El departament d'Educació ha publicat una nova resolució aquest divendres en què comunica que ha revisat les puntuacions que es van donar a tots els docents interins que es van presentar al concurs de mèrits per obtenir una plaça fixa dins el sistema educatiu català. Diversos tribunals han reavaluat la informació que els aspirants havien presentat a l'apartat 7.1, el que fa referència a l'experiència i on es donaven més punts o menys segons l'antiguitat del docent i les especialitats en què més temps havia treballat. Aquesta revisió de les puntuacions que es van publicar el 31 de març, i que la mateixa resolució anuncia com a "resultats de la valoració definitiva dels mèrits", ha comportat que una vuitantena de persones que havien estat seleccionades dins el concurs (és a dir, que ja comptaven obtenir una plaça de funció pública docent) finalment n'hagin quedat fora.

Des que aquest curs el Govern va iniciar un procés d'estabilització de places docents per arribar al 8% d'interinatge que marca la llei estatal, les crítiques al funcionament dels concursos per obtenir una plaça al sistema educatiu públic han estat constants per part de plataformes de professors i sindicats. Per estabilitzar aquests llocs de treball, a Catalunya es van obrir dues vies: un concurs de mèrits (que depèn de l'Estat) i la convocatòria d'unes oposicions que se celebraran a finals de juny d'aquest any.

A partir del curs que ve els docents catalans que estiguin a la borsa d'interins ja no podran ordenar els municipis on estarien interessats a cobrir una plaça en funció de la seva preferència. Segons han avançat membres d'UGT a l'ARA, la decisió la van comunicar els responsables d'Educació a la mesa sectorial d'aquest dimecres, on van explicar que el curs 2023-2024 la petició mínima que es podrà introduir a la web del departament per cobrir vacants a escoles i instituts serà la comarca. Segons les mateixes fonts, en el cas dels centres que depenen del Consorci d'Educació de Barcelona, ja no es podrà sol·licitar places en funció del districte.

El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts la que és "l'oferta d'ocupació pública més gran de la història" a l'administració general de l'Estat, segons la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero. El consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda a la creació de 44.787 places públiques per a aquest 2022, que generaran nous llocs de treball, però que també "han d'estabilitzar els interins". De fet, el govern de Pedro Sánchez ha de convertir en estructurals milers de places que ara ocupen els interins si vol arribar al 8% de temporalitat a l'administració, tal com va acordar amb els sindicats i recull la llei per reduir la temporalitat al sector públic aprovada l'any passat.

Canvis en el sistema d'oposicions per als docents. El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat un reial decret que concreta com afectarà la nova llei d'estabilitat del sector públic a l'àmbit educatiu. Hi haurà tres vies per accedir a una plaça de docent al sistema públic d'educació: a través d'un concurs de mèrits, per la via mixta d'un concurs de mèrits i d'oposició, i per la via tradicional d'un examen d'oposicions. Els dos primers camins són els que emanen de la llei que va promoure l'exministre de Funció Pública Miquel Iceta, i són per a places d'interins estructurals. La tercera via és la que fins ara encara no es coneixia i va dirigida a les places de reposició (és a dir, de jubilació) i de nova creació. En total, a tot l'Estat hi ha 116.000 docents interins.

El Dani s’ha estrenat en una aula de primària fa tres setmanes i, des d’aleshores, ha fet classe en tres centres diferents. La Montserrat ha començat la seva carrera docent substituint una mestra contagiada i amb tota la classe confinada. I la Neus acabava el seu breu contracte el dia 17 però el covid va fer estralls en el claustre i deu dies després encara encadenava substitucions a la mateixa escola. Als centres educatius, aquest mes de gener ha sigut el dels substituts: des que ha començat el segon trimestre, el departament d’Educació ha fet més de 12.000 nomenaments a l’escola pública, i s’hi haurien de sumar els 4.000 contractes de substitucions que s’han fet a l’escola concertada. En molts casos, són docents que s’han incorporat de nou al sector educatiu. Una primera experiència laboral marcada pels confinaments d’alumnes, els brevíssims contractes temporals (de dos o tres dies), la dificultat d’adaptació amb tan pocs dies i la solitud d’entrar en un centre amb molts mestres també substituts.

La llei per a la reducció de la temporalitat del sector públic encara la recta final abans de la seva aprovació definitiva. Aquest dijous, el govern espanyol, format per PSOE i Unides Podem, va arribar a un acord amb ERC i el PNB per introduir-hi dues noves disposicions que preveuen que les administracions públiques convoquin amb caràcter excepcional un concurs de mèrits per "fer aflorar i consolidar" els llocs de treball públics temporals ocupats durant com a mínim sis anys per interins o, dit d'una altra manera, que les places temporals que faci més de sis anys que estan ocupades de forma ininterrompuda passin a ser definitives sense que calguin oposicions. Ara bé, hi ha lletra petita:

El govern espanyol ha acordat amb ERC i el PNB que els interins que portin cinc anys en una mateixa plaça de forma ininterrompuda puguin accedir al lloc de treball sense opositar i per "concurs de mèrits", segons ha avançat El Periódico i ha pogut confirmar l'ARA. En concret, l'acord entre els partits inclou afegir dues disposicions noves a la futura llei d'estabilització de la funció pública -engegada per Miquel Iceta i ara en mans de la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero-, i unificar esmenes de cara la seva votació a la cambra baixa espanyola.

Aquest 2021 es tancarà amb una convocatòria de treball públic històrica. El consell de ministres d’aquest dimarts ha aprovat un total de 23.491 places noves a l’administració general de l’Estat amb l’objectiu de construir una administració “més professionalitzada”, apunten des del ministeri de Funció Pública.

"Confio que sí", comentava la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, just abans d'entrar al ple del Congrés de Diputats i defensar el decret llei que busca acabar amb la temporalitat dels interins. I així ha estat, però amb emoció: el Congrés ha ratificat in extremis la normativa i ho ha fet com a projecte de llei i tramitació accelerada, és a dir, que encara es pot modificar si els partits presenten esmenes a algun dels articles. L'acord que ha encapçalat el fins ara ministre de Funció Pública, Miquel Iceta, amb els sindicats majoritaris, però amb l'oposició d'altres sindicats públics minoritaris que denuncien que la reforma deixarà sense feina molts treballadors, ha estat ratificat en segona volta -s'ha empatat en primera votació- amb majoria simple gràcies als vots dels partits del govern de coalició (PSOE i Unides Podem), ERC, Compromís i altres socis minoritaris.

El govern espanyol, les comunitats autònomes i els sindicats han tancat aquest dilluns un acord sobre el pla de xoc per reduir la temporalitat a les administracions públiques. El ministeri presidit pel Miquel Iceta s’ha compromès amb Brussel·les a reduir en un termini de tres anys fins a un màxim del 8% l’elevat volum d’interins que hi ha als ajuntaments, les diputacions o els governs autonòmics, inclosos l’educació i la sanitat. Les administracions tindran l'obligació de convertir en fixes unes 300.000 places a través d'oposicions. Després de setmanes de negociacions, l'executiu de Pedro Sánchez ha aconseguit un acord que "inclou reivindicacions fonamentals amb prou garanties", segons subratlla Comissions Obreres (CCOO).

Primera victòria dels interins que treballen a l'administració pública. El Tribunal Suprem ha acordat que un funcionari interí es converteixi en indefinit no fix si la seva vacant dura més de tres anys. Amb aquesta decisió el Suprem rectifica la seva pròpia doctrina en relació a la duració del contracte d'interinitat després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) declarés contrària al dret europeu la normativa espanyola que permet renovar contractes temporals al sector públic a l'espera de processos selectius per als quals no existeix un termini concret fixat.

Les oposicions a funcionari de l'Estat en què prima la capacitat memorística passaran a la història. El ministre d'Administracions Públiques, Miquel Iceta, ha presentat un pla estratègic aquest dimecres per modernitzar els processos selectius de l'Administració General de l'Estat que reduirà a la meitat la durada de les oposicions i en què es valoraran més les aptituds de la persona que no pas la seva capacitat de memoritzar un temari. "Fins ara les oposicions estaven molt centrades en els coneixements. Volem introduir la variable de les competències i aptituds", ha resumit Iceta. Segons el ministre, es tracta de "reduir el pes de la memorització i reforçar el caràcter pràctic". Els canvis previstos en les posicions seran graduals però alguns ja es començaran a aplicar la setmana que ve amb la convocatòria de 10.000 places.

El govern espanyol prepara un canvi legal de gran envergadura per posar fi a l’elevada taxa de temporalitat del sector públic. El ministre de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta, ha anunciat aquest dijous que l’executiu reformarà l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) per obligar totes les administracions públiques –inclosos els ajuntaments i les diputacions– a cobrir amb personal fix en un termini màxim de tres anys les places que actualment estan ocupades per interins. Així, no es permetrà més d’un 8% de contractes temporals. 

Prop de dues dècades treballant encadenant contractes temporals per les mateixes institucions públiques. És la situació que van denunciar diversos treballadors del Servei Madrileny de Salut (SERMAS) davant la justícia per reclamar ser considerats treballadors fixes i, per tant, tenir els mateixos drets. Els seus casos van arribar a Luxemburg en forma de qüestió prejudicial i aquest dijous el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha censurat Espanya per abusar de la perpetuació dels contractes interins i reconeix que han d'estar protegits pel marc laboral europeu encara que hagin consentit la renovació successiva del contracte interí o fins i tot no s'hagin presentat a alguna convocatòria per accedir a places fixes. Luxemburg sosté que una manera correcta de compensar-los pot ser una indemnització o convertint-los en treballadors fixes, però ho deixa en mans de cada jutge nacional.

“Per al Govern som treballadors de segona”. El personal interí de l’administració catalana ha decidit fer visible una situació laboral que arrosseguen des fa una dècada. Dilluns una vintena de treballadores del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) van presentar una demanda col·lectiva per denunciar els contractes encadenats durant anys. No estan soles. L’ARA ha parlat amb diversos empleats interins dels departaments d’Afers Socials, Empresa i Coneixement, Ensenyament, Agricultura i Justícia que denuncien la mateixa precarietat i demanen una solució urgent a un col·lectiu que té prop de 40.000 persones a Catalunya, segons els sindicats.

La sala contenciosa administrativa de l'Audiència Nacional ha desestimat el recurs de l'Associació Nacional d'Interins i Laborals (ANIL) en què l'entitat sol·licitava anul·lar l'acord per millorar l'ocupació pública signat el 2017. L'associació reclamava així que els interins de llarga durada no s'haguessin de sotmetre a oposicions per obtenir plaça fixa.

Els treballadors fixos i temporals a Espanya podran rebre diferents indemnitzacions un cop finalitzin els seus contractes. Així ho ha decretat aquest dimarts el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) després d'avalar dues sentències que van plantejar el Tribunal Superior de Justícia de Galícia i el jutjat social número 33 de Madrid. A partir d'ara, els treballadors amb un contracte indefinit hauran de ser indemnitzats amb 20 dies per any treballat, mentre que per als temporals aquesta xifra es redueix a 12 dies.

Per ser professor d’ESO en un institut públic el curs que ve no caldrà tenir el màster habilitant, que era obligatori des del 2009. El departament d’Ensenyament ha pres aquesta decisió “excepcional” davant la “falta de personal interí disponible en algunes especialitats docents”, com ara les llengües (català, castellà i francès) o les matemàtiques. Encara que des de la conselleria avisen que la mesura és temporal, els sindicats han criticat una decisió que atribueixen a la “falta de planificació” del departament.

Els sindicats CCOO i UGT han arribat aquest migdia a un acord amb la Generalitat per reduir la taxa de temporalitat a l'administració catalana del 30% actual al 8% els pròxims tres anys. El pacte reprodueix l'acord que ja s'havia assolit a escala estatal entre els sindicats i el govern espanyol, però no concreta en quantes places es traduirà aquesta regularització de personal. Tot i això, fonts sindicals pròximes a les negociacions han assegurat a l'ARA que la xifra podria oscil·lar entre els 18.000 i els 25.000 funcionaris, tal com ja va avançar la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs.