Girona és l'única de les capitals catalanes amb un govern independentista, encapçalat per Lluc Salellas (Girona, 1984), que manté la incògnita sobre si repetirà com a alcaldable en les eleccions de l'any que ve. Sigui com sigui, ell aposta per mantenir la fórmula d'unitat independentista, que engloba la CUP (dins de Guanyem Girona), Junts i ERC i, fins i tot, exportar-la.

Els partits d’obediència catalana han estat moltes vegades potencialment decisius per a la investidura de presidents del govern central. També ha passat en ple Procés. Però passar de la potencialitat a la realitat no ha estat fàcil.  A les eleccions del desembre del 2015, després d’uns anys de dura crisi econòmica, el PP es va ensorrar –va passar de 186 a 123 escons– i va perdre la majoria absoluta. Un partit nou, Ciutadans, en va treure quaranta, i això insinuava la possibilitat d’un govern que es presentaria com de centredreta. Però no era possible sense pactar amb “minories nacionals”, cosa que tant el PP com Ciutadans descartaven completament. Potser aquest pacte era més possible amb un govern d’esquerres, amb un PSOE amb 90 diputats i Podem, l’altra novetat del moment, més el que quedava d’IU, que en sumava 71. Però tampoc ho va ser, tot i els nou diputats de què disposava ERC, els vuit de CDC (Democràcia i Llibertat) i els sis del PNB. CDC i el PNB podien donar la victòria a la dreta mentre que ERC, amb el PNB o amb CDC, podia donar la victòria a l’esquerra. Però cap partit espanyol va voler pactar ni amb CDC ni amb ERC, que eren els qui podien facilitar majories. L’agenda independentista dels partits catalans els va convertir en “intocables” a ulls dels partits espanyols. El bloqueig va portar a una repetició electoral.

Els mercats s'han mostrat avui bàsicament indiferents al resultat de les eleccions espanyoles de diumenge. L'Íbex-35, que agrupa les empreses cotitzades més grans, ha obert aquest dilluns amb pèrdues de l'1,5% i ha baixat fins als 9.427 punts, 144 menys que el nivell de divendres. Però al llarg de la jornada les pèrdues s'han anat suavitzant i a l'hora del tancament l'índex queia només un 0,3%, situant-se en els 9.543 punts.

De què van les eleccions del 23-J? Les esquerres asseguren que el tema principal és barrar el pas a la Moncloa a l'extrema dreta. Les dretes, en canvi, diuen que són l'oportunitat per fer fora el sanchisme de la política. I encara hi ha els grups independentistes, que consideren que són l'oportunitat de defensar Catalunya, el País Basc o Galícia del centralisme de Madrid. Però darrere de la batalla genèrica hi ha els programes electorals, més o menys detallats, que presenten tots els partits (la CUP ha preferit no plantejar mesures concretes sinó un document polític molt crític amb l'estat espanyol i les seves polítiques). S'han d'abaixar o apujar impostos? I el salari mínim? Cap on van les pensions? Com es resol el conflicte entre Catalunya i l'Estat? En el següent gràfic podreu comparar algunes de les propostes que els partits inclouen als seus programes electorals en alguns dels principals temes de campanya.

Nens i nenes d'entre 8 i 9 anys, tots cursant tercer de primària a les escoles Univers, Octavio Paz i Vedruna Àngels de Barcelona, han ajudat els periodistes de l'ARA a entrevistar els candidats catalans del 23-J.

Múrcia, l'anomenada "horta europea" que viu la tragèdia ecològica del Mar Menor, va ser un dels primers exemples paradigmàtics on la ultradreta de Vox va aconseguir arreplegar gran part dels seus vots a les eleccions generals del 2019. De fet, va ser la primera força política. Els de Santiago Abascal venien de col·locar agricultors i ramaders com a prioritat en els seus mítings i programes electorals. Des d'aleshores, el partit ha presumit de ser l'única formació que "defensa" aquest col·lectiu.

El Tribunal de Comptes ha aprovat una instrucció dirigida als partits perquè extremin el rigor i la transparència en el control de la despesa en la campanya electoral del 23 de juliol. Però no estic segur que calgui aquesta cautela. A les eleccions generals, els partits han optat pels mitjans de comunicació, especialment els platós televisius i els estudis de ràdio. Ja ningú va a predicar a la muntanya. Però a l'hora de la veritat no tindrem el que seria lògic, és a dir, com a mínim dos debats entre Sánchez i Feijóo.

"Per què ens ha mentit tant?", pregunta el periodista Carlos Alsina. "Digui'm vostè en què", respon Pedro Sánchez des dels micròfons d'Onda Cero, on feia cinc anys que no acceptava ser entrevistat. Davant la llista de decisions contradictòries que li ha posat sobre la taula Alsina, el president espanyol ha reconegut "un canvi de posició política", un "canvi d'opinió" amb relació a Catalunya, entre altres. De prometre que no indultaria els líders del Procés i manifestar que les condemnes es complirien senceres, a concedir la mesura de gràcia i també derogar el delicte de sedició. "He hagut de prendre decisions difícils, arriscades, complexes. Soc conscient que alguns oients d'aquesta emissora poden no votar el PSOE pels indults, però crec que la política està per resoldre problemes i no donar corda a les venjances passionals", ha argumentat el líder del PSOE, que s'ha congratulat que ara Catalunya no sigui una preocupació dels espanyols i la situació no s'assembli a la del 2017 i 2019.

Només hi ha una veritat absoluta pel que fa a l’abstenció i és que perjudica els partits que haurien votat els electors que s’han quedat a casa. Sembla una ximpleria de sentit comú, però és útil quan arriben les especulacions. Hi ha, per exemple, un mantra estès que diu que els més perjudicats per l’abstenció són els partits d’esquerres. I això que José María Aznar va guanyar el 1996 en uns comicis amb el 77,4% de participació, la tercera més alta de la democràcia espanyola, només superada pel 78,8% del 1977 (també guanyats per les dretes postfranquistes) i pel 80% del 1982, ara sí en la primera victòria del PSOE.

Després que en els últims anys una pandèmia, un volcà i una guerra a Europa hagin fet saltar pels aires totes les previsions, és arriscat fer vaticinis sobre cap a on anirà l’any que comença. En clau política, el 2023 arriba, això sí, amb una certesa: la crispació que ha marcat els últims compassos de l’any a l’Estat no remetrà en els mesos vinents. Al contrari, la concatenació de cites electorals que mostra el calendari fa preveure que la polarització anirà a més. Les municipals del mes de maig –que a Espanya van acompanyades d’autonòmiques a la majoria de comunitats, entre les quals la de Madrid d'Isabel Díaz Ayuso– permetran mesurar forces a PSOE i PP abans del duel decisiu: les eleccions generals de finals d’any.

La mitjana d'enquestes de l'ARA és una mitjana ponderada per antiguitat, mida de la mostra i qualitat de l'empresa enquestadora. Aquesta última està calculada en base l'error mitjà que van tenir per pronosticar els resultats dels cinc principals partits d'àmbit estatal en les eleccions generals del novembre del 2019.

]]>

La candidata de la CUP a les eleccions espanyoles, Mireia Vehí, ha reiterat que volen desembarcar al Congrés de Diputats per impedir la governablitat de l'Estat. "Hi anem per hackejar el règim", ha deixat clar per remarcar l'aposta dels cupaires per aquesta via si no es respecta el dret a l'autodeterminació. En aquest sentit, Vehí ha afirmat que, "si no es posa sobre la taula una sortida democràtica al conflicte, l'Estat serà ingovernable".

]]> L’espontaneïtat i la frescor, així com la innocència, són molt agradables. La imitació, la construcció de l’espontaneïtat i la frescor, així com de la innocència, han resultat, en el passat, vivificants i alegres, però arriba un moment que ja no. Imitar, en aquests moments, un caràcter espontani, fresc i innocent resulta grotesc, perquè es veu la trampa. Un dia, a un actor se li va acudir que trencar la quarta paret i fer veure que es moria de riure per la sortida d’un company d’escenari o per la sortida pròpia, immediatament feia que el públic se n’encomanés i també es morís de riure. Veure riure algú que no pot parar no pot sinó fer-te esclatar en rialles. Però ¿pots riure si saps que aquell actor ho fa cada nit?

]]>

Si com auguren totes les enquestes la CUP obté representació en la seva estrena al Congrés, els seus diputats no participaran en la dinàmica parlamentària regular. Segons ha pogut saber l'ARA, els anticapitalistes es plantegen assistir només als plens més importants, com el d'investidura, el dels pressupostos i el de política general. Tot i així, la formació independentista no tanca la porta a participar en altres debats que serveixin per impedir l'aprovació d'"iniciatives regressives" que limitin drets o per promoure polítiques encaminades a enderrocar el règim del 78.

]]>

Només hi haurà tres llistes independentistes a les eleccions espanyoles del 10-N. Si la CUP ha quadruplicat els avals que necessitava per presentar-se a les quatre demarcacions catalanes, i se suma així a les candidatures d'ERC i JxCat, la candidatura de Primàries Barcelona, que només optava a fer-ho a Barcelona, no ha obtingut les gairebé cinc mil firmes que li calien per fer el salt al Congrés.

]]>

Demostració de força de la CUP de cara a les eleccions espanyoles del 10 de novembre. La formació independentista ha quadruplicat el nombre d'avals que necessitava i n'ha aconseguit més de 25.000. La candidata de la CUP, Mireia Vehí, no se n'ha amagat: "Estem molt contentes perquè hem assolit quatre cops el nombre de signatures que ens calien". L'ampli suport rebut al carrer genera, a parer de la CUP, bones expectatives d'assolir un bon resultat en la seva estrena al Congrés. De fet, a les eleccions del 2012 al Parlament, quan la CUP s'hi va presentar per primera vegada i va assolir tres diputats, el nombre d'avals va ser, si fa no fa, el mateix, i aleshores en necessitaven una mica més de 5.000.

]]>

La CUP no se la vol jugar el 10-N. Els exdiputats Mireia Vehí, Albert Botran i Eulàlia Reguant lideraran la candidatura a les eleccions del 10-N per la circumscripció de Barcelona, segons ha pogut saber l'ARA, si les bases i les organitzacions que donen suport a la candidatura ho ratifiquen en la votació telemàtica que tindrà lloc dissabte. Vehí és l'actual portaveu del secretariat nacional, del qual forma part també Reguant. La llista, que ha proposat la comissió de llistes formada per membres del grup parlamentari i del secretariat, s'ha d'aprovar en la seva totalitat, cosa que ha aixecat alguns recels perquè hi havia nuclis que apostaven per poder escollir l'ordre dels representants.

]]>

Més de 40 nuclis locals de l'ANC han demanat al secretariat nacional que es faci una consulta vinculant als socis perquè l'entitat només demani el vot a les eleccions generals del 10-N per a aquelles formacions que es comprometin públicament i per escrit a "no pactar, facilitar, ni negociar la governabilitat de l'espanyol amb cap dels partits que van donar suport al 155". Aquesta demanda, que han fet arribar les seccions de Lleida, l'Hospitalet, Igualada o Solsona, segons ha pogut saber l'ARA, faria que una de les principals entitats sobiranistes només avalés les llistes de JxCat, la CUP o Primàries, i exclogués ERC, que es decanta per barrar el pas a la dreta donant suport a la investidura de Pedro Sánchez.

]]>

Si durant la campanya del 28 d’abril Pedro Sánchez va negar per activa i per passiva el dret a l’autodeterminació i va acabar limitant la seva proposta per a Catalunya a ser l’antídot de la dreta, de cara a la repetició electoral del 10 de novembre ha decidit apujar el to contra l’independentisme i amenaçar amb la mà dura que tant havia criticat a Cs i el PP.

]]>

Decisió inèdita de la CUP. La formació anticapitalista va anunciar ahir contra tot pronòstic que, per primer cop en la seva història, es presentarà a les eleccions espanyoles. El consell polític dels cupaires va decidir concórrer al 10-N amb una candidatura pròpia pel “context d’excepcionalitat”. “Cada cop tenim més presos polítics, més persones detingudes i més persones represaliades”, va argumentar en roda de premsa l’exdiputada cupaire Mireia Vehí, encarregada de fer públic el “pas endavant” dels anticapitalistes per “l’amnistia, l’autodeterminació i el reconeixement de tots els drets”.

]]>