La farmàcia Can Mascort (c. Raval inferior, 23) és al bell mig de Palafrugell, camí d’anada o de tornada de l’església de Sant Martí i, més enllà, del Centre Fraternal, que és a la plaça Nova, a pocs metres del mercat, i del mític carrer Estret de Josep Pla. Des de la porta, quan veieu la farmàcia a peu de carrer, us semblarà que el temps s’hi ha aturat. Tot està tal com era a cavall dels segles XVIII i XIX, quan la va obrir la família Mascort el 1789. No hi falta la marededéu del Carme, que encapçala els prestatges de fusta, que té gran advocació entre els pescadors. “Sabem que hi va haver un temps, durant la Guerra Civil, que va estar amagada sota capses, per això la vaig restaurar jo mateixa, perquè tornés a lluir”, explica Lourdes Gaude, que juntament amb la seva parella, Alfred Villagrasa, són els propietaris actuals de la cafeteria-farmàcia.

Més de cent quilòmetres de camí de ronda ressegueixen la Costa Brava de punta a punta. De Blanes a Portbou. A vegades són escarpats i pedregosos, entre pinedes i penya-segats, i a tocar del mar. Històricament els utilitzaven pescadors i mariners per desplaçar-se a peu entre els pobles de la costa, i els recorrien la Guàrdia Civil i els carabiners per controlar el contraban. Ara els freqüenten sobretot excursionistes que van de ruta o banyistes que volen accedir a cales més amagades. Però en molts punts d'aquest traçat hi ha talls. Tot i tractar-se d'un entorn d'ús públic, xalets i propietats privades veten l'accés amb senyals amenaçadors i obliguen els caminants a fer marrades per pistes forestals o corriols. A Garbet, una finca del Grup Peralada desvia els vianants durant 300 metres per les roques. A Lloret, una mansió d’un magnat del Kazakhstan també barra el camí i, a Palafrugell, de la platja del Golfet fins als Jardins de Cap Roig, propietat de la Fundació La Caixa, no es pot caminar arran de mar.

De les nou comarques de Catalunya sense ni una sola parada de tren, el Baix Empordà és amb diferència la més poblada. Hi viuen prop de 150.000 persones, repartides en municipis com la Bisbal, Palamós, Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols, la majoria a més de mitja hora en cotxe de les estacions de tren de Flaçà, Camallera o Girona. I sense cap tram de línia ferroviària a prop, l'únic servei de transport públic és l'autobús. Fa anys que, amb l’excepció d’un petit tram al nord de la comarca, gestionat per la companyia AMPSA, el monopoli d’autobusos al Baix Empordà el té l'empresa Moventis Sarfa, que opera sota concessió pública de la Generalitat. Ara bé, molts usuaris coincideixen que el funcionament d'aquesta xarxa de transport públic és precari i deficient.

Fa cent anys, la indústria més gironina de les indústries era líder en exportacions al conjunt de l’Estat. En plena crisi econòmica després del boom productiu de la Primera Guerra Mundial, des de Palafrugell, al Baix Empordà, s’enviaven arreu del món grans carregaments d’aglomerat. Eren fets amb suro, un material que va marcar durant dos segles tots els pobles al voltant del massís de les Gavarres. Ara, un segle després del moment més àlgid de Manufactures del Suro SA, la fàbrica que va donar vida al gran recinte industrial de Can Mario a Palafrugell, el Museu del Suro ha inaugurat aquesta tardor l’exposició permanent que reviu la civilització que es va crear entorn de la manufactura i indústria d’aquest material tan i tan polivalent. Una visita que recrea els canvis socials que va comportar primer la fabricació manual de taps d’ampolla i la posterior mecanització, convertint-se en el museu més gran del món sobre el suro.

La cuinera Anna Casadevall, del restaurant La Xicra, explica com preparar una recepta que es pot fer amb diversos tipus de peix blanc, tots cuinats sempre a la sal.

Nou capítol en el serial entorn de la construcció d'un hotel en una pineda verge a prop de la cala d'Aigua Xelida. El febrer passat, després d'aprovar el tràmit per construir l'establiment de 66 habitacions, l'Ajuntament de Palafrugell va enviar la documentació necessària a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona per obtenir el vistiplau definitiu. En el pla de millora urbana presentat a l'òrgan de la Generalitat, el consistori adjuntava la projecció de mapes i maquetes en 3D sobre com seria el complex hoteler de luxe, previst sobre el bosc del Puig de la Trona [vegeu renders]. En les imatges s'observen els quatre blocs de dues i tres plantes, de 10 metres d'alçada, que han desfermat les crítiques de la plataforma ecologista SOS Costa Brava. L'entitat està radicalment en contra de la construcció pel greu impacte que tindrà en el paisatge de pins i roques, un dels pocs encara no explotats de la zona.

Primer bastó a la roda de l'hotel que es vol erigir sobre la pineda verge del Puig de la Trona, al costat de la cala Aigua Xelida de Palafrugell. Segons expliquen fonts coneixedores a l'ARA, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona ha suspès el projecte d'obres aprovat per l'Ajuntament palafrugellenc, que preveia la construcció d'un complex de 66 habitacions repartides en quatre blocs d'edificis de 10 metres d'alçada, piscines i spa. L'òrgan gironí, que s'encarrega d'emetre informes en el procediment de l'avaluació ambiental dels plans urbanístics, ha conclòs que la proposta presentada pel govern municipal tindria un impacte paisatgístic molt elevat.

La cala d'Aigua Xelida, a recés de la Punta des Banc, al sud de Begur, és un dels racons més bonics i, per tant, més cobejats de la Costa Brava. De fet, s'ha convertit en un dels indrets més llaminers i sobreexplotats per la construcció: en pocs metres de carrers estrets i costeruts es concentren urbanitzacions i xalets amb piscina a banda i banda de la platja. Una de les poques zones que encara queden verges és el Puig de la Trona, una carena de pins i roques amb vistes espectaculars al mar que fa de frontera amb Tamariu. Aquest turó verd, però, està en risc de desaparèixer: l'Ajuntament de Palafrugell ha donat permís per iniciar els tràmits de construcció d'un hotel de quatre blocs de dues o tres plantes cadascun, de 10 metres d'alçada, amb piscina i spa i servei per a 66 habitacions.

Si al sud del país és temps de calçotades, al nord ho és de garoinades. Tan lluny i tan a prop, calçots i garotes (o eriçons o uriços o garoines o olletes o cassoletes) comparteixen concepte: s'assaboreixen com a primer plat, i després un segon i unes postres que els completen. Els preus van entre els 40 i els 60 €, i el millor de tot és que es mengen en companyia. Perquè els calçots són més bons si la litúrgia es fa entre amics o amb la família, i les garotes, també. Als restaurants del municipi de Palafrugell (inclosos Calella, Tamariu, Llafranc i Llofriu-Ermedàs), hi ha l’oportunitat de demanar de fer una garoinada i comprovar-ho, però el temps compta, i molt, perquè la temporada s’acaba el 31 de març. 

El maig del 2021, la Policia Local de Palafrugell va identificar la presència d'una organització que repartia droga per uns quants indrets del municipi. Van començar una investigació que no va ser fàcil. Fins i tot van rebre amenaces del grup criminal quan es va assabentar que la policia li anava al darrere. Davant la magnitud dels fets, van entrar en joc la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, que juntament amb la municipal han estat gairebé un any i mig investigant la trama. I aquest divendres ha sigut el dia clau: a primera hora del matí, quan el sol encara no havia sortit, un centenar d'agents dels tres cossos han omplert els carrers d'aquesta ciutat de 23.000 habitants. Als veïns els ha despertat el so d'un helicòpter que des de bon matí ha acompanyat l'operació.

“Seria apassionant especular amb noves matèries del país i incrustacions de materials, com feia Gaudí. Tot això dictat per l’arquitectura i el paisatge. Podríem anar molt lluny amb aquestes especulacions”, va escriure Joan Miró en una carta dirigida al seu amic Josep Lluís Sert el 1960. És una petita mostra de l’admiració que el pintor, escultor i ceramista sentia per Antoni Gaudí. I això que, després de la seva mort, l’arquitecte va caure pràcticament en l’oblit i va sortir de la foscor trenta anys més tard, gràcies a persones com el mateix Miró i el fotògraf Joaquim Gomis, que, a més de ser el primer president de la Fundació Joan Miró, va retratar els detalls de les obres gaudinianes més emblemàtiques com la Sagrada Família, la Pedrera i el Parc Güell, i va ajudar amb les seves fotografies a reconèixer el reusenc com un precursor de la modernitat. A través d’una vuitantena d’obres, l’exposició Miró, Gaudí, Gomis. El sentit màgic de l’art vol explorar la influència que va tenir l’arquitecte en l’artista, a través de les fotografies de Gomis. La mostra es pot visitar al Museu Can Mario de Palafrugell de la Fundació Vila Casas entre el 25 de juliol i el 28 de novembre.  

Les dificultats per trobar taula a Calella de Palafrugell, que l’ARA relatava aquest divendres, són només una part de l’impacte de l’allau de visitants que ha rebut aquesta zona de la Costa Brava per Setmana Santa. L’alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer, ha fet un crit d’alerta: ha assegurat que estan “desbordats” després d’haver rebut més turistes dels que esperaven. Es calcula que entre Calella, Tamariu i Llafranc hi han arribat unes 30.000 persones, l’àmplia majoria vingudes de l’àrea metropolitana de Barcelona, allotjades en segones residències. En declaracions a l’ACN, Piferrer ha explicat que el consistori s’ha vist obligat a reforçar alguns serveis del municipi, com per exemple el d’escombraries.

El serial del xalet del Golfet de Palafrugell engega una nova temporada. El jutjat contenciós administratiu 1 de Girona ha donat part de raó a l’associació Salvem el Golfet i ha anul·lat la llicència d’obres que va permetre aixecar, el 2014, un xalet de gairebé mil metres quadrats al capdamunt de la cala del Golfet de Palafrugell i que va tramitar el llavors alcalde Juli Fernández (PSC). El tribunal la considera nul·la perquè falta un “tràmit essencial”: l’estudi d’impacte i integració paisatgística, sense el qual no hi ha “una anàlisi d’alternatives d’emplaçament de l’edificació”. A més, també ha ordenat que s’enderroquin els tres trams del mur que excedeixen l’alçada fixada pel Servei de Costes.

"Els primers dies del confinament van ser una bufetada immensa, perquè començava en un moment especialment difícil per a nosaltres", explica Gemma Garcia, propietària de la llibreria Vitel·la de l'Escala, oberta des del 2011, que la tardor de l'any passat va decidir apostar per l'obertura d'un nou "espai de cultura i literari" a Palafrugell. "Aquell estiu havia tancat La Gavina de Palamós i poques setmanes després ho va fer, per jubilació de qui ho portava, la Mediterrània de Palafrugell –continua–. Llavors, la bibliotecària Carme Fenoll va convocar una sèrie de gent amb l'objectiu de reobrir la llibreria. Hi vaig anar, però en aquell primer moment no em plantejava agafar el projecte. Va ser al novembre que vaig prendre la decisió".

Els Mossos d'Esquadra van detenir dimarts dues dones de 43 i 45 anys de Palafrugell, al Baix Empordà, que utilitzaven una menor per vendre marihuana en un institut del municipi. Segons la policia, les detingudes quedaven amb la noia, que s'encarregava de distribuir la droga dins el centre entre els alumnes. Les dues dones li facilitaven la droga –bossetes i cigarretes de marihuana– un cop la menor tenia la comanda dels alumnes. Aleshores es trobaven a la sortida del recinte i per cada bossa les dues dones cobraven cinc euros.

Els Mossos d'Esquadra han reduït amb una pistola elèctrica, una Taser, un home que s'havia atrinxerat a casa seva, a Palafrugell, durant més de tres hores. Els fets han passat la nit de dissabte a diumenge. Els efectius del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) s'han acostat fins al domicili d'aquest home després que un veí hagi avisat que cridava. Un cop allà, els sanitaris no han pogut entrar-hi perquè l'home no els obria la porta i es mostrava agressiu.

Dimarts 26 de març a les 10 del matí als jutjats de la Bisbal d'Empordà. Aquesta és la citació que ha rebut Carles Ruiz, 'Xarly', el veí de Palafrugell que, segons la Policia Nacional, va protestar a les portes del restaurant Can Cou-Cou de Mont-ras (Baix Empordà), on estava sopant el jutge Pablo Llarena el 28 de juliol passat. L'activista està acusat dels delictes d'odi i atemptat a l'autoritat.

Nova polèmica a la Costa Brava relacionada amb un projecte urbanístic. La plataforma SOS Costa Brava, alertada pels veïns, ha denunciat que s’han fet abocaments “il·legals” de terres i runes al sector 3 de la muntanya de Sant Sebastià de Palafrugell, que està inclòs en la moratòria aprovada per la Generalitat. Per aquesta raó, l’Ajuntament del municipi ha enviat aquest matí un inspector que ha aixecat una acta per, segons l'alcalde, Josep Piferrer, "obrir un altre expedient sancionador" als promotors. I és que al desembre l'Ajuntament ja va obrir un expedient sancionador per "abocaments semblants".

L’Ajuntament de Palafrugell ha frenat les obres de construcció de 33 cases de luxe a la cala Aigua Xelida perquè el promotor de la urbanització, Aiguacel Costa Brava SL, no té llicència d’obres. Segons va informar l’ACN, l’alcalde del municipi, Josep Piferrer, i un grup de tècnics van anar dimecres a la zona per comprovar l’estat de les obres i, veient que ja hi havia hagut moviments de terra i havien talat un centenar d’arbres, van aixecar un butlletí de denúncia que podria acabar en sanció si es confirmen les irregularitats.

La plataforma SOS Costa Brava ha denunciat que una promotora ha talat 700 arbres a la zona coneguda com a cala d'Aigua Xelida de Tamariu (Baix Empordà). L'entitat ecologista exigeix a l'Ajuntament de Palafrugell i als Agents Rurals que facin una inspecció a la zona i els insta a aturar el projecte de manera "immediata". En declaracions a TV3, l'alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer, ha explicat que el primer dia hàbil els responsables tècnics hi aniran per sancionar la promotora.