Hi ha imatges que sobreviuen obstinadament al pas del temps. Federico García Lorca, un dels poetes en llengua castellana més importants del segle XX, va ser assassinat l'agost de 1936 per un piquet de soldats del bàndol franquista i enterrat perquè ningú el trobés mai més. Avui, però, el podem tornar a veure el seu rostre, amb tota nitidesa, dalt d'un cotxe dels anys 20, enfilant una muntanya. Va al seient de darrere amb altres persones. Podrien ser imatges del 1932 i viatjava acompanyat de la mítica companyia teatral La Barraca. És una de les poques imatges en moviment d'un dels grans exponents de la Generació del 27 i autor de renom internacional.

La tardor del 1935, enguany fa noranta anys, Barcelona va ser víctima d'una onada febril per les obres teatrals de Federico García Lorca. Es van fer 142 funcions de quatre obres seves en tres teatres diferents: La dama boba, Yerma, Bodas de sangre i Doña Rosita la soltera, que va ser una estrena absoluta. Durant la seva estada d'uns quatre mesos a la ciutat per preparar-ho tot, Lorca es va retrobar amb Dalí després d'estar distanciats molts anys. També va conèixer Gala, però no li va agradar i ella es va posar gelosa.

No és gaire habitual que un director torni sobre una mateixa obra en el breu període de poc més de tres anys. Però això és el que ha fet Marc Chornet al capdavant de la companyia Projecte Ingenu. El 27 de maig del 2021 a la Fira de Teatre Familiar d’Igualada el director estrenava una mirada sobre Bodas de sangre en què “barrejava la ficció lorquiana amb la seva pròpia vida a partir de documents i escrits testimonis de moments importants de la biografia del poeta”. Pensem que, pel lloc de l’estrena, per la presència a la coproducció de la productora de teatre familiar Espectacles amb Classe i per la durada (setanta minuts), es tractava d’una aproximació divulgativa adreçada a un públic jove. I és de suposar que d’aquella aventura al director li van quedar ganes de tornar sobre l’obra amb una proposta íntegra i fidel a l’original amb només quatre intèrprets, però amb tots els personatges.

Quan hi ha debat polític, és interessant veure a quant es paga el quilo de cita literària. A qui citar? A qui no citar? Amb quina cita contracitar si l’altre ha citat algú que t’és incòmode o et posa el dit a l’ull?

L’obra i la figura de Federico García Lorca són inabastables. No hi ha gaires temporades que no se’ns proposi una revisió del seu teatre, sigui des de l’ortodòxia classicista o des de la radicalitat performativa, o intents d’aproximació a la seva ànima, a la seva personalitat.

"Creia que Yerma tractava d'una dona que no pot tenir fills, però no: ella busca un fill com podria buscar una altra cosa. Busca una vida per no morir. Yerma és el que passa quan no ens conformem", diu Bàrbara Mestanza, una de les actrius de la producció de la tragèdia de Federico García Lorca que es podrà veure a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure del 18 de novembre al 16 de desembre. En aquest muntatge dirigit per Juan Carlos Martel i amb escenografia de Frederic Amat, Mestanza interpreta una de les dones que acompanyen la protagonista, una dona sense nom –yerma en castellà correspon a l'adjectiu erma en català– que no aconsegueix quedar-se embarassada perquè el marit no hi té gens d'interès, a tenir fills, i que viu sota la pressió d'un entorn social que exigeix que una dona casada tingui fills. "Som les dones que li estem dient a Yerma que hi ha altres opcions per viure, més enllà de tenir fills, però el sistema l'oprimeix de manera que no li permet veure aquestes opcions", afegeix Yolanda Sey, una altra de les integrants d'un repartiment que encapçala l'actriu madrilenya María Hervás i que completen Joan Amargós, David Menéndez, Isabel Rocatti i Camila Viyuela.

Leyendo Lorca

Teatre de Salt. 16 d'octubre

Irene Escolar (Madrid, 1988) és una actriu jove però amb una impressionant carrera artística tant al teatre com al cinema i la televisió. La guanyadora del Goya a millor actriu revelació l’any 2016 per Un otoño sin Berlín va començar al teatre amb Mariana Pineda (1998) i va tornar a Lorca amb la mirada d’Alex Rigola sobre El público (2015) que vam veure al Teatre Nacional de Catalunya. El 2017 es va atrevir amb un muntatge unipersonal sobre el gran poeta granadí que dissabte va delectar el públic del teatre de Salt.

]]>

No és gens fàcil desenterrar els morts de la Guerra Civil, a Espanya. I, a vegades, el recorregut pot ser llarguíssim. Quan es compleixen 85 anys de l’assassinat de Federico García Lorca, la petició per trobar-lo i desenterrar-lo ha arribat al Tribunal Europeu de Drets Humans. Ha sigut Nieves García Catalán, neta de Dióscoro Galindo, una altra víctima que va ser assassinada juntament amb el poeta i dramaturg, qui ha presentat una demanda després que a Espanya el Constitucional es negués a investigar què va passar aquell agost de 1936. Es creu que a la mateixa fossa on van amagar Lorca, a banda de Galindo, hi ha també els anarquistes Francisco Galadí i Joaquín Arcollas.

]]>

Quan ens referim a García Lorca normalment pensem en el gran dramaturg i poeta universal. Al talent literari se li afegeix la memòria de la seva tràgica mort als 38 anys. La genialitat literària i el sinistre final han emmascarat un perfil molt més ampli, el d’un Lorca immens tan artísticament com personal. I si ens centrem en Catalunya, han caigut en l’oblit les fortes i duradores relacions que va mantenir amb un vast espectre social, des dels obrers dels ateneus fins als intel·lectuals i artistes més importants de l’època.

]]>

La ciutat de Nova York a través de la mirada del poeta Frederico García Lorca serà la protagonista de la nova minisèrie que prepara Buendía Studios. Lorca en Nueva York, títol de la producció, retrà homenatge a la ciutat a través de dues històries que transcorren en dues èpoques diferents: per una banda, la del poeta, que l'any 1929 va viatjar a la ciutat nord-americana i s'hi va estar diversos mesos; per l'altra, la de l'Elena, una jove doctorada de Granada que es trasllada a Nova York per acabar els seus estudis sobre Lorca a la Universitat de Colúmbia. L'arribada a la ciutat no serà fàcil per l'Elena, que a més d'adaptar-se a la gran urbs s'enfrontarà a les dificultats d'investigar una part de la vida del poeta que és críptica i inaccessible. La producció tindrà sis episodis.

]]>

És difícil saber el que continua viu de l’obra de Federico García Lorca. Un té la temptació de dir: tot. I és possible que l’encerti. No sé com es llegiria avui El romancero gitano, tot i que sens dubte la gràcia poètica lorquiana perviu amb tota la seva força. Les múltiples representacions de Yerma, Bodas de sangre i de La casa de Bernarda Alba han familiaritzat vàries generacions amb el teatre de García Lorca. És impossible no emparentar-lo directament amb la tragèdia grega. Tot i el localisme aparent dels temes, la dimensió universal està assegurada. Bernarda és un prototip de la condició humana i, per tant, transcendeix la seva època.

]]>

La companyia Atalaya va aconseguir una de les seves grans fites el 1986 amb un muntatge de l'obra de Lorca 'Así que pasen cinco años'. La revisió que n'ha fet la mateixa companyia 30 anys després arriba des d'avui fins diumenge al Teatre Lliure en un clima cultural molt diferent del primer espectacle. "La vam estrenar al Círculo de Bellas Artes, en una Espanya més naïf, més il·lusionada, que entrava a la Unió Europea... Avui Espanya és més tenebrosa, inquietant i pertorbadora, i els que vivim a Andalusia ho sabem prou bé. Això ha influït en l'espectacle, que té una mirada més sinistra", diu el director de la companyia, Ricardo Iniesta. Per això assegura que la nova posada en escena és "més tenebrosa" i gairebé "frega el terror".

]]>

L’actor i cantant Joan Vázquez gaudia de l’èxit del seu musical Paquito forever quan els astres es van alinear per oferir-li noves fonts d’inspiració. Havia d’anar a Londres a fer funcions de l’espectacle i va buscar a la prestatgeria de casa un llibre que l’acompanyés en el viatge: es va decantar per rellegir un poemari de Whitman que havia sigut del seu avi. A la tornada, per atzar, va llegir Poeta en Nueva York, de Lorca. Li havia regalat el seu pare, però mai havia trobat el moment de posar-s’hi. I entre les pàgines del llibre va topar amb el poema de Lorca dedicat a Whitman. De sobte se li va obrir un món: va entendre que, malgrat no haver coincidit en l’espai ni en el temps, Whitman havia sigugt tot un referent per a Lorca. Per la seva poesia, però també per la seva manera d’entendre l’homosexualitat. Va imaginar que Lorca, molt més jove, també hauria pogut ser un referent per al poeta veterà. Així que va decidir oferir-los l’oportunitat de trobar-se. Ho fan a Ciutat de gespa, un musical amb lletres i interpretació de Vázquez, composició i direcció musical de Gerard Alonso i dramatúrgia i direcció de Víctor Álvaro que es presentarà al Maldà del 12 de desembre al 13 de gener.

]]>

Federico García Lorca va ser afusellat la matinada del 17 al 18 d'agost de 1936, avui fa 82 anys. Commemorem l'aniversari de la seva mort amb 10 cançons sorgides dels seus poemes:

]]>