Al voltant de 3 de cada 10 euros que l'Estat destina des del 2012 a les autonomies a través de mecanismes com el fons de liquiditat autonòmica (FLA) han anat a parar a Catalunya. Segons les dades del ministeri d'Hisenda, des d'aquell any fins avui, a Catalunya han arribat, a través de diferents instruments extraordinaris, 145.365 milions d'euros, d'un total de 431.289,7 milions destinats als territoris del règim comú i amb els quals es cobreix el dèficit i es paguen factures i deutes.

De l’apagada massiva hi ha un episodi que indica fins a quin punt en algunes autonomies la voluntat d’autogovern queda diluïda de seguida. La decisió de fins a vuit comunitats autònomes –totes governades pel PP menys una– d’entregar les claus al govern espanyol amb la declaració de l’emergència nacional evidencien, d’una banda, que no confien en el seu propi sistema de protecció civil i que, per al Partit Popular, l’autonomia és un mer instrument per desgastar el govern de Pedro Sánchez.

Fa poques setmanes va aparèixer un sondeig del CIS en què un 55% dels espanyols declarava que “s’ha anat massa lluny” en el traspàs de competències a les autonomies, i es mostrava a favor “d’un estat central més fort”. No cal ni dir que si traguéssim de l’enquesta els ciutadans de Catalunya, el País Basc i Navarra, el resultat seria força més contundent. I cal suposar que la desastrosa gestió de la Generalitat Valenciana en la catàstrofe de la DANA ha donat més arguments als partidaris de la recentralització. Fins ara, els detractors de l’estat autonòmic esgrimien arguments patriòtics (afebliment de la identitat nacional, risc de separatisme). Ara, a més, han après a utilitzar raons menys passionals, com l’eficàcia administrativa, l’estalvi i la necessitat de coordinar esforços davant dels reptes globals.

Com el protagonista d’El árbol de la ciencia de Pío Baroja, Manuel Clavero (Sevilla, 1926-2021) també tenia alguna cosa de precursor, tot i que en el seu cas les seves idees van triomfar i dilluns va tenir una mort natural. Catedràtic en dret administratiu, va ser l’únic ministre per a les Regions d’Espanya, entre el juliol del 1977 i l’abril del 1979, en el govern de la UCD d’Adolfo Suárez. Es va inventar les preautonomies abans que la Constitució blindés l’arquitectura territorial de l’Estat que es manté avui, que ell mateix va batejar com a cafè per a tothom.

La crisi sanitària produïda pel Covid-19 està canviant molts esquemes. En una societat instal·lada en un important nivell de seguretat, confort i predictibilitat, ha causat un impacte sense precedents. Hem descobert de cop la nostra gran vulnerabilitat personal i social, així com la necessitat d'haver de viure en la incertesa. Per a molts, segurament la gran majoria de persones, no serà una situació fàcil de gestionar emocionalment.

Aquesta setmana es complirà el quaranta aniversari del referèndum del 28-F a Andalusia. Amb aquest referèndum, Andalusia va aconseguir accedir a l'autonomia per la via de l'article 151 de la Constitució, reservada, sense dir-ho de manera expressa, per a les "nacionalitats", i va imposar una interpretació de l'estructura de l'Estat diferent de la que s'havia posat en marxa inicialment.

L’inici de desembre es va animar amb la discussió sobre la despesa sanitària pública. A partir de les dades que diuen que el 2017 la despesa en sanitat de la Generalitat va ser equivalent al 4,6% del PIB català mentre que en el conjunt d’Espanya va ser el 5,5% del PIB, es denunciava el contingut antisocial de la política del Govern. Aquí ja vam adreçar que aquesta deducció era conseqüència o (1) de la ignorància sobre com funciona el finançament dels serveis públics a les comunitats autònomes de règim comú o (2) de la hipocresia.

Un 21,9% dels espanyols preferiria un estat amb un únic govern central sense comunitats autònomes, segons es desprèn del baròmetre del juliol del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS).

Tot i que creu recordar que el terme el va començar a utilitzar el diari 'El País', Manuel F. Clavero Arévalo es reivindica i reivindica el seu invent. "Jo vaig inventar el café para todos", assegura a la portada del setmanari El Temps, on apareix retratat amb una tassa a les mans. Al llarg de l'entrevista –feta a casa seva, a Sevilla–, explica que l'article 151 de la Constitució, que va permetre que totes les regions que volguessin es convertissin en autonomies, va ser redactat al domicili que en aquella època tenia a Madrid. "El vam redactar Miguel Herrero de Miñón i jo", concreta.