"Espanya és un punt brillant excepcional entre les economies europees, que per altra banda tenen un rendiment desolador. Des de principis del 2024, l'economia espanyola ha crescut a una taxa mitjana anual del 3%, en comparació amb poc més de l'1% del conjunt de l'eurozona. En les últimes setmanes, S&P Global Ratings ha millorat la seva qualificació creditícia i el Banc d'Espanya ha elevat la seva previsió de creixement per al 2025 fins al 2,6%, cosa que subratlla la posició del país com la principal economia de més ràpid creixement d'Europa i una de les més fortes del món avançat". Així descriu el Financial Times l'economia espanyola actual, en un article titulat "Espanya s'ha convertit en l'economia més destacada d'Europa", en què desglossa els factors que han impulsat el creixement espanyol, tot i que també avisa que l'ha de combinar amb millores de la productivitat.

El president del BBVA, Carlos Torres Vila, defensa l'opa sobre el Banc Sabadell a través d'un article d'opinió al diari britànic Financial Times, titulat "És bo que els acords europeus tornin a estar sobre la taula". En el text, Torres afirma que "el continent necessita urgentment empreses més grans per competir a escala mundial en sectors crucials per mantenir el creixement econòmic i generar llocs de treball i recursos per sustentar el model social europeu" i assegura que el sector financer és un exemple clar en aquest imperatiu. En aquest sentit, diu, "el risc urgent ja no és que els bancs siguin «massa grans per fracassar», sinó «massa petits per oferir»".

Fi del teletreball. Amazon ha dit als seus empleats que han de tornar a l'oficina cinc dies a la setmana a partir de l'any vinent, segons explica el Financial Times, en una de les repressions corporatives més estrictes contra el treball a distància que s'ha convertit en habitual des de la pandèmia.

Les emissions de l'energia de gasos d'efecte hivernacle van assolir un màxim històric l'any passat, ja que la demanda de combustibles fòssils va augmentar malgrat el gran augment experimentat per l'energia renovable, segons explica el Financial Times a partir d'un informe que destaca la necessitat d'accelerar la transició verda.

Barcelona es continua posicionant en els rànquings mundials com una de les ciutats més atractives, tant per viure-hi com per treballar-hi o crear-hi una start-up. Així s'extreu de l'Observatori Barcelona 2023, una iniciativa de l'Ajuntament i la Cambra de Comerç de Barcelona que fa una radiografia de la fortalesa de la ciutat en els indicadors econòmics i empresarials i que la situa com la vuitena ciutat més atractiva del món per a visitants i emprenedors.

Merlin Entertainments, l'empresa propietària de Legoland i l'operadora de diversos parcs temàtics a Europa, vol variar els preus de les entrades a les seves atraccions en funció de l'oferta i la demanda. D'aquesta manera, les entrades augmentaran de preu els caps de setmana assolellats d'estiu i costaran menys els dies de pluja de temporada baixa. La mesura, avançada pel Financial Times, vol restablir el nombre de visitants que tenien els parcs de Merlin abans de la pandèmia i s'implementarà a finals d'any als vint principals recintes de l'empresa i l'any vinent en alguns dels parcs que gestiona als Estats Units.

Barcelona es ratifica com una de les ciutats d'Europa preferides pels emprenedors, i la líder indiscutible dins d'Espanya. Segons explica el Financial Times en el rànquing FT-Statista-Sifted de centres d'empreses per a l'any 2024, Espanya i Portugal tenen una puntuació global més alta que la resta de països europeus, a excepció del Regne Unit i Alemanya. I, dins d'Espanya, són els programes amb seu a Barcelona els que han obtingut millor puntuació, pels seus costos més baixos, l'ecosistema de suport de la ciutat i la gran quantitat de talent disponible.

La Fundació Rafael del Pino és el temple dels liberals espanyols, i per això no és estrany que convidin un dels seus gurus, el periodista del Financial Times Martin Wolf, considerat el periodista econòmic més influent del món. Passa que, tal com ja ha passat amb altres gurus del neoliberalisme com Francis Fukuyama, Wolf ha evolucionat els darrers temps cap a la crítica de la desigualtat i cap a la defensa de la socialdemocràcia, cosa que no acaba de convèncer alguns dels oients, com per exemple un parell de jubilats que comenten apesarats darrere meu "el monstre" del govern espanyol que està preparant Pedro Sánchez.

La revista How To Spend It, del Financial Times, ha servit durant molt de temps d'inspiració perquè els seus lectors de butxaques més fondes es gastessin els diners en objectes de disseny i d'alta gamma. Nascuda a partir de la idea que a les dones dels lectors del rotatiu econòmic els interessaria saber com gastar els ingressos dels seus marits, la publicació ha canviat recentment de nom, i ha adoptat l'abreviatura HTSI per reflectir una visió més àmplia, i més adequada als temps, del que significa el luxe al segle XXI.

Catalunya i Barcelona és el territori i la ciutat d'Europa amb la millor estratègia per captar inversions estrangeres, segons la publicació fDI Magazine, del grup Financial Times. Es tracta d'un dels rànquings més prestigiosos a escala internacional que utilitzen les multinacionals per estudiar futurs projectes d'inversió empresarial. En el cas de Catalunya, reconeix l'estratègia de captació d'inversions estrangeres d'Acció: va captar 77 projectes d'inversió estrangera, que van suposar una inversió de 480 milions d'euros i la creació de 2.300 llocs de treball. La publicació també menciona la presència a Catalunya d'institucions d'educació superior que actuen "com a imants d'inversió d'alt valor afegit" i el fet que "gegants tecnològics internacionals, pimes i start-ups altament especialitzades estan atraient el millor talent d'arreu del món a la regió".

Lionel Barber (Londres, 1955) sosté que “hi ha vida” després de dirigir el Financial Times (FT) durant 14 anys. Costa d’imaginar-ho quan llegeixes el seu llibre The powerful and the damned, un fascinant repàs a la seva experiència com a director. El volum –que es publicarà abans de l'estiu en castellà– ofereix detalls interns de la redacció, del trànsit d’un diari antic basat en el paper a un de nou basat en el digital, i també explica les seves relacions personals amb les persones més poderoses del planeta. El seu millor record: una entrevista a mitjanit amb Vladímir Putin. El pitjor: el Brexit.

Boris Batine carregava a la motxilla una carrera d’ascens meteòric quan va decidir deixar-ho tot per muntar la seva pròpia empresa. Nascut a Israel i format al Regne Unit, va ser directiu del Deutsche Bank a Londres, vicepresident a Renaissance Capital i vicepresident del Banc Reial d’Escòcia, càrrec que va abandonar per fundar ID Finance. Comptava amb l’ajuda d’Alexander Dunaev, un ciutadà en aquest cas rus però també format a Londres i treballador del Deutsche Bank. Junts són, ara mateix, els cervells rere l’empresa catalana que més ha crescut els últims tres anys.

La primavera del 2014, Samuel Brittan abandonava el que havia sigut durant quasi mig segle la seva casa natural: les pàgines del Financial Times, diari del qual va ser columnista de referència pràcticament durant tota la seva carrera, i des d'on va cimentar una ben guanyada fama de comentarista seriós, rigorós i, com li corresponia a la seva estatura intel·lectual, molt influent, des d'una tradicional posició de pensament liberal que no es doblegava fàcilment a cap ortodòxia. Aquest dilluns, als 86 anys, Brittan, autor de llibres com Capitalism with a human face, ha mort víctima d'una septicèmia. Nombroses veus del periodisme, l'economia i de la política britànica s'han sumat al dol pel seu traspàs.

David Gardner (Brussel·les, 1952) és irlandès, fill d’un diplomàtic que va ser destinat a Bèlgica, Birmània, Itàlia i a diversos països de l’Orient Mitjà. De més gran el van enviar a estudiar a Anglaterra: Jesuïtes i Saint John’s College d’Oxford. Actualment viu a Beirut. Fa més de quaranta anys que treballa com a corresponsal estranger i redactor d’afers internacionals del Financial Times. Ha enviat cròniques des de més de cinquanta països d’Amèrica, el Sud-est asiàtic, el Pròxim Orient i Europa, incloent-hi l’Espanya de la Transició. Gardner és d’aquells periodistes que té el món al cap i en parla amb familiaritat i coneixement directe. Recentment ha passat pel Palau Macaya de Barcelona, de l’Obra Social “la Caixa”, per respondre a la pregunta: ¿Estats Units - Xina: qui governarà el món després del coronavirus? Ja els avanço que la seva resposta confirma les pitjors hipòtesis: no és que no hi hagi ningú al volant, sinó que hi ha diversos volants i tothom vol tenir el seu.

Relleu a la cúpula del prestigiós Financial Times londinenc, que ha anunciat aquest dimarts que nomena com a nova directora la periodista Roula Khalaf, fins ara número 2 de la redacció. Khalaf succeirà en el càrrec a partir del mes de gener Lionel Barber, que ha estat 14 anys al capdavant del mitjà i 34 anys treballant-hi. Ho ha comunicat el mateix Barber en un missatge de correu electrònic adreçat a la plantilla, en què ha comentat que deixa "la millor feina del periodisme".

Creix la competència en el sector de la música en 'streaming', que comença a demostrar que pot arribar a ser un negoci profitós. Segons publica el 'Financial Times', la Comissió Europea obrirà una investigació per determinar si Apple comet competència deslleial a través de l'aplicació Apple Store, des de la qual s'han de descarregar aplicacions com ara Spotify o Apple Music, les dues grans del sector de la música en 'streaming'. La plataforma Spotify va denunciar al març davant la Comissió Europea que el fabricant de l'iPhone afavoria les descàrregues de les seves pròpies aplicacions a través de l'Apple Store perquè assegura que l'empresa fa de "jugador i d'àrbitre" i deixa en desavantatge la resta de desenvolupadors.

Un any després que les grans personalitats del món polític i econòmic abracessin el discurs de la por per desacreditar les accions del govern català, diversos agents han reduït l'impacte del procés sobre l'economia del país. Ho va dir Brussel·les en el seu moment i ho ha recordat el 'Financial Times' aquest dimarts.

El 'Financial Times' proposa, en un editorial publicat aquest dilluns, "més autonomia" per a Catalunya "en un estat espanyol reformat" per superar el conflicte català. Tot i admetre que les posicions del govern espanyol i el català són "irreconciliables", el rotatiu considera que el canvi d'inquilí a la Moncloa obre una etapa de "diàleg" entre els dos executius i, per tant, "un raig d'esperança per a Catalunya" (així es titula l'editorial). El diari també creu que aquest diàleg institucional només tirarà endavant si la Moncloa dona a Catalunya "més control dels seus recursos financers" i reconeix "explícitament que els catalans són una nació en lloc d'una 'nacionalitat' sense especificar".