Trump ha proclamat la fi de la guerra i ha anunciat una nova era al Pròxim Orient, "una era d'harmonia". Com sempre, en el president estatunidenc tot sona superlatiu i triomfal. Sens dubte, és molt rellevant que s'hagin acabat els dos anys d'infern a Gaza i hagin tornat els últims ostatges israelians, intercanviats per presos palestins. L'alto el foc, esclar, és un alleujament per a tothom. Però és molt d'hora, i sona naïf i ridícul, l'anunci d'un nou món feliç. L'egolatria trumpista no és creïble ni pot amagar la dura i inestable realitat. L'intent israelià de neteja ètnica palestina ha estat tant esfereïdor com inacabat: enmig de les runes, els gazatins han tornat a les seves cases destruïdes.

Les tropes d'Israel s'havien de retirar del Líban com a màxim el 18 de febrer, però avui encara són en diferents punts estratègics del país, tot i que la majoria de tropes han tornat cap a territori israelià. Per a Tel-Aviv és vital quedar-se "en alguns punts", perquè considera que les forces armades libaneses no han aconseguit desarmar Hezbollah ni desplegar-se completament a la zona, incomplint part de l'acord de l'alto el foc.

L'oficina del primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha publicat aquest divendres al matí un comunicat per confirmar que el seu gabinet de govern es reunirà per aprovar formalment l'alto el foc pactat amb Hamàs. Fins que no es produeixi aquest pas, el cessament d'hostilitats no podrà entrar en vigor. Es preveu que la reunió del Consell de Ministres, que tindrà lloc aquest mateix divendres a les 15:30h serveixi per ratificar definitivament l'acord. I tot sembla indicar que així serà. El gabinet de seguretat israelià ha recomanat aquest migdia aprovar l'alto el foc i l'acord de retorn d'ostatges a Gaza, hores abans de la reunió, segons recull un comunicat emès per l'oficina del primer ministre.

La fragilitat de l'alto el foc al Líban s'ha demostrat un cop més en les últimes hores, amb almenys deu morts per atacs israelians al sud del país. Les violacions de la treva acordada per Tel-Aviv i Hezbollah han estat constants des que va entrar en vigor, fa menys d'una setmana, especialment en el bàndol israelià, tot i que els darrers atacs haurien tingut lloc després que el grup xiïta llancés projectils contra una zona en disputa prop de la frontera. Es tractaria, segons mitjans libanesos, del primer cop que la milícia proiraniana utilitza obusos des de l'entrada en vigor de l'alto el foc, dimecres passat.

L’entrada en vigor de l’alto el foc entre Israel i Hezbollah la matinada d’aquest dimecres representa un cert assoliment diplomàtic després de més d’un any de foc creuat i de dos mesos d’extensos bombardejos aeris i una invasió terrestre de l’exèrcit israelià en sòl libanès. Però la possibilitat de replicar una fórmula similar a Gaza continua sent ínfima, i la treva al Líban permetrà a Tel-Aviv desacoblar com volia els dos fronts i redoblar l’ofensiva contra la Franja.

Després de 48 dies de guerra, gairebé 15.000 morts sota les bombes i 1,5 milions de desplaçats, l'alto el foc a Gaza ha entrat en vigor aquest divendres a les 7.00 h (les sis, hora catalana). Una treva temporal que, de moment, està previst que duri tan sols quatre dies i que, segons van pactar Israel i Hamàs, hauria de servir per alliberar 50 ostatges israelians a canvi de 150 presoners palestins. En el primer intercanvi Hamàs ha alliberat 13 ostatges israelians i 10 treballadors tailandesos i un filipí segrestats el 7 d'octubre, segons ha confirmat la Creu Roja. Israel ha alliberat 39 presos palestins, tots dones i menors, de la base militar on havien estat traslladats. Entre els israelians alliberats hi ha quatre criatures (d'edats compreses entre els 2 i els 9 anys), amb les seves mares i una dona de 85 anys. Pel que fa als presoners palestins, es tracta de 24 dones i 15 adolescents, la majoria dels quals eren a la presó esperant judici. Aquest dissabte està previst que Israel alliberi 42 presoners palestins més a canvi que Hamàs deixi en llibertat 14 ostatges israelians retinguts a Gaza.

Alto el foc a Gaza. Israel i la Jihad Islàmica Palestina (JIP) han pactat el cessament de les hostilitats aquest diumenge al vespre, després de prop de tres dies d'ofensiva israeliana a la Franja i del llançament de més de 900 coets i morters per part del grup, en resposta als bombardejos. L'acord, que entrarà en vigor a dos quarts de dotze de la nit (hora local), inclou l'alliberament de dos palestins empresonats per Israel, segons ha informat la Jihad Islàmica. Es tracta d'un dels líders del grup a Cisjordània, Bassem al-Saadi, arrestat dilluns per Israel, i de Khalil Awawdeh, detingut sense càrrecs des del desembre del 2021 i en vaga de fam des de fa 147 dies. Segons fonts diplomàtiques, Egipte s'hauria compromès a "treballar per garantir" l'alliberament dels dos presoners.

La calma regna al sud-oest de Síria aquest diumenge després de l'entrada en vigor de l'alto el foc anunciat divendres per Rússia i els Estats Units en el marc de la cimera del G-20. La treva afecta les províncies d'Al-Quneitra, Daraa i Al-Sweida, segons ha informat l'Observatori Sirià de Drets Humans.

Els separatistes pro-russos han entregat 1.200 presoners de guerra a Kíev, seguint les condicions de l'alto el foc. Així ho ha explicat aquest dilluns el president d'Ucraïna, Petró Poroixenko, durant la seva visita a Mariupol.

El govern d'Israel ha rebutjat la treva temporal proposada pel secretari d'Estat dels EUA, John Kerry, aquest divendres al migdia. El gabinet de l'executiu s'ha reunit aquesta tarda per estudiar la proposta i aquesta ha estat la seva decisió. Hamàs encara no s'ha pronunciat respecte al possible alto al foc.

El secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, ha iniciat una presa de contacte amb els líders israelians i palestins. Abans, però, s'ha reunit amb el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, a qui ha assenyalat que "en les últimes 24 hores hem avançat" per aconseguir l'alto el foc però que "encara queda molta feina per fer".

El gabinet polític i de seguretat israelià ha acceptat la proposta d'alto el foc a Gaza plantejada per Egipte, segons ha informat aquest dimarts l'oficina del primer ministre israelià en un comunicat.

La Creu Roja negocia amb les autoritats sirianes i l'exèrcit de l'oposició un alto el foc per poder enviar ajuda humanitària als civils que es troben immersos en el conflicte, segons ha anunciat aquest dilluns l'organització.

El secretari general d’Esquerra, Joan Ridao, ha celebrat avui l’anunci de l’alto el foc permanent i verificable internacionalment d’ETA i l'ha qualificat com a "bona notícia", però ha demanat "més generositat i altura de mires" per no desaprofitar una "oportunitat històrica per acabar amb aquest fenomen de violència".

El portaveu del PP de Catalunya al Parlament, Enric Millo, ha realitzat una primera valoració del comunicat d'ETA i ha assenyalat que “pel PPC, no hi ha cap treva factible ni creïble que no estigui precedida per l’entrega de les armes i la posada a disposició de la justícia”.

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, s'ha apartat d'aquells que resten importància al comunicat d'ETA i l'ha qualificat de “pas endavant” i de “positiu”. “No serem d’aquells que menystinguin el comunicat d’avui”, ha dit Herrera, alhora que ha volgut deixar clar que malgrat ser “un pas imprescindible no és suficient perquè no anuncia l’abandonament definitiu de les armes i ni ha anat tan lluny com l’esquerra abertzale”.