Dijous, a la roda de notícies del 3/24, hi havia una subtilesa narrativa molt còmica amagada entre els titulars. Era un incís fugaç, només a l’abast dels que es miren la televisió amb atenció. Una de les notícies explicava que, enguany, la cantada d’havaneres de Palafrugell no acabaria amb El meu avi com era tradició fins ara. I n'explicaven el motiu: “A José Luis Ortega Monasterio, l’autor, el documental Murs de silenci de 3Cat el va relacionar amb un cas d’explotació sexual que la família nega”. I, a continuació, van inserir unes imatges d’arxiu del públic de Palafrugell cantant La bella Lola i brandant els mocadors al vent. El breu fragment de la cançó que van seleccionar per al titular era, precisament, “Ay qué placeeeeeer.... sentía yooooo”. La tria, premeditada o inconscient, feia inevitable esbossar un somriure. Que després de recordar el descobriment de Murs de silenci sobre Ortega Monasterio, que el vinculava –presumptament– a una xarxa d’explotació sexual, escullin aquests versos per tancar la notícia resulta una mica còmic. Sigui com sigui, s’agraeix la subtilesa. Tenint en compte el munt de notícies tràgiques que veiem al 3/24, està bé que ens hagin regalat aquesta picada d’ull amb aquest humor tan sibil·lí. 

Jordi Hurtado és un dels presentadors més veterans de RTVE. Des de 1997 està al capdavant del concurs Saber y ganar, que s'emet a La 2 i que el 2011 va sumar també edicions de dissabte i diumenge. Després de tants anys en primera línia, el català ha decidit fer un pas al costat, almenys els caps de setmana. A partir del setembre serà Rodrigo Vázquez, presentador d'El cazador, qui presentarà l'emissió de dissabte i diumenge.

La jugada de Maquiavel, el concurs d’estratègia que TV3 va estrenar dilluns, és un d’aquells casos en què és molt millor l’anunci promocional que el mateix programa. El títol ajudava a crear expectatives. El resultat final, però, és desconcertant. Des d’El joc del segle del senyor Davies que no trobàvem una dinàmica tan enrevessada. Ni assimiles les instruccions ni entens les decisions. La mecànica expulsa l’espectador. Més enllà d’activar un codi QR al final de l’emissió, l’audiència es manté indiferent davant l’activitat frenètica dels protagonistes. La trama whodunnit (qui ho ha fet) resulta fallida perquè t’és igual. El plantejament és un joc col·laboratiu que combina proves físiques i de lògica. Una mena d’escape room de grans dimensions en què els concursants lluiten per un objectiu comú sabent que alguns d’ells han estat designats com a sabotejadors secrets de la missió. La setmana passada Antena 3 ja va estrenar, amb una mica més de vigor, Traitors, amb esperit de Cluedo i flaire de calamar coreà. 

“Contra quin equip va jugar el Barça en el primer partit de futbol que va emetre TV3?”. Aquesta va ser la pregunta que va endevinar el Simón al final de l’Atrapa’m si pots i que li va servir per guanyar el premi més gran que ha repartit mai la televisió pública: 241.000 euros. La va encertar a la setena. Després de dir el Leganés, el Valladolid, l’Atlètic de Madrid, el Salamanca i la Reial Societat, per fi, una mica a la babalà, se li va acudir apostar per l’Osasuna. I la va clavar. Malgrat que va tancar l’epopeia responent una mica a l’atzar, el sistema no té res a veure amb els coneixements que ha demostrat el Simón al llarg de cinquanta programes. Des dels àmbits acadèmics més diversos fins a aspectes de la cultura més popular i mediàtica, aquest participant ha fet gala d’un nivell, d’una concentració i d’una rapidesa admirables. Un fet essencial en aquest tipus d’esdeveniments televisius és que l’audiència experimenti un sentiment de justícia amb qui s’emporti la morterada, i en aquest cas ha estat així. Des de casa es remava a favor del concursant. En l’era del ChatGPT i la IA, és reconfortant retrobar-se amb el coneixement humà.

Des de feia dies, diferents cartells empaperaven la ciutat de Nova York per anunciar una competició que tindria lloc a la plaça Washington Square Park aquest diumenge. La trobada, de la qual a priori no s'informava qui eren els organitzadors, tenia un objectiu clar: "Concurs de semblança a Timothée Chalamet". Amb una foto del conegut actor de Hollywood, el cartell prometia una recompensa de 50 dòlars a aquella persona que s'assemblés més al protagonista de Dune. Aquest diumenge centenars de persones van aplegar-se a la plaça novaiorquesa, alguns encuriosits per la crida i d'altres amb la voluntat d'emportar-se el premi. El que ningú s'esperava és que el mateix Timothée Chalamet respongués a la crida i aparegués entre els seus dobles. L'arribada de l'actor va generar una gran expectació i descontrol, motiu pel qual la policia va haver de detenir un dels assistents.

L'onada de visites que acumula el fragment de vídeo en què apareix Lara Doval responent a la pregunta de cultura general del jurat de Miss Univers Espanya està arrossegant tota mena d'opinions. Durant el concurs de bellesa celebrat l'11 de setembre a Guía de Isora, a Tenerife, la representant de Catalunya va aparèixer a l'escenari per respondre a les preguntes del jurat, en un exercici en què s'inclouen debats per justificar la capacitat intel·lectual de les participants. De totes les qüestions que es podien posar damunt de la taula, el jurat va decidir preguntar sobre "el descens de la natalitat a Espanya" a les candidates a reina de la bellesa, unes dones que són sexualitzades pels seus atributs físics i a les quals també es reclamen inquietuds intel·lectuals. Aquesta prova va deixar en evidència Doval, que no va entendre bé la pregunta i va donar una resposta que va sorprendre tothom.

A diferència d'altres països, ser coronada com a Miss Japó no és una qüestió únicament estètica. També s'ha de superar la mirada moralista del país. La model Karolina Shiino va ser elegida Miss Japó el 22 de gener, un títol que no li ha durat ni dues setmanes. Els retrets que ha rebut la noia, de 26 anys, per part dels seus compatriotes per haver-se embolicat amb un metge casat –sense que Shiino sabés aquest detall– i per tenir pares ucraïnesos ha acabat empenyent la premiada a tornar el premi.

Aconseguir que una idea de negoci es converteixi en un projecte empresarial sòlid i amb possibilitats de sobreviure a la competència que el mercat imposa no és gens fàcil per als joves emprenedors. Molts d'ells intenten fer-se un lloc en el món de l'empresa buscant nínxols de mercat en negocis que pretenen posar la tecnologia al servei dels ciutadans. I d'idees originals i innovadores, no els en falten, segons es desprèn dels projectes que presenten a les convocatòries de premis que tenen per objectiu impulsar l'emprenedoria. S'hi presenten buscant el cop de mà que necessiten perquè la seva idea s'acabi fent realitat o rebi el suport econòmic o de gestió que els ajudi a consolidar-la.

Més de 40 escoles i instituts han participat en el concurs de relats i dibuixos sobre salut mental convocat per l'ARA amb la col·laboració d'Unicef. Aquest divendres s'han entregat els premis en un acte a l'auditori de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Aquests són els relats guanyadors i finalistes i alguns dels dibuixos que han participat en el concurs.

Pilar Rubio s'estrena com a presentadora del reality show d'aventures Discovering Canary Islands, un espai de Rakuten TV on els concursants hauran de descobrir un secret ocult de les Illes Canàries, amb el tradicional sistema d'eliminació progressiva de participants. La model ha destacat, en una entrevista amb l'agència Efe, la "passada" que suposa presentar el primer concurs en format reality en una première del format al Festival de Sant Sebastià. "Que el festival hagi volgut acceptar el nostre projecte vol dir que està a l'altura, i això em fa superfeliç, crec que és un bon pas per a tothom, i per a mi tot un honor", diu la televisiva.

What’s my line?  és el concurs amb més emissions de la història de la televisió als Estats Units en horari nocturn. El programa es va estrenar el 2 de febrer del 1950 a la CBS, presentat per John Charles Daly. El joc consistia a endevinar l’ofici d’una persona anònima. Quatre col·laboradors famosos li feien preguntes fins que descobrien a què es dedicava. El convidat només podia contestar "sí" o "no". La columnista Dorothy Kilgallen, l’actor Robert Q. Lewis, l’actriu Arlene Francis i el publicista i cofundador de Random House Bennett Cerf, van ser, amb algunes excepcions, els endevinaires fixos de les primeres temporades. 

Amb Eufòria a punt de triar el seu guanyador, repassem algunes de les actuacions més destacades i sorprenents d'aquesta primera edició. Des del moment Disney de la Mariona fins al número de l'Edu vestit de jugador de futbol americà o l'explosiu comiat de l'Scorpio després de ser expulsada. Aquest divendres, els tres finalistes –el Triquell, la Mariona i la Núria– aspiren a guanyar el concurs i aconseguir el seu primer contracte discogràfic.

El 33 ha estrenat 3 minuts, un torneig ràpid de monòlegs. Setze persones escollides en una selecció prèvia competeixen entre elles en quatre rondes. Una final decidirà el guanyador. La mestra de cerimònies és la còmica Charlie Pee, que, a la vegada, forma part del jurat amb tres humoristes més. Puntuen l’originalitat, la gestió del temps, la posada en escena i els acudits. El públic assistent atorga una puntuació extra al seu favorit. La dinàmica sembla perfecta com a plataforma per descobrir nous talents en l’àmbit de l’humor, amb la particularitat afegida que hi ha un criteri paritari que integra les dones en un àmbit d’on tradicionalment han estat excloses. 

Havia de ser una jornada alegre. I ho ha sigut, però a l'ambient s'ha palpat una absència irrepetible, la d'Eduard Crespó, l'inventor de la recepta (única i oficial) del pa de Sant Jordi. La mort del mestre, al mes de setembre a causa d'una pneumònia, ha deixat orfe el certamen, que a partir d'ara portarà el seu nom com a homenatge i que aquest dimecres ha celebrat la seva cinquena edició: el concurs del millor pa de Sant Jordi de Catalunya.

Pregunta rere pregunta, Saber y ganar ha arribat als 25 anys d’emissió, una efemèride que el concurs celebra aquest dijous amb un xou fet especialment per a l’ocasió i que es podrà veure al prime time de La 2. Des que es va estrenar, el concurs, que suma 450.000 preguntes, s’ha convertit en la “medul·la espinal” de la segona cadena de TVE, com reconeixia Samuel Martín Mateos, director de La 2, durant la presentació de l’especial.

Quin futur té el català entre els joves? És la pregunta del milió. El dimarts dia 26 d'octubre, com a colofó de la segona edició del concurs Re/mot, dedicat a frases fetes i promogut amb la col·laboració de la Generalitat, l'ARA organitza un debat moderat per Antoni Bassas en el qual participaran els escriptors Màrius Serra (membre de la Secció Filològica de l'IEC) i Empar Moliner, i el lingüista del diari Albert Pla Nualart. Serà a les 18.30 hores a la sala Capella de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, a la plaça Universitat. L'acte també comptarà amb un monòleg en clau d'humor de Raquel Hervás abans del mateix debat.

La cosa més mínima pot tenir un èxit sideral. Fins i tot una mitja lluna feta amb una base de mantega i pasta de full, que el temps ha convertit en el brioix artesanal més popular d'Europa. Quan entres en una pastisseria pot ser que hi trobis a faltar unes ulleres, un pastís de poma o una canya farcida. Però sempre hi trobaràs un croissant, el rei de la rebosteria, per remot que sigui el lloc. La devoció pel croissant de mantega, d'origen vienès i tradició francesa, és tan gran que hi ha un fandom disposat a buscar-ne la perfecció, l'exemplar de gust i textura perfecta. D'això va el concurs del millor croissant artesà de mantega d'Espanya, que s'ha celebrat aquest dimarts a l'Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona: aconseguir el croissant definitiu, el Sant Grial de la brioixeria. Només pesa cinquanta grams, però la dosi de felicitat que proporciona, sempre que sigui bo, no es pot pesar en una bàscula. I això ben bé que ho saben els guanyadors, que multipliquen els beneficis anuals si el seu croissant és l'escollit. No és estrany, doncs, l'expectació amb què es viuen aquestes cites en èpoques de crisi.

Si l'èxit d'un producte es mesura amb la seva persistència i presència en el refranyer popular, el pa segueix sent el rei de la taula. Comparteix miracles amb els peixos, quan et falta el dia se't fa etern, i acompanya visques al vi i a la mare que ens va parir. I així fins a nou-centes setanta-una dites populars registrades. El pa, l'aliment bàsic i més antic, està més de moda que mai: "Avui dia la gent vol comprar pa de qualitat. Als forns bons els sobra la feina, no en poden assumir més", diu Eduard Verdaguer, fundador de Panàtics, empresa dedicada al foment d'aquest producte. I té raó, només cal donar una ullada a les cues quilomètriques que es formen davant del Baluard del carrer Rosselló de Barcelona, o veure com el popular Turris ha passat de ser un forn del carrer Aribau a col·leccionar establiments gràcies a la qualitat del seu pa.