Amb actitud arrauxada i espitregada es van presentar Els Surfing Sirles divendres a la Sala Apolo. Es tractava d'un concert únic i aparentment irrepetible, una reunió d'amics nou anys després que el grup decidís plegar arran de la mort d'Oriol Caballero. I el públic va respondre exhaurint-ne les entrades i posant-hi tot el cor per estar a l'altura de la llegenda del punk rumbero, per revifar la connexió Vallcarca-Montseny i sobretot per recordar que quan l'underground no fot la tabarra és el millor que hi ha: divertit, emocionant i insurgent. "Heu dipositat massa esperança en un esdeveniment col·lectiu", va dir Guille Caballero mirant de rebaixar l'excitació cap al final del concert... Curiosament, va aconseguir que l'entusiasme fos encara més gran quan tot seguit van tocar Taxista i Pubilla de cuixa forta. "Ens arriba tard l'èxit, però bé...", havia deixat anar al principi el mateix Guille.

En el pròleg d’El día del Watusi, Miqui Otero escrivia que Francisco Casavella no tenia lectors, tenia seguidors. I això és el que els va passar als protagonistes d’aquest reportatge, els Surfing Sirles, que no tenien oients, tenien militants. És un motiu minúscul de la llarga llista de raons per la qual avui, nou anys després de la seva dissolució, continuem recordant-los i celebrant-los. A més, aquesta setmana està subratllada amb vermell al calendari perquè comença el festival In-Edit, la mostra de cinema documental musical de Barcelona, i s’estrena Material Sirles: un septenni, un recull de gravacions casolanes i semiprofessionals dels set anys més intensos de la banda. Era qüestió de temps que arribés la primera pel·lícula sobre els Sirles. Possiblement no serà l’última, perquè la seva fama s’engrandeix i amplifica amb els anys.

Més de 50 títols formen part de la 20a edició del Festival In-Edit de Documental Musical que se celebra als Aribau Multicines de Barcelona del 27 d'octubre al 6 de novembre. La programació inclou alguns dels documentals de temàtica musical més destacats de l'any, com el dedicat a Sinéad O'Connor i l'homenatge de Giuseppe Tornatore a Ennio Morricone. Tot seguit, una desena de títols recomanats de l'In-Edit 2022.

Quasi una dècada després de la separació dels Surfing Sirles, el grup tornarà a actuar a la Sala Apolo de Barcelona el proper 30 de desembre segons ha anunciat el segell Bankrobber. Serà una reunió única i especial que arriba coincidint amb l'estrena de documental, Material Sirles: un septenni, un dels plats forts de la nova edició del Festival In-edit, que comença la setmana que ve. La banda, formada a cavall entre Vallcarca i el Montseny, es va dissoldre de facto després de la mort del seu guitarrista i fundador, Uri Caballero, el juliol del 2013.

De bandes amb bones cançons en tenim a grapats, però de grups llegendaris que perduren per sobre dels seus discos n’hi ha ben pocs. Els Surfing Sirles són d’aquesta segona espècie. Formats el 2006 a Barcelona, eren el resultat d’un mix que sumava la gràcia de Vallcarca (d’on provenien els germans Oriol i Guillem Caballero, guitarra i teclats) amb el tripi del Montseny (origen i residència de Xavi Garcia, bateria) i la intel·lectualitat canalla del Raval (per Martí Sales, veu). El resultat d’aquesta mescla va ser una de les bandes amb més personalitat que ha donat mai el país, un grup que surfejava l’onada de la moda de manera innata, mutant el talent en suor, tornades eternes i hits de barra de bar.

Martí Sales arrossega una curiositat innata que l'obliga a moure's per Barcelona amb un llibre que li càpiga a la butxaca dels pantalons o de la jaqueta. El dia de la nostra entrevista porta 'Cartas mayas', la correspondència que van mantenir els poetes Charles Olson i Robert Creeley, publicada per l'editorial mexicana Mangos de Hacha. Ja ha marcat unes quantes pàgines i en parla amb entusiasme.

Mishima porten uns mesos escampant el seu ambigu amor feliç. Divendres tocava parada al popArb, que pràcticament és la seva segona residència. Jugant com a locals i amb el públic a favor, van saber aprofitar el moment per oferir un concert impecable especialment indicat per a un festival i construït amb la fermesa que proporciona el repertori de 'L'amor feliç'. Van començar amb 'La vella ferida' i van acabar amb 'El camí més llarg', demostrant la confiança que el quintet barceloní ha dipositat en el nou disc.

En temps de retallades i festivals que desapareixen també hi ha bones notícies. Del 6 al 8 d'abril, coincidint amb la Setmana Santa, la carpa de Circ Cric a Sant Esteve de Palautordera acollirà la primera edició de l''agrofest' Som del Montseny. Seran tres dies de música que començaran el divendres 6 d'abril amb una rua de l'Orquestra de Sant Celoni.

Aquest desembre farà 10 anys que en un pis de l’Eixample barceloní començaven les activitats del segell musical independent Bankrobber. En 10 anys el segell ha editat una quarantena de referències discogràfiques d'artistes com Mazoni, El Petit de Cal Eril, Guillamino, Sanjosex i Els Surfing Sirles, entre d'altres, i ha organitzat milers de concerts i diverses produccions pròpies.

El quartet de punk-pop i rock de garatge barceloní Els Surfing Sirles avancen avui al blog Gentnormal.comGentnormal.com "Taxista", el primer tema que donen a conèixer de Romaní, semen i sang, el seu nou disc, previst per l'octubre.

Guillamino dóna la volta a l’energia garatgera dels Surfing Sirles i perverteix el seu himne, Pubilla de cuixa forta, cançó emblemàtica de la primera etapa del grup, i que figura en el seu disc compartit amb FP i El Mal Ja Està Fet, el Tripartit Invertit. Amb aquesta remescla, la melodia original de la cançó i els crits dels Sirles conviuen amb baixos passats de voltes i ritmes electro distorsionats.