Després de quinze mesos de conflicte, Israel i Hamàs han acordat un alto el foc. Quan el gabinet del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, aprovi el pla, els combats s'aturaran a Gaza i s'iniciarà un intercanvi de desenes d'ostatges israelians per centenars de presoners palestins. L'acord, de tres fases, ha de permetre la retirada gradual, però total, de l'exèrcit d'Israel de la Franja, que els palestins puguin tornar a casa seva i que l'ajuda humanitària torni a entrar a l'enclavament. I finalment, hauria d'acabar amb l'intercanvi de cossos i la reconstrucció de Gaza. Tot plegat, supervisat per Egipte, Qatar i els Estats Units.

La decisió dels Estats Units d'abstenir-se en l'última votació del Consell de Seguretat de l'ONU sobre la sol·licitud d'un alto el foc a Gaza suposa un canvi definitiu en la seva política de suport a Netanyahu i deixa Israel més aïllada internacionalment. Fins ara, els EUA havien impedit una resolució tan explícita. La setmana passada Washington havia fet un pas en aquesta línia, però no va tirar endavant: havia proposat un alto el foc lligat al retorn dels ostatges, proposta que va ser rebutjada per Rússia i la Xina. Aquest cop, finalment les dues qüestions han quedat desvinculades: al marge del destí dels ostatges –se'n demana l'alliberament, però no s'estableix un lligam explícit–, l'ONU exigeix una aturada dels atacs de l'exèrcit israelià com a mínim durant el Ramadà. Un aplaudiment sostingut i emocionat de l'Assemblea de les Nacions Unides ha segellat aquest acord llargament buscat i que, tanmateix, arriba tard. Molt tard.

El secretari d'Estat dels Estats Units, Anthony Blinken, ha anunciat aquest dijous que el seu país ha presentat davant el Consell de Seguretat de l'ONU l'esborrany per demanar "un alto el foc immediat" a Gaza. Es tracta del text que el president Joe Biden ja havia promès que presentaria fa dues setmanes, poc després que Washington votés per tercera vegada en contra d'una resolució presentada a les Nacions Unides per aturar les hostilitats a la Franja. En aquell moment la petició havia estat liderada per Algèria, i els EUA s'hi van oposar argumentant que volien presentar el seu propi text.

Era evident que l'alto el foc anunciat per Vladímir Putin durant 36 hores amb motiu del Nadal ortodox tenia moltes possibilitats de quedar en paper mullat. Segons les informacions que arriben tant des de Moscou com des de Kíiv aquest divendres, així ha estat. Només unes hores després de l'inici de la treva –començava avui a les 10 del matí (hora catalana)–, Ucraïna ha denunciat que les tropes russes continuen bombardejant posicions ucraïneses. També ha transcendit que mercenaris de la companyia Wagner, que forma part de l'exèrcit del Kremlin, han assaltat la ciutat de Soledar, a la província de Donetsk, i que els atacs a Bakhmut, a l'est del país i la ciutat on es concentren la majoria d'enfrontaments, tampoc han cessat, ni d'un bàndol ni de l'altre. Mentrestant, des de Moscou es critica que Kíiv mai va voler acceptar aquest alto el foc i justifica que els moviments militars que s'estan produint aquest divendres són només com a resposta "als hostils atacs ucraïnesos". El govern de Volodímir Zelenski, però, no va acceptar la treva proposada per Putin, titllant-la d'"hipòcrita" i de ser una simple "trampa cínica".

L’Azerbaidjan i Armènia han acordat un alto el foc a partir d'aquest dissabte a migdia a la regió de Nagorno-Karabakh, després de dues setmanes de combats que han causat desenes de víctimes civils i militars. De moment, l’alto el foc no s'estaria respectant.

L’alto el foc acordat dijous entre Turquia i Rússia a la regió d’Idlib, al nord-oest de Síria, es va respectar divendres, malgrat alguns combats puntuals. Un petit respir per als quatre milions de civils que des de l’abril pateixen l’ofensiva de Moscou i Damasc contra l’últim reducte de resistència al règim de Baixar al-Assad. Gairebé un milió de persones, segons l’ONU, havien fugit en les últimes setmanes a causa dels intensos bombardejos de l’aviació russa i siriana, que havien portat a l’avanç de les tropes lleials a Al-Assad fins gairebé a tocar de la frontera amb Turquia.

Les dues principals faccions que es disputen el territori a Líbia –el govern de Trípoli, liderat per Fayez al-Sarraj, i el paral·lel situat a la ciutat de Tubruq, a l’est del país, encapçalat pel mariscal Khalifa Haftar– han declarat un alto el foc aquest diumenge, tal com Rússia i Turquia havien demanat que fessin dimecres. Cadascun d’aquests dos països dona suport a una facció diferent i, per tant, la seva petició tenia una especial importància.

Les autoritats ucraïneses i els rebels pro-russos han tornat avui a acusar-se mútuament de noves violacions de l'alto el foc que va entrar en vigor diumenge passat a l'est d'Ucraïna i que s'ha complert en termes generals en la major part de la zona del conflicte.

L'alto el foc a l'Est d'Ucraïna que ha entrat en vigor aquesta matinada està sent respectat arreu del país, excepte alguns incidents aïllats de què Kíev i els rebels s'acusen mútuament. Els corresponsals de Reuters destacats a Donetsk acrediten que els bombardejos s'han aturat a la mitjanit.

Les autoritats ucraïneses i els rebels pro-russos de les regions de Donetsk i Lugansk s'han acusat mútuament de violar l'alto el foc que ha entrat en vigor aquesta mitjanit passada a l'est d'Ucraïna en compliment dels acords de Minsk.

Aquesta nit a les 23.00, hora d'aquí, ha entrat en vigor l'alto el foc a l'est d'Ucraïna entre les milícies prorusses i les forces governamentals. Tant l'executiu de Kiev com els dirigents de les milícies han confirmat que han donat ordres per aturar els combats a l'hora acordada. Hores abans el comandament ucraïnès havia informat d'intensos combats al costat de Shirókino, a la vora del mar d'Azov, a uns deu quilòmetres a l'est de Mariúpol, la segona ciutat de la regió rebel de Donetsk, controlada per les autoritats de Kíev. Sempre segons la versió oficial, el llogaret ha quedat pràcticament en ruïnes pel foc de l'artilleria dels separatistes, que després han intentat prendre per assalt les posicions del batalló ucraïnès de voluntaris Azov, segons un portaveu d'aquesta unitat a l'agència Ostrov.

El comandament ucraïnès ha informat d'intensos combats al costat de Shirókino, a la vora del mar d'Azov, a uns deu quilòmetres a l'est de Mariúpol, la segona ciutat de la regió rebel de Donetsk, controlada per les autoritats de Kíev. Sempre segons la versió oficial, el llogaret ha quedat pràcticament en ruïnes pel foc de l'artilleria dels separatistes, que després han intentat prendre per assalt les posicions del batalló ucraïnès de voluntaris Azov, segons un portaveu d'aquesta unitat a l'agència Ostrov.

Almenys 18 civils han mort per foc d'artilleria a l'est d'Ucraïna aquesta matinada, quan falten hores per l'entrada en vigor, aquesta mitjanit, de l'alto el foc acordat en la cimera de Minsk, segons dades del comandament militar ucraïnès i els rebels separatistes prorussos. "L'enemic continua bombardejant pobles i ciutats sense miraments", assenyala un comunicat del quarter general de les forces ucraïneses, en el qual s'afirma que en les últimes 24 hores almenys 14 civils han mort pels coets llançats pels separatistes de l'est ucraïnès.

Boko Haram ha negat haver signat un alto el foc amb el govern nigerià i ha afirmat que no pensa alliberar les 270 nenes segrestades des de fa sis mesos en una escola del nord del país africà.

L'exèrcit israelià ha donat una hora més de treva per evacuar les víctimes de la matança de les últimes hores al barri de Shayahia de Gaza després que Israel intensifiqués l'ofensiva militar. És el segon intent de treva d'aquest diumenge, després que Israel respongués al llançament de coets en plena treva humanitària de dues hores sol·licitada per la Creu Roja.

Israel ha confirmat que ha reprès els atacs aeris contra Gaza, malgrat que el primer ministre, Benjamin Netanyahu, va acceptar anit la petició d'alto el foc fet pel govern egipci. Segons fonts militars israelianes, durant les sis hores en què l'exèrcit ha tingut aturada l'ofensiva, Hamàs no ha deixat d'atacar posicions hebrees i assegura que els milicians han llançat fins a 50 coets des de la franja.

Egipte ha presentat avui dilluns una iniciativa per donar una sortida al conflicte entre Israel i els islamistes de Hamàs, que estipula el cessament de les hostilitats per part de totes dues parts a partir d'aquesta matinada, a les 8 del matí hora catalana. El govern hebreu ja ha avançat que demà es reunirà d'urgència per debatre l'oferta.

El president ucraïnès, Petró Poroixenko, ha anunciat que decretarà un alto el foc "unilateral" com a primer pas d'un pla de pau per a les regions de Donetsk i Lugansk, on les tropes governamentals combaten contra les forces pro-russes. L'objectiu, segons Poroixenko, és facilitar que aquests activistes deposin les armes i, els que ho vulguin, puguin abandonar el país.