L'economia catalana va tancar el 2025 amb un creixement anual del 2,7%, una dècima menys que la mitjana espanyola, segons dades publicades aquest divendres per l'Idescat, l'agència estadística de la Generalitat. El creixement econòmic, clarament superior un any més a la mitjana europea, va estar impulsat sobretot per la inversió de les empreses i pel consum de les famílies.

La Cambra de Comerç de Barcelona ha qualificat de "drama" l'actual col·lapse del sistema ferroviari a Catalunya i ha criticat amb duresa tant la planificació com l'execució fins ara del pla de Rodalies per als anys 2020-2030, que ha denunciat que porta retards de centenars de milions d'euros tant en la licitació com en l'execució d'obres, segons ha explicat aquest dijous la directora d'estudis d'infraestructures de l'entitat empresarial, Alicia Casart. No obstant això, el vicepresident de la Cambra, Miquel Martí, ha defensat donar "un vot de confiança" al ministeri i les dues empreses estatals que gestionen les infraestructures afectades, Adif i Renfe.

L'economia espanyola va accelerar el ritme de creixement durant els últims tres mesos del 2025 i gairebé va doblar la taxa de creixement esperada a la zona euro, segons dades avançades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), fet que va situar Espanya com un dels països capdavanters de la Unió Europea en creixement un trimestre més. A banda, el gener el cost de la vida per a les famílies es va moderar després de tres mesos seguits de pujades de preus.

L'economia nord-americana continua creixent a un ritme elevat. El producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) dels Estats Units va experimentar un creixement de l'1,1% el tercer trimestre del 2025 en comparació amb els tres mesos anteriors, segons es desprèn de la segona estimació publicada per l'Oficina d'Anàlisi Econòmica del Departament de Comerç nord-americà. Per la seva banda, Alemanya, la primera economia d'Europa, va confirmar que ha recuperat el creixement i va tancar els últims tres mesos de l'any passat amb un creixement trimestral del 0,2%.

L'economia alemanya, la més gran d'Europa, va deixar enrere la recessió el 2025 i va recuperar el creixement després de dos anys seguits de caigudes de l'activitat econòmica.

L'economia global està demostrant ser "més resilient del previst", malgrat les persistents tensions comercials i la incertesa política, segons destaca el Banc Mundial, que ha revisat a l'alça les seves previsions de creixement per a aquest any i el següent, fins al 2,6% i el 2,7%, respectivament, després de millorar substancialment el pronòstic per al present exercici.

El 2026 s'obre per a l'economia catalana i el conjunt de l'economia espanyola en un context de transició i incertesa, però també d'oportunitats. Després d'uns anys de creixement sostingut, superior al de la zona euro, entrem en una fase en què els vents de cua es moderen i el repte principal ja no és créixer, sinó com ho fem i amb quines bases.

L'economia dels Estats Units pràcticament no hauria crescut en la primera meitat del 2025 si no fos per la inversió en centres de dades feta per les grans companyies del sector de la intel·ligència artificial (IA), segons un estudi de Jason Furman, catedràtic d'economia de Harvard. Aquestes dades, corroborades per altres economistes, donen més pes als arguments que la indústria de la IA està afectada per una bombolla que sobredimensiona les seves empreses.

L'economia catalana manté el creixement a un ritme inferior al de l'espanyola, si es compara amb un any enrere, però superior, si es mira respecte al trimestre anterior, segons dades avançades del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) del tercer trimestre de l'any publicades aquest dijous per l'Idescat, l'agència d'estadística de la Generalitat. A més, les xifres d'activitat econòmica de Catalunya superen amb escreix la mitjana de la Unió Europea.

L'economia espanyola va continuar creixent a l'estiu a un ritme clarament superior al de la majoria de països europeus. La inversió de les empreses i el consum de les famílies van ser els dos principals motors del creixement en un moment en què el sector exterior (exportacions i turisme) va frenar l'activitat.

La Cambra de Comerç de Barcelona ha revisat aquest dimarts a l'alça les seves previsions de creixement per a l'economia catalana enguany. La institució empresarial considera que l'activitat econòmica aquest 2025 anirà a l'alça gràcies a una millora del consum de les famílies i de la inversió de les empreses, cosa que s'està notant també en la pujada de la productivitat, una de les assignatures pendents històricament del teixit productiu català. Per això, el president de la Cambra, Josep Santacreu, ha enviat un missatge d'"optimisme", però amb "cautela".

Les empreses familiars veuen amb cert optimisme la situació econòmica, que valoren amb 5,66 punts en una escala de 0 a 9, per sobre del que estimaven fa un any. I gairebé la meitat preveuen un creixement econòmic moderat i una creació neta limitada de l'ocupació, amb un 48%; encara que un altre 47% pensa que el creixement serà fràgil sense creació neta de llocs de treball. El 52% estimen que mantindran la plantilla actual.

"Potser no anem del tot bé", diu l'economista Modest Guinjoan (Riudoms, Baix Camp, 1954), sobre la situació de l'economia catalana. Sobre el paper, el govern espanyol, la Generalitat, els sindicats i les patronals estan contents: Espanya és un dels països líders en creixement econòmic i la creació de llocs de treball a Europa i a Catalunya fa dos anys que creix més que la mitjana estatal. El problema, segons Guinjoan, no està en el creixement concret, sinó en el progrés de l'economia i, sobretot, de la societat catalana.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha tornat a situar Espanya com l'economia avançada que més creix. Per a aquest any ha elevat l'alça del producte interior brut (PIB) en quatre dècimes respecte a l'estimació que va fer la primavera passada, fins al 2,9%, per damunt fins i tot de la previsió del govern espanyol, situada en el 2,7%. I per a l'any que ve calcula que serà del 2%, dues dècimes més del que va preveure a la primavera.

El Govern preveu que l'economia catalana creixerà aquest any el 2,5%, una dècima menys que l'estimació feta la primavera passada pels efectes de la guerra comercial, i el 2,1% l'exercici pròxim, una dècima més, ja que s'estima que l'impacte de la pugna aranzelària es reduirà. Aquestes estimacions s'inclouen en l'escenari macroeconòmic 2025-2026 de la conselleria d'Economia, el qual "confirma la normalització gradual de l’economia catalana cap a taxes properes al 2%, després d’uns anys de creixements inusualment intensos". Segons el document, durant els exercicis 2025 i 2026 es crearan uns 110.000 llocs de treball, mentre que la taxa d’atur s’anirà estabilitzant al voltant del 8% (8,4% el 2025 i 8,2% el 2026).

L'israeliano-nord-americà Joel Mokyr, el francès Phillipe Aghion i el canadenc Peter Howitt són els tres economistes guanyadors del premi Nobel d'economia del 2025. La Reial Acadèmia Sueca de Ciències ha reconegut la recerca dels guardonats per “haver explicat el creixement econòmic causat per la innovació”, segons ha informat aquest dimarts en roda de premsa.

L'economia espanyola va accelerar el ritme de creixement durant el segon trimestre d'aquest any i, a més, va superar les xifres registrades per l'economia catalana, segons dades publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La inversió empresarial i el consum de les famílies van ser els dos principals motors en uns mesos marcats per la guerra comercial entre els Estats Units i la Unió Europea.

En un context econòmic mundial marcat per la incertesa i el creixement modest de gran part de les economies dels països rics, l'espanyola sembla sortir-ne gairebé indemne. L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha revisat lleugerament a l'alça les seves previsions per a l'economia espanyola aquest dimarts i calcula que creixerà un 2,6% aquest any, dues dècimes més del que anticipava al juny, i un 2% el 2026, una dècima més del que preveia.

Les comarques de Girona, Ponent i el Pirineu van encapçalar el creixement econòmic a Catalunya l'any passat, segons l'Anuari Econòmic Comarcal publicat pel BBVA aquest dilluns. L'estudi conclou que el 2024 la majoria de les regions catalanes ja havien superat els nivells d'activitat previs a l'esclat de la pandèmia, amb l'excepció de les Terres de l'Ebre.

L'economia catalana va tancar el segon trimestre de l'any amb una taxa de creixement inferior a la mitjana espanyola, una situació que no es produïa des de l'estiu del 2023. La diferència entre les taxes de creixement de Catalunya i Espanya ha sigut mínima, però les dades assenyalen les diferències en el model productiu i, sobretot, en el model exportador.