¿El 2025 serà l'any que Hisenda tocarà els beneficis fiscals? Si ens guiem pel que es detalla en l'Informe de progrés anual del Pla Fiscal Estructural 2025 - 2028, que el govern espanyol va enviar a Brussel·les a l'abril, la mesura hauria d'estar encarrilada "a tot tardar" el quart trimestre d'aquest any. L'objectiu seria reduir alguns dels beneficis fiscals (deduccions i similars) de l'actual sistema tributari espanyol per incrementar els ingressos. En concret, es volen incrementar de forma permanent els ingressos públics en un 0,1% del PIB, cosa que suposa uns 1.600 milions d'euros, fruit de modificar els beneficis fiscals. "La mesura ja està en curs i es disposa de marge temporal per assolir aquest objectiu", indicava el ministeri d'Hisenda en el document enviat a l'abril a l'executiu comunitari.

Un estiu més el Barça s'ha trobat amb dubtes i incerteses pocs dies abans de debutar a la Lliga. I ja van quatre estius. Hansi Flick ja no va poder alinear Dani Olmo en les dues primeres jornades l’any passat. Una situació que s’accentua als despatxos d’Aristides Maillol, però que també comparteixen altres equips de la lliga espanyola. Sevilla, Getafe o Llevant són alguns dels altres clubs que tampoc han pogut inscriure les seves cares noves. “El problema, sobretot per al Barça, és com està feta la normativa”, assegura Rubén Mancera, advocat de Salas Miralles & Mancera.

Quan Espanya va tancar l'any de la pandèmia amb un dels dèficits públics (la diferència entre els ingressos i les despeses) més elevats de la Unió Europea, els dubtes sobre com s'encarrilaria la situació pesaven més que les certeses. Cinc anys després, es pot afirmar que aquells dubtes s'han començat a esvair. Entre l'exercici del 2020 i el del 2024, en termes absoluts l'Estat ha eixugat el saldo fiscal negatiu del conjunt de les administracions en gairebé 70.000 milions d'euros. Així, del dèficit d'un 9,9% del PIB registrat el 2020 s'ha passat a un dèficit d'un 2,8% del PIB el 2024. "És una mostra de l'eficàcia de l’acció econòmica i la política fiscal del govern espanyol", ha defensat la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en roda de premsa aquest dijous.

La vicepresidenta del Barça, Maria Elena Fort, sabia molt bé el titular que havia de fer arribar als socis en la roda de premsa d’aquest dilluns. El missatge el va repetir amb claredat: si és pel Barça, abans d’acabar l’any es podria tornar al Camp Nou. Qualsevol retard serà atribuïble a tercers. Tenint en compte que la UEFA no permet jugar l’últim partit de la lligueta de la Champions lluny de Montjuïc (el 29 de gener contra l’Atalanta) i que el club sosté que no mantindrà dos estadis oberts a la vegada, queda bastant clar que la tornada a casa serà a partir del mes de febrer. Tot això ho explica a la perfecció Martí Molina en aquest diari. Per tant, intentem anar més enllà.

La Núria García, nom fictici perquè prefereix mantenir l'anonimat, va agafar dos mesos d'excedència dues vegades, per cuidar el primer fill i per cuidar el segon. Durant aquest temps, tot i no cobrar, va seguir pagant la meitat dels 1.300 euros que els costa la hipoteca a ella i a la seva parella, més la part proporcional que ella aporta per les despeses familiars, 700 euros més. "En cap moment em vaig plantejar si havia de seguir fent aquests pagaments o no, perquè era el que havíem fet sempre, tot i que durant aquest temps vaig haver de tirar d'estalvis", relata.

Els ingressos de l'economia mundial minvaran de mitjana en un 19% pel canvi climàtic fins a l'any 2050, i encara que les emissions de diòxid de carboni es redueixin dràsticament a partir d'avui, segons un nou article publicat a la revista científica Nature i elaborat pels investigadors de l'Institut d'Investigació de l'Impacte Climàtic de Potsdam (PIK), a Alemanya.

Després de l'erosió patida el 2022 per culpa de l'escalada de la inflació, l'estalvi de les famílies es va tornar a recuperar al llarg del 2023. En concret, la taxa d'estalvi de les llars espanyoles es va situar en l'11,7% de la renda disponible, la tercera xifra més alta de la sèrie històrica i 4,1 punts per sobre de la taxa registrada l'any 2022, segons ha publicat aquest dimarts l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'estalvi es va disparar durant la pandèmia, perquè les famílies no podien fer moltes despeses pels confinaments i les restriccions, però el 2022 va caure per l'alta inflació.

La setmana passada la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, anunciava que l'any 2023 tancava de nou amb una recaptació tributària pels núvols. En concret, l'exercici va registrar un boom d'ingressos tributaris de fins a 271.935 milions d'euros, un 6,4% més en comparació amb l'any 2022. Rere aquesta quantitat s'amaguen multitud de figures fiscals, des de les més conegudes, com l'IRPF, fins a d'altres que passen desapercebudes. En el cas del 2023, destaca el nou impost sobre els envasos plàstics no reutilitzables.

Creixement econòmic i mercat laboral, ingressos i prudència en la despesa. Són els ingredients de la recepta de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per continuar reduint el dèficit a Espanya. Per ara, el resultat no ha estat negatiu: el dèficit va tancar l'any 2023 en un 3,66% del PIB, per sota del compromís del govern espanyol amb Brussel·les (3,9%), mentre que l'objectiu per a aquest 2024 és assolir un dèficit del 3% del PIB i cenyir-se, així, a les regles fiscals. Ara bé, de cara a aquest 2024 hi ha la pregunta de si amb aquests ingredients n'hi haurà prou tenint en compte que, si bé el pols de l'economia i de la recaptació es manté, és a un ritme menor. Montero té clar que sí: "El govern [espanyol] no té previst aplicar cap retallada", ha afirmat aquest dijous durant la presentació de l'execució pressupostària del 2023. La ministra ha insistit en el fet que la brúixola continuarà marcant el mateix rumb.

L'estalvi de les famílies estava una mica millor el 2021 en relació amb el 2016. És a dir, el percentatge de famílies que al conjunt de l'Estat podrien aguantar almenys una setmana sense endeutar-se si perdien la seva principal font d'ingressos, generalment el seu sou, ha augmentat un punt, del 6% al 7%, i la que podria aguantar fins a sis mesos és del 57% ara, en relació amb el 52% del 2016. Això, en l'àmbit estatal. A Catalunya aquestes dades són pitjors, i per la banda més vulnerable no sols no s'ha millorat sinó que fins i tot s'ha empitjorat. En comparació amb el 2016, el percentatge de llars que aguantarien tot just una setmana ha passat del 7% al 8%, el mateix percentatge que Andalusia i només dos punts menys que la comunitat més mal situada, les Illes Canàries. Això sí, a Catalunya han augmentat una mica les que podrien aguantar fins a sis mesos, que ara és del 52%, quatre punts més que el 2016. Aquestes són dades de l'Enquesta de Competències Financeres 2021, un informe que es va publicar per primer cop l’any 2018 amb xifres corresponents al 2016 i que ahir va fer públiques el Banc d'Espanya. La mostra d'enquestats, que és de més de 20.000 persones d’entre 18 i 79 anys, la proporciona l’Institut Nacional d'Estadística (INE), i l'interès rau en el fet que permet fer la comparativa entre anys, tot i que en aquest cas el confinament de la pandèmia, que en general va fer augmentar els estalvis de les famílies, pot haver influït en les dades.

Les Illes Canàries, Andalusia i Catalunya són les tres comunitats autònomes on hi ha un percentatge de població més alt que si d’un dia per l’altre es queda sense la seva principal font d’ingressos només podria fer front a les despeses durant una setmana. Al cap de set dies, la persona afectada s’hauria d’endeutar o bé es veuria obligada a canviar de llar. En el cas canari aquesta situació de vulnerabilitat econòmica afecta al 10% de la població, mentre que a Andalusia i Catalunya el percentatge és del 8%.

"Soc optimista". Així s'ha expressat el secretari d'estat d'Hisenda, Jesús Gascón, sobre la recaptació tributària que assolirà el govern espanyol aquest 2023. Gascón ha deixat entreveure que aquest serà un nou exercici de rècord històric pel que fa als ingressos per la via dels impostos, com ja ho van ser els anys 2021 i 2022. Aquest últim va tancar amb una recaptació tributària anual de més de 255.000 milions d'euros.

"Moderada". Així és com els principals organismes supervisors –des del Banc d'Espanya fins a l'Airef– han definit la previsió d'ingressos tributaris del govern espanyol de cara a aquest 2022. El cert és que les dues entitats no anaven mal encaminades. Des de principis d'any, la recaptació tributària ha avançat a tan bon ritme que aquest novembre ja ha superat el rècord històric registrat el 2021 i s'ha situat en els 239.789 milions d'euros, segons l'últim informe publicat per l'Agència Tributària.

L’evolució del virus a Catalunya comença a mostrar algunes notes positives. La principal: està baixant la incidència a totes les franges d’edat. Fa dues setmanes es va començar a reduir la que més s’havia disparat, la dels 15 als 29 anys, però no la que més preocupava, els més grans de 70 anys, que són els que tenen pitjor pronòstic. No obstant això, les últimes dades mostren que també comença a davallar. “És una bona notícia, tenim indicadors molt clars que probablement estan baixant, de manera més lenta que els joves, però baixen”, celebra l’investigador del Biocomsc Enric Álvarez, que també destaca una altra dada: als CAP no estan creixent les consultes de les persones de més de 70 anys i, fins i tot, en les de més de 80 hi ha un descens.  

L'impacte de la cinquena onada ha disparat la xifra d'hospitalitzacions per covid, però també el nombre de defuncions, fins a convertir el juliol en un mes negre per la mortalitat del virus després d'uns registres molt baixos els mesos anteriors. Si a principis de juliol es comptabilitzaven 18 persones mortes a la setmana, ara ja són 103 les defuncions setmanals, segons Dadescovid.cat. Es tracta d'un creixement exponencial que, amb tota probabilitat, superarà els registres d’ara fa un any: el juliol del 2020 van morir 179 persones amb covid i aquest mes ja són 164 només amb les xifres registrades fins al 23 de juliol, que són les últimes dades que hi ha consolidades. El cap de setmana hi ha 54 morts més comptabilitzats, però són dades que segurament creixeran perquè sempre hi ha un retard en les xifres que proporcionen els serveis funeraris. 

El dèficit públic conjunt –administració central, Seguretat Social i comunitats autònomes, quedant exclosos els ajuntaments– s'incrementa fins als 68.524 milions d'euros, l'equivalent al 6,12% del PIB, fins al mes de juny per l'impacte que ha tingut la pandèmia sobre l'economia. Això suposa quatre punts més que el mateix període del 2019, quan Espanya registrava un dèficit públic del 2%. D'altra banda, el dèficit de l'Estat s'enfila al 5,4% del PIB fins al juliol i suma un total de 60.413 milions d'euros, segons dades del ministeri d'Hisenda publicades aquest dijous.

El Manchester United de José Mourinho és el club que ingressa més diners del món, i repeteix en la primera posició del rànquing per segona temporada. El conjunt anglès -que va guanyar l'Europa League- va patir una petita davallada de 13 milions en els ingressos ordinaris -els traspassos no es comptabilitzen-, però tot i això és manté com a líder. Així es desprèn de l'estudi que realitza cada any la consultora Deloitte i que situa el Reial Madrid com a segon club, davant del Barça. Els blancs fan un salt important gràcies a la Champions i la Lliga, que els permeten ingressar 54 milions més que el curs passat i arribar fins als 675 milions. El Barça també creix, però a un ritme inferior, i es col·loca en els 648 milions d'ingressos.

Un 30% dels espanyols (4,58 milions d’assalariats) van guanyar menys de 1.229 euros bruts mensuals l’any passat, mentre que el 40% (6,1 milions) van obtenir remuneracions d’entre 1.229 i 2.137 euros bruts. Un 30% restant van cobrar per sobre dels 2.137 euros al mes, segons es desprèn de les dades extretes de l’Enquesta de Població Activa (EPA), elaborades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

“Fer pressupostos tan allunyats de la realitat o amb objectius tan irreals posa de manifest una tècnica pressupostària poc defensable”. Amb aquesta contundència el president de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), José Luis Escrivá, criticava ahir els comptes públics espanyols. Escrivá ho va afirmar a partir de l’anàlisi elaborada per aquest organisme de fiscalització de les finances públiques sobre l’execució pressupostària del 2016 i ho convertia en un avís als comptes que l’executiu de Rajoy acaba de presentar i que fien la reducció del dèficit a una recaptació tributària històrica i un augment de les cotitzacions del 8%.

Aquests són alguns dels punts clau dels pressupostos generals de l'Estat, que s'han presentat aquest dimarts a Madrid.