S'ha escrit prou (i s'ha fet servir per treure legitimitat a causes justes) sobre el paper galdós que varen fer algunes minories nacionals, nacions sense estat i àdhuc nacions recentment independitzades durant l'ascens del nazisme i del feixisme al poder, als anys trenta del segle passat. Aviat farà cent anys, tot sigui dit en un petit apart. Si llavors els flamencs haguessin gaudit dels seus drets nacionals, probablement ningú no hauria tengut la temptació de caure a les urpes d'un Hitler que, sabent la situació d'aquesta nació sense estat, va fer per manera d'utilitzar-la contra el regne de Bèlgica. Si Irlanda no hagués patit segles de dominació britànica, segurament hauria actuat d'una altra manera durant la Segona Guerra Mundial. Si les minories oprimides per determinats estats no haguessin sentit aquesta opressió, el nazisme no s'hauria pogut presentar, de cap de les maneres, com un potencial valedor.

La sentència de dijous del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que avala que el Tribunal Constitucional pugui vetar, en alguns casos, la tramitació de mocions a favor del dret a l’autodeterminació o contra la monarquia ha estat una galleda d'aigua freda, i hi haurà temps d'analitzar-la. En aquest article em centro en una altra qüestió relativa al TEDH. En el marc de les negociacions entre Junts per Catalunya i l'executiu de Pedro Sánchez a Suïssa, dilluns es va conèixer que el consell de ministres espanyol aprovaria l’adhesió d'Espanya al Protocol 16 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH; Tractat No. 214) de manera immediata. Aquest protocol, que va entrar en vigor l'agost de 2018, va introduir una innovació significativa al sistema judicial de protecció dels drets humans a Europa. En concret, permetre a les altes instàncies dels tribunals estatals designades pels estats membres sol·licitar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) una opinió consultiva sobre qüestions de principi relacionades amb la interpretació o aplicació dels drets i llibertats definits en el Conveni. Les sol·licituds es poden fer en el context de casos pendents davant dels tribunals domèstics competents, i el TEDH té la facultat d'acceptar la sol·licitud i emetre un dictamen que, formalment, no és vinculant. Tot i que la innovació és significativa, no és comparable amb la repercussió del procediment de remissió prejudicial del dret de la Unió Europea (UE), a causa de la diferent estructura jurídica del procediment del Protocol núm. 16 en comparació amb el procediment de referència prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) –l'anomenada qüestió prejudicial, que sí que és vinculant perquè l'objectiu és garantir la supremacia del dret de la UE.

Tres qüestions de l’actualitat del dia. Mazón ja és un cadàver polític, xiulat als carrers i als actes, que ara, com a mesura desesperada d’autodefensa, ha ensenyat la captura d’una càmera de seguretat del centre d’emergències que determina que, en efecte, va arribar-hi cap a dos quarts de nou de la nit del dia de la DANA, com una manera d’espolsar-se les responsabilitats que no s’hauria enviat abans l’alerta pels mòbils perquè ell no hi era. Tant és, des que abans-d'ahir la jutgessa va determinar clarament que la majoria dels 227 morts no van rebre cap alerta oficial que probablement els hauria salvat, tots els que van tenir a veure amb aquesta decisió estan ben entrampats, i el cap dels entrampats és Mazón. 

La sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que avala el dret del Tribunal Constitucional a vetar la tramitació de mocions a favor del dret a l’autodeterminació o contra la monarquia resulta sens dubte una galleda d’aigua freda i un bany de realitat per a l’independentisme. És veritat que la decisió del TEDH fa equilibris entre els drets dels diputats i el TC, però també sembla que la idea que la justícia europea acabaria donant la raó a l’independentisme en tots els seus casos contra l’estat espanyol ha resultat no ser certa. No és tan fàcil, per tant, que els jutges europeus desautoritzin una decisió del màxim intèrpret de la Constitució d’un estat membre.

Que sigui un tribunal que s’anomena "de Drets Humans" el que estableixi que és proporcionat vetar un debat i una votació en seu parlamentària sobre el dret a l'autodeterminació i la monarquia és el més semblant a una contradicció. Segur que, per avalar la seva sentència, els jutges europeus han trobat fonaments de dret més sòlids en la Constitució d'un estat preexistent i en la jurisprudència del seu màxim òrgan interpretador que en les pretensions de desconnexió d'un Parlament regional amb gens dissimulades intencions constituents. Però la paradoxa es manté: hi ha el dret que l'autodeterminació o la monarquia puguin ser votades pels ciutadans en un programa electoral però no que puguin ser votades pels seus representants, encara que hi estigui a favor una majoria parlamentària sorgida de les urnes.

Revés per a l'independentisme, que sempre ha defensat que al Parlament s'hi ha de poder parlar de tot. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha avalat aquest dijous que a la cambra catalana no s'hi pugui discutir sobre autodeterminació: considera que el Tribunal Constitucional (TC) té dret "en circumstàncies extremes" a vetar resolucions que vagin en sentit contrari a la carta magna per protegir la Constitució. Estrasburg havia de decidir aquest dijous si s’havia vulnerat la llibertat d’expressió i els drets polítics dels diputats arran del veto del TC a la tramitació de les propostes de resolució sobre l’autodeterminació i la monarquia al Parlament la tardor del 2019, i ha avalat les decisions de l'alt tribunal. El TEDH reconeix que es van limitar drets dels parlamentaris, però no que es van vulnerar. Segons els magistrats europeus, la decisió del TC va ser "proporcionada".

Espanya ha presentat aquest dilluns els seus arguments a la vista que se celebra al Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU, amb seu a la Haia, per l'ocupació israeliana dels territoris palestins. Parlant en nom del regne d'Espanya, el diplomàtic Emilio Pin, cap adjunt de l'assessoria jurídica internacional del ministeri d'Afers Exteriors, ha recordat la jurisprudència del tribunal en el sentit que l'ocupació israeliana de Gaza i Cisjordània "vulnera el dret internacional, no només perquè és contrària a la Convenció de Ginebra, sinó perquè impedeix l'exercici del dret a la seva autodeterminació del poble palestí".

Crida d'Òmnium a defensar la llei d'amnistia i a "preparar el terreny" per a un nou referèndum. Ara que la norma ha començat a caminar al Congrés de Diputats, l'entitat esperona l'independentisme a mobilitzar-se per defensar-ne l'aplicació. "Ens toca una altra vegada activar-nos i mobilitzar-nos perquè l'amnistia sigui una realitat", ha afirmat el president d'Òmnium, Xavier Antich, que ha afegit: "Fins que la llei estigui aprovada, no podem abaixar la guàrdia". En un acte a la Farga de l'Hospitalet i davant de representants de Junts, ERC i la CUP, Antich també ha presentat la llei com el punt de partida per a un nou referèndum. I en aquest sentit, ha fet una crida a "preparar el terreny de joc per tornar a votar".

Entre els dos acumulen vint-i-quatre anys presidint governs espanyols: Felipe González entre el 1982 i el 1996; José María Aznar entre el 1996 i el 2004. Tots dos van tenir majories absolutes i majories relatives, per gestionar les quals van necessitar suports externs. Tots dos van buscar, i obtenir, el suport de partits nacionalistes bascos i catalans. I ara, molts anys després, alcen junts les seves veus per cridar contra una possible dissolució d’Espanya segons els pactes que es facin per investir Pedro Sánchez com a president. 

"Tinc els vots al meu abast per ser president, però no accepto el preu que em demanen per ser-ho". El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, s'ha presentat aquest dimarts a la primera sessió d'un debat d'investidura inèdit, perquè el candidat ha tret pit de no comptar amb els suports suficients per ser proclamat president del govern espanyol. El preu que Feijóo no està disposat a pagar, ha dit, són l'amnistia i l'autodeterminació, que ha considerat "jurídicament i èticament inacceptables". Els seus càlculs, però, obvien que, en cas que li semblessin acceptables, Vox deixaria de donar-li suport i els números continuarien sense quadrar-li. Tot plegat ha estat l'evidència del que se sabia des que Felip VI el va proposar com a candidat: que el debat no portava enlloc i que el líder popular actuaria més com a cap de l'oposició que no pas com a presidenciable. Per això, al PP l'ha enervat que Pedro Sánchez hagi renunciat debatre amb ell i hagi cedit el torn a l'exalcalde de Valladolid Óscar Puente. Un menyspreu dels socialistes cap a la candidatura de Feijóo.

Després de la trencadissa independentista de la Diada de l'any passat, en la qual ERC va rebutjar participar en la manifestació de l'ANC perquè consideraven que anava en contra de la seva estratègia, enguany el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha confirmat que sí que assistirà a la tradicional mobilització de l'Onze de Setembre perquè "l'escenari és diferent". Segons ha justificat en una entrevista a Els matins de TV3, hi anirà perquè la convocatòria està enfocada "cap a la pressió cap al govern espanyol en ocasió de la investidura". "No només per avançar cap a l'amnistia, sinó també per poder votar, decidir i implementar el resultat", ha dit. A la protesta de l'ANC també hi assistiran el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, i altres dirigents del partit com Raquel Sans i Marta Vilalta, que l'any anterior tampoc van ser-hi.

El 7 de novembre de 1971, es constituïa l’Assemblea de Catalunya a l’església de Sant Agustí de Barcelona. Quatre reivindicacions aplegaven una majoria política i social que no s’havia vist des de la Solidaritat Catalana, i ara resulta que, més de mig segle després, el tediós sant-tornem-hi d’haver de tornar a plantejar la meitat d’aquell programa: amnistia i dret d’autodeterminació, l’etern retorn de la Catalunya proscrita.

“Si és per unir, em tindreu sempre. Per a dividir, no”. L’abril del 2019 es feia un homenatge de comiat a Xavier Trias que, com que acabava amb aquestes paraules seves, no era ben bé un comiat sinó una mena de “que us bombin” avançat i en forma d’avís. A Trias se’l va a buscar si es busca diàleg, perquè ell encarna l’antítesi del conflicte. Ja considerava aleshores suïcida la divisió de espai convergent tal com ara considera absurd “estar en confrontació tot el dia: a la vida s’ha de dialogar”. La part de raó que té és, per una banda, que amb ell el seu espai polític és capaç d’"eixamplar la base” d’una manera que ja hauria volgut fer-ho Gabriel Rufián a Santa Coloma: és a dir, Trias abraça no independentistes per fer una cosa tan poc menyspreable com guanyar. I, d’altra banda, també és cert que quan el conflicte s’ha volgut adormir de manera tan clamorosa (i maldestra), això afavoreix perfils com el seu, que creixen molt millor en absència de tempesta. La prova, els seus resultats a Barcelona. El però, com ja sabem, és que la història no es va acabar aquí. El conflicte, encara que no el busquis, et troba.

Una dècada de Procés ha donat per a jornades històriques com l’1-O, la DUI o el 9-N, però també per a debats més o menys reposats sobre l’encaix legal de l’autodeterminació de Catalunya. Debats inacabats i que han topat sempre amb l’opinió contrària del Tribunal Constitucional (TC). Ara l’òrgan de garanties es renova i hi ha qui vol veure una escletxa en les declaracions d’una de les noves magistrades, Maria Luisa Segoviano, que fa pocs dies va sortir-se'n com va poder quan li van preguntar per la qüestió: "És un tema molt complex, amb moltes arestes, que s'ha d'estudiar. No s'ha de rebutjar d'entrada res". Va sorprendre precisament perquè si s’ha caracteritzat per alguna cosa el TC respecte al Procés és pel seu rebuig frontal a l’autodeterminació. Aquest dimecres, però, el nou president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido, va ser taxatiu en el seu discurs de portes endins i va subratllar que "la Constitució no permet la secessió, ni la independència ni l’autodeterminació”,

En les èpoques més calentes del Procés, el Tribunal Constitucional va fer una mena de pacte intern per mantenir-se unit contra els passos de l'independentisme. Arran dels acords de Pedro Sánchez i ERC, a Madrid hi ha la por que l'òrgan de garanties hagi de tornar-se a pronunciar sobre l'autodeterminació i, en una entrevista aquest matí a Onda Cero, la nova magistrada María Luisa Segoviano ja ha hagut de respondre-hi. Tot i que no s'ha mullat, la prudència amb què ha parlat del tema dista molt d'expressions que col·legues seus han fet servir en el passat. "És un tema molt complex, amb moltes arestes, que s'ha d'estudiar", ha contestat de manera genèrica. "No s'ha de rebutjar d'entrada res", ha anotat.

El 20 d'abril, en un acte a la Llotja de Mar, l'Acord Social per l'Amnistia i l'Autodeterminació presentava el seu manifest fundacional amb la intenció de mostrar el compromís d'una "majoria" de la societat catalana a favor d'"una sortida democràtica" al conflicte davant de la situació de "bloqueig actual" i feia una crida a les entitats a sumar-s'hi. Sis mesos després, aquest òrgan, impulsat per una trentena de persones a petició del president Pere Aragonès, entre les quals l'exdiputat David Fernàndez, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell o l'exconseller Joaquim Forn, suma complicitats.

El poder judicial (Tribunal Constitucional, Suprem, Fiscalia...) està decidit a impedir que el Parlament de Catalunya es pronunciï, i ni tant sols debati, sobre autodeterminació, república o qualsevol tema que s'hi assembli. Li nega així un dret que en el passat havia exercit mantes vegades. De retruc, estronca aquesta possibilitat en altres institucions i fins i tot en la taula de diàleg. D’aquesta manera vol evitar que es faci palès l’ampli suport polític i social que tenen a Catalunya temes com la voluntat d’autodeterminació o el rebuig al règim monàrquic.

¿Es pot debatre sobre autodeterminació al Parlament? Es pot, sempre que no en surti cap pronunciament polític en ferm i, per descomptat, la cambra no mogui un sol dit per fer-lo efectiu. Un any més al debat de política general, que comença dimarts, part de l'atenció se centrarà en saber si la mesa admetrà a tràmit totes les propostes de resolució, incloses les que violenten més els magistrats del Tribunal Constitucional.

Els plens municipals de tots els ajuntaments catalans votaran partir de setembre una moció per posicionar-se sobre l’amnistia i l’autodeterminació. És un text que ha elaborat el grup impulsor de l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació i que té el suport dels partits independentistes –ERC, Junts, la CUP i el PDeCAT, el que els permetrà arribar a tots els consistoris–. Els comuns ja han transmès a aquest grup promotor que ells es decantaran o per l'abstenció o per "un sí crític", en funció de cada municipi.

Havia anat esquivant les querelles durant tot el seu mandat, però en temps de descompte la Fiscalia va moure fitxa per imputar a Roger Torrent un presumpte delicte de desobediència quan encara era president del Parlament. Un cop acabada la instrucció, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anunciat aquest dilluns que el judici se celebrarà el 12, el 13 i el 15 de juliol, a partir de les 10 del matí. A més de Torrent hi estan citats la resta de membres independentistes d'aquella mesa: Josep Costa, que n'era vicepresident, i Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, que feien de secretaris. La magistrada instructora va concloure que hi havia indicis suficients que tots ells havien comès una desobediència greu a les ordres del Tribunal Constitucional al permetre que a la cambra es debatés sobre l'autodeterminació i la monarquia. La Fiscalia demana 20 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Torrent, Costa i Campdepadrós i 18 mesos i 24.000 euros per a Delgado, que només va participar en la tramitació d'una de les iniciatives.