Si no hi ha un gir de guió majúscul, el Lluçanès es convertirà aviat en la 43a comarca de Catalunya. Només falta decidir què passa amb els cinc municipis que, quan es va fer la consulta sobre el tema, van decidir que no en volien formar part. Però el Lluçanès no és, ni de bon tros, l'única reivindicació territorial que bull a Catalunya. El mapa català és més viu que mai i no són poques les persones, col·lectius, municipis o conjunts de municipis que aspiren a canviar-lo. Aquests són alguns dels casos.

Quan algun estranger, de visita a Barcelona, li preguntava a Pasqual Maragall quants habitants tenia la nostra ciutat, ell, amb un somriure murri, responia: "A quina hora?” Amb aquesta pregunta, l’enyorat alcalde assenyalava el flux permanent d'anades i vingudes propi d'una gran capital. El mateix Maragall, però, donava una altra resposta, aquesta de molta més profunditat. La vàrem escoltar per primera vegada en el discurs de presa de possessió l’any 1982 i amb el temps es va convertir en una de les seves dèries: “La Barcelona d'avui es va fer amb una certa brutalitat creadora. La Barcelona metropolitana es farà amb respecte”.

Volia publicar aquesta columna fa dues setmanes quan, arran dels efectes de la llevantada, alguns parts perifèriques del país van tenir una presència en els mitjans molt més gran de l'habitual. Tanmateix, qüestions sobre el pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2020 van guanyar immediatesa. A més, per aquella sensació que allò que aprofita l’atenció mediàtica puntual per aconseguir difusió té un impacte lligat a la urgència informativa del moment, i s’esvaeix al mateix ritme que ho fa l’atenció informativa. Per això, aquesta columna tindrà menys atenció que fa dues setmanes, però farà més efecte en els qui avui hi posin atenció.

Modificació en l'organització territorial a Catalunya. El Parlament ha aprovat aquest dimecres una canvi de la Llei de Vegueries per crear-ne una més, la del Penedès, i ho ha fet amb els 94 vots a favor de Junts pel Sí, PSC, Catalunya Sí que es Pot i la CUP i els 34 vots en contra del PP i Ciutadans. Amb aquesta nova modificació, la divisió territorial de Catalunya es distribueix en vuit vegueries: Barcelona, Girona, Tarragona, Terres de l'Ebre, Catalunya Central, Lleida, Alt Pirineu i Aran i des d'aquest dimecres amb la nova del Penedès.

La vicepresidenta del Govern i consellera de Governació, Joana Ortega, ha explicat aquest dijous al Parlament, que després d'haver-se reunit amb l'executiu espanyol per parlar de la reforma del món local que prepara la Generalitat, els dos governs han acordat "crear una comissió per tractar els canvis legals necessaris per poder desenvolupar les administracions pròpies de Catalunya en substitució de les diputacions existents". D'aquesta manera, Ortega pretén començar a treballar amb l'Estat la implantació de les vegueries i veure com es pot fer per no solapar institucions i crear nous nivells d'administracions.

El catalanisme porta als seus programes electorals la supressió de les diputacions gairebé des de la Transició, però cap temptativa ha reeixit. I pel que sembla trigaran a aconseguir-ho, malgrat que la crisi ha donat nous arguments per eliminar uns organismes supralocals cada cop més qüestionats. Avui es constitueixen la de Barcelona i la de Girona, i ja ho han fet la Tarragona i la de Lleida. Amb una mala salut de ferro.

El Govern preveu aprovar aquest dimarts la modificació de la Llei de vegueries. Si no hi ha cap canvi d'última hora, el Consell Executiu donarà llum verda a la reforma, que evita que s'hagi d'aplicar després del 22-M i es reconverteixin les diputacions provincials en consell de vegueria, tal com preveu la disposició transitòria primera de la normativa aprovada pel tripartit amb el vot en contra de CiU la passada legislatura. El Govern frena l'aplicació immediata de la llei argumentant que com que no s'ha canviat la normativa estatal, l'aplicació de la llei es limitaria a un canvi de nom de les diputacions. La modificació podria arribar al Parlament una setmana després de les municipals, l'1 de juny.

Els alcaldes i partits de tots els colors polítics de l'Alt Pirineu reclamen un major reconeixement per a l'especificitat del seu territori, però no coincideixen en la fórmula necessària. D'aquesta manera, Esquerra, ICV i el PSC han presentat una moció al Consell Comarcal de l'Alt Urgell i n'han aprovat una d'idèntica a l'Ajuntament de la seva capital, la Seu, reclamant al Govern el compliment i el desplegament de la llei de vegueries que aquests partits van aprovar quan eren a l'executiu català i que ara CiU ha paralitzat fins passada la crisi.

El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, ha advocat avui per perquè Catalunya sigui una única província per eliminar les diputacions provincials i organitzar-se en vegueries. En declaracions a Catalunya Ràdio, el també conseller nacional d'ERC ha considerat que ara és el moment "ideal" per simplificar l'administració local.