El meu fill porta un any creant música instrumental amb l’ordinador. Hi ha un salt quàntic respecte al que jo feia quan vaig començar. Ell, amb 12 anys, està fent coses que jo feia amb gairebé 30 anys. És increïble, l’evolució. Ja ha escoltat molta música i molt trencadora. Es fixa molt en els detalls, treballa ràpid i de manera intuïtiva. Se centra en la tria correcta de sons i que la cançó soni interessant. No té en compte la part de mescla com a element separat sinó que ho fa tot alhora. Ho veu com un tot.

"Aquesta persona viu al 2090", va dir el còmic Manel Vidal quan Guillamino va penjar Amics tape II (2024) a YouTube. I què és això que porta des del futur? Pau Guillamet (Barcelona, 1976), més conegut com a Guillamino, ha preparat una dotzena de remescles "no autoritzades" d'artistes de diferents generacions: de Tomeu Penya i Marina Rossell a joves representants de l'urban català com Vern Alder, Lal'ba i OKDW, passant per Roger Mas, El Gordo del Puru i Extraño Weys. A diferència de l'Amics tape I (2012), ha intervingut molt més en les cançons i les ha rebregat per reinventar-les, tret de dues excepcions: Polígons Wanchitos, un tema nou amb Jordi Ganchitos, i la remescla d'Encara que siguin de bar de Sau que va fer Jordi Pagès el 1991. Agosarat i addictiu, el resultat és fruit de la feina d'un músic que no publica cap àlbum des de Fra Júpiter (2018) però que fa temps que interacciona amb el present musical a través del concurs de música urbana KLK i la programació del Desconcert d'iCat. El dissabte 29 de juny presenta Amics tape II a l'Heliogàbal de Barcelona a les 20.30 h, amb convidats especials i l'estrena d'un tema amb CookahP i Joan Garriga.

La nova banda de rock 99%, de l'advocat i guitarrista Andreu Van den Eynde i el músic i productor Guillamino, ha estrenat aquest divendres el videoclip de la cançó Som el 99, en col·laboració amb Lágrimas de Sangre, com a avançament de la sortida oficial del senzill, que estarà disponible a totes les plataformes digitals el 8 d’octubre. Al videoclip hi apareixen l'activista Marcel Vivet i el periodista i militant de la CUP David Fernández. Els diners que es recaptin de la campanya a BandCamp es destinaran a la fundació de Marcel Vivet.

Lon Chaney va ser el primer actor de Hollywood que es va fer famós per les seves increïbles transformacions físiques i per sortir de la seva zona de confort acceptant els reptes interpretatius més difícils. La premsa el va rebatejar com “l’home de les mil cares”, i es va especialitzar en drames sàdics i pel·lícules de terror. Pau Guillamet, d’ençà que va començar el 2003 amb el nom de Guillamino, ha creat un munt d’identitats musicals i projectes paral·lels diversos (Olde Gods, Braqueberry) que han tocat el pop, el soul o l’electrònica i que fins i tot l’han portat a ser locutor de ràdio a iCat amb un programa que fomenta la melomania entre els més joves. Guillamet és l’home de les mil cares de la música catalana, i el seu últim disc, Fra Júpiter (2018), ha estat enregistrat en un indret, la torre gòtica del monestir de Poblet, i amb una solitud espartana que haurien fet les delícies del Lon Chaney d’El fantasma de l’òpera. “A vegades no et surten les cançons quan estàs assegut a casa amb un cafè amb llet. És per això que val la pena tensionar, buscar un espai diferent i treballar en un període curt de temps; per trobar la inspiració és l’ideal”, explica Guillamino, amb una afirmació que també hauria signat Chaney.

Pau Guillamet (Barcelona, 1976), més conegut com a Guillamino, volia fer un disc de “guitarra i veu a pèl”, com una depuració gairebé ascètica del soul que ha acabat assemblant-se més a una mena de “folk metafísic” lliure de solemnitat i d’alguna manera connectat amb el que està fent Ferran Palau. “Estem en sintonia”, admet Guillamino, que va pensar que un entorn com el monestir de Poblet l’ajudaria a aprofundir en un estat de recolliment del qual emergirien les cançons, i hi va anar la Quaresma del 2017, i un any i mig després ja en pot mostrar el fruit: l’àlbum Fra Júpiter, publicat per BankRobber, cinc anys després d’ Un altre jo.

"Creador dels astres gegants / perdura eternament el teu amor". Aquest és un dels versos de la cançó 'Perdura eternament el teu amor', que Pau Guillamet, més conegut com a Guillamino, inclou en el disc 'Fra Júpiter' (BankRobber), que ha enregistrat al Monestir de Poblet.

Després de deu anys programant concerts en format especial acústic i de convocar més de 45.000 persones el 2012, l'Acústica de Figueres amplia horitzons. Coincidint amb l'onzena edició, el festival s'obre als més menuts i presenta una oferta cultural paral·lela i diürna adreçada al públic familiar.

Aquest desembre farà 10 anys que en un pis de l’Eixample barceloní començaven les activitats del segell musical independent Bankrobber. En 10 anys el segell ha editat una quarantena de referències discogràfiques d'artistes com Mazoni, El Petit de Cal Eril, Guillamino, Sanjosex i Els Surfing Sirles, entre d'altres, i ha organitzat milers de concerts i diverses produccions pròpies.

L’Auditori comença aquest cap de setmana la temporada de Músiques Modernes, formada per 22 concerts amb una clara voluntat de donar a conèixer la música del país i els joves talents, amb la presentació del nou disc de Folkincats, L’aigua no es mou.

Baraka Som Sistema. 16.30 h. Després de triomfar l'any passat al Sónar per a adults, la formació portuguesa, que mescla techno i música africana, enfortirà els glutis de la canalla a ritme de kuduro.

Guillamino dóna la volta a l’energia garatgera dels Surfing Sirles i perverteix el seu himne, Pubilla de cuixa forta, cançó emblemàtica de la primera etapa del grup, i que figura en el seu disc compartit amb FP i El Mal Ja Està Fet, el Tripartit Invertit. Amb aquesta remescla, la melodia original de la cançó i els crits dels Sirles conviuen amb baixos passats de voltes i ritmes electro distorsionats.