Un nou contingent d'uns 150 soldats, la majoria procedents de Guatemala, va arribar a Haití el cap de setmana per apuntalar una força de seguretat internacional encarregada d'enfrontar-se a les poderoses i ben armades bandes que sembren la misèria al país. Però si el passat serveix de guia, és poc probable que aquesta nova ajuda marqui una gran diferència. Dues matances consecutives en què van morir més de 350 persones, seguides d'un atac la nit de Nadal a l'hospital públic més gran d'Haití, han posat de manifest la creixent falta de control del govern haitià sobre la crisi cada vegada més profunda de la nació i els errors i deficiències de les autoritats locals i de la força de seguretat internacional desplegada per protegir civils.

Ja fa 30 anys que el reverend Gregory Boyle, de 63 anys, va començar a repartir díptics de Homeboy Industries amb la seva bicicleta pels carrers i pels centres de menors de Los Angeles, a Califòrnia (Estats Units), proposant als joves membres de bandes llatines que es posessin en contacte amb ell quan no poguessin més. “La majoria ho feien quinze anys més tard, plens de tatuatges i després d’haver estat diversos anys a la presó. Apareixien un dia de sobte i em preguntaven: «T’enrecordes de mi?»”, relata el pare Boyle amb recança.

Uns joves d’origen llatinoamericà s’esbatussaven fa un parell de setmanes amb un altre grup d’adolescents en prime time. El motiu de la baralla era un sofà abandonat en un parc i l’escena pretenia simular un atac d’una banda llatina. Era ficció, un capítol de la sèrie Merlí de TV3, que la comissionada d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona, Lola López, ha qüestionat per presentar els joves llatinoamericans “com una banda violenta que ataca els protagonistes”. López ha expressat la seva “preocupació” pel tractament de la immigració i la diversitat cultural a la sèrie, per aquesta i altres escenes. Les bandes llatines, que segons els Mossos d’Esquadra es van començar a implantar a Catalunya al voltant de l’any 2000, no tenen el mateix comportament que fa un temps: han deixat els carrers i han passat a ocupar pisos.

Els 4 tècnics de l'equip d'intervenció en grups organitzats de l'Ajuntament de Barcelona es van passar 2 anys caminant per la ciutat per descobrir què eren les bandes llatines i fer-ne una radiografia. El 2015 n'havien identificat 35, amb uns 470 membres, però alguns grups no eren ben bé bandes llatines, més aviat n'imitaven l'estètica. En van trobar una d'armenis i una altra de pakistanesos, i a dins dels grups hi havia catalans i originaris de molts altres països. Un 30% dels membres de les anomenades bandes llatines no tenien cap origen llatinoamericà.

Ramon Espadaler, conseller d'Interior de la Generalitat, ha dit aquest dimecres que va ser un "error immens" considerar bandes llatines com els Latin Kings associacions de caràcter cultural. Ho ha dit a Catalunya Ràdio en relació a la detenció de 28 persones en l'operació policial contra els Latin Kings d'aquest dimecres. Les detencions s'han produït a Barcelona, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Caldes d'Estrac (Maresme), Terrassa i Badalona.

Un noi d'uns 15 anys i d'origen llatí ha mort aquest dijous a la tarda després de ser apunyalat a prop d'un parc de l'Estació de Sants de Barcelona. Segons diverses agències, es tractaria d'una agressió relacionada amb una baralla amb un suposat membre d'una banda coneguda com Los Menores, que actua a l'Hospitalet de Llobregat. De fet, la víctima vivia a l'Hospitalet i, segons ha sabut l'ARA, els investigadors treballen amb la tesi que la mort d'avui seria una revenja per la baralla anterior, en què l'altre noi hauria resultat ferit.