A les set de la tarda, la Jésica reparteix fulletons entre un grup de ciutadans marroquins que prenen el te a la cafeteria Estambul, a escassos metres del dispositiu de la Guàrdia Civil que comença a blindar l'accés al barri de San Antonio, on viu la major part de la comunitat marroquina de Torre Pacheco, a Múrcia. "Aneu a casa a la nit, no sigueu com ells", els suplica. La Jésica intenta calmar les aigües després de tres nits d'aldarulls entre joves marroquins (molts menors) i gent vinculada a l'extrema dreta, atiada per partits com Vox, que arriba des de municipis propers per "caçar" els joves, a qui acusen d'agredir un home de 68 anys la setmana passada.

Fa anys que a la feina intento no enfadar-me per res. Els primers anys, sobretot, quan vaig anar a parar a centres de màxima complexitat, reconec que em van treure de polleguera en moltes ocasions. Havia fet pràctiques en diferents cursets, però la realitat no té res a veure amb la teoria, sobretot perquè a les aules sempre et trobes situacions impensables, a vegades surrealistes. En aquells anys recordo una certa preocupació professional, no tant per explicar la matèria com per saber trobar el to adequat amb els meus alumnes. Si els alumnes són disciplinats i venen educats de casa és més fàcil, però, malauradament, no és així. Què podia fer, doncs, contra un perfil que qualifico irònicament d’antialumne, més aviat de menor amb nul·les ganes de col·laborar en la seva formació acadèmica? Enfadar-se era contraproduent i nefast per a la meva salut.

Dos de cada tres docents asseguren que han rebut alguna agressió verbal o física per part d'alumnes i un de cada tres violència verbal per part de les famílies. La dada és el resultat d'una enquesta feta pública aquest abril pel sindicat USTEC-STEs a poc més de 10.000 docents. El Criatures ha parlat amb dos mestres i dos professors que han estat víctimes d'aquestes agressions i que asseguren, com els sindicats, que en els últims anys han anat a més. Els noms dels quatre testimonis són falsos per por a possibles represàlies.

Nova agressió a les presons catalanes. Després d'una setmana marcada per les protestes arran de l'assassinat de la cuinera de Mas d'Enric, que ha empès centenars de funcionaris a mobilitzar-se davant dels centres penitenciaris exigint dimissions a la conselleria de Justícia i més mesures de protecció, s'ha viscut un nou conflicte a la presó de Ponent, a Lleida. Dos treballadors han resultat ferits lleus després de ser agredits aquest dissabte per un pres quan intentaven reduir-lo, segons avança el diari Segre.

El jutjat d'instrucció número 32 de Barcelona ha decretat presó provisional sense fiança per a l'home que aquest divendres va agredir com a mínim a una de desena de dones mentre caminava per l'andana de l'estació de metro de Camp de l'Arpa de Barcelona (L5). Ara per ara, la causa està oberta pels delictes de lesions i tracte degradant. No es descarta que hi hagi més víctimes de l'agressió i el Govern i els Mossos d'Esquadra han demanat que les persones que hagin estat agredides en aquests fets presentin una denúncia en una comissaria. Per ara, només ho ha fet una de les dones.

Des de les últimes eleccions municipals a França, el 2020, gairebé 1.300 alcaldes han deixat voluntàriament el càrrec. La mitjana és de 40 dimissions cada mes. La xifra de regidors que han renunciat és encara més gran: gairebé 3.000. "Aquestes dades són motiu d'alerta, perquè les dimissions estan arribant a un nivell sense precedents", advertia fa pocs dies el president de l'Associació d'Alcaldes de França (AMF) i alcalde de Canes, David Lisnard, en una entrevista al diari Le Figaro. Poc abans, el ministre de la Cohesió dels Territoris, Christophe Béchu, havia tret importància a les xifres assegurant que les renúncies d'alcaldes són habituals. "Relativitzar el problema no aporta solucions", va contestar en un comunicat l'AMF.

Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest dilluns a Barcelona tres homes i una dona com a presumptes autors d'una agressió homòfoba a dos homes a l'interior d'un vagó de tren de Rodalies que circulava per l'estació de plaça Catalunya.

Les agressions violentes contra el col·lectiu LGTBI van augmentar un 50% a Catalunya durant l'any passat. L'Observatori contra l'Homofòbia (OCH) va comptabilitzar, en total, 284 incidències entre l'1 de gener i el 31 de desembre del 2021 a Catalunya. D'aquestes, una tercera part van acabar en denúncia. Així ho recull l'últim informe d'aquesta organització, titulat L'estat de l'LGTBIfòbia a Catalunya 2021, que s'ha presentat aquest dilluns a Barcelona. Al document, l'Observatori alerta que al mes de juliol és el moment de l'any que es van registrar més casos, 48, i que la majoria de les agressions es van produir en cap de setmana.

Tot i la diversitat de mitjans de comunicació i canals a través dels quals informar-se, hi ha molts temes que afecten la ciutadania que sovint són silenciats. Intentar revertir aquesta situació és un dels objectius de l'Anuari Mèdia.cat, que avui ha presentat la seva onzena edició amb la presència d'Enric Borràs, president del Grup Barnils -impulsor de la iniciativa-, i Víctor Yustres i Carme Verdoy, coordinadors del volum. L'anuari, que es publica des del 2009, posa èmfasi en els temes que els mitjans de comunicació no han tractat amb mirada crítica durant l'últim any i també reflexiona sobre els reptes als quals el periodisme ha de fer front en el context de postpandèmia, un moment en què les vulneracions de la llibertat d'expressió són cada cop més habituals.

La LGTBI-fòbia continua escalant i ja representa un terç de les situacions de discriminació que es van produir a Barcelona el 2021, segons recull l'Oficina per la No Discriminació (OND) basant-se en els expedients oberts el 2021. Les situacions discriminatòries per aquest motiu de fons s'han doblat en percentatge els últims quatre anys: han passat del 16% al 32% i ara ja pràcticament igualen les de racisme i xenofòbia (34% dels casos). De fet, els expedients oberts per una qüestió de raça baixen respecte dels anys anteriors, però tot i això es mantenen com la causa principal de discriminació a Barcelona, amb 84 dels 244 expedients oberts en total. La LGTBI-fòbia s'hi acosta molt, i és la causa de 78 de les 244 denúncies. Totes dues suposen la causa de dues de cada tres discriminacions que van tenir lloc a la ciutat l'any passat.

Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest dimarts, Dia Internacional de les Dones, un agent dels Mossos d'Esquadra acusat d'intentar matar amb una arma blanca la seva parella a Vilassar de Dalt (Maresme). La víctima ha hagut de ser hospitalitzada per ferides greus però no es tem per la seva vida. Diversos agents del mateix cos de policia han detingut el sospitós per un delicte de temptativa d'homicidi.

Els treballadors dels dos centres d'atenció primària de Salt (Gironès) han dit prou. Segons ha denunciat la metge i portaveu dels treballadors, Angie Lladó, els últims mesos de pandèmia els pacients estan “molt crispats” i han rebut amenaces. L'últim incident, que ha fet vessar el got, es va produir la setmana passada quan una persona toxicòmana es va posar “molt violenta” perquè no li van voler fer cap recepta. “Ens va amenaçar de mort i després vam saber que anava armat amb un cúter. A més, es va carregar dos vehicles que hi havia aparcats aquí davant, un d’una administrativa i un del CAP, i des de llavors estem molt espantats. Treballem amb por”, ha subratllat Lladó. 

L'exjugadora del Barça Kheira Hamraoui, que va ser assaltada i agredida a la rodalia de París el 4 de novembre, va rebre una trucada d'Éric Abidal l'endemà de l'incident, segons explica aquest dimarts el diari francès L'Équipe. L'exfutbolista i exsecretari tècnic blaugrana va interessar-se per Hamraoui, que, davant d'algunes companyes i amb el mans lliures activat, li va preguntar si la seva dona, Hayet, amb la qual està casat des del 2007, era capaç d'agredir-la. Abidal ho va negar.

Els Mossos d'Esquadra investiguen una agressió homòfoba a dos menors adolescents a Reus, un dels quals és una persona trans. L'agressió va tenir lloc dissabte a la nit a la plaça Europa de Reus pels volts de les onze de la nit. Un grup de persones van agredir físicament la parella i els Mossos ho investiguen com un delicte d'odi per orientació sexual, segons l'ACN. A banda de l'agressió física, també els van robar objectes personals.

“Des que tinc memòria m’han dit maricón. Les agressions t’acompanyen sempre, com a homosexual”, diu Joan Casas per destacar que la violència contra el col·lectiu LGTBIQ+ ve de lluny. "Sempre tenim una part del cervell en alerta", afegeix. Però els atacs i les discriminacions augmenten, no n'hi ha cap dubte. Només a Barcelona les investigacions per LGTBI-fòbia van créixer un 20% el 2020, segons ha pogut saber l'ARA, i això que les denúncies per delictes d'odi van caure un 30%. El fiscal antiodi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, alerta en el seu informe anual que l'orientació sexual torna a ser el principal motiu de discriminació. El 2016 havien passat a ser les denúncies relacionades amb la ideologia, però això va canviar l'any passat, quan van caure un 62% mentre les homòfobes es disparaven. La Fiscalia no és l'únic organisme que alerta de l'auge de l'homofòbia; les entitats fa temps que fan sonar l'alarma, i el Govern ho ha fet avui mateix.

En un sol dia, el 29 de maig, es van registrar tres agressions homòfobes a Barcelona. Al matí un noi va rebre una puntada de peu a Gràcia, mentre que a la nit van agredir un jove a prop de L'Auditori i dues parelles gais van ser apallissades a la platja del Somorrostro. Són només tres casos dels 175 que l'Observatori Contra l'Homofòbia (OCH) ha registrat entre l'1 de gener i el 31 d'agost del 2021. Es tracta d'un 30,6% més que en el mateix període de l'any anterior, quan se'n van comptabilitzar 189 en tot l'any. Totes les dades pugen: més agressions verbals, més violència física i també més discriminació, ja que l'Observatori també recull vulneracions dels drets de les persones que formen part del col·lectiu, com per exemple, comunitats de veïns que no deixen penjar la bandera LGTBI al balcó de l'edifici o problemes administratius a l'hora d'inscriure's com a persona trans.

Educació ha posat en en marxa aquest dilluns una nova aplicació web per poder denunciar les agressions a l'escola. Així ho ha anunciat aquest diumenge el conseller Josep Gonzàlez-Cambray en una entrevista al programa Via Lliure de RAC1, on ha explicat que en els últims dos mesos la nova Unitat de suport a l'alumnat en situació de violència (USAV) ha rebut 183 denúncies per violències en l'entorn escolar, la majoria de casos d'assetjament entre companys.

Era Dijous Sant quan un home d’uns cinquanta anys es va presentar a l’oficina que el SEPE, el servei estatal d'ocupació, comparteix amb el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) al carrer Sepúlveda de Barcelona. Va accedir-hi i va intentar demanar cita després d’explicar, desesperat, que ho havia intentat reiteradament per telèfon i per internet però que no hi havia manera. Els treballadors li van comunicar que ells no podien fer-hi res. “Va anar a la porta de l’oficina, es va despullar –fins i tot es va treure la mascareta– i va estar insultant-nos 45 minuts perquè no li donàvem una cita”, explica Miguel Ángel García, treballador del SEPE d’aquesta oficina. “El senyor estava molt enfadat, cridava i ens deia de tot menys guapos”, afegeix. L’incident es va acabar quan es van presentar els Mossos d’Esquadra, alertats pel personal de seguretat, i l’home es va vestir i va marxar.

Almenys el 2,5% de les embarassades pateixen algun tipus de violència física o psicològica procedent de la seva parella. La dada s'extreu de les declaracions de les mateixes dones al respondre un petit qüestionari (el PVS per les sigles en anglès) amb tres preguntes directes de resposta binària que des de fa dos anys els CAP catalans han de fer al col·lectiu per detectar situacions de risc. La xifra no és una fotografia exacta de la problemàtica i menys amb la pandèmia pel mig, que ha obligat a entrevistar moltes dones a través del telèfon o per videoconferència, sense que potser tinguessin un espai prou íntim, sense el seu company al costat, per sentir-se lliures a l'hora de contestar, matisa la responsable del programa ASSIR (Atenció Salut Sexual i Reproductiva) de Catalunya, Cristina Martínez Bueno, que constata que s'han detectat més casos de maltractament que l'any passat. "Hi ha més alta prevalença de violència masclista que de diabetis estacional, perquè no totes les agressions s'acaben detectant", afirma.