Un pas endavant i dos enrere. Amb el cànon de residus, aquesta és la situació: el govern català va posar en marxa fa 17 anys –sí, 17 anys!– un impost mediambiental per gravar els residus, una taxa que tenia previst anar ampliant els pròxims anys passant dels 47 euros per tona actuals als 70 euros el 2024. Aquest històric pas endavant ara queda en entredit per l'impost homogeni per a totes les comunitats autònomes que crea l'Estat, aprovat pel PSOE amb el suport del PP, i que rebaixarà els mínims que havia consolidat el cànon català a 40 euros, un evident pas enrere. A més, la Generalitat perdrà la potestat recaptatòria i només rebrà els diners per via de l'Estat (segon pas enrere). Catalunya, doncs, recula tant en la fiscalitat ambiental com en la pèrdua de competències. Una doble derrota.

El Congrés ha fet aquest dijous un pas més per impulsar un marc comú per als cossos de bombers de tot l'Estat, cosa que per als partits independentistes catalans, així com pel PNB i EH Bildu, suposa una recentralització de competències. Tal com ja va passar al novembre, durant el debat de presa en consideració de la llei, Junts per Catalunya, ERC, la CUP i els partits bascos s'han quedat sols a la cambra –amb només 35 vots– defensant que la norma, impulsada paradoxalment per Unides Podem, no toqui les competències autonòmiques. En concret, el Congrés ha rebutjat una esmena a la totalitat de JxCat que incloïa una única disposició final al text perquè "les comunitats que disposin de la seva pròpia legislació quedin exemptes de l'aplicació de la llei". Tota la resta de partits –també la triple dreta– hi han votat a favor, excepte una abstenció del BNG.

El govern de Pedro Sánchez es prepara per a una nova situació d'excepcionalitat l'endemà de l'estat d'alarma, quan perdi del tot els poders extres –sobretot en Sanitat– retinguts durant més de tres mesos. I té intenció de seguir anant de la mà en aquesta etapa del PNB i Ciutadans. El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts el decret que regula l'anomenada nova normalitat, negociat i pactat amb els dos partits, que regirà la vida de tots els ciutadans de l'Estat de forma indefinida, fins que no existeixi una "teràpia eficaç per derrotar el coronavirus", és a dir, una vacuna. En la mesura que els territoris superin la fase 3 i segur que a partir del 21 de juny, quan ja no hi ha hagi estat d'alarma, caldrà continuar portant mascareta al transport públic, en espais interiors i allà on no es pugui mantenir una distància de seguretat d'1,5 metres. Qui no ho faci, s'enfrontarà a una multa de fins a 100 euros. La norma ha aixecat polseguera perquè, d'acord amb l'esborrany que es va fer arribar divendres a les comunitats, el ministeri de Sanitat es reservava de nou plens poders, per sobre del Consell Interterritorial de Salut –que reuneix tots els consellers autonòmics del ram–, per actuar en contra del criteri d'una comunitat autònoma.

Aquests dies estem envoltats de mort. De morts que tenen nom i cognom, persones que estimem o que els que estimem estimen. Persones que perduraran en la nostra memòria perquè sabem qui eren. Les estadístiques, aquestes que el govern espanyol no aconsegueix harmonitzar, augmenten deixant en evidència que estem veient desaparèixer una generació d’avis que són els que ens van cuidar i els que van reconstruir el país després de la Guerra Civil. Els que ens van donar les eines per intentar fer-ho millor col·lectivament i de manera individual i a qui no sabem si acabarem decebent o honrant. La tria és urgent.

Forma part de la naturalesa humana: quan encara no divisem la llumeta al final del túnel, ja hem començat a especular sobre si, i de quina manera, la pandèmia canviarà el món, l’economia, les estructures i les relacions socials, la política, la governança, etcètera.

La voluntat de reformar l'Estat no és ni molt menys hegemònica, entre els espanyols. I, en el cas d'haver d'encarar aquesta transformació –com preveu l'acord entre PSOE i C's, que inclou la reforma de la Constitució en sentit federal–, menys clar és encara cap a on s'hauria d'encarar. I és que, segons el baròmetre de febrer del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), un 39,9% dels espanyols és partidari de mantenir el model autonòmic actual, mentre que un 22,7% aposta per dotar de més competències les autonomies i un 25,7%, per contra, vol restar-n'hi.

Algunes comunitats autònomes van demanar desfer-se d'algunes competències en sanitat i que sigui l'Estat qui les controli de nou. Així ho ha revelat el conseller de Salut, Boi Ruiz, en una classe que ha impartit a la Universitat Catalana d'Estiu, que se celebra a Prada (Conflent). Segons ha dit, durant la reunió del darrer Consejo Interterritorial de Salud, celebrat a Madrid i format pel ministre de Salut, Alfonso Alonso, i els consellers de les 17 comunitats, algunes regions de l'Estat van demanar la recentralització d'algunes competències perquè "no les poden finançar".

"No tenim cap competència exclusiva a les nostres mans, tot està directament intervingut per una teranyina jurídica imposada al marge de la Constitució". Així de cru ha estat el conseller de Presidència, Francesc Homs, en la presentació de l'informe 'Crònica d'una ofensiva premeditada' al Parlament, que detalla al llarg d'un centenar de planes totes les mesures preses per part del govern espanyol que minven, segons l'Executiu, la capacitat d'autogovern de Catalunya. Homs ha denunciat que actualment Catalunya té "menys eines" que abans per fer front a les necessitats de la ciutadania i ha asseverat que "estem davant una Loapa general, sense transparència ni seguretat jurídica". "L'afectació és universal, en tots els àmbits de la Generalitat", ha sentenciat. "Hem perdut autogovern, hem anat enrere com els crancs en els últims deu anys", ha dit. El conseller de la Presidència ha comparegut a la comissió d'Afers Institucionals per presentar aquest informe elaborat per l'executiu d'Artur Mas.

El subsecretari de presidència del govern espanyol, Jaume Pérez Renovales, ha estat cessat a petició pròpia després de tres anys i mig de treball a l'executiu de Mariano Rajoy, en els quals s'ha dedicat especialment a impulsar la Comissió de reforma de les administracions públiques (CORA) i a executar les mesures previstes. De fet, Renovales ha estat un dels artífex de les polítiques de recentralització, amb el pretext de la simplificació administrativa.

Tots els crèdits, avals i garanties públiques que vulguin concendir les comunitats autònomes hauran d'obtenir abans el permís del ministeri d'Hisenda. El govern espanyol prepara un canvi legislatiu per controlar encara més l'activitat creditícia de les comunitats, segons avança aquest dilluns el diari 'Expansión'.

El govern espanyol ha aprovat aquest divendres un reial decret que regula la creació del taulell edictal únic, pel qual totes les notificacions de les diferents administracions es publicaran en el 'Butlletí Oficial de l'Estat' (BOE) i podran ser així consultades pels ciutadans a partir de l'1 de juny, fet que confirma el procés de recentralització de competències en l'àmbit dels diaris oficials.

Els governs basc i català han anunciat que estudien la possibilitat de presentar "accions conjuntes, fins i tot jurídiques", per combatre el procés de "recentralització" que, al seu judici, du a terme l'executiu del PP.

A partir de l'1 de juny, el 'Butlletí Oficial de l'Estat' (BOE) assumirà competències que fins ara es troben en mans del 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya' (DOGC), segons avança aquest dilluns 'La Vanguardia'. Això es deu a l'entrada en vigor del taulell edictal únic, previst a la llei de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ja hauria rebut una notificació del director del BOE, Manuel Tuero, en què li reclama que li faciliti els noms que s'encarreguen de gestionar la tramesa de notificacions de la Generalitat al butlletí estatal. En concret, segons mostra 'La Vanguardia', Tuero recorda que des de l'1 de juny "els anuncis amb notificació que realitzi qualsevol administració pública, quan els interessats en un procediment siguin desconeguts, s'ignori el lloc o el mitjà de la notificació, o bé, intentada aquesta, no s'hagués pogut practicar, hauran de publicar-se necessàriament al BOE", tot i que es faria de forma gratuïta. El DOGC ho podria seguir publicant, però no seria imprescindible, només optatiu.

L'edificació de la Hisenda pròpia suma un suport quasi unànime entre els catalans. Així es desprèn d'una nova enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) a la qual ha tingut accés l'ARA i que reflecteix que un 74,3% dels ciutadans veu "adequat" que "Catalunya disposi d'una Hisenda pròpia amb competència per a la gestió, inspecció i recaptació de la totalitat dels impostos satisfets a Catalunya". Per contra, només un 15,8% ho veu inadequat, mentre que la resta no ho sap o no contesta. A més, el suport és molt transversal, atès que quatre de cada deu votants del PP també ho veu amb bons ulls i s'hi oposa un 56,9%. De la mateixa manera, un 48,7% dels electors de C's ho veu adequat i s'hi oposa només el 44,4%. La Hisenda pròpia rep el grau de suport més elevat entre el votant d'ERC –un 97,9%–, seguit del de la CUP –91,5%–, CiU –91%– i ICV-EUiA –81,5%–. Pel que fa al PSC, un 48,5% ho veu adequat i un 34,6% inadequat.