És possible que la seguiu a les xarxes ( @congafas_ a Instagram), on, amb sentit de l'humor, il·lustracions i missatges punyents, Laura Camps de Agorreta (Barcelona, 1984) defensa els drets de la classe treballadora. També parla de criança, de l'esgotament físic i mental de les mares, de la falta d'ajudes i de la no-conciliació. Aquesta activista digital i consultora en comunicació publica ara l'assaig No nos da la vida (Bruguera 2025), on reflexiona sobre el mal dels nostres dies: la falta de temps i la relació entre la feina i la vida.

Quan feia poc que l'endocrinòleg i catedràtic de medicina a la Universitat de Barcelona (UB) Ramon Gomis havia començat la seva carrera com a metge va ajudar una metgessa a atendre una dona que havia deixat de respirar de sobte. No li bategava el cor, i Gomis va posar-se a fer-li un massatge cardíac fins que la pacient va recuperar el pols. Era el primer cop que feia aquesta maniobra. "Físicament és cansat, però l’emoció et porta", va dir sobre la reanimació cardiopulmonar (RCP). Després que la dona recuperés el pols, el metge es va quedar amb un dubte: "Com quedarà aquesta persona? Què ha passat amb el seu cervell?". Aquella mateixa tarda la va visitar. La dona estava bé i podia parlar, al contrari del que l'havia preocupat, tot i que no recordava gens la cara del doctor. De fet, la dona va viure uns quants anys més. "Per al seu entorn era un miracle, però només perquè el concepte de mort era que no respira i el cor no batega. Avui sabem que no és així".

"Aquesta emocionant troballa és el més a prop que hem estat de descobrir vida antiga a Mart i de respondre una de les preguntes més profundes de la humanitat: estem realment sols a l'univers?", ha dit aquest dimecres la cap de Ciència de la NASA, Nicola Fox. Amb entusiasme, la representant de l'agència espacial nord-americana ha desgranat els resultats de l'anàlisi de les mostres que el robot explorador Perseverance va recollir l'any passat al planeta vermell, en una zona on fa 3.800 milions d’anys fluïa un riu que desembocava en un llac. Llavors els minerals trobats pel "geòleg de sis rodes" van obrir una finestra d'optimisme sobre la possibilitat de demostrar que fa milers de milions d'anys hi podia haver vida microbiana fora de la Terra. "I després d'un any de revisió, els científics ens van dir: «No podem trobar una altra explicació»", ha declarat el director de la NASA, Sean Duffy.

La recerca de vida més enllà de la Terra ha dut els científics a explorar molts misteris, des del perquè dels plomalls de metà a Mart fins a la raó darrere els núvols de gas fosfina a Venus. Però, fins on sabem, els habitants de la Terra continuen estant sols al cosmos. Ara, però, un equip d'investigadors ha publicat el que es considera l'indici més sòlid fins avui de vida extraterrestre: no en el nostre Sistema Solar, sinó en un planeta enorme conegut com a K2-18b, que orbita al voltant d'una estrella situada a 120 anys llum de la Terra. Una anàlisi repetida de l'atmosfera de l'exoplaneta suggeriria l'abundància d'una molècula que a la Terra només té una font coneguda en organismes vius com les algues marines.

Què faries si poguessis allargar la vida de la teva mascota? La start-up estatunidenca Loyal vol llançar una pastilla per fer-ho possible abans que acabi aquest any, segons la mateixa companyia. De fet, la setmana passada va fer un pas més per aconseguir-ho: l'Administració d'Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (FDA) va certificar l'eficàcia d'un dels seus fàrmacs, la pastilla LOY-002. Es tracta d'un tractament diari destinat a prolongar la vida saludable dels gossos de més de 10 anys. Ara bé, no seria apte per a tots: només seria viable per als que pesessin menys de 6,35 kg.

Tot i que l'origen de la vida a la Terra és desconegut, perquè n'hi pugui haver cal que la seva composició orgànica contingui una sèrie d'elements clau. D'aquí l'interès de la ciència per trobar evidències de la presència d'aquests elements, no només a la Terra, sinó també a altres astres del Sistema Solar, com ara planetes, llunes i asteroides.

Sé que els funerals són tristos per definició. Però quan la persona desapareguda ha viscut més de noranta anys, ha tingut una vida plena i ha mort acompanyada dels fills i els nets, que la recorden amb un somriure, un acte de comiat pot ser tendre i reconfortant.

El descobriment més important de Didier Queloz (Lausana, 1966) va desafiar el coneixement científic acumulat sobre els planetes. Quan el 1995 va anunciar que havia descobert el primer planeta que girava al voltant d’una altra estrella ningú se’l va creure. No tan sols es tractava d’un descobriment sorprenent, sinó que el planeta no era tal com especificaven els models científics del moment. Era massa rar. No encaixava. Estava fora de la norma.

L'expedició del Perseverance, el robot explorador de la NASA que va aterrar a Mart l'any 2021 per buscar-hi vida passada, comença a donar els primers fruits. Tot i que de moment només són senyals fossilitzats que s'han d'investigar en profunditat, el "geòleg de sis rodes" –com l'anomena l'agència espacial nord-americana– ha localitzat vetes blanques i negres en una roca del Planeta Vermell que els científics qualifiquen d'"intrigants". En un comunicat en què es barreja optimisme i prudència, la NASA diu que aquesta troballa obre la porta a continuar investigant si fa milers de milions d'anys hi podia haver vida microbiana.

Hem quedat per esmorzar, però hem acabat dinant i hem estat juntes fins a mitja tarda. Som amigues de fa molts anys, perquè vam compartir els inicis de les carreres professionals, que semblaven avançar per un camí de rajoles grogues i brillants. Érem llestes, agosarades, teníem curiositat i ganes de fer-ho bé. I érem joves.

La pregunta sobre com va començar la vida és una de les més antigues de la història de la humanitat. Primer es va provar de respondre amb mitologia i religions, però no ha sigut fins que s’ha acumulat prou coneixement que ens hem aproximat més a resoldre aquest enigma amb multitud de teories. A través de la ciència s’han entès els mecanismes químics bàsics necessaris per fer possible la vida, i ara un grup d'investigadors de la Universitat de Múnic han fet un pas més i han descobert una de les claus de l’origen dels primers organismes a la Terra primitiva. 

Els humans hem après a construir coses meravelloses, des de gratacels a coets per anar a l’espai, però se’ns en resisteix una: la vida. Gràcies als avenços de les últimes dècades, podem modificar i manipular éssers vius, però encara no fabricar-los de zero. Això no vol dir que sigui impossible, com ho demostra el fet que, a poc a poc, es van fent passes en aquesta direcció. L’última s’ha donat a conèixer recentment: uns investigadors han generat una mena de cèl·lula artificial, l’element bàsic de tots els organismes.

El telescopi espacial James Webb, en vol des del dia de Nadal del 2021, ja fa ciència de primeríssim nivell. La seva tramesa d’imatges aporta tanta informació i de tanta qualitat que hi ha astrònoms, astrofísics i fins i tot astrobiòlegs que s’hi refereixen com un abans i un després. Sigui real o exagerada aquesta apreciació, el que és cert és que mai fins ara no s’havia pogut veure amb una resolució tan alta un exoplaneta, un planeta fora del nostre sistema solar. El telescopi espacial s’ha centrat en el planeta WASP-39 b, situat a uns 700 anys llum de la Terra. Les imatges donen informació d’àtoms, molècules i fins i tot senyals d’activitat química i núvols. La revista Science publica aquesta setmana una àmplia col·lecció d’articles sobre totes aquestes qüestions.

Visito un poble costaner de Normandia –Honfleur? Barfleur? No en recordo el nom– i sento una atracció poderosíssima, un desig encès de viure justament allà, on la marea baixa i les barques queden surant en el no-res. Penso que hi seria feliç.

A YouTube una noia observa el sol de primera hora del matí mentre gaudeix d'un croissant acabat de coure i ruixa la casa amb un ambientador amb aroma de llimona. Els seus vídeos, que segueixen la tendència cottagecore (una estètica creada a internet que evoca la vida de camp), estan inspirats en les novel·les de Jane Austen i la sèrie Els Bridgerton. En aquest tipus de vídeos s'ofereix consells per “ser més feliç i apreciar les petites coses”, una moda cada cop més estesa a la xarxa. Només cal visitar TikTok per veure com la gent exposa els seus esmorzars, compra rams de flors i practica la gratitud. Una creadora de contingut, Rachel Hess, de 21 anys, premsa fulles d'eucaliptus abans de penjar-les a la seva regadora, un vídeo que s'ha vist més de 6,8 milions de vegades i es titula Romantitza la teva vida. “Vull que fins i tot els dies més rutinaris se sentin especials, perquè són la majoria de la nostra vida. No les vacances o els esdeveniments especials, que només passen de tant en tant”, explica aquesta estudiant de Pennsilvània.