Que difícil és exterioritzar certs sentiments i pensaments íntims. I que difícil és també traslladar a la pantalla aquests processos interiors. No s'hi val només a treure de tant en tant un personatge assegut al llit d'un dormitori mirant per la finestra amb cara d'interrogant. Perquè unes imatges ressonin en els espectadors que les estan mirant (i les de La hija pequeña han estat tot un fenomen a França, on han monopolitzat converses més enllà dels cercles cinèfils) han de retratar fragments d'una vida on tothom se senti representat. És el cas de les de Fatima Daas, la protagonista i autora del llibre en què es basa aquest film?

L'atleta francesa Sounkamba Sylla va estar a punt de no poder participar en la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics l'estiu passat perquè és musulmana i porta vel. Els esportistes francesos tenen prohibit portar qualsevol símbol religiós durant les competicions internacionals que fan amb els colors de la selecció francesa, però poc abans de l'inici dels Jocs de París el govern va advertir que tampoc permetria portar símbols durant la cerimònia d'inauguració. Sylla, rellevista dels 4x400, es va plantar. Finalment, hi va poder participar després d'arribar a un acord amb el govern: es va posar una gorra, la mateixa amb la qual després va competir als Jocs.

Aquestes últimes setmanes Mohamed Bahloul no només ha estat pendent que al restaurant de Molló on treballa de cuiner tots els plats surtin com demana el seu cap. A les tardes, quan ha anat a la cafeteria Esperanza, punt de trobada de la comunitat musulmana a Ripoll, ha hagut d'informar els seus compatriotes de com anaven les negociacions per fer fora l'alcaldessa Sílvia Orriols: "Tothom estava expectant, em preguntaven si els partits es posarien d'acord per treure-la de l'alcaldia". Entre partides de dames o partits del Barça o del Madrid (aquí sí que està dividida, la clientela) i assaborint un te ben calent malgrat que no sembla un hivern com els d'abans, Bahloul els explicava què li arribava.

Quin trist destí el dels anomenats catalans musulmans o musulmans catalans. En el repartiment de papers de l’auca de l’enlluernadora diversitat postmoderna a nosaltres ens han penjat la llufa de ser els perfectes creients de costums immutables, tancats en una essència religiosa que algú ha decidit que portem inscrita en la sang i els gens. És clar que no se’ns ha adjudicat aquesta tasca humiliant de la mateixa manera que ho han fet sempre els racistes clàssics: negant-nos l’existència o rebaixant explícitament la nostra humanitat. Ja se sap que els multicultis són moralment superiors, els bons de la pel·lícula, oberts, inclusius, tolerants i respectuosos amb els costums dels altres. Passa, però, que els “altres” i les seves característiques peculiars són fruit del seu propi imaginari i sovint els “diversos” reals, els que ara anomenen “racialitzats”, no encaixem en l’esquema preconcebut que han inventat per a nosaltres. La resistència davant d’aquesta construcció és tremendament difícil perquè per canviar les narratives s’ha de tenir poder. 

A la seva novel·la Submissió, l'escriptor francès Michel Houellebecq imaginava una França en què el líder d'un partit musulmà esdevé president de la República. La història era ficció, però la polèmica que havia aixecat l'argument, que alguns veien com una advertència del que podia passar en la realitat, va obligar l'autor a puntualitzar que Submissió era "política-ficció". Era el 2015 i l'escriptor, abonat a la polèmica i a opinar sobre política, ja compartia arguments habituals de l'extrema dreta. Vuit anys després, la radicalització del novel·lista és notòria i s'ha fet encara més evident fa poc en una conversa publicada en un número especial de la revista Front Populaire que ha indignat la comunitat musulmana de França.

Convidar a un sopar de negocis un grup d’emprenedors saudites en un restaurant on se serveix menjar halal (“el que està permès”, segons l’Islam) i que apareguin els cambrers amb un postre de músic i un got de vi dolç. O que les càpsules vermelles de cafè descafeinat no es puguin vendre al món musulmà perquè estan fabricades amb tint de sang de cotxinilla. Són dos exemples de l’anecdotari que Javier Albarracín, fundador de Barcelona Halal Services, ha acumulat en els set anys que treballa assessorant empreses, institucions i universitats per adequar els seus productes i serveis al consumidor musulmà.

La població musulmana se sent vigilada i criminalitzada per les polítiques de seguretat que equiparen la religió amb el terrorisme violent. És la principal conclusió que s'extreu de l'informe "Islamofòbia institucional i securització" elaborat per SOS Racisme, que denuncia un augment del "tracte discriminatori" i la "persecució" del col·lectiu a partir de perfils racials i religiosos. L'entitat assegura, a més, que es tracta d'una islamofòbia "institucional estructurada" que ha augmentat els últims anys. "Les polítiques de seguretat fan vigilar totes les institucions que tenen a veure amb la població musulmana”, ha denunciat aquest dilluns durant la presentació de l'estudi la investigadora de l'entitat Salma Amazian.

Un grup de manifestants cremaven dilluns fotos de Macron i banderes franceses davant l’ambaixada de França a Bagdad, la capital iraquiana. A l’Aràbia Saudita s’han multiplicat aquests dies les crides –sobretot a través de les xarxes socials– perquè la població eviti comprar a la cadena de supermercats Carrefour o a qualsevol altra marca francesa. També al Marroc, al Pakistan, a Jordània o a Kuwait. A Qatar, les dues grans cadenes de distribució han optat directament per retirar els productes francesos de les prestatgeries, i la principal universitat qatariana ha suspès la setmana cultural dedicada al país gal. Ahir, a Dacca, la capital de Bangladesh, més de 40.000 persones sortien al carrer clamant a favor del boicot a tot allò que sigui o sembli francès. I són només alguns exemples.

533.600. És la xifra de catalans musulmans, segons les dades de la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya (UCIDE) del 2018. Però en podrien ser més si es compten les persones en situació irregular. Uns creients d’una religió que tenen unes necessitats específiques, especialment pel que fa al menjar. L’Alcorà prohibeix el consum de porc i, a més, marca de quina manera s’han de sacrificar els animals.

Líders musulmans d'Europa i l'Àsia han posat les bases d'una nova oficina que estudiarà els pròxims passos per construir una gran mesquita a Barcelona. La reunió ha sigut convocada per l’European Muslim Forum, una plataforma que pretén ser un interlocutor que representi les diverses sensibilitats que hi ha a l'islam per promoure activitats i projectes com la construcció de mesquites i que aviat obrirà altres oficines a Europa i l'Àsia. El president del fòrum, Malik Abderrahman Ruiz, que portarà l'oficina de Barcelona, ha lamentat que Barcelona sigui "una de les ciutats europees que no té construïda una mesquita com a tal" malgrat que "té la comunitat musulmana més gran de tot Espanya", i que per això tenen la "necessitat" de fer "un projecte de gran envergadura".

Des de març de l'any passat, la comunitat islàmica de Nou Barris de Barcelona ha patit diversos atacs a la seva nova mesquita. S'ha trobat a la porta del centre de culte embotits i greix de porc, cola i silicona al pany per impedir que pogués obrir. "Mesquita no", "Aquesta és la nostra terra i la defensarem", "Sis milions d'aturats, sis milions d'immigrants a casa seva" i "Espanya cristiana, no musulmana" són alguns dels missatges que s'han pogut llegir a les pintades o als adhesius que han aparegut a les persianes del centre de culte, segons relata la fiscalia, que atribueix les accions a set membres del partit d'extrema dreta Democracia Nacional.

La comunitat musulmana de Catalunya s'ha manifestat aquesta tarda a Barcelona, acompanyada per més de 148 entitats i al voltant de 2.500 assistents, segons estimacions de la Guàrdia Urbana, per condemnar "la barbàrie i la desraó" dels terroristes que van atemptar a Barcelona i Cambrils dijous passat.

La comunitat musulmana ha convocat aquest dilluns a les 19 h una nova concentració a plaça Catalunya per condemnar els atemptats terroristes perpetuats a Barcelona i Cambrils sota el lema 'La comunitat musulmana contra el terrorisme'. Fins a 143 entitats musulmanes i no musulmanes ja s'hi han afegit com a convocants a hores d'ara. Entre altres, hi ha organitzacions islàmiques i plataformes com ara SOS Racisme o PAH Barcelona.

La Rambla de Barcelona ha tornat a ser, un dia més, escenari de solidaritat. En un acte que no estava previst, aquest diumenge, al voltant de les 19.00, centenars de musulmans s'han acostat a l'escenari de l'atropellament per homenatjar les víctimes dels atemptats. A hores d'ara, l'atac ha deixat 13 víctimes mortals a la capital catalana i una a Cambrils.