Per més que al món estiguin passant fets greus, amb Trump convertint els Estats Units en un estat autoritari i portant el món a uns nivells de desestabilització inusuals, i amb el règim dels aiatol·làs de l’Iran vivint una revolta als carrers, ens hem d’ocupar del que ens passa de més a prop. I això continua i continuarà dient-se finançament. Sí, sona a cançó de l’enfadós, té elements de déjà-vu i som al cap del carrer: per al PSC i Esquerra és el millor acord possible perquè el concert o similar era impossible, per a Junts fa curt precisament perquè no és el concert, al PP (i a una part del PSOE, ara en parlarem) li sembla un escàndol que els diners de tots els espanyols el govern espanyol els decideix repartir amb els independentistes catalans (tant és, perquè quan el govern espanyol ho pactava amb CiU, que no era independentista, també era un escàndol).

Una assignatura pendent de Catalunya és millorar en la transferència de tecnologia, és a dir, el procés de passar del coneixement fruit de la recerca científica i tecnològica a solucions o aplicacions pràctiques per al mercat. És un element essencial de la innovació i, per extensió, per millorar la productivitat, la variable que assegura el progrés a llarg termini. Euskadi a l'estat espanyol, i Flandes, a Bèlgica, són dos referents als quals mira Catalunya i que es caracteritzen per tenir uns ecosistemes innovadors bolcats en la indústria.

Andreu Mas-Colell (Barcelona, 1944) és un dels economistes més reconeguts. En l'acte d'entrega del premi Alexandre Pedrós –l'insigne fiscalista de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País–, que s'ha celebrat aquest dimarts al Palau Macaya de Barcelona, s'ha encarregat de recordar-ho el catedràtic Guillem López Casasnovas, president del jurat. Amb ell, el guardó estrena el vessant de reconeixement a una carrera professional.

Andreu Mas-Colell (Barcelona, 1944) és un dels economistes més reconeguts. A l'acte d'entrega del premi Alexandre Pedrós, l'insigne fiscalista, de la Societat Econòmica Barcelona d'Amics del País; que s'ha fet aquest dimarts al Palau Macaya de Barcelona s'ha encarregat de recordar-ho el catedràtic Guillem López Casanovas, president del jurat. Amb Mas-Colell el guardó estrena el vessant de reconeixement a una carrera professional.

Estem en un moment especialment important per a Catalunya, en el qual, amb la negociació d’un nou acord econòmic amb l’Estat, pot augmentar la sobirania real i els recursos de què disposa el país, i, per tant, aconseguir una part d’allò que s’intentava amb la independència. No tot, és evident, però sí, segons el resultat al qual s’arribi, una millora substantiva per a la hisenda catalana. 

Sempre que parem atenció als que en saben, es fa (encara més) palès com la mirada nacionalista interfereix i distorsiona qüestions que en principi són de ciència i tècnica. Aquest dimarts, a El matí de Catalunya Ràdio d’estiu, l’economista i catedràtic de la UPF Oriol Amat va fer una exposició clara i ben explicada sobre el finançament econòmic, com també en fan sovint Guillem López-Casasnovas o Andreu Mas-Colell. Resumint, el problema segueix sent que les autonomies que més aporten a la caixa comuna (Catalunya, i també les Balears i el País Valencià) són les que menys retorn reben per part de l’estat espanyol. La solució, o bona part de la solució, passaria per l’aplicació del principi d’ordinalitat, incorporat fa quasi vint anys a l’Estatut de 2006 però encara per estrenar. Aplicar-lo, com s’aplica a estats del nostre entorn com Alemanya o el Canadà, significaria que Catalunya (i les Balears, i el País Valencià) aportarien, però també rebrien recursos, d’acord amb l’ordre que ocupen en l’escala de riquesa. Fer això no sortiria debades: que Catalunya rebi el retorn que li correspon implica que altres comunitats rebin menys, o bé que l’Estat inverteixi més en la seva despesa en les administracions territorials.

Un investigador líder a escala mundial de la seva generació en economia matemàtica, un líder en educació universitària sobre economia i un constructor brillant i enèrgic d'institucions de recerca i educació superior en economia. Aquestes són les tres grans contribucions que la Universitat de Minnesota ha reconegut aquest dimecres a l'economista i exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell. I per fer-ho li ha entregat el màxim guardó que atorga als seus exalumnes, l'Outstanding Achievement Award.

El debat sobre el model de finançament de la Generalitat agafa pes i comença a entrar en detalls. La proposta de la Generalitat de "finançament singular" i la contraproposta del PSC han centrat un debat organitzat aquest divendres per l'entitat Acció Catalana i el diari Nació Digital amb la consellera d'Economia en funcions, Natàlia Mas; el seu predecessor amb els governs de CiU, Andreu Mas-Colell, i l'exconseller d'Empresa i regidor de Junts, Ramon Tremosa. Mas ha obert la porta a compartir consorci amb l'Estat, com planteja Salvador Illa, però mantenint la paella pel mànec.

L'Econometric Society, societat internacional per a l'avenç de la teoria econòmica en la seva relació amb l'estadística i les matemàtiques, ha guardonat l'economista i exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell amb el Premi de Servei Sonnenschein 2024, en reconeixement del servei destacat a la professió i a l'Econometric Society en la tradició del reputat economista nord-americà Hugo Sonnenschein.

Per què s'ha de fer un congrés d'economia a Catalunya? "Perquè anem a les fosques i necessitem llum". Així explicava el secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig, la situació actual de l'economia catalana durant la presentació del 4t congrés d'economia i empresa organitzat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya, en què també han participat l'exconseller d'economia Andreu Mas-Colell, la presidenta de Font Packaging i vicepresidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Martina Font, i el conseller delegat de Saba, Josep Martínez.

Junts torna a reclamar la bonificació de l'impost de successions (i donacions). Dic “torna” perquè ja va ser un compromís electoral de CiU l’any 2010 que, com a flamant responsable de la hisenda de la Generalitat, em va tocar defensar al Parlament.

La ciutat de Barcelona ha distingit aquest dilluns amb la medalla d’or al mèrit científic a tres dels seus “gegants” en aquest camp: el catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra i actual president del BIST (Barcelona Institute of Science and Technology), Andreu Mas-Colell; el físic i director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), Lluís Torner, i la fundadora i directora mèdica de la Fundació ACE, Mercè Boada. Tots tres, figures que l’alcalde, Jaume Collboni, ha reivindicat com a pilars decisius perquè Barcelona hagi esdevingut una ciutat de referència en l’aposta per la recerca. “Gràcies per fer-nos ser avui on som”, ha dit.

Els atributs que ens ha donat la natura, els que hi hem bastit a sobre i la seguretat que ofereix la pertinença a la UE fan de Catalunya un magnet d’alta potència en l’atracció de visitants. D’oci: turistes de festa, de festival, de celebració esportiva, de cultura, de sol i platja. De vida: jubilats de tot Europa que esdevenen residents, nòmades digitals. D’estudis. De feina: participants en conferències, fires i trobades de negocis o científiques, professionals que s'estaran uns anys entre nosaltres, etc.

El Govern ha aprovat aquest dimarts el nomenament de l’exconseller Andreu Mas-Colell com a nou president del consell d’administració del Banc de Sang i Teixits. Doctor en economia per la Universitat de Minnesota i catedràtic en excedència a la Universitat Pompeu Fabra, Mas-Colell també és actualment el president del Barcelona Institute of Science and Technology i –des de juliol passat– president del consell editorial de l'ARA.

L'exconseller d'Universitats i Recerca (2000-2003) i d'Economia i Coneixement (2010-2016), Andreu Mas-Colell, serà el nou president del Consell de les Tecnologies Quàntiques de Catalunya. Està previst que el nomenament, a proposta del vicepresident Jordi Puigneró, s'aprovi a la reunió del consell de Govern d'aquest mateix dimarts. D'aquesta manera, Mas-Colell se situarà al capdavant d'aquest òrgan creat el juliol passat i integrat per personalitats del món acadèmic, empresarial i institucional. El Consell de Tecnologies Quàntiques de Catalunya té les funcions d’assessorar el Govern sobre polítiques orientades a impulsar les tecnologies quàntiques, així com proposar actuacions i mesures de coordinació i crear els espais de debat necessaris amb el sector d’aquestes tecnologies a Catalunya i la societat civil.

"Aquí hi ha coses que com a demòcrata em fan sagnar". Miquel Puig comença la presentació del seu llibre al Cercle d’Economia avisant que dirà coses incòmodes. La primera: el tardofranquisme va instaurar "un salari mínim generós" per a l’època i una política d’habitatge que va aconseguir que la majoria de ciutadans fossin propietaris. En canvi, amb l’arribada de la democràcia els sous van baixar. L’estancament generalitzat dels sous durant dècades mentre la productivitat ha seguit pujant és la tesi del seu nou llibre (Els salaris de la ira, La Campana), però tant al llibre com a l’acte avisa que no és un problema local, sinó generalitzat i que amenaça la democràcia. "No és que els demagogs s’hagin tornat més eloqüents" i que per això ara creixin els populismes. El problema és que hi ha una part de la societat que "va quedant enrere", i aquest és el caldo de cultiu on floreixen aquests partits. "La gent –resumeix Puig– té la sensació que el país s’enriqueix però que ells no".

El professor Andreu Mas-Colell és, des de dimecres, el nou president del consell editorial de l’ARA. La decisió, presa per unanimitat, preveu un mandat de dos anys, prorrogables a dos anys més. L’acadèmic i exconseller substitueix en el càrrec el president del consell d’administració del diari, Ferran Rodés, que seguirà com a membre del consell editorial, l’òrgan responsable de vetllar per la qualitat periodística del mitjà. “No em puc imaginar el panorama comunicatiu català sense l’ARA –explicava Mas-Colell arran de la seva designació–. L’empobriment seria molt gran. Així que la possibilitat de contribuir amb el proverbial gra de sorra a cuidar i enfortir aquest component és una oportunitat que m’estimula i que agraeixo”. A banda de Mas-Colell, formen part del consell editorial Ignasi Aragay, Jaume Badia, Xavier Bosch, Georgina Ferri, Víctor Font, Carles Mundó, Cristina Pujades, Josep Ramoneda, Ferran Rodés, Esther Vera i Àlex Gutiérrez com a secretari.

No es perdin aquesta informació que avui publica el diari El País. La firma el periodista Josep Maria Brunet, que fa molts anys que viu a Madrid i s’ha especialitzat en tribunals. Resulta que dels 12 consellers del Tribunal de Comptes que poden arruïnar una quarantena de càrrecs de la Generalitat, n’hi ha tres que no estan d’acord que hagin de tornar els 5,4 milions d’euros per despeses indegudes.

Andreu Mas-Colell (Barcelona, 1944) atén l’ARA minuts abans que el Tribunal de Comptes confirmi la fiança de 5,4 milions d’euros per a una trentena d’ex alts càrrecs de la Generalitat per l’acció exterior entre els anys 2011 i 2017. Ara tenen 15 dies per dipositar-la davant del tribunal.