Posats a buscar activitats que trenquin el gel entre persones, per molt allunyades culturalment que estiguin, Ric Fernández (Santander, 1982) va escollir les patxangues. "El futbol pot ser un desfogament, però també un art, i és molt inclusiu. No fa falta ni una pilota, pots jugar amb una ampolla de Fanta entre dues dessuadores. Qui t'ho dona això? El ball? Necessites la música. La beguda? Necessites el bar, els diners, la consumició, la connexió", considera aquest periodista i cooperant en una conversa mitjançant una videotrucada entre la comarca càntabra dels Valles Pasiegos i Barcelona que es va haver de fer dues vegades perquè l'entrevistador no va enregistrar correctament l'àudio en el primer intent.

Amb 85 vots a favor i l'absència del bloc parlamentari de la Lleialtat a la Resistència, compost per Hezbollah i el seu soci xiïta, el Moviment Amal, el septuagenari Nawaf Salam, president del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), ha assumit el càrrec de primer ministre del Líban. Aquest nomenament posa fi a dos anys de paràlisi institucional, caracteritzats per un govern interí liderat pel magnat Najib Mikati, que operava sota una dinàmica de mera administració diària.

La pluja de míssils que l’Iran ha llançat aquesta setmana contra Israel, en resposta a l’ofensiva de l’estat jueu contra Hezbollah, ha deixat el Pròxim Orient al caire d’una guerra total de conseqüències imprevisibles. Però només és l’últim capítol d’un any que va arrencar amb l’inèdit atac a gran escala de Hamàs en territori israelià i que, sobretot, ha estat marcat per les repetides massacres que Tel-Aviv ha provocat a Gaza, amb més de 42.000 palestins assassinats i la Franja arrasada per les bombes. Dotze mesos després que comencés el que cada cop més governs i organitzacions internacionals qualifiquen de genocidi, repassem la cronologia dels fets que s’han succeït des del fatídic 7 d’octubre del 2023.

El líder de Hezbolla, Hassan Nasrallah, sabia que Israel utilitzava xarxes de telefonia mòbil per identificar les ubicacions dels seus homes. "Si em pregunteu on és l'agent –va dir Nasrallah als seus seguidors en un discurs televisat públicament al febrer–, us diré que l'agent és el telèfon que teniu a les mans, o els telèfons que tenen a les mans les vostres dones i els vostres fills". I llavors va fer una súplica: "Enterreu-los". Nasrallah feia anys que havia estat pressionant perquè Hezbollah invertís en buscapersones, que, malgrat les seves limitades capacitats, podien rebre dades sense revelar la ubicació d'un usuari o altra informació compromesa, segons les avaluacions de la intel·ligència nord-americana. I és aquí quan els funcionaris d'intel·ligència israelians van veure una oportunitat.

La història és plena de morts d’innocents. Els bombardejos de poblacions són tan antics com els canons, i aviat farà noranta anys que la Guerra Civil va inaugurar l’era dels càstigs a la població des d’avions. La geografia i la història de la crueltat es donen la mà en nombroses ciutats del país com Lleida, les Borges Blanques, Granollers, Badalona, Manresa, Figueres, Girona, Reus, Tarragona, Tortosa o Barcelona, i encara hi ha avis i besavis que ho recorden. Pocs anys després, la Segona Guerra Mundial va elevar la capacitat de matar indiscriminadament a una potència atòmica desconeguda i, des d’aleshores, la humanitat viu amenaçada 24/7. L’11-S del 2001 es va convertir en l’apoteosi televisada d’un programa que hauria pogut titular-se La mort ens visita. Els temps en què un comando amb escrúpols avortava a l'últim moment l’explosió d’una bomba perquè una vianant inesperada passava pel costat de l’artefacte just al moment que anava a fer saltar pels aires un líder enemic han passat a la història.

Les dues onades d'explosions de milers de dispositius buscapersones i altres aparells electrònics que portaven els membres de Hezbollah, que la milícia xiïta libanesa atribueix a Israel, és un atac inèdit. Amb 12 morts i gairebé 3.000 ferits, és una nova sacsejada al Pròxim Orient, que amb el rerefons de la guerra de Gaza pot desencadenar una escalada regional. Repassem la informació disponible en aquest moment, la interpretació que en fan els experts en seguretat informàtica i les seves possibles conseqüències.

Els atacs transfronterers de la matinada de diumenge han sigut els més violents des de la invasió israeliana del sud del Líban de 2006. La informació continua sent confusa i les versions contradictòries, fet que s'interpreta com a part de l'estratègia de guerra de desinformació que tant Israel com Hezbollah han estat fent servir des que van començar els enfrontaments fronterers a l'octubre. Israel va declarar haver llançat un extensiu atac "preventiu" contra la milícia xiïta libanesa aliada de l'Iran. Ho haurien fet seguint informació d'intel·ligència, que assegurava que Hezbollah planejava donar a les 5 del matí (hora local) la seva esperada resposta per l'assassinat el mes passat del comandant Fuad Shukr a Beirut i que els seus míssils apuntaven cap al nord i el centre d'Israel. En un comunicat, les Forces de Defensa d'Israel (FDI) van informar que van fer servir un centenar d'avions de combat per bombardejar un miler de plataformes de llançament de coets en, almenys, 40 punts del sud del Líban. El primer ministre israelià Benjamin Netanyahu, adverteix que "aquesta història no s'ha acabat" i creix el temor que la guerra de Gaza s'escampi a la regió.

Alerta màxima al Líban després de l'atac més letal a Israel des del 7 d'octubre, que va deixar 12 menors d'edat morts, i del qual Israel fa responsable Hezbollah. Un coet, presumptament llançat des del sud del Líban, va impactar aquest dissabte al camp de futbol de Majdal Shams, on hi havia reunides més de 500 persones. Les autoritats israelianes van culpar de l'atac la milícia xiïta libanesa, que compta amb el suport de l'Iran, el que fa témer que esclati un conflicte regional més ampli.

Dotze persones han mort aquest dissabte i una vintena més han resultat ferides, la majoria criatures i adolescents, després que un coet llançat des del sud del Líban hagi colpejat la ciutat de Majdal Shams, als alts del Golan ocupats per Israel, prop de la frontera amb el Líban i Síria. Sis dels ferits es troben en estat greu.

La Guàrdia Civil va detenir dimarts tres persones a Barcelona i Badalona en una operació contra el terrorisme jihadista dirigida per l'Audiència Nacional. Dos van quedar en llibertat amb mesures cautelars, com ara compareixences periòdiques i retirada del passaport, però un tercer va entrar a la presó. Aquest tercer home, presumptament, col·laborava amb Hezbollah comprant a Espanya “materials susceptibles de ser convertits en armes de guerra que poguessin ser utilitzats contra objectius civils i militars a Israel i a Europa". Així ho reflecteix la interlocutòria del jutge de l'Audiència Santiago Pedraz, a què ha tingut accés Efe, i en la qual s'estima que el grup va arribar a facilitar la construcció de més de mil drons per a la milícia xiïta libanesa.

Amb l’agressió militar d’Israel contra Gaza acostant-se al novè mes sense perspectiva de resolució a la vista i l’espectre d’una guerra amb el moviment libanès Hezbollah, reforçat els últims dies arran d’una major intensitat en l’intercanvi de cops i d'una escalada retòrica entre les parts, creixen els dubtes sobre una possible manca d'efectius de l’exèrcit israelià. És un dels punts febles que més neguit i polèmica genera en la plana major de les Forces Armades i el govern de Benjamin Netanyahu, que, coincidint amb la visita als Estats Units del seu ministre de Defensa, Yoav Gallant, aquest diumenge ha fet una crida a Washington a reprendre el ritme d'enviament d'armes, que, segons ha dit, "s'ha rebaixat dràsticament els últims mesos". Al peu de l'avió que el portarà a Washington, Gallant ha hagut de reiterar que estan "preparats per a tot".

Una marea de banderes grogues ha inundat aquest dimecres els carrers de Dahieh, als suburbis del sud de Beirut, on una multitud de simpatitzants, combatents i comandaments militars de Hezbollah ha arribat per acomiadar-se del comandant Taleb Abdullah, àlies Abu Taleb, mort en un atac israelià dimarts a la nit.

Les flames que durant els últims dies engoleixen els boscos de Galilea, al nord d'Israel, provocats per l'impacte de coets llançats per la milícia de Hezbollah des del sud del Líban, amenacen amb canviar el rumb de la guerra. Des de l'assentament israelià de Kiryat Shmona, on el foc va arribar a zones d'habitatges residencials, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha anunciat aquest dimecres que l'exèrcit israelià es prepara per a “una forta acció” militar al nord (contra Hezbollah).

Una processó de dones vestides amb el xador negre iranià i un fulard groc amb la insígnia de Hezbollah avançaven pel carrer per unir-se a la resta de la comitiva a la plaça de l'Ajuntament de Hanin en el funeral de Mariam Qashqash, de 51 anys, i la seva neboda, Sarah Hussein Qashqash, d'11 anys, les dues últimes víctimes civils dels enfrontaments a la frontera entre el Líban i Israel. Algunes de les dones portaven cartells amb una fotografia de la Sarah amb la imatge del xeic Hassan Nasrallah, líder de Hezbollah. Algunes altres alçaven el puny amb moviments compassats mentre recitaven a l'uníson "Labayka ya Hussain" (en honor al net de Mahoma assassinat a Karbala).

L'Iran ha sortit de les ombres amb el primer atac directe contra Israel i, malgrat que encara no se saben quines seran les conseqüències al Pròxim Orient, posa al descobert la seva guerra proxy contra el seu enemic jurat regional. Durant dècades la política exterior de la república islàmica ha estat teixir una xarxa àmplia d'actors armats regionals per colpejar els interessos d'Israel i el seu aliat als Estats Units, amb el suport de superpotències internacionals com Rússia i la Xina, amb què comparteix l'animositat cap als Estats Units.

L'aviació israeliana ha matat almenys 46 persones en un bombardeig a la província d'Alep, al nord de Síria. La majoria de morts són soldats sirians, segons l'Observatori Sirià de Drets Humans, una organització independent amb seu a Londres que treballa amb una xarxa d'activistes sobre el terreny. Entre les víctimes hi hauria també set membres de Hezbollah, segons ha admès la milícia xiïta libanesa, aliada del règim sirià de Bashar al-Assad. Segons l'organisme opositor, es tracta del balanç de morts més elevat entre les forces de seguretat sirianes en un sol atac i l'episodi més violent causat per Israel al país dels últims tres anys.

La setmana passada diversos mitjans de comunicació del Pròxim Orient, Europa i els Estats Units van especular amb la possibilitat que Israel arrossegui la Casa Blanca a una guerra regional, una eventualitat que no pot descartar-se després de tres mesos de guerra i quan encara no es veu a l'horitzó el final del conflicte.

El secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, creu que "Israel ha aconseguit un progrés significatiu" en el seu objectiu d'eliminar l'amenaça de Hamàs "a mesura que la campanya d'Israel passa a una fase d'intensitat més baixa al nord de Gaza i a mesura que les Forces de Defensa d'Israel hi redueixen les seves forces".

L'atac amb drons israelians que dimarts va matar el número dos de Hamàs al sud de Beirut, en un feu de Hezbol·lah, ha posat contra les cordes el partit-milícia libanès. El seu líder, Hassan Nasral·lah ha respost avui amb un discurs televisat des del seu amagatall davant una audiència de milers de persones: ha aixecat el to i ha promès que el "crim serà castigat", però sense entrar en una escalada. Del seu missatge es dedueix que continuaran les escaramusses a la frontera nord d'Israel, però sense entrar en una guerra oberta. I és que el moviment xiïta que enarbora "l'eix de la resistència" contra Israel i els Estats Units –amb l'Iran, Síria, Hamàs i els houthis del Iemen– no es pot permetre ara una guerra com la del 2006.

El paisatge que ens acompanya a la localitat d'Alma El Shaab, al sud del Líban, són vessants de boscos arrasats a conseqüència dels bombardejos i el foc d'artilleria. Aquest poblet cristià a pocs quilòmetres de la frontera amb Israel i a prop de la costa de Naqoura, on hi ha la caserna general de les Forces de pau de l'ONU, acostumava a tenir mig miler d'habitants a l'hivern. Ara només queden 80 veïns.