Bona part de les discussions sobre l'Estatut de Catalunya (EAC) van girar al voltant del reconeixement de Catalunya com a nació. Ara, aquest concepte s'ha tornat a colar en les negociacions per la investidura de Pedro Sánchez, tot i que no com a element principal de les converses. En el projecte d'Estatut aprovat al Parlament el 30 de setembre de 2005 amb 120 vots a favor de 135 afirmava de manera solemne en el seu article primer que "Catalunya és una nació". Al final, després d'una àrdua negociació amb el PSOE, es va optar per una solució descafeïnada, però que semblava òptima per passar el filtre del TC. La menció de Catalunya com a "nació" es va treure de l'articulat (única part amb valor normatiu) i es va traslladar al preàmbul amb una fórmula que més que afirmativa era una mera descripció: "El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària." Problema resolt? Doncs no.

La fundació Konrad-Adenauer, el 'think tank' del partit d’Angela Merkel, la CDU, ha publicat un informe que diu que la situació a Catalunya és un "repte polític" que "no es pot resoldre únicament apel·lant a les lleis o regulacions constitucionals existents".

Una trentena de juristes catalans han impulsat 'El dret, al servei de les llibertats', un manifest en contra de la via unilateral que considera "il·legítim" qualsevol intent de "transgredir" el marc jurídic actual. Entre els signants del text, presentat aquest dijous a Barcelona, destaquen els noms de l'exvicepresident del TC Eugeni Gay, l'expresident de l'Audiència de Barcelona Javier Béjar i l'exdiputat i exsenador de CiU Jordi Casas.

Aquest diumenge Antoni Bassas entrevista a l'advocat i exvicepresident del TC, Eugeni Gay.

Fragment de l'entrevista d'Antoni Bassas a Eugeni Gay, exvicepresident del Tribunal Constitucional. Dissabte a la nit podreu veure l'entrevista sencera a l'Ara.cat, i diumenge llegir-la al diari.

El vicepresident del Tribunal Constitucional (TC), el català Eugeni Gay, ha assegurat que "l'Estatut avala el català a l'ensenyament" i, per tant, no creu que "estigui en risc el sistema d'immersió lingüística" malgrat les noves sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que permeten a quatre famílies que els seus fills estudiïn en castellà. "No ho vam qüestionar a la sentència [de l'Estatut]", ha afirmat, puntualitzant que "el dret a l'educació en la pròpia llengua no vol dir tornar a la diferenciació de línies d'ensenyament". Tot i això, sí que ha puntualitzat: "Qualsevol ciutadà de Catalunya té el dret d'expressar-se i tenir una educació en la seva pròpia llengua". Ha reclamat, però, que el català no es posi en perill i ha subratllat que la immersió "ha estat avalada internacionalment".