El nombre de dones als comitès de direcció de les grans empreses franceses no ha parat d'augmentar en els últims anys. En el cas de les companyies del CAC 40 –l'equivalent a França de l'Íbex-35– el progrés és espectacular: si el 2008 hi havia un 6,3% de dones als comitès executius, el 2025 eren un 28,81%, segons l'estudi que ha fet l'escola de negocis Skema. Amb tot, la presència de les dones als alts càrrecs de direcció continua sent minoritària i la paritat encara està lluny.

Des de la legislatura passada, les reivindicacions feministes tenen una conselleria pròpia al Govern, i des de la seva creació, les propostes del departament encapçalat per Tània Verge van ocupar titulars, compareixences i fins i tot polèmiques –com l'ús de totis–. Ara, amb el nou departament capitanejat per Eva Menor, el focus mediàtic de la conselleria s'ha reduït. Si bé l'executiu manté bona part de les mesures iniciades per l'anterior equip, la comunicació –i també d'algunes noves mesures– sol quedar en un segon pla. Es tracta d'un canvi que també s'ha produït al govern espanyol: de la projecció d'Irene Montero de Podem a Ana Redondo del PSOE, que tot just les darreres setmanes després de gairebé dos anys de prendre possessió del càrrec ha estat a l'ull de l'huracà per les polseres antimaltractament.

Un error al sistema de control de les ordres d'allunyament va deixar inaccessibles les dades de localització de multitud d'investigats i condemnats per delictes de violència masclista que haurien estat claus per demostrar incompliments d'aquestes ordres de protecció. Els efectes d'això, alerta la Fiscalia General de l'Estat, s'han notat en "gran quantitat de sobreseïments provisionals o sentències absolutòries". La incidència que es va produir l'any passat va afectar tant en casos que estaven en fase d'instrucció i que han acabat arxivats com als judicis en què, per falta de proves, no es va poder condemnar un incompliment de l'ordre d'allunyament.

L'aprovació, ara fa vint anys, del matrimoni igualitari va suposar per al col·lectiu LGTBI la conquesta d'un dret civil, la "normalització" de les parelles del mateix sexe, i encara més de les dones lesbianes. Ho remarca l'activista i artista Alpe Conceptes, que des que era un adolescent, al tardofranquisme, s'havia mogut per l'ambient barceloní –on va conèixer els que van ser els grans referents de la lluita del col·lectiu– i que, acollint-se a la llei holandesa, havia formalitzat per notari la unió amb la seva parella home l'any 1994. La seva mare i la cunyada van ser els testimonis en una cerimònia que va acabar amb un dinar familiar. Anys després, el 2000, la parella es va separar i va tornar al notari per refer els respectius testaments. En aquell moment, el matrimoni igualitari no estava en l'agenda social i Llucià Ainsa vivia la seva homosexualitat de portes endins, lluny de les reivindicacions i de la lluita LGTBI.

Llegeixo compulsivament un article a la revista Science de la setmana passada que m’arriba per correu electrònic des de l’altra banda de l’Atlàntic. Mentre avanço en la lectura, els ulls em surten de les òrbites i, quan l’acabo, la pressió ocular m’ha fet regalimar llàgrimes galta avall. Me les eixugo i escric. Ho vull compartir. I aquí em teniu.

Cada tres anys des del 2003, l’informe She Figures de la Comissió Europea m’interpel·la amb una pregunta: Europa pot aspirar a liderar la innovació global si no compta amb tot el seu talent? L’edició del 2024, publicada fa unes setmanes, confirma que la igualtat de gènere en recerca i innovació (R+I) avança a batzegades i per barris: hi ha progressos, sí, però els buits són tan amplis com urgents. I el nom de l’informe ja és, per si mateix, una declaració d’intencions. “She” és en realitat un acrònim que originalment significava Statistics in Higher Education (estadístiques en educació superior) que ha evolucionat per abastar tot l’ecosistema de R+I, sigui acadèmic, empresarial o governamental. I aquí rau el joc de paraules: She Figures no només es tradueix com “les xifres d’ella”, sinó també com “ella hi figura”. És a dir, les dones hi participen, hi aporten... o haurien de fer-ho. La realitat, però, segueix sent més aspra que la poètica del nom de l’informe.

Trump assenyala cada dia nous col·lectius humans que cal anorrear, i ja no es conforma, com en el seu primer mandat, amb fer el fatxenda i anomenar les plagues bíbliques que els cauran damunt, sinó que ara està disposat a desencadenar l’infern damunt nostre. De fatxendes n’hem conegut molts al llarg de la història, tampoc és una innovació, sinó que, simplement, no comptàvem que això pogués succeir ara. De cop, veiem que no és així, que tot pot retrocedir o ensorrar-se, que, en una paraula, tot pot anar pitjor, com ha succeït altres vegades en la història. 

El proper 8 de març vindrà farcit de les dades habituals en clau de gènere. No cal ser gaire imaginatiu: la persistència de les bretxes salarials, la menor presència de dones en llocs de responsabilitat i els majors índexs de pobresa entre les dones. Es parlarà de la necessitat que hi hagi més polítiques, de l’educació i de la sensibilització.

El Goethe Institut de Barcelona ha acollit aquest dimarts a la tarda el primer dels quatre tallers de sensibilització i denúncia comunitària sobre les violències masclistes, que ha organitzat l'ARA amb el suport de la Generalitat de Catalunya. L’escriptora i guionista Anna Manso i l’escriptora i investigadora Amanda Mauri han coordinat la trobada. També han comptat amb la col·laboració del cos de Mossos d’Esquadra, amb la mossa Judith Avellaneda, de la Unitat Central d’Atenció i Seguiment a les Víctimes de Mossos d’Esquadra. L’objectiu de la trobada era compartir en comunitat experiències i eines de reflexió, aprendre a identificar situacions de violència masclista, i entendre com denunciar-les.

Josie Christodoulou va entomar fa un any la responsabilitat de dirigir les polítiques d'igualtat de gènere del govern de Xipre, un país que ocupa el lloc 21 dels 27 de la UE en aquest àmbit. La seva recepta per canviar les coses: un abordatge global, transversal i amb implicació de la societat civil. Ha sigut l'amfitriona de l'última Cimera d'Alt Nivell sobre Dones a la Mediterrània de la Unió per la Mediterrània, el fòrum que agrupa els 43 estats de la regió.

La intel·ligència artificial és feminista i igualitària o és sexista? La Unesco n'ha fet un estudi i la conclusió és clara: els generadors de textos que funcionen amb intel·ligència artificial (IA) reprodueixen i perpetuen els rols de gènere. També els estereotips racials i els prejudicis homòfobs. Segons l'estudi, les dones surten descrites com a treballadores domèstiques quatre vegades més que els homes i són freqüentment associades a paraules com llar, família i nens, mentre que els homes estan vinculats més sovint a paraules com empresa, salari, carrera i executiu.

La vicepresidenta espanyola Yolanda Díaz ha anunciat aquest dimecres, a les portes del 8-M, sancions a la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) i a tres clubs catalans, el Barça, l'Espanyol i l'Europa, perquè no tenen regularitzats administrativament els plans d'igualtat vigents. La RFEF també serà sancionada per no haver activat el protocol contra l'assetjament arran del cas Rubiales, malgrat que des de l'ens federatiu defensen que des del gener del 2022 tenen desenvolupat un pla d'igualtat en el qual s'inclou un protocol contra l'assetjament.

Els informes sobre cohesió i vincle social solen posar l’accent en l’estudi de la desigualtat social. Pressuposen que a més igualtat, més cohesió. Però si bé uns alts índexs de pobresa, uns baixos nivells educatius o de salut o certes formes de segregació ètnica són efectivament un obstacle per a la cohesió, el que també és cert és que la igualtat no garanteix la lleialtat i el sentiment de pertinença a la comunitat. Hi ha societats tradicionals molt cohesionades malgrat les desigualtats, i les més igualitàries i socialment avançades cada dia veuen més amenaçada la seva cohesió.

La Casa de Carlota és el primer estudi de disseny del món que inclou en el seu equip creatius amb discapacitat intel·lectual. La seva fórmula innovadora –amb José María Batalla i Marian Marco, la directora, al capdavant– ha trencat barreres en tots els àmbits i en els últims 10 anys ha rebut més d'una vintena de distincions. L'última, el World Down Syndrome Awards 2023.

La legislació vigent en matèria de seguretat laboral, tant espanyola com europea, descriu com han de ser els equips de protecció individual. Aquesta mateixa normativa precisa que aquests equips hauran de tenir en compte “les condicions anatòmiques i fisiològiques i l'estat de salut del treballador”. Però la realitat no sempre és la mateixa.

Les dones ja són la meitat en els alts càrrecs de la Generalitat i els llocs directius del seu sector públic. Així ho assegura un estudi presentat aquest dijous i elaborat per l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona. Les conclusions d'aquest informe apunten que per primera vegada "a bona part" de l'administració pública catalana es compleix la igualtat efectiva entre dones i homes que estipula la llei.

Les farmàcies catalanes començaran a repartir productes ecològics per a la regla de manera gratuïta durant el primer trimestre del 2024. Uns 2,5 milions de dones podran anar-hi a recollir unes calces menstruals, una copa menstrual o una compresa de roba descarregant-se un codi QR que és a l'aplicació La Meva Salut i bescanviant-lo a les farmàcies adherides. Es tracta d'una mesura contra la pobresa menstrual pionera a tot el món, ja que Catalunya es converteix en el primer país que reparteix universalment productes menstruals reutilitzables dins d'un pla "ambiciós", "transformador" i "feminista", en paraules de la consellera Tània Verge.

La figura femenina al món tecnològic encara és una minoria, i la presència de dones en llocs de decisió en empreses tecnològiques és, sovint, anecdòtica. Tot i que cada vegada és més present aquesta problemàtica i les empreses comencen a posar-se les piles en l'equitat a la feina, tant en l'àmbit de representació com en el salarial, estem lluny de l'equilibri. Silicon Valley, el paradís nord-americà per excel·lència de les empreses tecnològiques i les start-ups amb un futur prometedor, evidencia la tendència: les dones representen prop del 36% de la mà d'obra tecnològica i només ocupen el 26% dels llocs de decisió de la indústria tecnològica de la zona.

Mes de juliol negre en crims masclistes: fins a vuit dones han estat assassinades a mans de les seves parelles o exparelles a tot l'Estat. En total, la xifra puja fins a 31 víctimes durant tot aquest 2023 i 1.215 des del 2003, quan es van començar a recollir dades, segons les xifres oficials del ministeri d'Igualtat. Aquest recompte encara no inclou l'última dona de 22 anys assassinada a mans de la seva parella aquest dilluns a Utrera (Sevilla). A Catalunya, només aquesta última setmana hi ha hagut dues noves víctimes per violència de gènere que fan elevar la xifra fins a nou dones mortes aquest any. Davant d'aquest increment de casos, el ministeri d'Igualtat ha reunit aquest dimarts el comitè de crisi sobre la violència masclista i la delegada del govern espanyol contra la violència de gènere, Victoria Rosell, ha fet una crida a "rebutjar" qualsevol violència masclista: "Salva vides". Rosell, a més, també ha alertat d'una dada: tres de les vuit dones assassinades eren menors de trenta anys.

La lluita global per a l'erradicació del masclisme i a favor de la igualtat d'homes i dones sembla estar estancada. Així es desprèn de l'informe publicat aquest dilluns pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), que recull dades d'enquestes a la població d'una vuitantena de països (que cobreixen l'opinió del 85% de la població mundial, segons l'ONU) i assenyala la falta d'avenços en la superació dels prejudicis contra les dones al llarg de l'última dècada. Nou de cada deu persones al món continuen mantenint en l'actualitat un "biaix" contra les dones, apunta l'informe, que entre les dades més concretes en deixa una d'especialment alarmant: el 25% de la població mundial creu que està justificat que un marit pegui la seva dona. Les xifres corresponen al període 2017-2022.