El dubte és si les protestes propalestines en el món de l'esport es quedaran en un cas aïllat amb la Vuelta a Espanya o són l'inici d'una reivindicació que afectarà més esdeveniments amb participació israeliana. D'ocasions no en faltaran a prop de casa nostra. A gairebé un any vista hi ha la sortida del Tour de França des de Barcelona. Allà hi haurà de ser, si no canvia la postura de la Unió Ciclista Internacional (UCI), l'Israel-Premier Tech, l'equip que ha ocasionat les protestes a la Vuelta durant el genocidi d'Israel a Gaza. El seu propietari és Sylvan Adams, un empresari sionista pròxim al primer ministre israelià Benjamin Netanyahu.

Resulta certament commovedora la lectura d'una peça del diari El Mundo titulada "Intrahistòria d'un dels dies més tristos d'Almeida: del caos de la Vuelta a l'amenaça sobre l'NFL i la Fórmula 1... i amb l'enemic Albert de Mònaco com a testimoni". Deixant de banda la fal·lera del rotatiu pels titulars quilomètrics i enrevessats, aptes només per a entesos en la matèria, el cert és que permet copsar com les protestes propalestines de la Vuelta han tocat os allà on fa més mal a les elits madrilenyes perquè han tirat per terra la imatge d'una ciutat apolítica i business friendly que fa anys que esculpeixen amb la seva hegemonia ideològica.

Abans de parlar d’Esquerra, abordem el terrabastall que arriba des de Madrid. Al final, les protestes propalestines van obligar a suspendre l’última etapa de la Vuelta, quan faltaven 56 quilòmetres per al final de la cursa.

El 29 d’abril del 1935 un grup de valents començava a pedalejar pel centre de Madrid, havent sortit de l’estació d’Atocha. Eren els participants en la primera edició de la Vuelta a Espanya, competició que enguany celebra 80 edicions en 90 anys, ja que no sempre es va poder fer. Aquella primera edició va comptar amb la presència de 50 ciclistes que afrontaven un recorregut de 10 etapes de més de 250 km cada una. Quan el 15 de maig la Vuelta tornava a Madrid, només hi van arribar 29 ciclistes. Els altres havien plegat castigats per un recorregut dur per carreteres de terra, amb rampes que trencaven les cames i provocaven avaries en aquelles bicicletes de ferro. El guanyador seria el belga Gustaaf Deloor, que es va imposar al català Marià Cañardo, segon a la classificació general. En Marianu va patir molt, ja que es va quedar sense companys d’equip de seguida i va patir caigudes.

Hi ha dues decisions dràstiques en la carrera esportiva de Primoz Roglic (Trbovlje, Eslovènia, 1989): el 2011 va deixar de competir com a saltador d'esquí i el 2023 va trencar amb l'equip amb el qual havia arribat al cim del ciclisme.

La Vuelta a Espanya comença aquest dissabte a Lisboa amb tres ciclistes catalans al pilot: Marc Soler (UAE Team Emirates), Roger Adrià (Red Bull-BORA-Hansgrohe) i Pau Miquel (Kern Pharma). El Marc (Vilanova i la Geltrú, 30 anys) desenvolupa la tasca de gregari per al portuguès João Almeida, que va acabar quart el Tour. El Roger (Barcelona, 26) treballa per a Primož Roglič, que torna a córrer després de la retirada per caiguda al Tour. Un objectiu diferent té Pau Miquel (Sant Quirze del Vallès, 23), que està concentrat en un objectiu: “Guanyar una etapa". "És el que perseguiré durant els 21 dies. Per fer això em marcaré les jornades en què crec que les meves qualitats són per guanyar. La resta de dies intentaré guardar-me el màxim possible”, apunta a l'ARA.

A Andorra l’hivern comença a poc a poc a aparèixer. El nostre protagonista arriba sense fer soroll, un fet habitual en ell, amb roba llarga de ciclisme i a les 9.30 h en punt. Casualitat o no, és la mateixa hora que ha donat nom a la seva marca de cafè. Segons un estudi, la millor hora per prendre el primer cafè del dia. Nairo Quintana, ciclista colombià de 33 anys, demana el seu cappuccino habitual i seu conscient que tothom vol saber sobre el seu futur. El de Boyacá reflexiona i mesura cada resposta abans de sortir a entrenar-se.

"Encara poden passar moltes coses, en trec lectures positives", deia Enric Mas. El ciclista d'Artà, malgrat perdre sis segons a la classificació general davant del líder, el belga Remco Evenepoel (Quick Step Alpha Vinyl), no vol enterrar el somni de ser el primer mallorquí a guanyar la Vuelta a Espanya. Falten tres etapes, dues d'elles ideals per donar guerra, abans de l'arribada aquest diumenge a Madrid, on hi haurà segur un campió nou. Ni Evenepoel ni Mas han guanyat mai una cursa de les grans, com aquesta preciosa edició de la Vuelta.

Remco Evenepoel (Aalst, 2000) s'endinsa en un territori desconegut, a partir d'ara. La jove promesa del ciclisme belga mai ha acabat una gran cursa de tres setmanes. L'únic cop que havia intentat fer-ho, al Giro del 2021, no la va poder finalitzar. Al Tour encara no s'ha deixat veure i en aquesta Vuelta, quan es va fer seu el liderat, més d'un va pensar que seria una flor d'estiu, que no duraria gaire. Però finalitzada la primera setmana, Evenepoel lidera la cursa després d'una demostració de fortalesa a la contrarellotge d'aquest dilluns. Amb un temps de 33 minuts i 18 segons, ha consolidat el liderat en treure-li 48 segons a Primoz Roglic (Jumbo-Visma). Enric Mas (Movistar) ha acabat en la desena posició i s'ha deixat gairebé dos minuts, així que cau fins la tercera posició de la general, on Evenepoel li treu 2 minuts i 41 segons a Roglic. Mas ja és a 3 minuts.

Amb 22 anys, el belga Remco Evenepoel sembla disposat a pujar per fi al podi d'una gran volta. El corredor de Quick Step ha aconseguit reforçar el liderat de la Vuelta Ciclista a Espanya en una preciosa novena etapa en la qual cap favorit ha seguit el seu ritme quan ell ha serrat les dents i pedalejat més fort. La Vuelta descansa aquest dilluns amb Evenepoel traient un minut i 12 segons al segon classificat, el mallorquí Enric Mas (Movistar), i gairebé dos minuts al vigent campió, un Primoz Roglic (Jumbo-Visma) que no transmet bones sensacions.

L'eslovè Primoz Roglic (Jumbo Visma) ja vesteix de vermell. El campió de les tres últimes edicions de la cursa ha aprofitat la primera etapa amb una mica de desnivell per fer-se seu el liderat, una declaració d'intencions de cara als seus adversaris. Roglic ha aconseguit el triomf en una quarta etapa de 152,5 km entre Vitòria i Laguardia, amb un final explosiu aprofitant que l'etapa tenia una arribada en pujada, on ha esgarrapat els primers segons als seus rivals.

L’irlandès Sam Bennett (Bora Hansgrohe) és el gran protagonista aquests primers dies de la Vuelta a Espanya. Després de fer-se amb el triomf a la segona etapa, Bennett va repetir en la tercera, la més llarga d’aquesta edició amb sortida i arribada a Breda (Països Baixos), després 193,2 km. El corredor italià del Jumbo Visma Edoardo Affini és el nou líder. De moment, la Vuelta és un monòleg de l’equip neerlandès Jumbo-Visma, que ha vestit de vermell un corredor del seu equip cada dia de la competició: Robert Gesink , Mike Teunissen i ara un Affini que admetia estar “eufòric, és un somni liderar una cursa com aquesta”. El primer dia l’equip neerlandès va guanyar la contrarellotge per equips d’Utrecht i després ha mantingut els seus corredors en les primeres posicions en cada etapa. I tot, mentre el seu líder d’equip, l’eslovè Primoz Roglic, no es desgasta en espera de les etapes on haurà de demostrar si està llest per guanyar la Vuelta per quarta vegada consecutiva.

Quan Gustaaf Deloor va arribar a Espanya el 1935, ningú sabia qui era. La premsa es referia a ell com a "Gustavo", com si així volgués simpatitzar amb aquest belga que va convertir-se en el primer campió de la Vuelta ciclista a Espanya. Quan el 1936 va tornar, ja era famós. Els nens ja el buscaven abans de cada etapa i els seus pares no es perdien cap detall, per poder explicar després al bar que havien vist de prop el gran campió i el seu germà. Sí, el Gustaaf sempre va competir contra el seu germà Alfons, que en l'edició del 1936 va acabar segon a la general. Dos germans, dalt del podi, convertits en autèntics herois. Segurament haurien tornat a la Vuelta del 1937, però l'esclat de la Guerra Civil va evitar-ho.

L’edició número 78 de la Vuelta ciclista a Espanya arrencarà a Barcelona el 26 d’agost del 2023 amb una contrarellotge per equips d’uns 14 quilòmetres. Serà tot just el segon cop en tota la història de la cursa que la capital catalana viurà la sortida, amb l’anterior cita un llunyà 1962, quan el basc Antón Barrutia va guanyar aquella primera etapa. La general va ser per a l’alemany Rudi Altig.

Si els aficionats del ciclisme volien emoció, aquesta temporada la tenen. Després del possiblement millor Tour de França en dècades, amb el triomf del neerlandès danès Vingegaard (Jumbo-Visma) per davant de l'eslovè Tadej Pogacar (UAE), la Vuelta ciclista a Espanya es posa en marxa a la ciutat neerlandesa d'Utrecht amb un recorregut atractiu on costa decidir quina serà la lluita més emocionant. Hi ha un munt de corredors amb opcions de guanyar, tots ells patidors amb talent que arriben amb ganes de tenir una segona oportunitat en una temporada en què han estat castigats. I el gran equip històric del ciclisme espanyol, el Movistar, s'hi juga molt en aquesta edició que comença aquest divendres a Utrecht i finalitza el dia 11 de setembre a Madrid.

"Aquella nit vaig dormir molt tranquil, però just abans de la contrarellotge vaig posar-me nerviós. No em pensava pas que guanyaria. Donava per fet que era impossible". Però, de tant en tant, la cosa menys esperada acaba passant. I, ara fa 45 anys, per primer cop un català va guanyar la Vuelta Ciclista a Espanya, Josep Pesarrodona. I el primer sorprès va ser ell mateix, ja que el 1976 tothom donava per fet que la lluita per acabar la cursa en la primera posició seria entre Luis Ocaña i el neerlandès Hennie Kuiper.

La sisena etapa de la Vuelta era un parany. Després de més de 150 km baixant cap al mar provinents de Requena, els ciclistes havien d'encarar un ascens salvatge a l'alt del Fort de Cullera (158,3 km). Es tractava d'arribar al mar, però en lloc de quedar-s'hi i poder-s'hi banyar, calia encarar unes rampes verticals molt dures en els últims dos quilòmetres fins a enfilar-se al Fort de la Ribera Baixa. I més d'un s'hi ha deixat temps, en aquest parany, on no s'ha picat un Primoz Roglic massa superior, de moment. Malgrat que encara no ha obert distàncies a la general, l'eslovè consolida la seva candidatura per guanyar la Vuelta per tercer cop consecutiu després de controlar-ho tot fredament. I en un gest de gràcia, Roglic s'ha quedat a dos metres d'atrapar el gran heroi del dia, el danès Mangus Cort Nielsen (EF Education Nippo).

Ara fa un any Fabio Jakobsen va estar lluitant per la seva vida durant dos dies. El ciclista neerlandès va patir una greu caiguda en l’esprint final de la primera etapa a la Volta de Polònia del 2020 i durant dos dies va estar lluitant per salvar la vida. "Crec que van portar un capellà per si em moria", mig bromejaria fa unes setmanes. I just un any després d’aquell accident, el neerlandès ha guanyat de nou una etapa, la quarta de la Vuelta a Espanya. Ho ha fet esprintant, sense por, malgrat tot el que ha viscut.

Encara amb les emocions fresques dels Jocs Olímpics, en què l'equatorià Richard Carapaz va aconseguir imposar-se a l'imparable exèrcit de ciclistes eslovens que amenacen amb aconseguir tots els triomfs, la Vuelta a Espanya recupera les seves dates tradicionals, sense coincidir amb el Giro com va passar el 2020 per culpa de la pandèmia. A punt per defensar la seva corona, l'eslovè Primoz Roglic, que vol pujar a dalt de tot del podi per tercer cop consecutiu, ara a Santiago de Compostel·la, ja que, amb motiu de l'any Xacobeo, els ciclistes acabaran de pedalar a la plaça de l'Obradoiro, en lloc de fer-ho a Madrid, com era tradicional. Roglic arriba com a favorit, ja que el seu compatriota, Tadej Pogacar, s'agafa un descans després d'una temporada en què ha tornat a guanyar el Tour, a més d'una medalla olímpica.

El colombià Miguel Ángel 'Superman' López és el primer líder de la Vuelta a Espanya 2019 després del triomf del seu equip, l'Astana, en la contrarellotge d'aquest dissabte en l'etapa inaugural, de 13,4 quilòmetres i disputada entre les Salines de Torrevella i el centre d'aquesta localitat del Baix Segura. L'Astana ha invertit un temps de 14:51 minuts en fer el recorregut i ha superat en 2 segons el grup del Deceuninck Quick Step i en 5 el Sunweb, mentre que el Jumbo Visma de Roglic ha perdut 40 segons per una caiguda i el Movistar d'Alejandro Valverde i Nairo Quintana se n'ha deixat 16.