La morositat de la banca espanyola va caure al juny per sota del 3% per primer cop des de l'octubre del 2008, segons les dades difoses pel Banc d'Espanya. L'índex de crèdits morosos es va situar en el 2,97%, un percentatge molt similar al 2,92% de l'octubre del 2008, quan l'economia va tocar sostre abans de la crisi financera.

La morositat no desapareix. Tot i les diferents regulacions, l'obligatorietat de pagar els proveïdors en un màxim de seixanta dies no es compleix per moltes empreses, les quals tenen terminis de pagament que arriben a superar fins i tot els tres-cents dies. La Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), que diu representar entorn d'un milió de pimes i autònoms, encapçalada per la patronal catalana Pimec, ha tornat a alertar sobre aquesta qüestió i destaca que la morositat és un problema "estructural i generalitzat" al món empresarial a Espanya. I és també una veritable "bomba de rellotgeria" que la Comissió Europea vol desactivar a través d'un reglament, que inclou reduir a trenta dies els terminis de pagament, amb excepcions; un sistema sancionador automàtic i la creació d'autoritats nacionals de supervisió. Tot i això, encara no s'aplica.

El futbolista brasiler Malcom Filipe Silva de Oliveira i l'exàrbitre José María Enríquez Negreira han entrat a la llista de morosos de l'Agència Tributària espanyola publicada aquest divendres, mentre que en surten l'exministre Rodrigo Rato, el cuiner Sergi Arola i l'escriptor Ildefonso Falcones, entre altres. S'hi mantenen, en canvi, l'empresari Diego Torres i la presentadora Patricia Conde.

Quan va esclatar la crisi del covid, en certs àmbits financers hi va haver obsessió amb un indicador econòmic: el de la morositat. Aquesta xifra, que es presenta en termes percentuals, indica quin és el nivell de crèdits impagats que tenen les entitats financeres. A finals del 2013, els impagats van arribar a fregar el 14% a conseqüència dels llargs anys de crisi desencadenada per la gran recessió. Quan la morositat es desboca, la banca pateix en el seu compte de resultats i, de retruc, també pateix el conjunt de l'economia perquè empreses i famílies veuen denegades les peticions de crèdit que necessiten per tirar endavant.

La justícia ha decidit embargar el sou del portaveu de Vox al Congrés, Iván Espinosa de los Monteros. El jutjat número 36 de Madrid ha estimat la petició de l'empresa Rehabilitación, Urbanización y Edificación SLU (RUE SL), amb qui el diputat té un deute d'uns 85.000 euros, segons ha avançat Eldiario.es, per les obres del seu luxós xalet ubicat al districte de Chamartín, al nord de Madrid. El novembre passat el Tribunal Suprem va confirmar la condemna a Espinosa de los Monteros per haver intentat eludir el pagament de la remodelació de l'edifici, de cinc plantes. Tot i que va assegurar que acataria la decisió i abonaria els 63.183 euros –més les costes i interessos–, no ho ha fet i ara la justícia li ha intervingut el salari.

Les empreses privades el 2021 tardaven de mitjana 72 dies a pagar als seus proveïdors i les administracions públiques, 61. La majoria de companyies moroses són grans (61%) i només el 20% paga dins dels terminis legals, que són 30 dies per al sector públic i 60 per al privat, segons recull un informe de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat, que ha enquestat unes 800 empreses. "Això és un escàndol i pot acabar amb molts negocis i llocs de feina", respon a l'ARA el president l'associació, Antoni Cañete, que també està al capdavant de Pimec.

Crear una empresa amb un euro i de manera telemàtica. És el que permetrà la futura llei "crea i creix", que aquest dimarts ha aprovat el consell de ministres com a avantprojecte de llei i que ara s'enviarà al Congrés de Diputats per la seva tramitació parlamentària. La norma, recollida al Pla de Recuperació i Transformació, té per objectiu la creació d'empreses i el seu creixement i per això reduirà els obstacles financers i burocràtics per facilitar crear societats limitades.

La morositat dels crèdits bancaris va caure lleugerament al juny, segons dades provisionals del Banc d'Espanya, fins al mínim des del 2009. La reducció es deu a un increment dels préstecs nous, normalment menys proclius a ser impagats, i a una caiguda dels crèdits dubtosos.

El president de Pimec, Antoni Cañete, ha demanat aquest dimarts que les grans empreses que paguen amb retard les factures als seus proveïdors –petites i mitjanes empreses– no puguin accedir als fons europeus del pla de recuperació. Cañete, que ha intervingut a la comissió d'indústria, comerç i turisme del Congrés de Diputats, ha demanat que la cambra baixa treballi per instaurar un règim sancionador a les grans empreses que paguen fora del termini legal de 60 dies i que impulsi una proposició de llei per evitar que puguin rebre els fons comunitaris antipandèmia Next Generation UE. "Permetria salvar llocs de treball i una part de l'economia", ha apuntat.

La morositats en els crèdits concedits per bancs, caixes i cooperatives a particulars i empreses es va enfilar a l'agost fins a un 4,74%. D'aquesta manera, les entitats financeres ja encadenen dos mesos seguits de creixement de la taxa de morositat, després de l'increment també registrat al mes de juliol (4,71%) en comparació amb el mes de juny, segons s'extreu de dades publicades aquest dijous pel Banc d'Espanya.

La Generalitat ha publicat per primera vegada la llista dels màxims morosos de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC). Sis empreses i tres particulars encapçalen aquest rànquing, format per les persones que van tancar el 2019 amb deutes i sancions tributàries pendents de pagament superiors al milió d'euros. Tots els passius corresponen als impostos de la Generalitat o bé als tributs cedits per l'Estat que gestiona l'ATC, i sumen 14,8 milions d'euros. Entre les empreses destaca la presència del sector del joc i de les immobiliàries.

La morositat dels crèdits del sistema financer –que inclou bancs, caixes i cooperatives– a particulars i empreses no va créixer a l'inici del confinament, malgrat que va augmentar el volum segons s'extreu de les dades publicades aquest divendres pel Banc d'Espanya referides al mes de març.

L’any 2009 José Montilla presidia la Generalitat, Amazon no havia lliurat un sol paquet a Espanya i Mario Draghi era un desconegut que no havia hagut de salvar l’euro. L’any 2009 les caixes d’estalvis i els bancs competien entre ells en el mercat del totxo, una activitat de risc que encara es podien permetre perquè la morositat era de menys del 5%.

Les administracions públiques tarden cada vegada més a pagar les factures als seus proveïdors, tot i els avisos que han rebut d'Europa. El termini mitjà de pagament va augmentar un 3% l'any 2019, i va passar dels 68 dies de l'any anterior a 70, segons ha denunciat aquest dimecres la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), una confederació d'associacions patronals que agrupa prop d'un milió d'empreses a tot l'Estat. És més de doble del que permet la llei, que fixa en 30 dies el termini màxim en què les administracions públiques han de pagar les factures a les empreses que han prestat els seus serveis.

Amb només una factura de la llum o de l’aigua pendent de pagament -o a vegades ni tan sols això-, qualsevol ciutadà es pot trobar inclòs en un dels diversos registres de morosos existents a Espanya, un fet que pot comportar molts maldecaps a l’hora d’anar al banc.

Els crèdits dels bancs concedits per dones durant els anys de la bombolla creditícia i la primera fase de la crisi han tingut un 15% menys de morositat que els atorgats per homes. Així ho sosté un estudi elaborat per José García Montalvo, catedràtic d’economia, i Marta Reynal-Querol, professora d’investigació ICREA, tots dos de la Universitat Pompeu Fabra.

Ja fa mesos que diputats del Congrés de Diputats de tots els grups parlamentaris es troben en reunions informals per parlar de gent que no paga el que li toca. La llei de morositat, que està en tràmit, ha de servir, segons els seus impulsors, per endurir la normativa actual i crear un règim que sancioni les empreses que incompleixin els terminis de pagament als seus proveïdors.

Espanya és el segon país d’Europa on més s’allarguen els terminis de pagament, només per darrere de Bòsnia, segons l’Informe Europeu de Pagaments elaborat per la consultora Intrum. Avui dia les empreses han de destinar una part important de temps i recursos a reclamar els impagaments dels seus deutors. Hi ha una empresa amb seu a Barcelona, però, que presumeix de reduir els costos de seguiment de les factures un 80%.

Barcelona és la província espanyola on els llogaters morosos acumulen un deute més elevat de mitjana, de 10.611 euros, segons les dades del FIM, el fitxer de llogaters morosos, de l'any 2017. Tot i el rècord, el deute mitjà dels llogaters morosos a Barcelona ha disminuït un 2,66% respecte de l'any anterior.

La morositat en el pagament de factures es retroalimenta al sector privat. Quatre de cada cinc empreses, el 79% del total, reconeixen que “sempre o freqüentment” reben propostes de pagament dels seus companys de sector a un termini que sobrepassa el màxim establert per la llei, és a dir, els 60 dies. Només el 9% de les companyies afirmen que “mai” els han ofert un acord per sobre del termini legal.