Quan Espanya va tancar l'any de la pandèmia amb un dels dèficits públics (la diferència entre els ingressos i les despeses) més elevats de la Unió Europea, els dubtes sobre com s'encarrilaria la situació pesaven més que les certeses. Cinc anys després, es pot afirmar que aquells dubtes s'han començat a esvair. Entre l'exercici del 2020 i el del 2024, en termes absoluts l'Estat ha eixugat el saldo fiscal negatiu del conjunt de les administracions en gairebé 70.000 milions d'euros. Així, del dèficit d'un 9,9% del PIB registrat el 2020 s'ha passat a un dèficit d'un 2,8% del PIB el 2024. "És una mostra de l'eficàcia de l’acció econòmica i la política fiscal del govern espanyol", ha defensat la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en roda de premsa aquest dijous.

Els treballadors francesos es podrien quedar a partir de l'any que ve amb un festiu menys. No només haurien de treballar un dia més sinó que ho farien gratis, sense rebre cap mena de remuneració addicional. El govern estudia mesures dràstiques per reduir el dèficit públic sense apujar de forma generalitzada els impostos i una de les idees que hi ha sobre la taula és la de suprimir un dels 11 festius que hi ha al país. El primer ministre, Michel Barnier, ha mostrat les seves reticències a aprovar una mesura tan impopular, però els macronistes pressionen per tirar-la endavant. La raó és que suposaria per a la Seguretat Social un ingrés anual addicional d'entre 2.400 i 3.400 milions d'euros, una xifra que serviria per contribuir generosament a reduir el dèficit.

El Fons Monetari Internacional ha millorat aquest dimecres les seves previsions de dèficit públic per a Espanya, que ara situa al 3,9% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia), sis dècimes per sota de les prediccions de l'organisme l'abril passat.

El govern espanyol complirà els objectius de dèficit públic marcats per la Unió Europea un any abans del que estava previst inicialment. Així, l'executiu enviarà aviat a Brussel·les el seu programa d'estabilitat pressupostària per al 2024, en el qual ha inclòs una taxa de dèficit del 3% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia), segons ha informat aquest dijous la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.

Alemanya i els seus socis habituals, com els Països Baixos, han pressionat fins a l'últim moment la Comissió Europea perquè presenti unes regles fiscals més dures i menys flexibles per escanyar els països del sud més endeutats, com Itàlia o Espanya. Tanmateix, Brussel·les ha fet la proposta formal de les noves normes sense incloure la majoria de les referències generals per a tots els estats membres que volia Berlín ni l'obligació de reduir com a mínim un 1% del deute per als països que tinguin un endeutament molt elevat i del 0,5% per als que superin els objectius fiscals.

La Comissió Europea proposarà mantenir suspesos els límits de dèficit i deute el 2023 per l'impacte de la guerra d'Ucraïna sobre l'economia del Vell Continent. L'executiu comunitari va deixar sense efecte les regles que imposen límits a l'endeutament dels estats membres de la Unió Europa ja el 2020, amb l'esclat de la pandèmia, una mesura que va mantenir el 2021 i aquest any.

"Saben que la suspensió de les regles fiscals no implica que no hi hagi responsabilitat". Així ha arrencat la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, el debat sobre la suspensió de les normes fiscals i la llei d'estabilitat pressupostària aquest dilluns al Congrés de Diputats. La cambra baixa espanyola ha tornat a avalar per al 2022 que el conjunt de les administracions públiques —administració central, comunitats autònomes i ajuntaments— no tinguin objectius de dèficit i deute. Ara bé, la millora dels indicadors macroeconòmics acosta cada cop més el debat sobre la recuperació de l'estabilitat pressupostària i, per tant, sobre el compliment dels objectius de dèficit i deute per part de les administracions en un futur.

L'elevat grau d'incertesa causat per la pandèmia fa que el Banc d'Espanya hagi d'anar corregint contínuament les previsions de creixement de l'economia. Si al març empitjorava les seves pròpies estimacions per l'efecte de la tercera onada de coronavirus, ara les torna a millorar lleugerment gràcies a l'avenç de la vacunació i a una recuperació "gradual" de l'activitat econòmica des del mes de febrer. "Aquest repunt de l'activitat s'ha intensificat notablement en el transcurs del segon trimestre de l'any, d'acord amb l'evolució de la pandèmia", afirma l'informe que ha publicat aquest dilluns el Banc d'Espanya.

La Generalitat ha aprovat un increment del pressupost per al 2021 de 1.800 milions d'euros. Aquests fons addicionals que s'afegeixen als comptes públics corresponen a l'increment del límit de dèficit fins a l'1,1% autoritzat pel govern espanyol a les comunitats autònomes, segons ha informat aquest dimarts el departament d'Economia en un comunicat.

Una de les sorpreses d’aquest 2020 és que, en plena pandèmia de covid, amb la pitjor caiguda de l’economia des de la Guerra Civil i amb les normes d’estabilitat pressupostària suspeses a Europa, Catalunya tan sols registrarà un dèficit del 0,7%, si es compleixen les previsions de la Generalitat. És una xifra inesperadament baixa: només una dècima i mitja més que l’any passat, quan l’economia creixia un 2% i tot anava millor. Què ha passat perquè la Generalitat no hagi gastat més?

El dèficit públic no serà un impediment perquè l’Estat es vengui les accions de Bankia que encara conserva vuit anys després de la seva nacionalització, segons ha confirmat a aquest diari l’Eurostat, l’agència responsable de la supervisió dels comptes públics dels països europeus i que és qui té l’última paraula per decidir quines partides es computen com a dèficit i quines no. La possibilitat que el govern espanyol es vengui la participació que té al banc torna a ser damunt la taula ara que CaixaBank planteja fusionar-se amb l’entitat nacionalitzada, cosa que deixaria l’Estat com a segon accionista de la nova entitat amb aproximadament un 15% del capital.

El dèficit públic conjunt –administració central, Seguretat Social i comunitats autònomes, quedant exclosos els ajuntaments– s'incrementa fins als 68.524 milions d'euros, l'equivalent al 6,12% del PIB, fins al mes de juny per l'impacte que ha tingut la pandèmia sobre l'economia. Això suposa quatre punts més que el mateix període del 2019, quan Espanya registrava un dèficit públic del 2%. D'altra banda, el dèficit de l'Estat s'enfila al 5,4% del PIB fins al juliol i suma un total de 60.413 milions d'euros, segons dades del ministeri d'Hisenda publicades aquest dijous.

Espanya va ser el quart país de la Unió Europea on més va créixer el deute públic el primer trimestre de l'any. En un context de pandèmia creixent al continent, amb els primers casos registrats al febrer a Itàlia, la gran majoria de països van incrementar l'endeutament en relació amb l'últim trimestre del 2019.

La presidenta de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), Cristina Herrero, ha demana a l'Estat que tiri endavant un pla a mitjà termini per "començar a aclarir" el marc fiscal a Espanya.

El temor a una caiguda històrica de la recaptació d’impostos que dispari el dèficit públic és cada cop menys presagi i més realitat. Els ingressos de l’Agència Tributària durant els mesos d’abril i maig (els dos primers sencers amb la població confinada) van ensorrar-se un 30%, segons les dades publicades ahir pel ministeri d’Hisenda. Una davallada per a la qual no hi ha comparació possible si mirem els registres oficials des dels anys de la bombolla immobiliària. Això, sumat a l’augment de la despesa per sostenir l’economia, ha provocat que el dèficit públic s’hagi disparat al maig fins a duplicar el que existia l’any passat en aquestes mateixes dates.

El govern espanyol ha revisat les seves previsions macroeconòmiques i ara ja assumeix que el 2020 l'economia patirà el pitjor sotrac des de la Guerra Civil, fruit del fort impacte de les mesures per frenar la pandèmia del covid-19.

En ple xoc entre el nord i el sud d’Europa per les mesures a adoptar davant la crisi provocada per la pandèmia, els partidaris de l’austeritat i de l’aplicació estricta de la norma es van veure ahir reforçats en el seu argumentari contra la manca de rigor dels governs del sud: el govern d’Espanya i la Generalitat van empitjorar el seu dèficit el 2019 tot i un context que era encara de bonança.

El nou govern espanyol de coalició porta setmanes preparant els pressupostos per a aquest any i ho fa amb un objectiu de dèficit de l'1,8%, molt més elevat que el previst inicialment. El canvi permetrà elaborar uns comptes expansius que no frenin el creixement econòmic malgrat la desacceleració prevista. "Estem compromesos amb la reducció del dèficit, però sense posar en risc el creixement ni la creació d'ocupació", ha resumit la ministra d'Economia, Nadia Calviño.

Hisenda no tornarà a les comunitats autònomes els 2.500 milions de la liquidació de l'IVA pendents del 2017 –devolució que hauria d’haver fet l’any passat i que no va fer per la falta de pressupostos de l’Estat–, però proposa compensar-les amb una flexibilització dels objectius de dèficit per al 2020 per als governs autonòmics i mesures addicionals, com crèdits a un 0% d’interès a través del fons de liquiditat autonòmica (FLA). El ministeri que dirigeix María Jesús Montero fixarà un dèficit per al 2020 del 0,2% del PIB, una dècima més del que en un principi es preveia i dues dècimes més del que havia fixat en el seu moment el govern del PP.

Itàlia ha respirat tranquil·la aquesta setmana perquè la Comissió Europea ha rebutjat obrir un procés sancionador contra el país per no haver rebaixat prou l’elevat deute públic, superior al 132% del PIB. Les últimes mesures promeses pel govern italià a Brussel·les per quadrar els comptes han aconseguit evitar in extremis una sanció de fins a 3.500 milions d’euros. Un càstig que hauria donat al país el dubtós honor de ser el primer membre de la UE multat per l’Eurogrup.