Al llarg de la meva etapa educativa, he sigut dels pocs fills d’immigrants presents a l’aula. Els meus pares venien del Marroc, i jo vaig néixer i créixer a Barcelona. Com tants catalans, he crescut veient i gaudint del Club Super3, on feien sèries com Bola de drac i Doraemon. Gràcies a aquests continguts audiovisuals, molts nens que no érem de famílies catalanoparlants ens vam apropar al català, que ara forma part de la nostra identitat.

El quart dia de negociacions entre el Govern i els sindicats educatius ha acabat sense acord, però amb un important acostament de posicions. Després d'hores de reunió, aquest divendres els sindicats han sortit amb una nova proposta salarial per part d'Educació sota el braç, tot i que continuen considerant-la insuficient.

Els docents fan vaga amb el sorprenent suport dels polítics que han estat regint l'educació catalana en els darrers anys. Esther Niubó va assegurar que aquesta vaga “requereix tot el suport del Govern”. El malestar docent és real i està bé que es reconegui. Però ¿s'entén que no es pot solucionar apuntalant el sistema amb tiretes mentre demanem a l’escola que resolgui tots els problemes que el canvi social va posant sobre la taula? Aquests problemes afecten les relacions entre la família i l'escola, el sentit i propòsit del coneixement, l'estatus de l'autoritat i, en definitiva, el lloc de l'escola a la societat.

Després del caos per l'error que va obligar la conselleria d'Educació a repetir més de 50.000 adjudicacions docents al mes de juliol, les escoles i instituts encaren el curs amb una incertesa que fa anys que es repeteix: quins seran els docents que acabaran de formar el seu claustre. En aquest trencaclosques una de les peces més imprevisibles és el nombre de docents que, un cop fet l'últim nomenament de places del curs (l'11 de juny, amb dades de les vacants de finals de maig), deixen el seu lloc de feina. Una situació que, segons les dades facilitades pel departament a l'ARA, aquest estiu han experimentat 1.319 professors, sigui per jubilació, perquè han canviat de feina o perquè han marxat a altres comunitats –molts al País Valencià–, i han deixat la seva cadira buida en un moment en què el mecanisme per cobrir-la queda aturat per les vacances d'estiu.

El departament d'Educació ha reaccionat amb celeritat al caos generat per ell mateix amb l'errada monumental en l'adjudicació de les places per al curs que ve. Una errada que ha obligat a tornar a començar el procés de cap i de nou: la rectificació s'ha fet en un temps rècord. Molt bé. Però aquesta és l'única bona notícia del despropòsit a què hem assistit aquests dies.

El caos generat per les incidències en l'adjudicació de places docents per al pròxim curs escolar s'ha cobrat la primera víctima al departament d'Educació. La consellera, Esther Niubó, que ha comparegut aquest dimarts al Parlament per donar explicacions del cas, ha anunciat la destitució del subdirector general de Plantilles, Provisions i Nòmines del departament, Enric Trens. L'ha acusat dels "errors" en el procés d'adjudicació, fet que va obligar a anul·lar el repartiment de 57.000 llocs de treball i va afectar 2.898 mestres. "Estem davant d'un fet greu i inadmissible que afecta la credibilitat del sistema educatiu català", ha lamentat.

Daltabaix a menys de dos mesos de l'inici de curs: el departament d'Educació ha paralitzat l'adjudicació de places de docents i professors per al curs que ve, que s'havia d'haver tancat aquesta setmana, i ha admès que haurà de començar de zero tot el procés. Segons ha avançat La Vanguardia i ha pogut confirmar l'ARA, el motiu que s'amaga darrere d'aquesta decisió és que hi ha hagut una "detecció d'incidències no justificades" que han fet que una bossa de places que s'havien d'adjudicar a personal funcionari s'hagi assignat a interins. Tot plegat obliga a refer tot el procés d'adjudicació, que no podrà acabar-se almenys fins a la setmana que ve. Aquest any hi havia almenys 50.000 places en joc.

Dinamarca és dels països que, any rere any, lideren els rànquings de competències dels alumnes, amb un sistema educatiu que es caracteritza per ser completament gratuït des de l’escola primària fins als estudis universitaris i que es diferencia força de l’ensenyament a Catalunya. Això ho sap bé Carolina Diarte (46 anys, nascuda a Castellar del Vallès), que ja fa 18 anys que viu al país escandinau, on treballa com a professora d’educació secundària des de fa 15 anys. Ella no s’esperava acabar donant classes en un institut de Dinamarca, però després de conèixer la seva parella danesa al Japó, tots dos van decidir anar a viure junts a Copenhaguen. La Carolina havia estudiat traducció i interpretació a Barcelona, i això li va servir per trobar feina de professora.

L’oportunitat de viure uns anys a la terra dels faraons no arriba sovint, així que, quan se’ls va presentar el 2022 a l’Alba Ruiz, una mestra de Mataró de 34 anys, i al seu marit, amb qui just acabaven de tenir un fill, van decidir aprofitar-la. A ell li havia sorgit l’opció de traslladar-se temporalment a Egipte per feina, i ella va demanar una excedència al col·legi on feia vuit anys que treballava, el Sant Josep de la seva ciutat natal, per poder viatjar. “Era ara o mai”, explica.

“Hola professor, el meu fill sempre té gana a les 10.30 h i el pati és a les 11.00 h. Podria avançar l’hora d’esbarjo?”. “Li agrairia que no utilitzi bolígrafs vermells per corregir els exàmens del meu fill. El vermell és un color molt agressiu i li genera ansietat. Podria utilitzar un rosa pastel o un verd aigua?” Amb aquests exemples el mestre d’educació primària Gerard Alarcón, que té més d’un milió de seguidors a les xarxes socials, feia una paròdia al seu compte d'Instagram, amb casos que no eren reals, de les peticions que actualment fan les famílies al personal docent.

Quan el departament d’Educació i Formació Professional va llançar el Programa Sensei –programa temporal de residència inicial docent en centres educatius, més conegut com el MIR per a mestres i professors–, a l’equip directiu i les coordinadores de l’Escola Migdia de Girona els va semblar una oportunitat per a tota la comunitat educativa. Van proposar-ho al claustre i tothom va estar-hi d’acord. “Ara estem al segon any d’aquest pla pilot i estem encantades”, afirma l’actual directora, Marta Massó, que llavors era cap d’estudis. El programa és una prova pilot de dos cursos, que va iniciar-se el 2023-24 i acabarà aquest curs, i que combina mitja jornada de docència i mitja de formació amb l'objectiu d'implantar en el futur una mena de MIR (similar al dels metges) però orientat a mestres i professors.

Emmirallats per l’exemple de Salt, un miler de mestres i professors de Barcelona s’han aplegat a la plataforma Docents 080 per alertar que la precarietat de l’habitatge i els desnonaments tenen un fort impacte a les aules. L’entitat, que també compta amb el suport d’Associacions de Familiars d’Alumnes (AFA) i claustres de centres, s’ha presentat aquest dimarts formalment amb el lema "sense habitatges dignes no hi pot haver bona educació". A més de la capital catalana i la localitat gironina, també es preparen iniciatives semblants al Baix Montseny, el Maresme i a la Catalunya Central, per posar tres exemples, rèpliques que expliquen la magnitud dels problemes socials que es troben els professionals de l’educació.

"La millora de la qualitat i l'equitat de l'escola depèn en gran mesura de la motivació i el rendiment individual dels professors a l'aula. L'avaluació efectiva i el feedback per als professors és essencial per augmentar l'atenció a la qualitat de l'ensenyament i dels professors". Amb aquesta frase l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) –l'organisme que avaluarà el sistema educatiu català per millorar els resultats acadèmics–, justifica la necessitat d'analitzar com és l'avaluació que es fa de la feina dels docents a cada país en el seu informe Synergies for better learning.

Espanya és el país de l'OCDE amb més mestres de primària que no han estat avaluats mai des que van entrar a fer classe en un centre educatiu. Ni pel director o els companys del centre ni per cap organisme extern. Segons l'últim informe TALIS, dintre de l'Estat, Catalunya és de les comunitats amb més mestres que mai han estat avaluats (34%), un percentatge que en el cas de la secundària és una mica més baix, amb un 23% dels docents que no han rebut cap mena d'avaluació formal des que van entrar a les aules.

El sindicat USTEC·STEs (IAC) ha denunciat aquest dimarts que més de 4.500 professionals del sector de l'educació s'han quedat sense plaça per estudiar el C2 de català; un examen que, tal com va aprovar el Govern el mes de maig passat, cal superar per poder accedir a la docència a partir del curs que ve. El sindicat critica la "dràstica reducció" de places per als cursos que permeten treure's aquest nivell de català que han passat de 3.000 l'any passat a la meitat (1.500) i totes, diuen, en modalitat virtual.

“Si no canvia l’avaluació, difícilment no canviarà res”. Aquesta afirmació de Neus Sanmartí, mestra referent en l’àmbit de la recerca i la divulgació sobre l’avaluació i l’aprenentatge, deixa ben clar que l’avaluació és un dels elements essencials dels processos d’ensenyament i aprenentatge. 

El Joan (nom fictici com la resta de testimonis perquè prefereixen mantenir l'anonimat per motius laborals) ja ha entrat a la quarantena i treballa de professor de Formació Professional (FP) a un institut de la demarcació de Tarragona. Fa unes setmanes, però, ha començat a buscar feina al sector privat. "He rebut una bufetada de realitat, no m'esperava aquest descrèdit de l'educació postobligatòria ni la desídia de molts docents que es queixen però no denuncien", lamenta.

La situació és "crítica". És l'últim avís dels sindicats del sector educatiu. Més d'una tercera part del personal docent de Catalunya (36%) està disposat a deixar la seva professió, un fenomen que ja es coneix com la "gran renúncia docent" i que s'eleva fins al 43% entre les persones amb més nivell de formació, com ara els doctors. Així ho indica l'últim estudi del sindicat USTEC-STEs (IAC) que ha distribuït una enquesta -feta amb l'assessorament de la doctora Irene Rodríguez de la Universitat Pompeu Fabra- entre els més de 90.000 docents públics de Catalunya, de la qual ha obtingut més de 14.000 respostes.