Una assignatura pendent de Catalunya és millorar en la transferència de tecnologia, és a dir, el procés de passar del coneixement fruit de la recerca científica i tecnològica a solucions o aplicacions pràctiques per al mercat. És un element essencial de la innovació i, per extensió, per millorar la productivitat, la variable que assegura el progrés a llarg termini. Euskadi a l'estat espanyol, i Flandes, a Bèlgica, són dos referents als quals mira Catalunya i que es caracteritzen per tenir uns ecosistemes innovadors bolcats en la indústria.

Catalunya i Flandes tenen un llarg historial de col·laboració que s'ha intensificat en els últims anys per la recerca compartida de la plena sobirania nacional per part dels seus respectius governs. Després de l'arribada de Pere Aragonès a la Generalitat farà ara dos mesos, aquest dimarts els dos països han volgut refermar llaços. Canvien els líders, però es mantenen les relacions. Ho han fet en un acte al Palau de la Generalitat, on el president català s'ha reunit amb el ministre-president flamenc, Jan Jambon. En acabar, els dos líders han comparegut conjuntament davant els mitjans i han fet pinya per reclamar que Europa escolti més les aspiracions nacionals de Catalunya i Flandes. "Continuarem instant la Comissió Europea perquè posi més ulls i orelles a les aspiracions de moltes regions potents d'Europa", ha proclamat el president flamenc des de la galeria Gòtica de la seu de l'executiu català.

El president de la Generalitat, Quim Torra, i el president de Flandes, Jan Jambon, demanen a la Unió Europea (UE) "mecanismes que puguin permetre la integració de nous estats independents nascuts per vies democràtiques". Aquesta és la principal reivindicació d'un acord que els dos representants polítics han signat aquest dissabte en el marc d'una trobada que s'ha celebrat al Palau de la Generalitat i que ha recollit l'ACN.

L'ambaixadora espanyola a Bèlgica, Beatriz Larrotcha, tindrà una reunió amb el ministre president del govern de Flandes, Jan Jambon, després que aquest li demanés una trobada per transmetre-li la necessitat de buscar una solució política al conflicte català després de la sentència del Procés, segons confirmen fonts diplomàtiques. Així li ho va demanar Jambon per carta dilluns, una missiva que va arribar aquest dimecres a la tarda i que l'ambaixadora respondrà afirmativament, com ja anticipaven ahir les mateixes fonts. La data, però, encara està per determinar.

La Primera Guerra Mundial va implicar per primera vegada l'ús massiu d'armes químiques com el conegut com a gas mostassa (Iperita), clor, bromacetat d'etil o fosgen. Per això es diu que amb la Primera Guerra Mundial va néixer la guerra química moderna, que ha tingut un dels seus últims capítols en la Guerra de Síria, en què l'ONU va confirmar l'ús d'armes químiques. A Bèlgica en la Gran Guerra els gasos nocius van tenir una incidència especial perquè va ser on es van utilitzar per primera vegada de manera massiva, concretament a la Segona Batalla d'Ypres (Flandes). De fet, el nom tècnic (Yperite) del gas mostassa prové precisament del d’aquesta localitat. Aquest país que fa frontera amb Alemanya i França va convertir-se en un escenari important de les batalles d'aquest conflicte internacional i encara li passa factura. Les autoritats belgues han detectat fuites de gas mostassa i TNT provinents d'un cementiri d'armes de la Primera Guerra Mundial del Mar del Nord, davant la costa de Flandes.

Un dels estius que passava a la Costa Brava va decidir comprar-se un diccionari català-francès per poder llegir la premsa catalana. Sabent francès i amb una mica de coneixement de llatí, diu, el català es pot comprendre perfectament. A l’hora de parlar-lo, benvingut i Catalunya lliure són les dues expressions que ha decidit memoritzar, sobretot després d’haver rebut com a president del Parlament flamenc el seu homòleg català, Roger Torrent, temps després d’haver conegut l’ara empresonada Carme Forcadell. Jan Peumans (Maastricht, 1951) fa deu anys que és president del Parlament de Flandes i recorda amb indignació que ja fa més de 300 dies que Forcadell està privada de llibertat. Aquest polític de l’N-VA conserva la senyera que li va regalar el president Torrent i sap perfectament que si l’ha d’hissar ho farà l’11 de setembre per commemorar la Diada. Les seves declaracions en què critica l’empresonament dels líders polítics catalans van provocar una crisi diplomàtica que ha acabat amb la retirada de l’estatus diplomàtic al representant de Flandes a Espanya.

El conseller d’Acció Exterior, Ernest Maragall, ha carregat avui contra l’estat espanyol per la seva decisió de retirar l’estatus diplomàtic al delegat de Flandes a Espanya i ha demanat al ministre espanyol Josep Borrell que s’ho repensi. Així ho ha assegurat després de reunir-se amb el president de la regió de Flandes, Geert Bourgeois.

Josep Borrell, ministre d'Exteriors d'Espanya, té un problema greu. I el tindrà mentre hi hagi presos polítics a l'estat que ell representa. Ell i el seu govern poden dir-ne polítics presos, però la justícia de diversos països europeus, amb la seva negativa a extradir els polítics independentistes exiliats, ja ha deixat clar, per comparació, que els empresonaments de líders catalans que s'han produït a Espanya no són raonables. No ho són en el marc d'estats de drets consolidats com Alemanya, Bèlgica, el Regne Unit o Suïssa. En aquests països no s'haurien produït. Deixant de banda la justícia espanyola, arreu costa de veure malversació de diners públics –ni tan sols la va veure l'aleshores ministre d'Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro–, i encara més indicis de rebel·lió en l'actuació escrupolosament pacífica d'uns polítics i uns activistes el delicte dels quals va ser convocar la gent a votar. Costa molt sostenir aquestes acusacions. Costa molt acceptar que polítics honestos i demòcrates de llarga trajectòria, en alguns casos coneguts i respectats al Parlament Europeu, visquin tancats entre reixes des de fa un any.

El president de la regió de Flandes, Geert Bourgeois, ha lamentat la decisió del ministre d’Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell, de retirar al delegat del govern flamenc, André Hebbelinck, les credencials diplomàtiques, i qualifica l’acte de “hostil” i “inèdit a la història de la Unió Europea”. El polític flamenc ha avançat també en una entrevista a la ràdio pública de la regió que demanarà trobar-se amb la nova ambaixadora espanyola, Beatriz Larrotcha, amb l’objectiu que Madrid es repensi la decisió.

El govern de la Generalitat ha lamentat aquest dimecres que el ministre d'Exteriors, Josep Borrell, hagi retirat l'estatus diplomàtic al delegat del govern flamenc a Espanya, André Hebbelinck. A través d'un comunicat, el departament d'Exteriors ha defensat que "és una obligació de tots els governs i les institucions" que formen part del projecte europeu "reforçar les relacions econòmiques, culturals, socials i especialment les diplomàtiques".

El president del Parlament de Flandes, Jan Peumans, ha afirmat aquest dimecres que empresonar polítics fa d'Espanya un estat "incapaç de complir les condicions per formar part d'una Europa democràtica". Des de la cambra que presideix i acompanyat de l’expresident Carles Puigdemont, l’exconsellera Meritxell Serret i la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, Peumans ha tornat a criticar que la justícia espanyola mantingui empresonats Carme Forcadell i la resta d’independentistes.

El ministre d'Exteriors, Josep Borrell, ha justificat aquest dijous les queixes contra el contingut de la carta que el president del Parlament flamenc, Jan Peumans, va enviar a l'expresidenta de la cambra catalana, Carme Forcadell. En la missiva, Peumans donava suport a Forcadell i assegurava que el fet que estigui empresonada és "una prova que el govern central a Espanya no és capaç de complir les condicions per ser part d'una Unió Europea democràtica". En declaracions a RNE, Borrell ha recordat a Peumans que, segons els rànquings de qualitat democràtica, la democràcia espanyola "està classificada per sobre de la belga". "Hem fet el que havíem de fer: presentar una protesta formal per unes declaracions completament improcedents", ha explicat el ministre.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, emprendrà aquest cap de setmana el primer viatge oficial a l'estranger des que va assumir el càrrec. Ho farà després d'haver mantingut una vintena de contactes diplomàtics al llarg dels últims mesos que han inclòs visites a Palau dels ambaixadors d'Itàlia –aquesta mateixa setmana–, de l'Uruguai i del Regne Unit, entre d'altres. Algunes trobades han format part de l'agenda oficial mentre que d'altres, com és el cas del contacte mantingut amb representants diplomàtics francesos, es van fer amb més discreció, segons assenyalen a l'ARA fonts governamentals.

“Bomba institucional”, titulen els mitjans belgues. La independència de Flandes torna a estar a l’agenda del partit nacionalista flamenc N-VA. Així ho va anunciar dimecres en un comunicat el president de la formació, Bart de Wever. Una declaració que ha agafat per sorpresa tots els actors de l’escenari polític belga.

"Bomba institucional", han titulat els mitjans belgues. La independència de Flandes torna a estar a l’agenda del partit nacionalista flamenc N-VA. Així ho va anunciar en un comunicat el president de la formació, Bart de Wever, dimecres. Una declaració que ha agafat per sorpresa a tots els actors de l’escenari polític belga.

El president de la Generalitat, Artur Mas, visitarà oficialment Brussel·les dimecres vinent per signar una declaració política conjunta entre ambdós països i per renovar el Programa de Treball Catalunya-Flandes 2015-2017. El Programa és el resultat de la col·laboració dels diferents departaments del Govern amb les contraparts flamenques per millorar les polítiques públiques a partir de l'intercanvi d'experiències i promoure la internacionalització de Catalunya. Mas es reunirà amb els presidents del Govern i del Parlament de Flandes; amb els vice-primers ministres i ministres d'Afers Exteriors i d'Ocupació i Economia de Bèlgica i amb representants dels tres principals partits belgues.

Alexander Kristoff (Katiuixa) ha estat el vencedor de la Volta a Flandes, superant clarament al neerlandès Niki Terpstra (Etixx-Quick Step) a l'esprint final que han disputat després de 28 km escapats. El potentíssim ciclista noruec ha estat netament superior al darrer vencedor de la París-Roubaix, que defensarà el tro la setmana que ve.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha rebut aquest dimecres al Palau de la Generalitat el ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, que ha destacat "la determinació i el compromís del poble català per debatre sobre el seu futur". "Inspira confiança saber que Catalunya vehicula les seves actuacions per aconseguir els seus objectius per la via democràtica i legal", ha afegit en una declaració comuna que s'ha difós després de la trobada.

Uns 300 catalans residents a Brussel·les han participat aquest migdia a la cadena humana convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a l'Atomium, la imatge més coneguda de la capital europea. Els participants, la majoria vestits amb samarretes de la Via Catalana i amb estelades, s'han sumat a la crida de l'ANC per reclamar la independència de Catalunya.