¿La gespa del veí sempre sembla més verda, o realment als Estats Units les crisis financeres es gestionen més ràpidament –i millor– que a Europa? En els darrers dies hem tingut una mostra empírica per poder avaluar la qüestió: el cap de setmana passat, els Estats Units van resoldre la crisi de tres entitats (Silicon Valley Bank, Signature i Silvergate) en el que va ser el daltabaix més gran des del 2008. Es va acordar intervenir els bancs, expulsar-ne els gestors, garantir la totalitat dels dipòsits i mantenir l'operativa de les entitats per reduir el màxim possible un contagi a altres entitats o, pitjor, un pànic financer.

La controvertida i per a molts salvadora política del BCE d’injectar milers de milions a l’economia per superar la crisi va poder ser decisiva també en la decisió de les empreses cotitzades de pagar dividends. O això apunten alguns experts, en una qüestió que suscita discrepàncies.

La Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, ha injectat 150.000 milions de dòlars (135.700 milions d'euros) entre dijous i divendres per garantir el finançament a molt curt termini del sistema financer. Aquesta setmana la institució monetària ha llançat un total de 278.000 milions de dòlars al mercat a curt termini.

L'empresa biotecnològica Inkemia ha presentat un preconcurs de creditors per mantenir la continuïtat de la societat, garantir l'evolució de les negociacions actuals amb diversos inversors i vetllar pels interessos dels accionistes, creditors, treballadors, clients i proveïdors, segons ha explicat l'empresa en un comunicat d'Europa Press.

El Banc Central Europeu (BCE) mantindrà els paràmetres del seu esquema de flexibilitat quantitativa sense canvis, però s'obre a tornar a examinar la seva política en la reunió del consell del pròxim mes de desembre i els podria ampliar. "Els plans de compra d'actius s'estan duent a terme sense problemes i segueixen tenint un impacte favorable", ha dit el president del BCE, Mario Draghi, en una conferència de premsa.

El diari nord-americà 'Wall Street Journal' (WSJ) sosté en una anàlisi que signa el periodista David Román que els bancs catalans tenen garantit l'accés al crèdit del Banc Central Europeu (BCE) fins i tot en cas que Catalunya arribés a quedar fora de la zona euro en proclamar la independència. Defensa que la "clau" està en el fet que tant CaixaBank com Banc Sabadell podrien tenir un "tracte de favor" des del moment que tenen llicències bancàries per operar almenys en un país de la UE. I aquests dos bancs la tenen almenys a Espanya.

El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, s'ha mostrat preocupat pel retard en la implantació del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) del 2014, i ha augurat que això "farà patir" al Govern durant els primers mesos de l'any. En una entrevista aquest dilluns a Catalunya Informació Mas-Colell ha afirmat que l'executiu català està inquiet perquè el FLA del 2014 encara no està instaurat i, segons ell, l'"experiència" dels altres anys fa pensar que encara tardarà un temps.

La primera part del pla estratègic 2010-2014 acabarà enguany amb els objectius complerts. Això és el que creu Gas Natural i, el que és més important, cosa que també veuen possible els analistes. Per exemple, JP Morgan considera a l'abast aconseguir un resultat brut d'explotació (ebitda) de 5.000 milions d'euros, tot i que sí que veu difícil arribar al benefici net previst de 1.500 milions (el resultat de finals de setembre va ser de 1.115 milions).

Els impagaments a les entitats socials es repetiran cada mes si el govern espanyol no activa sense més demora el fons de liquiditat autonòmic, anunciat, però encara sense concretar. Així ho ha advertit el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, durant la diputació permanent en què ha reconegut que no pot garantir cap calendari de pagament per la falta de liquiditat de la Generalitat. "No puc donar un calendari, no puc garantir res. Això depèn de l'Estat", ha dit Mas-Colell, que en la seva intervenció inicial, de tota manera, ha confiat que l'Estat posarà en marxa mecanismes de liquiditat que permetran normalitzar la situació. "O el govern d'Espanya i la institució a la qual contribuïm amb molts impostos ens envien liquiditat, o aquest problema es repetirà i es repetirà cada mes", ha avisat.

El conseller d'economia, Andreu Mas-Colell, ha reclamat aquest dijous a 'El món a RAC1' que l'executiu espanyol "no barregi agendes recentralitzadores amb el tema econòmic" i ha tornat a oferir el seu suport per superar les dificultats actuals. "Volem atacar el problema sent conscients del vaixell comú on som", ha assegurat, i actuant com a "socis del govern central". Segons Mas-Colell, "un rescat com el grec o l'irlandès voldria dir un enduriment fort de la situació", i és per això que creu que a tothom li interessa evitar aquest escenari.

El president francès, François Hollande, s'ha mostrat aquest divendres a favor de recapitalitzar els bancs espanyols amb fons europeus, després de reunir-se a Washington amb el seu homòleg estatunidenc, Barack Obama.

El Banc Central Europeu ha prestat avui 489.000 milions d'euros a les 523 entitats financeres que li han demanat diners. El BCE ha estrenat avui la seva barra lliure oferint diners a un interès molt baix (1%) a les entitats financeres. A diferència de vegades anteriors en què s'havia aplicat l'anomenada barra lliure, en aquesta ocasió els bancs hauran de tornar els diners d'aquí a tres anys. En el passat, els venciments sempre havien estat a dotze mesos.

El conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, ha demanat que "l'ensurt" de l'Aldea serveixi perquè les administracions i el sector cooperatiu no abaixin la guàrdia i evitin errors que puguin trencar un model cooperativista que és un referent al país. Pelegrí ha remarcat la importància que l'Aldea estigui recuperant la normalitat amb la represa de la producció a la cooperativa i la recuperació dels diners per part dels afectats per la fallida de la secció de crèdit.