El ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 ha sancionat set empreses de comerç en línia per rebaixes falses durant el Black Friday del 2023. En concret, el ministeri ha detectat que les companyies, de les quals no ha transcendit el nom, van apujar el preu d'uns quants productes dies abans de la campanya del Black Friday i després els van abaixar fins al preu original durant aquell període de rebaixes, tal com ha explicat Consum aquest divendres a través d'un comunicat de premsa.

La Xina continua traient rèdit de la guerra d'Ucraïna i de la fi de les relacions entre la Unió Europea i Rússia. Pequín i Moscou continuen acostant-se mentre Brussel·les cada vegada queda més aïllada. Les conseqüències econòmiques de la consolidació d'aquests blocs han sigut múltiples: des de la crisi energètica europea fins a la guerra comercial de la Unió Europea amb el gegant asiàtic. Ara, però, les principals aerolínies d'arreu d'Europa han fet saltar les alarmes sobre una altra derivada, i avisen que les companyies aèries xineses s'estan beneficiant de poder volar sobre sòl rus, a diferència de les europees.

Les cartilles de racionament tornaran a Rússia l'any que ve. Aquesta mesura, històricament vinculada a temps de guerra i postguerra, serà recuperada a Kaliningrad a partir d'aquest 2025. L’enclavament rus entre Polònia i Lituània que permet a Rússia una sortida estratègica al mar Bàltic –peça que Stalin es va cobrar en la repartició d’Europa després de la Segona Guerra Mundial– continua sent un focus de tensió en les relacions entre Putin i els seus veïns occidentals. I una de les regions de Rússia més afectades per les sancions imposades per Occident a Moscou per l'agressió contra Ucraïna.

L'hivern s'apropa ràpidament a l'oceà Àrtic, i cada cop és més perillós navegar per aquest mar, que en pocs dies quedarà cobert per una sòlida capa de gel. Malgrat aquestes condicions i les sancions imposades, el trànsit de vaixells que surten des dels ports de Sibèria carregats de petroli i gas russos no s'atura, tot i que molts d'aquests vaixells representen un autèntic perill per a la navegació.

Em trobo, per qüestions que no venen al cas, visitant una important ciutat estrangera oriental. És sempre interessant contrastar cultures i, especialment, com s'organitza una societat en la vida civil. La meva faceta d'economista no pot evitar sotmetre-les a judici.

Que els ciberdelinqüents intenten estafar la gent mitjançant trucades, correus electrònics, notificacions o SMS no és res nou, però cada cert temps apareixen ciberatacs que afecten uns determinats usuaris. Per exemple, fa uns mesos va patir un greu atac de filtració de dades l'Hospital Clínic, i ja fa un temps que aquest tipus de ransomware està en auge a Catalunya.

La Comissió Europea finalment s'ha atrevit a fer el pas: ha proposat oficialment utilitzar els rendiments extres dels actius russos immobilitzats com a represàlia econòmica al Kremlin per l'atac a Ucraïna per ajudar en el rearmament d'Ucraïna. A l'inici de la guerra ja s'havia especulat amb reservar aquests diners per a la reconstrucció del país, però no es va arribar a aprovar aquesta possibilitat a causa de la incertesa legal que hi planava per sobre. Ara, però, s'ha tirat pel dret. Davant les urgències militars de Kíiv, els diners –uns 3.000 milions a l'any, segons el càlcul de Josep Borrell, cap de la diplomàcia europea i principal impulsor de la iniciativa– seran majoritàriament per comprar material per a l'exèrcit ucraïnès. Aquesta quantitat és una part ínfima dels 210.000 milions d'euros que el bloc europeu té confiscats al Banc Central de Rússia en forma de valors i efectius. Amb l'acord d'aquest dimecres, la UE calcula que al juliol ja tindrà almenys una part important dels 3.000 milions a les seves arques. Hi ha pressa. I també n'hi ha hagut per part de Moscou, la reacció del qual no s'ha fet esperar: d'entrada, ha amenaçat de portar la iniciativa als tribunals.

El Govern, per mitjà de l'Agència Catalana del Consum, ha sancionat 79 grans tenidors amb 6,07 milions d'euros per no oferir lloguer social a famílies vulnerables des de febrer del 2020. Així ho han detallat aquest divendres el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, i el director de Consum, Albert Melià, que han precisat que dues empreses acumulen gairebé la meitat de les multes (2,7 milions d'euros). Una penalització milionària que surt dels 1.242 expedients oberts en els últims quatre anys. Melià ha explicat que s'ha incorporat, com a mesura dissuasiva, la publicació dels noms dels grans tenidors i les sancions imposades per no complir la normativa, sempre que la sentència administrativa sigui ferma.

L'Iran va fer servir comptes al Banco Santander per moure diners arreu del món dintre del seu operatiu internacional per esquivar les sancions. Documents en poder del Financial Times demostren que la filial britànica del banc d'origen càntabre i d'una segona entitat, Lloyds, van proveir comptes a empreses que eren secretament controlades pel gegant petroquímic iranià PCC. Aquesta companyia estatal iraniana forma part d'una xarxa que, segons els Estats Units, ha aportat centenars de milions de dòlars a la Guàrdia Revolucionària Iraniana i ha treballat amb els serveis secrets russos per aixecar finançament al règim militar iranià. Tant PCC com la seva filial britànica estan afectades per les sancions dels Estats Units des del 2018.

En un carrer del centre de Moscou, dues noies d'uns vint anys es graven davant d'un establiment de Stars Coffee, la marca que ha substituït a Rússia la multinacional nord-americana de cafeteries Starbucks. El vídeo, publicat per la youtuber Natasha Kurnaeva i titulat He anat al nou Starbucks rus perquè tu no ho hagis de fer, mostra com visita la cafeteria amb la seva amiga Alena (que té un canal anomenat Depressed russian, 'russa deprimida') i hi compren cafè i un tros de pastís. Mentre se'l mengen al mig del carrer, comenten què els sembla. "No està malament, però m'esperava que fos millor", diu l'Alena amb to deprimit. "No m'agrada, té gust de plàstic. ¿Potser ja era així a l'Starbucks original?", es pregunta la Natasha. La resposta se la dona ella mateixa: "Tant hi fa, aquest vídeo és per cagar-nos en el nou Stars Coffee rus i som aquí per a això".

L'arribada de les vacances d'estiu és sinònim de milers i milers de desplaçaments per carretera, però també de temperatures extremes i un elevat risc d'incendi forestal. No són pocs els incendis provocats pel llançament de cigarretes o objectes perillosos per la finestra. Per aquest motiu, la Direcció General de Trànsit (DGT) va endurir fa uns mesos la norma que penalitza aquestes conductes amb l'aplicació d'una sanció econòmica important i la resta de punts més gran possible.

Els països del Caucas i Turquia s'han convertit en la plataforma d'entrada a Rússia per als productes procedents d'Occident, i el comerç exterior català no n'és una excepció. Geòrgia, l'Azerbaidjan i Armènia, tres antigues repúbliques soviètiques, van registrar forts increments en el volum d'exportacions procedents del Principat el 2022, l'any en què va començar la invasió russa d'Ucraïna i es va aprovar el gruix de sancions econòmiques contra Moscou.

El McDonald’s rus espera reflotar el negoci amb una nova varietat d’hamburgueses en què Barcelona ha adquirit un paper destacat. La cadena de menjar ràpid Vkusno i Totxka (que en rus vol dir bo i punt), nascuda com a resposta a les sancions occidentals, ha batejat la seva hamburguesa estrella amb el nom de la capital catalana per impulsar les vendes després d’un any en què ha acumulat pèrdues milionàries. Si l’obertura del primer McDonald’s el 1990 va significar l’arribada del capitalisme a Rússia després de la Guerra Freda, l’entrada en escena de Vkusno i Totxka simbolitza aquesta nova etapa, amb un nou taló d’acer que l’aïlla d’Europa mentre els russos fan esforços per continuar gaudint d'un estil de vida similar al dels països occidentals.

L'economia russa resisteix, de moment, l'impacte de les sancions, segons el Kremlin. El president rus, Vladímir Putin, va assegurar el mes passat que, malgrat les mesures d'Occident per castigar la invasió d'Ucraïna, l'activitat econòmica creixerà contra tot pronòstic durant el 2023, després d'un any de contracció. La realitat, però, és que el principal sector de l'economia russa, les exportacions d'energia, s'han vist fortament afectades per les sancions imposades per Occident.

Els governs de la Unió Europea van aprovar aquest divendres el desè paquet de sancions contra Rússia, un acord que van fer coincidir amb el primer aniversari de la invasió d'Ucraïna. Les noves mesures inclouen un veto a l'exportació de tecnologia d'ús militar i sancions contra les empreses iranianes que subministren drons a Moscou, a més d'obrir la porta a estudiar que en un futur es puguin utilitzar els fons del banc central rus per reconstruir Ucraïna.

"Designed by Apple in California. Assembled in China" [Dissenyat per Apple a Califòrnia. Produït a la Xina]. Aquesta inscripció està present en la majoria dels productes del gegant tecnològic nord-americà. És el símbol d'una de les embarcacions que més bé han sabut navegar en el vast oceà de la globalització. És també una metàfora de la relació que han tingut les dues primeres potències mundials en les últimes dècades: els enginyers dissenyen als Estats Units i la mà d'obra barata de la Xina produeix. Però les premisses sobre les quals s'ha sustentat el creixement de les big tech americanes han canviat: el gegant asiàtic és alguna cosa més que la fàbrica del món, les cadenes de subministrament són cada cop més impredictibles i la globalització no és un bé innegociable.

Sembla que aquesta vegada va de debò. La Unió Europea per fi es proposa frenar la deriva antidemocràtica d'Orbán amb un càstig concret i exemplar. Hongria no és avui –no ho és des de fa temps– un estat de dret amb garanties. S'ha convertit en una democràcia il·liberal, llastada per un líder amb evidents tics autocràtics i per una administració corrupta. Els drets i llibertats fonamentals no hi són ni de bon tros respectats. La premsa, els col·lectius LGTBI+ i la immigració estan en el punt de mira permanent d'un estat molt allunyat dels valors europeus bàsics. En la pràctica, a més, no hi ha independència judicial. Això fa molts anys que és així i, lluny de corregir-se, ha anat a pitjor.

L’impacte de les sancions imposades pels països occidentals a Rússia com a represàlia per la guerra a Ucraïna està afectant l’economia del país, que, segons xifres oficials i estimacions d’organismes internacionals, tancarà el 2022 en una situació de recessió severa.

Les multinacionals McDonald's i Renault han anunciat que es venen les seves filials i participacions en empreses a Rússia. Les dues companyies, que es troben entre les més grans del món en els seus respectius sectors, es veuen obligades a abandonar el país presidit per Vladímir Putin a causa de les sancions imposades per Occident arran de la invasió d'Ucraïna.

Fa quatre dies que els ambaixadors de la Unió Europea intenten sense èxit desbloquejar l'esperat sisè paquet de sancions contra Rússia. Es tracta de la ronda de represàlies que ha d'incloure el compromís de deixar de comprar petroli rus d'una vegada per totes, però no tothom hi està d'acord. El primer problema es diu Viktor Orbán. El primer ministre d'Hongria, a banda de tenir lligams polítics amb el mateix Putin, insisteix que la seva economia no està preparada per deixar de comprar-ne. Per això la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha viatjat aquest mateix dilluns a Budapest per intentar desencallar la qüestió. Una trobada que no ha tingut èxit segons ha reconegut ella mateixa via Twitter: "Hem fet progrés però cal més feina. Agendaré una videoconferència amb els actors regionals per enfortir la nostra cooperació en matèria d'infraestructura de petroli".