El PP i Vox tenien aquest dimarts una doble cita per posar a prova la seva complicitat a les comunitats autònomes. I s'ha posat de manifest que l'entesa no serà fàcil. Al matí, els dos partits no han aconseguit arribar a un acord per a l'elecció de la presidència de les Corts d'Aragó, que ha aconseguit el PP en solitari. "No podem regalar càrrecs sense cap garantia per part de Vox", justifiquen des de Génova –malgrat que a Extremadura van cedir-los un lloc a la mesa "a canvi de res"–. És una escenificació que evidencia que Jorge Azcón encara té lluny un pacte amb el partit de Santiago Abascal per continuar com a president aragonès. A la tarda, María Guardiola ha donat el tret de sortida al debat d'investidura de l'Assemblea d'Extremadura sense haver obtingut encara l'aval de Vox i apel·lant a la "responsabilitat" de l'extrema dreta per "no frenar" la conformació d'un nou executiu. "No som incompatibles, no hi ha un mur entre nosaltres", ha proclamat.

Vox té un pla a curt, mitjà i llarg termini per situar Santiago Abascal a la Moncloa. I la primera pedra d'aquesta estratègia s'està posant aquests dies en les negociacions amb el PP per als governs d'Extremadura i l'Aragó, que s'encadenaran amb els comicis a Castella i Lleó i Andalusia. Sempre amb la vista posada en les generals del 2027. Segons ha pogut saber l'ARA, el pla de l'extrema dreta pivota sobre una exigència inicial: entrar al govern d'Extremadura. L'excusa és que no es refien de la presidenta, María Guardiola, però la realitat va més enllà; Vox pretén acorralar la líder extremenya mentre dona més facilitats a altres barons populars, per exemple a Jorge Azcón a l'Aragó.

Les eleccions aragoneses han evidenciat un acostament del líder de Vox, Santiago Abascal, a almenys un alcalde del Partit Aragonès (PAR), el de la localitat de Fanlo, Horacio Palacio. Una aproximació que es va traduir en un vídeo promocional en plena campanya electoral i en la victòria de l'extrema dreta al municipi (dinou vots i el 36,5% dels sufragis, quan el 2023 només n'havien obtingut dos, més dels que es van emportar aquest cop els regionalistes, que van mantenir un dels vint vots de fa tres anys). Tot i que teòricament l'objectiu de Vox és suprimir les autonomies, no és un fenomen estrany que busqui aliances en els moviments pretesament regionalistes, també al País Valencià i a les Illes Balears. En els tres territoris hi ha com a denominadors comuns la ideologia i l'anticatalanisme furibunds, amb el rebuig als Països Catalans i la llengua catalana.

Dos dies després de les eleccions aragoneses, amb Vox disparat amb el doble de diputats i un PP a la baixa, l'extrema dreta ha deixat clar que els barons populars que hi vulguin pactar hauran de pagar un preu elevat. Aquest dimarts el focus ha estat a Extremadura, on l'avançament electoral tampoc va aconseguir l'objectiu dels populars de guanyar marge de maniobra. La presidenta en funcions del govern autonòmic, María Guardiola, ha estat proposada com a candidata i ha fet una apel·lació a la "responsabilitat", amb dures paraules per al partit de Santiago Abascal: "No pot ser que el PP, que va guanyar les eleccions amb el suport del 43,2% dels electors, hagi de transvestir-se de Vox", ha etzibat en una atenció als mitjans. Però poc després ja ha constatat que la dreta radical ha tancat la porta a donar-hi suport i ha afirmat que depèn d'ella repetir els comicis o no. El secretari general de Vox, Ignacio Garriga, ha anunciat el "no rotund" a investir-la perquè "no ha entès el mandat de les urnes".

Ajustada victòria del PP davant del PSOE al territori de la Franja. Els populars aconsegueixen un 13% més de vots que els socialistes al còmput global del territori –en termes absoluts, 6.280 vots pels 5.526 dels socialistes–, però el resultat dibuixa una correlació de forces diferent de la de la resta de la comunitat autònoma. La diferència del 13% a favor dels populars contrasta de manera punyent amb la realitat al conjunt de l’Aragó, on la distància entre les dues formacions s’eixampla fins al 40% a favor dels populars. Una dada que suggereix que la Franja continua sent un territori més disputat i amb una implementació del socialisme territorialment més resilient. 

Quan falta menys d'un mes per a les eleccions a Castella i Lleó –són el pròxim 15 de març–, el PP veu com l'escenari d'Extremadura es repeteix a l'Aragó. Com María Guardiola, Jorge Azcón (PP) ha guanyat les eleccions autonòmiques, però no amb la majoria suficient, i depèn més de Vox que abans de la convocatòria. L'extrema dreta ha duplicat els resultats en les eleccions aragoneses d'aquest diumenge i ara ja demana la seva part del pastís: aquest dilluns el portaveu estatal dels ultres, José Antonio Fúster, s'ha mostrat interessat en entrar al govern autonòmic i ha situat les seves prioritats: ha condicionat el seu suport a combatre les polítiques verdes i la immigració i a abaixar els impostos.

Tot i que el resultat de les eleccions aragoneses no es pot dir que sigui una sorpresa, el creixement constant de l'extrema dreta en tots els comicis del nou cicle polític hauria de ser un motiu de preocupació, tant per a la classe política com per a la resta de la societat. En el cas aragonès s'ha repetit l'esquema que ja es va veure a Extremadura, i és que unes eleccions avançades pel PP amb la intenció de reforçar-se resulta que acaben reforçant Vox.

Excloent Catalunya de l'equació, l'última victòria electoral socialista es remunta al 28 de maig del 2023. Llavors, tot i perdre suport popular, el PSOE va ser primer en les autonòmiques a Castella-la Manxa, Astúries, les Canàries i Extremadura, malgrat que en aquestes dues últimes es quedés fora del govern. Sumem-hi les dues victòries recents a Catalunya, el 2024 i el 2021, i el balanç dels últims sis anys és de 6 victòries a les urnes i 21 derrotes, comptant eleccions generals, autonòmiques i europees. ¿Com és possible que, tot i aquest nefast cicle electoral, Sánchez segueixi a la Moncloa i estigui a punt de superar José María Aznar com el segon president més longeu de la democràcia?

El president de l'Aragó, Jorge Azcón, va avançar les eleccions perquè no va arribar a un acord amb Vox per aprovar els pressupostos. "Hem d'escoltar la veu dels aragonesos", va dir al desembre quan les va anunciar. Ara bé, la jugada no li ha sortit bé: tot i que el seu partit ha guanyat els comicis, ha retrocedit dos escons (de 28 passa a 26) i l'extrema dreta de Vox s'ha disparat de 7 a 14, duplicant els resultats. D'aquesta manera, lluny de reduir la dependència dels ultres, Azcón queda a les seves mans: si vol ser investit, haurà d'entendre's amb la formació de Santiago Abascal, que s'ha bolcat en aquesta campanya electoral, com ja va fer a Extremadura. En la seva valoració aquesta nit electoral, Azcón ha volgut esquivar les negociacions que li esperen si vol mantenir la presidència: "La veritat d'aquesta nit és que nosaltres hem guanyat [...]. És cert que hem perdut dos escons, però no hi ha cap altre partit que hagi tingut el resultat del PP". "Només nosaltres podem formar govern per als pròxims quatre anys", ha afegit.

L'Aragó va aquest diumenge a les urnes per primera vegada de manera anticipada i sense coincidir amb altres comicis, però hi ha molt pocs dubtes sobre quin serà el resultat electoral. Previsiblement, la majoria conservadora (PP+Vox+PAR), que ara és de 36 escons de 67, s'enfilarà per sobre dels 40, en consonància amb l'onada conservadora que es viu a Espanya, però que, com ja va quedar palès a Extremadura, beneficia bàsicament a l'extrema dreta. Tampoc hi ha cap dubte que el PP serà primera força i que, per tant, Jorge Azcón té totes les paperetes per ser investit president de nou. Tot i això, els darrers dies de campanya s'ha vist un Azcón tens, crispat, aixecant el to especialment contra Vox. Per què? Doncs perquè, igual que li va passar a María Guardiola, va decidir avançar les eleccions per superar el bloqueig de Vox als pressupostos, i ara tot apunta que quedarà encara més lligat de peus i mans al partit de Santiago Abascal. En resum, una jugada pensada per reforçar el PP pot acabar reforçant Vox i complicant-li la vida al president aragonès.

"Aviat tindrem bones notícies sobre aquesta qüestió", diu somrient el director general de la Cambra de Comerç de Saragossa José Miguel Sánchez, preguntat sobre la possibilitat que l’Aragó superi Catalunya en renda per càpita i passi de ser la cinquena CCAA més rica d’Espanya a la quarta. Sánchez és el principal exponent de l’eufòria econòmica que regna a l’Aragó gràcies a la pluja de milions en inversions que han anunciat grans tecnològiques nord-americanes com Amazon o Microsoft però també Blackstone per construir centres de dades. De moment ja se n'han anunciat una trentena. Les xifres maregen, però segons què se sumi es parla de magnituds de diners que superen l’actual PIB aragonès, que se situa en els 49.000 milions d’euros. "És el moment de l’Aragó", avisa Sánchez des del seu despatx a la seu històrica de la Cambra, situada al costat d’on s’està construint la Nova Romareda, un dels camps de futbol que aspira a acollir partits del Mundial del 2030.

El PSOE i el govern espanyol ho passaran especialment malament durant les pròximes setmanes. Tindran un mal resultat als comicis autonòmics de l'Aragó i tornaran les especulacions sobre la possibilitat d’una convocatòria d'eleccions generals aquest any. La prova de foc definitiva, tanmateix, serà la d’Andalusia, el pròxim mes de juny. Fins aleshores seguiran els càlculs i els rumors, però és improbable que Pedro Sánchez dissolgui les Corts abans de completar el cicle en curs, que inclourà Castella i Lleó al març, i les andaluses tres mesos més tard. En tot cas, podria unir aquestes últimes amb les generals, però semblaria una sortida molt a la desesperada. De fet, no són pocs els socialistes que creuen que tot segueix apuntant a una voluntat d’esgotament de la legislatura, per més que el PSOE pugui viure amb una sensació de lluita agònica per adaptar-se a les circumstàncies i tractar de sobreposar-se, malgrat els mals resultats electorals, els ja constatats i els que temen a partir d'ara.

El Partit Popular ha buscat un convidat especial per al final de campanya de l'Aragó. En concret, en l'acte que ha organitzat Noves Generacions, les joventuts del PP, just després del míting final amb Jorge Azcón –actual president aragonès i candidat dels populars– i Alberto Núñez Feijóo: l'ha moderat l'agitador d'extrema dreta Vito Quiles, que també va concórrer a les eleccions europees amb el partit ultra Se Acabó la Fiesta. L'acte, que portava per nom De K-ñas, ha consistit en una entrevista de Vito Quiles a Jorge Azcón i una conversa "informal" amb joves del partit. En el tancament de la campanya electoral, Azcón ha demanat força per seguir avançant en el mateix camí d'aquesta legislatura. I és que les enquestes li són favorables per mantenir la primera posició, però també apunten a un augment de la dependència de Vox.

Jorge Pueyo Sanz (Fonts, 1995) rep l'ARA al seu despatx al Congrés dels Diputats en un dels seus últims dies a la cambra baixa. Després de dos anys al grup parlamentari de Sumar, deixa Madrid per liderar la candidatura de la Chunta Aragonesista a les eleccions del 8 de febrer a l'Aragó. Li queda l'espina de no haver aprovat uns pressupostos generals de l'Estat, celebra que l'escalf que rep als carrers aquests dies no es veia des dels temps de José Antonio Labordeta, es presenta com un deixeble d'oratòria de Gabriel Rufián i reconeix que, amb uns comicis que no coincideixen amb cap altra comunitat, es compleix el "somni humit" de l'aragonesisme.

La campanya electoral a l'Aragó té una gran protagonista: Catalunya. Com ha passat altres vegades en diverses comunitats de l'Estat, els comicis se centren en atiar l'anticatalanisme des de partits de tendències diferents. El president aragonès, el popular Jorge Azcón, s'ha aferrat a la bandera del finançament per posar Catalunya a l'ull de l'huracà parlant de "privilegis". Una estratègia amb què ataca la candidata socialista, l'exministra portaveu Pilar Alegría, i a la qual també s'aferra la Chunta, que ha protagonitzat diverses polèmiques pel finançament. I què passa al PSOE? Els votants deuen haver detectat un canvi radical amb Alegría, que ha fugit de l'estil anticatalanista que tenia Javier Lambán.

Comença la segona batalla dels partits espanyols d'aquest cicle electoral. En aquest segon assalt –el primer va ser a Extremadura–, el ring dels principals líders estatals es trasllada a l'Aragó, comunitat que està cridada a les urnes el 8 de febrer. Encara que són, de nou, uns comicis autonòmics, la cita és una nova prova del cotó per a Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal. L'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) publicada aquest dijous, el dia abans de l'inici de la campanya electoral, pronostica un escenari similar a l'extremeny. El PP guanyaria les eleccions amb un resultat pràcticament calcat al del 2023 –si ara té 28 escons, a sis de la majoria absoluta, n'obtindria entre 25 i 29– i estaria encara més lligat a Vox, que confirmaria el seu ascens tornant a duplicar escons –passant de 7 a entre 10 i 13–. El PSOE no tindria opcions de governar.

Els gairebé 88.000 aragonesos que a les eleccions generals de 2023 van optar per la papereta de Sumar es trobaran amb un dilema a les pròximes eleccions autonòmiques, el 8 de febrer. Si en aquella ocasió van poder votar una candidatura unitària de les forces a l'esquerra del PSOE, ara hauran de triar entre tres llistes diferents: la d'Esquerra Unida i Sumar, la de Podem i la de la Chunta Aragonesista (CHA) i Verds Equo. A aquesta trencadissa s'hi afegeix el fet que, mentre competeixen electoralment, la Chunta seguirà integrada dins del grup de Sumar al Congrés. De totes tres formacions, la CHA és ara mateix qui més pes té a les Corts de l'Aragó: té tres diputats, per davant de Podem (1 diputat) i Esquerra Unida (1 diputat). Per acabar-ho d'adobar, el candidat de la CHA és ni més ni menys que Jorge Pueyo, diputat al Congrés i, per tant, membre de Sumar a la cambra baixa.

L'Aragó celebrarà eleccions anticipades. Així ho ha decidit el president autonòmic, el popular Jorge Azcón, després del fracàs de les negociacions amb Vox per aprovar els pressupostos i, segons ha avançat El País, els comicis tindran lloc el 8 de febrer. "No ha estat possible arribar a cap acord", ha confirmat el conseller aragonès d'Hisenda, Roberto Bermúdez de Castro, en una roda de premsa després d'una última trobada amb el partit de Santiago Abascal. "Les mesures que proposen no són legals o no són competència del govern de l'Aragó", ha argumentat.

L'expansió de BonÀrea més enllà de Catalunya té parada obligatòria a l'Aragó. La companyia amb seu a Guissona (Segarra) porta des del 2019 construint un macrocentre de producció i logística al municipi d'Épila, a la província de Saragossa, que ha de servir per abastir els supermercats de l'empresa més enllà del mercat català.

Javier Lambán, expresident de l'Aragó i exlíder del PSOE en aquesta comunitat autònoma, ha mort aquest divendres víctima d'un càncer de còlon que patia des de l'any 2021. El decés del polític socialista, que tenia 67 anys, s'ha produït a Eixea, a la província de Saragossa, el seu poble natal. Lambán va ser president de l'Aragó entre els anys 2015 i 2023, quan es va convertir en un dels principals ariets del PSOE contra Catalunya. També havia presidit la Diputació de Saragossa entre els anys 1999 i 2011.