El 29 i el 30 d’agost –pocs dies abans que els docents de Catalunya tornessin als centres per preparar l’arribada de l’alumnat d'aquest dilluns–, més de 50 països de tot el món es van reunir a Xile per signar el Consens de Santiago, un acord històric impulsat per la Unesco. 

No deu ser una casualitat que el primer capítol de la sèrie Històries de l’escola de TV3 posi el focus en els problemes de convivència en un institut públic, mostrant en directe l’insult, el masclisme i el menyspreu entre alumnes. Veiem l’atac d’angoixa d’una noia a qui els nois de classe li diuen “puta gorda”, i la impotència de la mestra davant la indiferència dels adolescents.

Clotilde Leguil és psicoanalista, filòsofa, professora del departament de psicoanàlisi de la Universitat de París 8. Ha escrit La era de lo tóxico (NED Ediciones), un assaig en què aborda el nou malestar en la civilització.

La quantitat de joves amb malestars emocionals molt greus creix a un ritme alarmant. Tant, que les institucions que les han d'atendre i els sanitaris reclamen recursos com mai per cuidar les protagonistes d'aquesta problemàtica, que en segons quins entorns sembla una epidèmia.

La Comissió Europea eleva el to. La farmacèutica britànica AstraZeneca va anunciar divendres passat que no compliria amb els volums d'entrega pactats amb la Unió Europea, a una setmana de la data prevista perquè la seva vacuna sigui aprovada per l'Agència Europea del Medicament (EMA). I el malestar a Brussel·les va en augment. L'executiu comunitari i els representants dels socis europeus s'han reunit aquest dilluns dues vegades amb membres de la companyia per rebre unes explicacions que no han satisfet gens. "La Unió Europea vol les dosis de les vacunes que hem pagat i prefinançat com més aviat millor, i volem que es compleixi el contracte", ha deixat anar contundent la comissària de Salut, Stella Kyriakides. Brussel·les vol més explicacions i un nou calendari per a una tercera trobada dimecres.

A la pel·lícula 7 días de mayo (1964), de John Frankenheimer, Burt Lancaster interpreta el general Scott, líder d’una trama de cop d’estat que és interceptat i denunciat pel sempre bo d’en Kirk Douglas, que fa de militar que està a les ordres de Scott. James Mattoon Scott i la seva unitat militar secreta (de nom irònicament cacofònic, Ecomcon) no veuen amb bons ulls el tractat de desarmament nuclear que està a punt de firmar el president dels Estats Units en plena Guerra Freda i decideixen passar a l’ofensiva. La pel·lícula ens permet traçar alguns paral·lelismes amb l’assalt al Capitoli per part dels trumpistes. Les primeres imatges de la ficció són de manifestacions ciutadanes a favor i en contra del tractat de pau. Quan mirem les imatges del 6 de gener del 2021 (el mitjà independent Propublica ha elaborat una web amb centenars d’elles), hi ha alguna cosa que no encaixa, com si s’hagués perdut la cerimoniositat en pro de l’espectacle. L’allau de telèfons mòbils, de banderes i d'indumentària diversa ha substituït les pancartes amb reclamacions concretes. Les pancartes ara clamen a l’exabrupte (“Fuck Biden”), al miracle (“Jesus save”) o al personalisme brutalista (“Fight for Trump”, “¡Trump, Trump, Trump!”). Hi ha una tensió ciutadana irresoluble a l’aire, una tensió molt eloqüent que els mitjans de comunicació han liquat a partir de mostrar una col·lecció de freaks i de fragments de batalla campal.

El discurs del PSOE a un mes i mig de les eleccions del 27-S comença a generar malestar dins un PSC que busca encarar una campanya presentant-se com el partit frontissa per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya. Els socialistes catalans han advertit en reiterades ocasions que la reforma federal de la Constitució només serà una proposta creïble als ulls dels catalans si pivota en la asimetria, un pacte fiscal i el reconeixement de Catalunya com a nació. Però des de la seu del carrer Ferraz de Madrid segueixen tancats a admetre qualsevol aspecte que sigui sortir del cafè per a tothom per no incomodar els principals 'barons' del partit.

"El ministre Montoro està utilitzant i portant a l'arena política dades fiscals que ni tan sols hauria de conèixer". Així s'ha manifestat aquest dimecres en declaracions a l'ARA el secretari general del Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda, Gestha, José Maria Mollinedo. Es referia així a la filtració constant de dades fiscals de contribuents que tenen un sol element en comú –al marge d'eventuals delictes fiscals–, que definia el mateix Mollinedo: "Tots s'han mostrat crítics amb el govern". Parla de casos com el del número tres de Podemos, Juan Carlos Monedero, però també de les filtracions que hi ha hagut al voltant de la família Pujol i que ha "airejat" el mateix ministre en intervencions al Congrés.

El secretari d'organització del PSOE, Óscar López, ha admès aquest divendres que les dades mostrades per l'últim baròmetre del CIS que apunten que el PP tornaria a guanyar les eleccions i augmentaria un punt el seu avantatge sobre els socialistes "no són per estar satisfets" i que el partit està "estancat". Tot i així, López ha destacat que "el que importa" és que el 90% dels enquestats considera que la situació econòmica és "dolenta o molt dolenta".

El president de la patronal Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) ha calculat que "el 60% de les empreses està en pèrdues. El que passa és que els empresaris som més reflexius i no sortim al carrer". Rosell respon així a la pregunta de si percep que "els ciutadans espanyols són massa negatius", en una entrevista al diari 'La Razón', i diu que "el malestar social és evident i el món empresarial no n'és una excepció". El president de la CEOE ha considerat que el sector privat "ha fet ja tota la reestructuració que havia de fer i la caiguda de l'ocupació en el sector privat s'ha aturat, pràcticament. Ara queda la reestructuració del sector públic".

La composició de la nova executiva del PSOE que Alfredo Pérez Rubalcaba sotmetrà al ple del congrés federal aquest diumenge ha provocat malestar a l'equip de Carme Chacón, que considera que no es tracta en absolut d'una direcció "integradora". Fonts pròximes a l'exministra asseguren que si Chacón va decidir renunciar a ser present a la mateixa executiva i a la resta d'òrgans de direcció del PSOE al partit o al Congrés dels Diputats, va ser precisament com a gest de "generositat" que convidava a Rubalcaba a inscriure membres de la seva candidatura.

Després de passar la primera volta de la lliga i dues jornades de la segona, la paciència s'ha acabat dins la directiva de l'Ascó. El club ha fet arribar a la premsa el seu malestar per les actuacions arbitrals rebudes fins ara i que els asconencs consideren perjudicials per l'equip. La directiva es planteja una immediata reunió amb el comitè per tractar aquest assumpte tot i que manifesten argumentar les seves queixes des del respecte a la professionalitat dels col·legiats.