El govern espanyol guanya temps per afrontar un dels tràngols econòmics de la legislatura. El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts prorrogar dos anys més, fins a finals del 2023, el termini perquè l'Estat privatitzi la seva participació del 61,8% a Bankia, que després de la fusió amb CaixaBank passarà a superar el 16% de l'entitat catalana. La ministra portaveu, María Jesús Montero, ha explicat en la roda de premsa posterior al consell que la finalitat d'aquesta ampliació és afavorir un ús més eficient dels recursos públics maximitzant la recuperació d'ajudes.

L’operació financera més important que ha viscut Catalunya en l’última dècada té un efecte secundari insòlit: l’entrada de l’Estat, a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob), en el capital de CaixaBank. El percentatge d’aquesta participació va ser un dels grans temes de la negociació entre l’entitat catalana i Bankia, de la qual el Frob controla el 62% del capital. I després d’un llarg estira-i-arronsa, es va pactar que el Frob tindria un 16% en la futura CaixaBank.

La fusió de CaixaBank i Bankia crearà una entitat amb més de 51.000 empleats i una xarxa d'oficines que superarà les 6.700. Per aconseguir les sinergies de més de 700 milions anunciades per les dues entitats caldrà, de ben segur, un ajustament de la plantilla i el tancament de sucursals on hi hagi redundàncies.

Una teòrica fusió entre Bankia i el Sabadell costaria uns 700 milions d'euros a l'Estat, de manera que, "amb preus d'avui, quedaria lluny de ser convincent" per al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) estatal, segons una anàlisi del banc nord-americà Bank of America. Dimecres passat el president del Sabadell, Josep Oliu, va obrir la porta a una possible fusió amb l'entitat madrilenya.

L'ex conseller delegat del Banc de València Domingo Parra ha admès aquest dimarts que el 2007 va aprofitar el seu càrrec per concedir un préstec de 312 milions d'euros al grup de l'empresari i expresident del València CF Juan Bautista Soler, sense fer cap anàlisi de la viabilitat de l'operació, la més gran de la història de l'entitat. L'exfinancer ha reconegut la seva mala praxi en la segona sessió del judici que se celebra a l'Audiència Nacional i en el qual està acusat d'administració deslleial continuada.

L’Audiència Nacional va condemnar ahir l’exconseller delegat del Banc de València, Domingo Parra, i el director de participacions immobiliàries, Alfonso Monferrer, a quatre anys de presó i sis mesos, respectivament. El motiu: un delicte continu d’administració deslleial per haver generat un perjudici de 198 milions a l’entitat amb el finançament de diverses macrooperacions urbanístiques a les províncies de València i d’Alacant que la sentència qualifica “d’absolutament arriscades i amb un clar caràcter especulatiu”. Arran de la seva “desastrosa gestió”, tots dos hauran d’indemnitzar de manera conjunta i solidària amb 168 milions CaixaBank, que el 2012 va comprar per un euro el Banc de València al FROB, l’organisme estatal que havia rescatat l’entitat.

L'ex director general de CatalunyaCaixa Adolf Todó, que s'enfronta a quatre anys de presó pels augments de sou pactats a l'entitat el 2010, s'ha volgut desvincular d'un dels acords en què es van votar aquests increments. Mentre el cas s'estava investigant, Todó havia reconegut que havia participat en les dues votacions que han arribat a judici, la del gener del 2010 i la d'octubre d'aquell mateix any. Aquest dimarts, però, ho ha volgut "matisar" i ha assegurat al tribunal que es va absentar de la primera de les votacions per ordre de l'expresident Narcís Serra. Todó és el primer directiu que ha reconegut davant del tribunal que es va beneficiar dels augments de sou que s'estan jutjant a l'Audiència de Barcelona.

La integració de Bankia i BMN (Banco Mare Nostrum) suposarà acomiadar 2.000 persones aquest 2018. Així ho ha explicat aquest dimarts el conseller delegat de l'entitat, José Sevilla, en una trobada financera organitzada pel diari 'Abc' i la consultora Deloitte. Sevilla ha explicat que a finals d'any hauran "abandonat" Bankia unes 2.000 persones, de les quals dos terços ja hauran sigut acomiadades o prejubilades el primer semestre de l'any.

Del 3,1% de dèficit que va tenir Espanya el 2017, 475 milions s'atribueixen al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), l'organisme que ha gestionat el rescat i el sanejament del sector financer durant la crisi. Són les xifres que ha posat sobre la taula aquest dimecres el president del FROB, Jaime Ponce, durant la compareixença davant la comissió de pressupostos.

Per què Banco Popular val un euro? Qui assumeix la valoració d’un euro? Fonts del ministeri d’Economia confirmen a l’ARA que el FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) va contractar el tàndem d’assessors Arcano Servicios Financieros i el banc d’inversió nord-americà Jefferies per avaluar les ofertes interessades en la compra del banc. I aquest diari va tenir coneixement que el MUR-BCE (Mecanisme Únic de Resolució-Banc Central Europeu) va comptar amb un informe de l’auditora Deloitte sobre els actius del Popular, fet que no confirmen ni el ministeri d’Economia, ni Deloitte, ni el Santander.

El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) ha perdut 861 milions d'euros en l'exercici 2014 a causa, fonamentalment, de la pèrdua registrada en la venda de Catalunya Banc (CX) a BBVA, les dotacions a provisions per garanties concedides i al marge financer negatiu, segons ha informat l'organisme dependent del ministeri d'Economia en un comunicat.

El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) ha renunciat oficialment a rescatar Banco Madrid. Així ho ha fet saber al jutge, que dimarts va donar un termini de 14 dies a l’entitat perquè decidís si obria un procés de resolució per salvar el banc. D’aquesta manera, i tal com va avançar l’ARA, continuaran els tràmits del concurs de creditors voluntari al qual es va acollir la nova gestora de Banco Madrid dilluns, per ordre del Banc d’Espanya. L’entitat queda així abocada a la liquidació per la via concursal i s’activa el mecanisme perquè els aproximadament 15.000 clients amb els dipòsits bloquejats puguin recuperar un màxim de 100.000 euros per compte.

L'Estat, a través del hòlding BFA, i Bankia assumiran un cost màxim de 780 milions d'euros per indemnitzar els inversors que van adquirir accions de l'entitat financera en l'oferta pública de subscripció (OPS) d'accions i sortida a borsa de l'entitat el juliol del 2011, ha informat el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).

El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) remetrà a la Fiscalia, "en els pròxims dies", una vintena d'operacions "potencialment irregulars" detectades a CatalunyaCaixa (CX) i a Novogalicia Banc (NCG) per a la seva investigació, segons ha confirmat aquest dimecres el ministre d'Economia, Luis de Guindos.