Des del setembre passat, Júlia López (Barcelona, 1994) és una de les veus que acompanyen els dinars familiars dels caps de setmana. Després de passar per Betevé, La 2 i el canal 3/24, la periodista s’ha incorporat com a presentadora, els dissabtes i els diumenges, del Telenotícies migdia de 3Cat.

Els dimecres, a les deu de la nit, La 2 torna a emetre En primicia, una sèrie documental on Lara Siscar entrevista periodistes per parlar de la seva trajectòria i reflexionar sobre l’ofici. L’eficàcia de cada capítol depèn, sobretot, de l’interès que us susciti el protagonista. A la plataforma RTVE Play n’hi ha que desperten curiositat i d’altres que ni et prens la molèstia de començar. La segona temporada va arrencar amb una doble emissió. L’episodi dedicat a Silvia Intxaurrondo val molt la pena. Més enllà de conèixer la carrera professional de la millor entrevistadora de polítics que hi ha actualment en el panorama televisiu, el programa et permet descobrir les bambolines de les pressions polítiques, les entrevistes electorals i els efectes que tenen en els resultats. Intxaurrondo va entrevistar Alberto Núñez Feijóo durant la campanya per a les eleccions generals del 2023. Aquella emissió a La 1 va tenir un moment estel·lar que es va viralitzar i va provocar moltes tensions en múltiples despatxos, tant de la televisió pública com de la seu del Partit Popular. Quan la periodista li va preguntar per les pensions, Feijóo va assegurar que el seu partit era l’únic que mai les havia deixat de revaloritzar amb l’IPC, tot al contrari del que havia fet el PSOE. Intxaurrondo el va tallar: “No es correcto, señor Feijóo”, i li va corregir la dada a partir de la documentació contrastada de què ella disposava. Va ser un instant molt tens, perquè el polític la va comminar a repassar les dades i li va exigir que ho corregís. Però qui va acabar demanant disculpes a les xarxes i admetent l’error va ser ell. Des d’aleshores, Intxaurrondo ha estat víctima de campanyes mediàtiques i assetjament a les xarxes socials per desacreditar-la com a periodista. En primicia ens descobreix què va passar al voltant d’aquesta circumstància més enllà de la pantalla.

Un dels nombrosos i controvertits canvis que han patit els telenotícies de TV3 té a veure amb la indumentària: els presentadors han abandonat una peça que, durant dècades, semblava irrenunciable per projectar seriositat: la corbata. Avui dia, aquesta peça ja està normalitzada i quasi no ens sorprèn, tot i que en algun moment ens podem haver preguntat quin sentit té portar una llengua de tela penjada del coll. En qualsevol cas, darrere d’aquest element hi ha força història i significats, que han anat evolucionant tant en forma com en funció.

Dimarts, el Telenotícies vespre es feia ressò del discurs de Donald Trump a les Nacions Unides. Després de les anècdotes que havia provocat la seva presència a l’edifici i l’arenga desafiant a la comunitat internacional, l’informatiu va aprofundir en les mentides que havia deixat anar el president dels Estats Units. Un vídeo subratllava que no totes les seves afirmacions eren certes, i analitzava cas per cas: les set guerres a les que ell suposadament havia posat fi, l’estafa del canvi climàtic o el camí d’Europa cap a l’infern. Totes eren analitzades i contrastades per mostrar la manipulació en la retòrica de Trump. Un molt bon plantejament periodístic que va més enllà de la simple inèrcia informativa i dona perspectiva a l’espectador.

Ja hem pogut veure totes les edicions del Telenotícies i apreciar-ne les característiques sense la pressió del primer impacte. Hi ha un aspecte que TV3 ha reforçat en aquesta nova etapa, comuna en moltes altres televisions i que forma part d’una inèrcia que ve de lluny. Té a veure amb els nous tàndems de presentadors. A l’edició del migdia, ara tenim Xavi Coral amb Anna Garnatxe, i els caps de setmana Júlia López amb Joan Raventós. Totes dues parelles televisives tenen una característica en comú: la diferència d’edat.

Rentat de cara als informatius de TV3. O 3Cat. O 3Cat Info. Perquè les reformes estan acompanyades d’un poti-poti de noms una mica desconcertant. Toni Cruanyes, després de fer una gira de tarda per La selva i l’Està passant, per fi va inaugurar l’esperat plató amb tecnologia puntera. Els canvis són molt més rellevants de portes endins que no pas per al que veu l’espectador des de casa. El resultat millora substancialment el format anterior, que demanava amb urgència una modernització. Més sensació d’amplitud, unes pantalles verticals per aportar sensació de dinamisme, unes plataformes una mica capricioses i un terra blanc poc sofert. La gamma cromàtica recorda la del Col·lapse i les transparències ataronjades de fons recorden les de La nit al dia. El plantejament no és, en cap cas, trencador ni pioner, sinó que va a remolc de les grans televisions europees. Dilluns van semblar exhibir un desplegament de possibilitats, però caldrà veure si, a la pràctica, se’n treu partit. A l’edició del vespre es va apreciar també un canvi en el to, amb un esforç per ser més explicatius i amb un aprofundiment de les notícies tirant més al reportatge. Una inèrcia que al migdia tornava a ser la de sempre. Els presentadors llueixen un estilisme més sobri i els homes han perdut la corbata en aquesta recerca de relaxar les formes i naturalitzar la relació simbòlica amb l’espectador. El mapa del temps ha diluït les comarques, homogeneïtzant el territori i perdent referències geogràfiques. Això sí, caldrà ampliar la tipografia perquè amb prou feines es llegeix res. La taula blanca dels migdies i del Més nit té aires de recepció d’una clínica privada. Una operació estètica parcial, per cert, perquè Els matins d’Ariadna Oltra continuen igual que abans més enllà del grafisme.

Ramon Pellicer va dir adeu diumenge al vespre a l'audiència que porta més de vint seguint-lo al capdavant dels informatius de TV3. El periodista deixa el Telenotícies cap de setmana, on feia dotze anys treballava davant les càmeres, i ho deixa juntament amb la seva companya de plató, Cristina Riba, que tampoc seguirà presentant aquest espai informatiu. La seva marxa s'emmarca en els canvis que TV3 ha fet als serveis informatius, i que hi portaran cares noves.

Dimarts, al Telenotícies vespre, Toni Cruanyes anunciava: “I ara un apunt tecnològic per als fans d’Apple i la resta del sector”. Es tractava de la propera sortida al mercat del nou iPhone 17. “Tim Cook ha presentat a través del seu canal de YouTube les diferents versions de l’iPhone 17. Entre elles s’ha reservat un lloc destacat per a l’iPhone Air, el més prim i lleuger de la seva història”. Les imatges per complementar la notícia pertanyien als vídeos de presentació de la marca, on podíem veure, movent-se lentament, els nous mòbils amb les seves formes sinuoses i els colors llampants habituals. Són imatges molt llamineres que semblen confirmar-nos que totes aquelles distopies màgiques que imaginàvem llunyanes per fi les tindrem a la butxaca. Cruanyes continuava informant: “També s’ha pogut veure la nova gamma de rellotges intel·ligents i els auriculars”. I, finalment, una informació de servei als espectadors: “Es podran comprar a partir del 19 de setembre”. A les imatges vèiem com la presentació d’Apple també alertava de la possibilitat d’encarregar-los des d’aquell moment.

Dijous al migdia, el Telenotícies explicava un avenç científic: un nou test que prediu la probabilitat de metàstasi en el càncer de mama més comú. La troballa no només és un progrés en el camp de la medicina personalitzada sinó que té una singularitat: la millora del pronòstic no implica prendre un nou fàrmac, sinó deixar-ne de prendre un d’habitual per prevenir l’osteoporosi. 

Els Telenotícies renovats ja entren a la pista d’enlairament, després que TV3 hagi presentat aquest dimarts el nou plató que acollirà els principals programes informatius de la casa. La principal novetat és que es perd el tradicional croma, amb les limitacions que comportava, en favor d’una pantalla de quaranta metres de llargada i tres metres i mig d’alçada, que embolcalla els diferents sets de l’estudi. Com que els presentadors veuran què s’hi projecta, els seus moviments podran ser més orgànics i naturals. A banda de posar-hi elements informatius, la pantalla pot acollir un paisatge o una vista de ciutat, per donar-hi gran profunditat i una panoràmica de 270 graus.

Aquest dimarts tant el TN comarques com el TN migdia es feien ressò de l’arribada d’una foca de peluix robotitzada en una residència geriàtrica. L’animaló mecànic, més aviat rudimentari, d’ulls rodons i pèl suau de color blanc, mou les aletes i les llargues pestanyes i fa sorollets quan el toquen i li parlen. Forma part d’un projecte de recerca universitari per comprovar si aquesta mena de ginys milloren la qualitat de vida de les persones grans, sigui amb demència o sense. Segons explicaven tant els responsables de l’estudi com els del centre, la foca Nuka hauria estimulat la comunicació social i hauria proporcionat tranquil·litat a algunes de les persones grans de la residència. Una senyora amb el robot a coll com si fos un nadó assegurava davant de la càmera que la foca li havia donat molta pau. El reportatge mostrava la gent gran interactuant amb el robot com si fos un ésser viu. La periodista que cobria la informació també humanitzava l’objecte: “Ara la Nuka descansa i ja ha acabat la visita a la Conca de Barberà”.

Donald Trump ha sacsejat l’ordre mundial, i és lògic que tots els informatius ho reflecteixin a les seves notícies. Encara que la imatge del president dels Estats Units no aparegui en moltes de les informacions de l’àmbit internacional, sí que s’hi fa referència o expliquen conseqüències de les seves polítiques. Cada cop que veiem en pantalla l’escena de la rúbrica del xòuman agafant el retolador gruixut per firmar un nou decret, en les hores i els dies següents es desencadenen un seguit d’informacions que tenen a veure amb aquella signatura. Dilluns, al Telenotícies vespre el bloc d’internacional l’obria la notícia dels viatges dels dirigents europeus a Washington per buscar solucions a la política d’aranzels de Trump. La crònica de Lídia Heredia posava el focus en la reunió del ministre Carlos Cuerpo per negociar amb el secretari del Tresor nord-americà. La periodista també avançava qüestions que es desenvoluparien posteriorment.

Dissabte, al Telenotícies vespre, ens informaven d’algunes particularitats sobre el canvi d’hora d’aquella matinada. Aquesta vegada la notícia de cada any s’enfocava en com el nou horari afectava els àpats. El tema estava una mica forçat perquè, al capdavall, els consells nutricionals que donaven servien per a qualsevol època, però, vaja, ja se sap que en aquestes informacions que formen part de les rutines de cada any, que es repeteixen des de fa dècades, s’han de fer filigranes per aportar-hi una mica d’innovació. Com també és habitual en el Telenotícies cap de setmana, són informacions, a més, que es poden preparar amb antelació per reduir la càrrega laboral de l’equip més reduït dels dies festius. 

La Cora, la veïna generosa de Barcelona que aquest Nadal ha rebut una multitud de comensals a casa seva, sembla una bellíssima persona. Però n’hem acabat fins al capdamunt, del seu àpat. La cantarella del “Cora, bon Nadal! Podem venir a dinar?” s’ha repetit fins a extenuar-nos. Sobretot perquè s’ha viscut com el dia de la marmota més enllà de Sant Esteve. Superats els galets i els canelons, cada vegada que s’emetia l’anunci semblava que ens enviessin a la casella de sortida per tornar a celebrar les festes. S’entén que l’Ajuntament de Barcelona tingui ganes d’enviar-nos bons desitjos per aquestes dates, però potser no cal que hi insisteixin fins al dia de Reis. La taula infinita de la Cora, la cançó del “posa un plat més a taula” i la guitarreta han acabat per saturar. Collboni ens ha condemnat a un Nadal infinit com si el calendari no avancés. 

La pandèmia va deixar a la cultura televisiva les videotrucades com a sistema per incorporar testimonis sense que ningú s’hagi de desplaçar. Ni el convidat ha d’anar fins als estudis de televisió ni els reporters cap al lloc on hi ha l’entrevistat. És molt còmode, però cada vegada més tronat. Transmet desídia professional per part de la cadena. Un exemple de manual és un cas del Telenotícies migdia del dia 24 de desembre. Per a l’edició prèvia a la nit de Nadal, van pensar que seria una idea molt original incloure la consulta a un nutricionista perquè donés quatre consells perquè l’àpat no ens fes mal i trucs per compensar l’excés de menjar. Ja grinyolava una mica el tema, més propi d’un magazín que d’un informatiu. Però potser haurem de creure’ns que en aquestes dates és impossible escapar dels continguts carrinclons i tòpics que ens expliquen el que ja sabem.

Divendres, al Telenotícies vespre, en Toni Cruanyes obria la informació internacional explicant l’ofensiva dels rebels islamistes contra Al-Assad a Síria. Anunciava que estaven avançant sense parar, i que si es confirmava la caiguda de la ciutat de Homs, el país quedaria dividit en dos. El presentador va fer una prèvia amb un mapa al seu darrere perquè entenguéssim què suposava a nivell geogràfic. El vídeo de després condensava les raons històriques que havien provocat ara aquesta ofensiva i també la fragilitat actual de l’exèrcit oficial, que estava canviant de bàndol i de bandera.

Aquest cap de setmana el Telenotícies ens descobria les seqüeles de la violència masclista en les famílies amb un reportatge molt colpidor. Coincidint amb el dia internacional per l’eliminació de la violència contra les dones, la notícia s’ha anat emetent en diferents espais informatius. 

L’edició del Telenotícies comarques de dimarts posava de manifest la incompetència de les institucions públiques, sobretot quan menyspreen les necessitats dels ciutadans. Pere Bosch explicava que la notícia demostrava com el xoc entre administracions per determinar les seves responsabilitats deixa les famílies a l’estacada. Descobríem el cas del Cristian, un noi de Rellinars amb síndrome de Down que ja no pot anar amb transport adaptat al centre ocupacional de Terrassa on treballa. Tot i que té dret a aquest tipus de transport, cap administració considera que se n’hagi de fer càrrec. El vídeo ens mostrava el Cristian amb el seu pare al voral de la carretera on s’atura l’autobús adaptat que passa pel poble. “Des de fa dos mesos no l'hi deixen pujar. El motiu és que s’ha fet gran i ja no està escolaritzat”. De fet, a la notícia vèiem com l’autobús s’aturava, però el Cristian no hi pujava. L’informatiu advertia, a més, com en el futur aquesta situació es pot agreujar. En aquest autobús adaptat ara sí que hi va el Manel, de 17 anys, que té autisme amb una discapacitat del 81%. És l’únic alumne d’educació especial que queda al poble, però quan es faci més gran també perdrà el dret d'utilitzar aquest transport. La seva mare també lamentava davant la càmera la situació amb què es pot trobar en un futur pròxim. 

Diumenge al migdia, el Telenotícies cap de setmana intentava compensar el biaix informatiu i la mirada acrítica que TV3 ha practicat amb la Copa Amèrica. Des que a l'agost en cantaven les excel·lències esportives i econòmiques per inèrcia del que dictava l’organització de la competició, han anat refredant les expectatives després que l’audiència no els comprés el relat prefabricat. La notícia, aquesta vegada, feia balanç de l’esdeveniment alternant les dues versions confrontades. D'una banda, la de l’organització i les autoritats vinculades; i, de l'altra, la dels veïns que han conviscut amb l’espectacle. Les diferents veus posaven de manifest alguns dels aspectes que han caracteritzat la narrativa al voltant de la Copa Amèrica. Des de l’Ajuntament se celebraven els objectius complerts i un dels arguments era que s’havia “democratitzat la vela”. L’ús de la paraula democratització és, de vegades, una nova manera d’embotir-nos realitats allunyades de la ciutadania. Els veïns, per la seva banda, alertaven dels canvis que s’havien produït al barri. Més enllà dels comerciants decebuts perquè en comptes d’estimular la clientela la Copa Amèrica els havia espantat els visitants habituals, una senyora subratllava una clara diferència: “Espero que les papereres que han posat les deixin”. Un altre veí valorava que els carrers havien deixat de fer pudor de pixum perquè s’havia incrementat la higiene. Uns aspectes sobre els quals serà interessant que el periodisme continuï alerta malgrat que s’hagi acabat la competició.

Dimarts al migdia, el Telenotícies es feia ressò de les declaracions que l’exdirigent d’ERC Xavier Vendrell va llençar contra Oriol Junqueras a El matí de Catalunya Ràdio. L’informatiu recuperava les imatges del moment en què Vendrell li revelava a Ricard Ustrell que el 27 d’octubre del 2017, l’aleshores vicepresident “se’n va anar a Montserrat, no fos cas que hi hagués alguna garrotada, perquè el pare abat el protegeixi”. Curiosament, però, en l’edició del Telenotícies vespre, aquestes acusacions no es van incloure en la notícia. El nou vídeo ometia les declaracions sobre la fugida a Montserrat i ni tan sols s'hi feia menció. En aquesta ocasió, les intervencions que es prioritzaven eren les paraules de Vendrell acusant el líder d’ERC d’haver demanat al president Illa que mantingués persones afins dins del seu govern. També incloïen les insinuacions sobre l’autoria de l’amenaça del ninot de Junqueras que es va trobar penjat en un pont.