Kilian Jornet no para mai quiet. Si fa uns mesos va sorprendre amb la seva travessa unint els cims més alts dels Estats Units, ara l’esportista català ha alertat sobre els perills que amenacen un esport que estima com són les curses de muntanya. El Jornet més reflexiu i reivindicatiu ha volgut alçar un crit d’alerta després de veure com aquell esport amateur on la connexió amb la natura era clau va evolucionant cap a escenaris on ell no s’acaba de sentir còmode. Ho ha fet amb un escrit i també participant en una iniciativa que pretén oferir solucions per salvar l'essència de les curses, aconseguint que, en primer lloc, respectin la natura. Un element clau.

En una extensa entrevista al New York Times, Kilian Jornet se sincera i parla reposadament d'alguns dels episodis més determinants tant de la seva vida com de la seva carrera. Jornet comença narrant el seu amor per la natura i per travessar muntanyes portant el seu cos al límit. "El que em va fer enamorar de travessar muntanyes a gran velocitat és la sensació de sentir-me nu i insignificant, sense restriccions. Em dona llibertat i connexió", diu l'esportista.

Ara fa uns mesos, David Göttler (Múnic, 1978) va fer el cim del Nanga Parbat de 8.125 metres, la novena muntanya més alta del món. Va fer-ho sense xerpes, sense camps base, pujant amb poc equip i obrint una via nova. Va trigar dies a pujar aquesta muntanya clau en la història de l'alpinisme del seu país, perquè uns alemanys la van coronar primer el 1934. Però va trigar només trenta-cinc minuts en arribar al camp base. Els seus companys van arribar tres dies més tard. El secret? Es va llançar en parapent. Ningú havia fet volar un parapent per sobre dels 7.000 metres abans. Göttler és un home rialler amb un gran sentit de l'humor. Amic de Kilian Jornet. L'ARA el rep a la botiga Barrabes de Barcelona, després de la presentació de la col·lecció Advanced Mountain Kit de The North Face, que ell ha col·laborat amb desenvolupar.

"És una bogeria", va dir Hans Troyer, un atleta nord-americà de 25 anys que fa poc va proclamar-se campió dels Estats Units de les 50 milles, uns 80 km per muntanya. Fa unes setmanes, Troyer i Chris Myers, dos atletes especialitzats en pujar cims, van rebre Kilian Jornet als peus del Pikes Peak, un cim de 4.300 metres a les muntanyes Rocoses de Colorado. El català hi va arribar en bicicleta després de pedalejar durant hores. Venia de pujar un altre cim de més de 4.200 metres. Va arribar, va beure aigua, va saludar amb una rialla aquests dos atletes i els va dir que ja es podien posar en marxa. Dues hores després ja havien fet el cim i baixaven. Després, Jornet va fer una migdiada de 30 minuts, es va despertar, va enfilar-se de nou a la bicicleta i va marxar cap a les muntanyes de Sangre de Cristo. "No té cap mena de sentit veure com pujava, a un ritme molt alt, després de tants quilòmetres en bicicleta. Després de tants dies sense descansar", va dir Troyer. En aquell moment Kilian Jornet no portava ni la meitat del seu repte States of Elevation, en què ha pujat tots els cims de més 14.000 peus, uns 4.000 metres, dels Estats Units sense incloure Hawaii i Alaska. Els 72 cims van ser coronats per Jornet en 31 dies.

Kilian Jornet ho ha tornat a fer. Durant un mes, l'atleta català ha pujat 72 cims de més de 4.200 metres als Estats Units. Un periple batejat com States of Elevation en què ha fet més de 5.145 quilòmetres completament a peu i en bicicleta, gairebé sense descansar, sorprenent els atletes nord-americans que l'acompanyaven en la seva darrera aventura. El seu equip esperava que el català pogués acabar el seu repte aquest dilluns o amb sort, diumenge. Però Jornet ha enllestit la feina dos dies abans del previst amb el darrer dels cims.

Kilian Jornet ja té un nou projecte. El català ha presentat l'States of Elevation, una travessa en què utilitzarà únicament mitjans humans per enllaçar cims de més de 14.000 peus (aproximadament 4.267 metres) als Estats Units a peu i en bicicleta. Un repte excepcionalment exigent, en què Jornet farà cada dia l’equivalent a una etapa del Tour de França i una marató.

El destí de Joyce Muthoni Njeru estava escrit quan va néixer, tot i que ella no ho sabia. Nascuda a més de dos mil metres a l'interior de Kenya, solia anar corrent cap a l'escola en aquells matins freds rodejada de boira. La primera filla de cinc germans, seguia per televisió les fites dels atletes kenyans en maratons i Jocs Olímpics, tot i que ella estava destinada a brillar en una disciplina que llavors poca gent coneixia, a Kenya: ser corredora de muntanya.

En l'última edició de la cursa de muntanya Ultra Pirineu més de 1.300 corredors es van aplegar a la serralada del Cadí per recórrer més de 100 km de distància i 6.600 metres de desnivell positiu. Proves com aquesta, extremadament exigents, fan qüestionar-nos els límits del cos humà, així com el paper que tenen la fisiologia, l’alimentació i el descans per assolir un bon rendiment esportiu i, en general, gaudir d’una vida saludable.

L'enveja també forma part del món dels humans capaços de posar el cos més enllà dels límits. Almenys, aquest pecat capital sembla ser el motor de l'entremaliadura que, segons la revista Canadian Running Magazine, hauria portat a terme Camille Herron, atleta d'ultrafons estatunidenca, juntament amb el seu marit i entrenador, Conor Holt. Entre tots dos haurien fet més de 300 modificacions a les pàgines de Wikipedia de rivals seus durant els últims set anys sota el paraigua del nom d'usuari Rundbowie. Una de les pàgines afectades és la del corredor de muntanya català Kilian Jornet.

Per a qualsevol humà normal coronar un cim de més de 4.000 metres és un repte per fer un cop a la vida i explicar-lo als nets. Si Kilian Jornet algun dia en té —de moment, té dos fills— s'hauran de passar força estona escoltant-lo perquè en només 29 hores i 25 minuts aquest dissabte en va coronar 16. I un d'ells va ser el Mont Blanc.

Kilian Jornet no deixa de sorprendre. Passen els anys i segueix guanyant curses i fascinant els seus admiradors amb el seu estil de vida. A vegades, costa entendre com s'ho fa. I el primer sorprès sembla ell mateix, que admet que busca saber on té els límits. Com si volgués saber per quina raó ell pot enfilar-se a les muntanyes més fàcilment que els altres humans. Ja fa unes setmanes, el seu equip de comunicació va avisar que Jornet tenia una nova idea al cap. El repte era intentar escalar les 82 muntanyes de més de quatre mil metres dels Alps en el menor temps possible, sense fer servir res més que el seu cos. És a dir, per anar d'una muntanya a una altra, per moure's entre regions, res de cotxes o trens: a peu o bicicleta.

Amb 36 anys, Kilian Jornet segueix trencant barreres i sorprenent. En el seu retorn a una de les proves més mítiques del calendari de curses de muntanya, la Zegama-Aizkorri, al País Basc, el català ha guanyat la prova per onzena vegada amb una exhibició. Ja al primer quilòmetre, Jornet ha marcat un ritme que ha deixat tots els seus adversaris darrere seu. Fins i tot en alguns moments ha somiat en superar el seu propi rècord de la prova, establert fa dos anys, amb un temps de 3 hores, 36 minuts i 40 segons. S'ha quedat a un pas de fer-ho, però el clima no l'ha acompanyat. Jornet s'ha imposat amb una gran superioritat i s'ha posat la txapela de campió de la cursa basca al final d'una demostració de força i talent.

Si algú en sap, quan parlem de gastar sabatilles, és Kilian Jornet. Durant anys ha gastat soles amb les seves expedicions i aventures, pujant muntanyes i passant-se dies sencers corrent, com va fer fa poc pujant a 175 cims de més de 3.000 metres en vuit dies al Pirineu, l'escenari de la seva infància. Però, amb 36 anys, l'atleta català vol canviar les normes del joc. La seva passió per la natura, unida al que ha vist viatjant pel món, li ha servit per anar creant un discurs ecologista ferm, prenent decisions com la d'intentar no agafar gairebé mai avions per no contaminar. Avui en dia, només viatja un cop a l'any fora d'Europa per competir i dins el Vell Continent es mou per carretera, encara que sigui per anar de Noruega, on viu, a Catalunya per veure els pares. Per cuidar la natura, cal estar atent a tot. Menys vols llargs, però també cuidar el material esportiu.

Kilian Jornet fa anys que viu a Noruega, però no s'oblida de les arrels. Aquests últims dies ha tirat endavant un altre dels seus reptes, que barreja esport, natura i identitat, per retrobar-se amb els escenaris dels seus primers cims, els Pirineus. El català ha fet un recorregut de vuit dies enfilant-se a 177 cims de més de 3.000 metres i deixar clar que s'ha recuperat de la lesió a l'Ultra Trail del Mont-Blanc. Combinant la bicicleta i l'escalada, ha creuat els Pirineus en una travessa que fa encara més gran la seva llegenda.

Kilian Jornet torna a escena. Aquest cop, però, s'ha quedat amb la mel als llavis. En una publicació a Instagram, l'atleta ceretà explica com el seu intent de coronar l'Everest per la cresta oest ha acabat sense èxit per culpa d'una allau. Ell mateix relata la seva experiència en solitari afrontant el conegut com a corredor Hornbein, una via per la qual només setze alpinistes en tota la història han arribat al cim més alt del planeta. El 22 de maig del 1963 dos nord-americans, Tom Hornbein i Willi Unsoeld, van obrir una ruta actualment coneguda com una de les grans gestes de l'himalaisme. No s'ha fet mai en solitari i només un cop sense oxigen, l'any 1986. Jornet, d'aquesta manera, ha intentat reeditar un repte que tenia al cap l'alpinista Ueli Steck, que va morir el 2017 quan preparava un nou rècord d'escalada a l'Everest.

"No vaig ser conscient del problema que tenim amb les sabatilles fins que vaig tornar a casa", explica Max Romey. Després de pujar cims a mig planeta, aquest aventurer d'Alaska va llegir un informe sobre el problema que hi ha amb una de les seves eines professionals: les sabatilles per fer esport. Es calcula que al món es venen uns 20.000 milions de parells de sabatilles cada any. I el 90% no acaben sent reciclades. La majoria sol acabar dins d'abocadors, i en molts casos arriben al mar per diferents raons. "Gent que les tira a abocadors a prop del riu, males pràctiques per treure's de sobre les deixalles... pot passar. Però aquestes sabatilles, soles, trigarien mil·lennis a desaparèixer. Així que floten al mar i acaben arribant a llocs remots", explica Romey, que va desenvolupar un nou sentit: detectar sabatilles esportives abandonades. De tornada a Alaska, la regió on va arribar amb els seus pares quan ell era tot just un infant, va adonar-se que sempre que feia caminades i excursions apareixia una sabatilla vella.

Kilian Jornet ha fet públics els seus plans per a aquest 2023, que passen bàsicament per participar en una única prova, la Sierre-Zinal, i tornar a l'Himàlaia a la primavera. "Aquest hivern ens quedem a casa i faré alpinisme per la zona. A la primavera, volem anar a l'Himàlaia amb les nenes. De projectes en tinc molts, però dependrà de les condicions meteorològiques. Estarem en un lodge i, si hi ha bon temps en algun gran cim, anirem cap allà. Serà un projecte d'alpinisme", ha dit l'atleta ceretà.

Pau Capell (Sant Boi de Llobregat, 1991) cita l'ARA en el lloc on se sent més còmode: a la muntanya. És on passa més hores al dia, on ha esculpit la seva forma de ser i on ha viscut moments que l'han canviat per sempre. Després del Kilian Jornet, Capell és el segon ultracorredor català més important del món i té al seu palmarès grans proves com la UTMB [Ultra Trail del Mont Blanc] del 2019. Tímid d'entrada, convida els visitants a pujar fins al seu petit refugi, una caseta plena de llibres que es troba al costat de l'inici d'un camí. Fora de la caseta de fusta, s'asseu sobre una gran pedra per reflexionar sobre aquells sentiments que ha buidat en el seu primer llibre, Lluita pel que vols i estima el que tens (Cossetània).

Kilian Jornet s'ha mostrat molt crític amb la designació de l'Aràbia Saudita com a seu dels Jocs Asiàtics d'Hivern del 2029, que es va donar a conèixer aquest dimarts, tot i que feia mesos que s'especulava amb aquesta possibilitat. Segons va anunciar el ministre d'Esports saudita, Abdulaziz bin Turki, el resort de Trojena, situat a la ciutat futurista de Neom, a la riba del mar Roig, acollirà, finalment, la competició.

Kilian Jornet continua mantenint intacta la capacitat de sorprendre. Als 34 anys, l'atleta català s'ha imposat a l'Ultra Trail Mont Blanc (UTMB) i s'ha convertit en el primer home que baixa de les 20 hores en aquesta cursa llegendària, igualant de pas el rècord de victòries del francès François d'Haene. Jornet arribava a la cita avalat pels triomfs a la Zegama basca i a la Hardrock 100 dels Estats Units, però a l'última Sierre-Zinal havia entrat en la cinquena posició. De fet, just després va donar positiu per covid-19, cosa que va provocar que fos dubte per a la prova del Mont Blanc. Al final, al ser asimptomàtic, va poder ser a la sortida divendres a la nit i s'ha imposat en una nova exhibició de talent en el llegendari recorregut de 170 km i 10.000 metres de desnivell positiu, que travessa fronteres als Alps abans d'arribar a Chamonix. Jornet ha entrat amb un temps de 19 hores, 49 minuts i 34 segons. 10 minuts per sota de les 20 hores, una marca mai aconseguida abans.