els primers guardons literaris de l’any.

¿Eres dels que es van sentir dir “Aquest nen escriu molt bé”?