1992, la nova sèrie d’Álex de la Iglesia que ha estrenat Netflix, és més que prescindible. És possible que el valor nostàlgic que té l’any que dona nom a la ficció ens indueixi a escollir-la entre el menú de la plataforma. 1992 ens transporta a un altre marc mental d’aquella data: el de l’Expo 92 a Sevilla i no el de la Barcelona olímpica. És un thriller que s’ajuda de les reminiscències d’aquella època. La sèrie s’endinsa en uns crims macabres les víctimes dels quals, malgrat els anys que han passat des d’aleshores, estan vinculades a l’organització d’aquella Exposició Universal. Totes elles, una darrere l’altra, acaben ben socarrimades i amb un ninotet del Curro a la mà, la mascota de l’Expo. Un expolicia alcohòlic i la vídua d’un dels assassinats investigaran el cas davant la sospitosa inoperància de la policia i les reticències de les altes esferes del govern. La ficció té el segell dramàtic i visual d’Álex de la Iglesia: personatges obsessius i una mica marginals atrapats en situacions conflictives, combinació de dramatisme i humor negre, elements grotescos, escenes d’una certa brutalitat i amb efectisme visual. La càmera ens porta a espais urbans i edificis fàcilment identificables, amb punts de vista exagerats, accentuant l’esteticisme que ens remet al cinema de gènere, en aquest cas el thriller. Formalment, la sèrie vol ser tan ambiciosa que acaba quedant pretensiosa. Tant, que s'aboca a l’artificialitat. Reprodueix l’estètica de Seven, la pel·lícula de David Fincher, d’una manera tan descarada com gratuïta. A Seven, tota la part visual embolcalla un joc simbòlic i emocional vinculat als personatges que fa de la pel·lícula una obra mestra. A 1992, la pluja permanent i la sensació d’atmosfera urbana asfixiant esdevenen un simple recurs d’imitació molt irregular i buit de significat. És tan forçat que és fals. És efectista per als ulls però no aporta res ni a la narrativa, ni a la psicologia dels protagonistes, ni a l’emoció de l’espectador. La interpretació de l’actor protagonista (Fernando Valdivieso) és molt justeta en el rol d’expolicia alcohòlic. S’insisteix tant a remetre’ns a l’estètica del policia que interpretava Brad Pitt que conduir el públic a aquesta comparació és precipitar la sèrie al fracàs. Només pot sortir perdent en aquest joc poc subtil d’imitacions. La resta de personatges són plans i estereotipats. La química entre els actors protagonistes és inexistent i la manera com es força a construir una tensió sexual entre tots dos resulta fins i tot incomprensible. Els personatges van per una banda i les intencions del guió per una altra. Els diàlegs són tòpics i algunes seqüències són tan inversemblants que més que generar emoció són ridícules. El guió de 1992 es delata com un trencaclosques molt senzill que intenta infructuosament que sembli complicat, amb una gestió nefasta dels obstacles i els conflictes. Si us ve de gust fer un exercici de nostàlgia norantera recupereu Seven, que aquest 2025 es compleixen trenta anys de la seva estrena, i no perdeu el temps amb homenatges tronats i vanitosos.

Veure una sèrie des de l'inici fins al final no és una missió tan fàcil com podria semblar. Molt sovint, les xifres manen i si una plataforma considera que una ficció no arriba a un públic prou gran per sortir a compte s'abaixa la persiana. Un cas recent és el de 30 monedas, una de les primeres produccions espanyoles de HBO Max (ara Max). Tot i tenir dues temporades, aquesta setmana el seu creador, Álex de la Iglesia, anunciava que el servei de streaming havia decidit no continuar-la.

'Veneciafrenia'

(2,5 estrelles)

Direcció: Álex de la Iglesia. Guió: Jorge Guerricaechevarría i Álex de la Iglesia. 100 min. Espanya (2021). Amb Ingrid García-Jonsson, Silvia Alonso i Goize Blanco. Estrena als cinemes

]]>

'30 monedas'

Álex de la Iglesia per a HBO. En emissió a HBO España

Aquest octubre es complien 25 anys de l'estrena d'El día de la bestia d'Álex de la Iglesia. El segon llargmetratge d'aquest director basc va suposar tota una fita al cinema espanyol. Per primer cop, un film que es nodria del terror, del còmic, de la comèdia negra i del heavy esdevenia un èxit de taquilla i s'emportava uns quants premis de la indústria, en lloc de circular pels circuits més alternatius o underground habituals. De la Iglesia va ser un dels pioners en situar el fantàstic més desbocat en la primera divisió cinematogràfica, i la seva filmografia s'ha mantingut més o menys fidel a aquest esperit. Ara el trasplanta a 30 monedas, una sèrie de HBO amb vocació internacional que aquest diumenge dia 17 de gener tanca temporada.

]]>

No recordo que abans es fes tant i tant èmfasi en els aniversaris de les pel·lícules. Ara celebrem els deu anys, els quinze, els vint, els vint-i-cinc i si pot ser tots els números rodons que vagin succeint-se. No és una mala idea: de fet, així tenim molt sovint motius per poder recordar aquells films que ens agraden molt i també aquells que potser ens agraden menys però que també ens han interessat, interpel·lat o commogut d’alguna manera. Els policies de la nostàlgia, aquells que sempre estan a punt per retreure’ns que vivim del passat, tenen en aquesta fal·lera per l’efemèride un motiu de fonda satisfacció, poden esgrimir les seves suspicàcies i mala bava tan sovint com nosaltres anem enfarinant-nos en números rodons.

]]>

El nou projecte europeu de la HBO tindrà Álex de la Iglesia com el director. El cineasta bilbaí ha fitxat per la plataforma nord-americana per dirigir '30 monedas', una sèrie de terror escrita per ell mateix i el seu col·laborador habitual, Jorge Guerricaechevarría. La ficció, que comptarà amb vuit episodis, es rodarà durant aquest any i suposa el retorn de De la Iglesia al mitjà televisiu després de 'Plutón B.R.B. Nero', la sèrie que va fer per a La 2 l'any 2008.

]]> Tres parelles, set amics, tots els mòbils sobre la taula i molts secrets per amagar. Sembla una premissa de pel·lícula de terror i potser per això Álex de la Iglesia l'ha fet seva a Perfectos desconocidos, remake de la proposta amb la qual l’italià Paolo Genovese es va emportar el premi David di Donatello a la millor pel·lícula i al millor guió del 2016. D’ençà que Luis Buñuel va recloure la burgesia mexicana dins l’habitació d’El ángel exterminador no són poques les cintes que han tancat un segment de la societat per esbrinar els seus punts febles i exhibir-los sense pietat; i la història de Genovese adaptada pel cineasta madrileny conté aquests elements, als quals se suma un eclipsi de lluna de sang massa barroc per a un relat que guanya precisament pels seus elements narratius minimalistes.

]]> Ja és un lloc comú parlar dels problemes de guió que sempre tenen les pel·lícules d’Álex de la Iglesia. El patró sempre és el mateix: plantejament original i prometedor, desenvolupament tirant a barroer que converteix la trama en un galimaties de possibilitats mal aprofitades i tercer acte embogit: una mica caòtic en el millor dels casos, un estirabot màxim, en el pitjor.

]]> L'espai de documentals de TV3 'Sense ficció' va aconseguir aquest dimarts el millor resultat de la temporada gràcies a l'emissió de 'Messi', la pel·lícula que reconstrueix la biografia del futbolista argentí i que ha dirigit Álex de la Iglesia. El film va aconseguir 403.000 espectadors i un 13,5% de quota de pantalla, de manera que va superar per la mínima 'Plaça de Catalunya: èxit o fracàs?', que fins ara marcava el màxim del curs amb 400.000 seguidors i un 13,3%.

]]>

Ja és a la xarxa el primer tràiler de la nova pel·lícula d'Álex de la Iglesia, 'Mi gran noche'. La pel·lícula està ambientada en un estudi televisiu on s'enregistra el programa de Cap d'Any i té com a protagonistes una estrella musical emergent interpretada per Mario Casas i una de més veterana que encarna el cantant Raphael, en el seu retorn al cinema després de gairebé 40 anys. Els dos personatges es disputen el privilegi d'actuar just després de les campanades mentre, en paral·lel, es cou un intent d'assassinat entre bambolines i els figurants del programa viuen els seus propis drames i peripècies.

]]>

El director Álex de la Iglesia ha anunciat que prepara una pel·lícula amb Raphael de protagonista. El popular artista serà Alphonso, un cantant melòdic que participa en un programa de cap d'any. El director basc també ha confirmat que en el seu nou projecte participarà Pepón Nieto i que Raphael interpretarà la cançó 'La meva gran nit'.

]]> La vida de Messi arriba a la pantalla gran. Álex de la Iglesia dirigeix 'Messi, la película', que explica la història de l'astre argentí, des dels seus inicis al Newells Old Boys fins als seus èxits amb la samarreta blaugrana. La pel·lícula inclou entrevistes amb personalitats del futbol com Jorge Valdano, Johan Cruyff o César Luis Menotti, i jugadors blaugranes com Gerard Piqué, Andrés Iniesta o Xavi Hernández. Però també inclou escenes de ficció rodades amb actors per representar la infància de l'ídol blaugrana. Produeix Mediapro, l'empresa de Jaume Roures.

]]> GolT ha aprofitat el descans del partit del Mundial entre l'Argentina i l'Iran per començar a promocionar la pel·lícula sobre Leo Messi que està preparant Álex de la Iglesia. Juan Ignacio Martínez és el jove actor de nou anys que interpreta el paper del davanter del Barça.

]]> El Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià ha presentat aquest dimecres la programació espanyola de la seva pròxima edició, que tindrà lloc del 20 al 28 de setembre. En la secció oficial hi figuren autors consagrats com Álex de la Iglesia, que presentarà fora de competició 'Las brujas de Zugarramurdi', i David Trueba, amb 'Vivir es fácil con los ojos cerrados', que protagonitzen Javier Cámara i Ariadna Gil. Aquesta secció també acollirà el debut de Fernando Franco, 'La herida', i un nou treball de Manuel Martín Cuenca, 'Canibal'. La programació també inclou la producció catalana 'Enemy', dirigida pel canadenc Dennis Villeneuve.

]]>

Rundskop, el film de Michaël R. Roskam seleccionada per representar Bèlgica als Oscar, s'ha endut el primer premi de la secció oficial del festival de cinema negre de Manresa, el Fecinema 2011, que anit va clausurar la XIIIa edició.

]]> Álex de la Iglesia va rebre el dijous a la nit el Premi Méliès d'Or del Festival de Sitges per Balada triste de trompeta (2010).

]]>

Fargo

]]> Barcelona no acollirà la XXVI edició dels premis Goya. L'espai triat és el Palau d'Esports de la Comunitat de Madrid, que es reconvertirà en un teatre per acollir la gala, tal com ha anunciat avui el president de l'Acadèmia, Enrique González Malo.

]]>

Willy Toledo, Javier Gutiérrez, José Mota, Juan Luis Galiardo i Santiago Segura completen el repartiments d'aquesta pel·llícula que serà rodada a Madrid i Cartagena (Múrcia).

]]>

La vicepresidenta de l'Acadèmia de Cine, Icíar Bollaín, ha llançat la pedra: "De la Iglesia ha obert una crisi innecessària i molt nociva". I també: "Álex de la Iglesia en les últimes setmanes ha estat representant-se a si mateix i no al col·lectiu que el va votar". La vicepresidenta critica l'actuació de De la Iglésia, començant per la mediació sobre la 'llei Sinde' i acabant per la forma en què s'ha autoacomiadat. Això, tot just un dia després que ahir l'Acadèmia decidís mantenir el president fins després de la gala dels Goya, quan es convocaran eleccions.

]]>